Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xerrades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xerrades. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 de novembre del 2017

1a Presentació en castellà LA MIRADA DE MICHONNE

Després de  3 anys de la publicació de LA MIRADA DE MICHONNE, més de 25 presentacions realitzades per tot el territori i 1000 exemplars venuts ara arriba 
1ª edició en castellà gràcies a l'Editorial Aldarull.

És un plaer compartir aquesta experiència i projecte col·lectiu amb totes i tots.
Gràcies per tot el suport!

Rubén Sanchez Ruiz

https://twitter.com/xfarahalyx/status/926855704840982528
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Presentació del llibre: La mirada de Michonne. Guía de autodefensa feminista.
Editorial Aldarull, novembre del 2017. Barcelona.

Divendres 10 de novembre, a les 18h, al Banc Expropiat de Gràcia (Antic CAP Quevedo, Carrer Quevedo, 13-17)
Amb l'acompanyament de Rubén Sànchez Ruíz (l'autor) i membres de grups d'autodefensa


Benvolgudes, benvolguts,

Tenim el plaer de convidar-vos a la presentació d'aquesta guia d'autodefensa feminista, breu, integral i amb un caràcter eminentment focalitzat a servir en la pràctica, que us oferim a l'abast del públic castellano-parlant i acompanyat de recursos extesos en un àmbit territorial que hem extès el màxim que hem pogut d'acord alconeixement que tenim a l'actualitat.

L'autor, Rubén Sànchez Ruíz, que ja ha publicat dues edicions al català, compaginat amb la seva feina com a psicoterapeuta acompanyant dones que han patit violència masclista i el blog titulat El dit a la nafra, ens brinda un treball fruit de l'experiència terapèutica, la reflexió amb inquietud i vocació de dotar d'eines per combatre aquesta xacra, i el bagatge activista, amb els quals ha anat revisant i acurant aquest conjunt de temes que van des de l'àmbit més emocional fins al més marcial, on s'ha implicat amb una ampliació introductòria Karin Konkle, coordinadora amb gran rodatge en impartir tallers d'autodefensa feminista.

Aquesta obra de gran qualitat, per l'encaix de l'estil amb l'objectiu amb què es presenta, malhauradament segueix tenint tanta o més vigència de la que tenia quan va sortir la seva primera edició. Les xifres que recullen associacions com Feminicidio.net, els recorrents casos que ens colpegen a la premsa sobre maltractaments, sobre abusos i assassinats, vides destrossades; els casos emergents de supervivents, de persones que surten endavant després de vivències que les van estripar; la quotidiana violència normalitzada en la seva intensitat i geometria variable. Tot s'uneix en un mateix clam de rebuig a la violència patriarcal i a la resistència i resiliència de totes aquelles persones i grups que lluiten contra aquesta violència.

Aquesta breu guia, concebuda amb una finalitat eminentment pragmàtica, i l'objectiu de servir a aquelles que han viscut situacions traumàtiques o que conviuen amb aquest ambient de violència patriarcal sempre present, disposa d'un ventall de suggerències, descripcions, recursos i consells expossats amb molta claredat, que conviden, no només a posar-los en pràctica des del primer moment, sinó també resulten un estímul a aprofundir i treballar en aquesta línia, enfortint-se, aprenent, etc.

És una introducció i un detonant per a produir una convulsió en l'ànim i prendre una actitud amb força. Perquè recuperar una certa força de l'ànim canviant d'actitud pot resultar un pas decisiu que orienti 180º el sentit del curs de moltes vides i del conjunt orgànic que formen com a teixit social.

Una eina, per tant, molt útil i necessària, que pot fer servei a un nombre gegant de persones que vivim aquesta realitat, amb els matissos particulars de cadascú. Estendre el seu àmbit lingüístic considerem que serà de gran ajuda, i tota és poca i benvinguda davant d'un sofriment i d'un monstre tan ancorat als costums i de tan grans dimensions.

Per a aquesta edició, hem d'agrair la col·laboració també de la il·lustradora Alba Feito, que ha dissenyat la present coberta i diverses il·lustracions que encapçalen els capítols. Així mateix, a l'Hèctor de l'Editorial Descontrol per l'ajuda en posar en marxa aquesta edició i fer-ne una primera correcció. I finalment, a totes aquelles persones que ens han ajudat aportant diversos recursos que poden facilitar cercar ajuda i escalfor a aquelles que pateixen aquesta violència, sigui en la intensitat que sigui.

Sense més preàmbul us convidem al proper dia 10 de novembre a la presentació de La mirada de Michonne, esperant que pugui suggestionar a moltes a emprendre o aprofundir en aquesta tasca fonamental d'afrontar i suprimir tota expressió del patriarcat fins a la seva extinció.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
 Queridas, queridos,

Tenemos el placer de invitaros a la presentación de esta guía de autodefensa feminista, breve, integral y con un carácter eminentemente focalizado al terreno práctico, que ofrecemos por primera vez al público castellanoparlante y acompañado de recursos cuya extensión territorial hemos ensanchado lo más que hemos podido según el alcance de nuetro conocimiento al respecto.

El autor, Rubén Sànchez Ruíz, que ya ha publicado la segunda edición de la misma al catalán, companinado ésto con su trabajo como psicoterapeuta dedicado a acompañar a mujeres que han sufrido violencia machista y el blog titulado El dit a la nafra (El dedo en la llaga), nos brinda un trabajo fruto de la experiencia terapéutica, la reflexión con inquietud y vocación de dotar de herramientas para combatir esta lacra, y el bagaje activista, con los cuales ha ido revisando y puliendo este conjunto de temas que van desde el ámbito más emocional hasta el más marcial, éste último, donde se ha implicado con una ampliación introductoria Karin Konkle, coordinadora con gran rodaje en impartir talleres de autodefensa feminista.

Esta obra de gran calidad por el encaje del estilo con que está escrita y el objetivo con el que se presenta, sigue siendo desdichadamente de tanta o más vigencia que cuando se publicó su primera edición. Las cifras que recojen asociaciones como Feminicidio.net, los recurrentes casos que nos golpean en la prensa sobre malos tratos, sobre abusos y asesinatos, vidas rotas; los casos emergentes de supervivientes, de personas que salen adelante tras vivencias que las desgarraron; la cotidiana violencia normalizada en su intensidade y geometría variables. Todo se concierta en un mismo clamor de rechazo a la violencia patriarcal y a la resistencia y resiliencia de todas aquellas personas y grupos que uchan contra esta violencia.

Esta breve guía, concebida con una finalidad emimentemente pragmática, y el objetivo de servir a aquellas que han vivido situaciones traumáticas o que conviven con este ambiente de violencia patriarcal sempiterno, dispone de un elenco de sugerencias, descripciones, recursos y consejos expuestos con mucha claridad, que invitan, no sólo a ponerlos en práctica desde el primer momento, sino también resultan un estímulo a ahondar y trabajar en esta línea, fortaleciéndose, aprendiendo, etc.

Es una introducción y un detonante para producir una convulsión en el ánimo y tomar una actitud con fuerza. Porque recuperar una cierta fuerza de ánimo cambiando de actitud puede resultar un paso decisivo que oriente 180º el sentido del curso de muchas vidas y del conjunto orgánico que forman como tejido social.

Una herramienta, por tanto, muy útil y necesaria, que puede ser de utilidad a un enorme número de perssonas que vivimos esta realidad, con los particulares matices de cada cual. Extender su ámbito lingüístico consideramos que será de gran ayuda, y toda es poca y bienvenida frente a un sufrimiento y un monstruo tan anclado en las costumbres y de tamañas dimensiones.

Para la presente edición hemos de agradecer la colaboración también de la ilustradora Alba Feito, que ha diseñado la cubierta y varias de las ilustraciones que encabezan los capítulos. Asimismo, a Hèctor, de la Editorial Descontrol, por su ayuda en ponerlo en marcha y hacer una primera corrección. Y finalmente, a todas aquellas personas que nos han ayudado aportando distintos recursos que pueden facilitar la búsqueda de apoyo a aquellas que sufren esta violencia, sea en la intensidad que sea.

Sin más dilación os invitamos el próximo día 10 de noviembre a la presentación de La mirada de Michonne, esperando que pueda sugestionar a muchas a emprender o profundizar en la tarea fundamental de afrontar y suprimir toda expresión del patriarcado hasta su extinción.


Evento facebook: https://www.facebook.com/events/1593042850738559/?acontext=%7B%22action_history%22%3A%22[%7B%5C%22surface%5C%22%3A%5C%22page%5C%22%2C%5C%22mechanism%5C%22%3A%5C%22page_upcoming_events_card%5C%22%2C%5C%22extra_data%5C%22%3A[]%7D]%22%2C%22has_source%22%3Atrue%7D


 

dissabte, 31 de gener del 2015

Dones amb mirada de Michonne

Bona nit companyes, publico la fantàstica crònica d'Idoia Capuz Sánchez que va escriure per LACOLUMNA.CAT

http://lacolumna.cat/dones-amb-mirada-de-michonne-dones-apoderades#.VM02B3b3jzF


DONES AMB MIRADA DE MICHONNE
Hi ha unes 35 persones al Casal Buirac de Cerdanyola del Vallès, algunes a la barra fent la primera birra, altres ja assegudes a les cadires petant la xerrada: la majoria són dones. Totes esperen que comenci la presentació del llibre La Mirada de Michonne a càrrec del seu autor, Rubén Sánchez, militant i psicòleg feminista. És una guia, una guia d’autodefensa feminista. De les poques de qualitat a l’Estat espanyol, juntament amb Manual de autodefensa para mujeres y chicas de l’editorial Likiniano Elkartea (Bilbao) i la primera i única en català.
L’acte ha estat organitzat per la Figa Rebel, associació feminista de Cerdanyola del Vallès. Mitja hora més tard de l’hora establerta, Rubén Sánchez es disposa a explicar el seu relat de vida, els motius que el van impulsar a escriure aquesta guia i què espera del projecte.
Comença la presentació explicant de què es tracta l’autodefensa feminista, fent al·lusió a paraules d’algunes de les autores que té per referència i que en diverses ocasions cita al llibre, com per exemple, les de Karin Konkle: L’autodefensa vol dir, dir que “sí” quan vols dir que “sí”  i dir que “no” quan vols dir que “no”. Per completar la definició usa una cita de Maitena Monroy: L’autodefensa és reclamar una actitud vital de reclamar el dret a viure, a existir sense violència. I segons la definició que trobem al seu propi llibre l’autodefensa és a dir, legítima defensa, consisteix a repel·lir una agressió de qualsevol tipus i explica que ha de ser feminista perquè la violència actual dominant en totes les seves formes és una arma masclista, és un arma de destrucció que té el patriarcat per mantenir l’ordre actual desigual i discriminatori.
Rubén Sánchez assenyala com a responsables del naixement d’aquest llibre i dels seus coneixements totes les dones que ha tractat com a psicòleg, i la inspiració que li han portat les seves històries d’autosuperació. Va començar a investigar sobre autodefensa feminista i a conèixer el treball de Karin Konkle quan va veure que les seves pacients, per recuperar-se completament d’una agressió masclista, necessitaven alguna cosa més. D’aquesta manera, va començar a introduir-les en grups de suport de dones feministes i en l’autodefensa. Segons descriu al seu llibre, això les feia ser més fortes, sentir-se més segures d’elles mateixes, autosuficients… En definitiva, les feia ser dones apoderades capaces d’enfrontar-se al món patriarcal en que viuen. Així comença a cagrupar el material per La Mirada de Michonne.
Imatge de la presentació al Casal Buirac el passat 23.1.15

Sense cap mena de dubte, la millor aportació de l’autor pel que fa al món de l’autodefensa feminista ha estat el tractament que ha fet de l’autodefensa emocional. Com ell mateix explica, ha introduït la seva experiència personal segons el que ha aprés de cada cas tractat. Incideix en el fet que qualsevol dona té la força interior per defensar-se, només cal que cregui en ella mateixa, però també recalca que usar o no l’autodefensa feminista és una elecció i que de cap manera aquesta pot servir per culpabilitzar les dones de no estar preparades o d’haver decidit no defensar-se: l’únic culpable d’una agressió és l’agressor.
També insisteix en que qualsevol dona pot recuperar-se d’una agressió. Aquesta idea trenca totalment amb l’estigma, tan arrelat, que les dones que han patit una agressió de segons quin caire quedaran marcades de per vida i ja no podran tornar a ser felices. Tornar a somriure és la manera de guanyar al masclisme. De la mateixa manera en el llibre dona molta importància a la paraula resiliència; la capacitat de les dones de cicatritzar les ferides, de mirar-les amb orgull i de saber que són senyals d’autosuperació i la causa de que ara siguin més fortes.
Rubén Sánchez pensa que la justícia funciona fins a certa mesura (poc), i explica que realment les ordres d’allunyament funcionen en un 95% dels casos, però que la meitat d’agressions denunciades s’arxiven i d’aquestes en el 50% dels casos els denunciats surten impunes sense cap sanció. És per això que proposa que les dones –sobretot- denunciïn la seva situació, però també, que s’agrupin, que uneixin forces, que construeixin una espècie de reraguarda feminista que estigui disposada a defensar a qualsevol companya i que juntes cap masclista s’atreveixi agredir-les. Insisteix en que de la majoria dels agressors, el 90% estan en l’àmbit proper de l’ agredida, a diferència de la idea que promouen sèries de televisió com Mentes Criminales, CSI, entre d’altres, i també que aquests homes, la gran majoria, són uns covards i que per aquest motiu si sumen forces serà molt més fàcil que es protegeixin d’agressions masclistes. Un exemple que va esmentar va ser Gulabi Gang, el grup de dones indies format per més de 100 mil integrants que amb un sari rosa i un bastó s’enfronten a totes les injustícies que estan decidides a combatre, entre elles el masclisme.
Mentre llegeixes la guia també pots trobar-te amb un seguit de frases que, com va descriure Ruben Sánchez, seria bo que rellegís una persona després d’haver patit una agressió masclista. Frases com: Recorda que tens permís per equivocar-te. Per què? Perquè som persones, no robots ni màquines, tu t’ho vals! Recorda que només tu (i qui tu vulguis) tens permís per riure’t dels teus errors. Altres com: És imprescindible creure que ets capaç de fer moltes coses, més del que pensaves i gaudir-ne! O també: Continua endavant! No et rendeixis mai! La guia, més enllà d’explicar què és l’autocura, et permet portar-la a terme. Llegint La mirada de Michonne ja sents que no estàs sola, sentiment molt comú entre les dones que pateixen una agressió masclista, a través del llibre et converteixes en la teva pròpia confident, com diu Rubén Sánchez en el llibre, en la teva entrenadora. Sents que aquelles paraules han estat escrites especialment per a tu.
Però la guia no conté només autodefensa emocional, també conté una part important d’autodefensa física. Explica com poder sobreviure a una agressió utilitzant l’últim recurs que seria la defensa física, mitjançant il·lustracions i explicacions detallades. Rubén ha introduït en aquesta part els seus coneixements de karate i també de boxa. Afirma, però, que sense pràctica i sense un treball més constant no serà possible assimilar aquests coneixements, per això encoratja les dones assistents a la presentació a participar de tallers d’autodefensa i practicar amb amigues i companyes de confiança.
Col•loqui sobre autodefensa feminista i violència masclista. Font: La Figa Rebel
Un cop finalitzada la presentació del llibre es va iniciar un debat. Es van compartir vivències i punts de vista diversos pel que fa a l’autodefensa i al feminisme en general, va ser un debat amb mirades i gestos de complicitat: moltes de les assistents havien patit situacions similars i sabien del que parlaven. Es van tractar temes com la falta de rigorositat als mitjans pel que fa a la violència de gènere física i la falta de visualització d’altres tipus de violència masclistes, com la psicològica. També es va parlar de la violència sexista com un problema estructural i socio-cultural, que és perpetuada per les institucions i diversos sectors eclesiàstics, comportant la normalització del masclisme. També de la situació d’adolescents i joves i com augmenten els casos de violència masclista entre aquest sector de la població, entre molts altres problemàtiques.  No es van treure masses conclusions en clar, però el que sí que va transmetre Rubén Sánchez és que desitja que aquest llibre permeti que cada dona tregui a la Michonne –personatge The Walking Dead- del seu interior. Que les encoratgi a portar la seva mirada com a bandera, la seva mirada segura i agressiva contra els zombies machirulos. Que serveixi per trencar amb el estigma de la dona com a ésser dèbil i submís i que confiïn en que elles poden construir el món feminista que desitgen.
El divendres, totes les assistents a la presentació de La mirada de Michonne, guia d’autodefensa feminista, van tornar a casa una mica més apoderades. I sabent, cada una d’elles, que tot i les batalles perdudes i les companyes caigudes poden guanyar la guerra al masclisme.

dilluns, 8 de desembre del 2014

La lucha feminista (también) es responsabilidad de los hombres


Publico una columna escrita per la companya Idoia Capuz després de la xerrada que vaig realitzar el passat dijous 4 de desembre 2014 a la Facultat de Biociències de la UAB organitzada per l'Assemblea de ciències i Biociències sobre el paper dels homes a la lluita feminista:

Fotografia realitzada per @sssanjur de la xerrada


La lucha feminista (también) es responsabilidad de los hombres

El feminismo es un tema que ya de por sí genera polémica, como comentó la periodista Rosa Mª Calaf en la conferencia de Mujeres Viajeras (III Jornada de Comunicación, Viajes y Aventura): se trata de una lucha de poder. El sistema patriarcal –sociedad machista- procura desacreditar el feminismo “haciendo creer a las mujeres del sur que no hay nada que hacer, y a las del norte que ya está todo hecho”, explicaba la periodista. Imaginaos lo controvertido que puede llegar a ser para una mujer hablar de feminismo, además del papel que deben ocupar los hombres en la lucha feminista.
Este pasado jueves Rubén Sánchez, psicólogo, formador y activista feminista dio una conferencia sobre el tema en la Universidad Autónoma de Barcelona. En esta habló sobre la Deconstrucción Masculina: cómo los hombres, mediante un proceso lento y costoso, podían dejar de lado los privilegios que les había otorgado el patriarcado. Aclaró que no era una tarea sencilla, y que tampoco quería animar a los hombres a llevarla a cabo porque fuera gratificante, lo describía como un ejercicio de responsabilidad, un deber. De la misma manera animaba a los hombres a llevar este mensaje entre sus compañeros. En la asociación en la que milita, Aliats del feminisme luchan por llevar a cabo esta deconstrucción y por acabar contra la sociedad machista.
Rubén también habló sobre el papel que deben ocupar los hombres en los espacios feministas y en la lucha feminista en general. Y aquí es donde la polémica está servida. Explicó que el hombre debe ocupar un papel secundario, debe dar su apoyo y como mucho “organizar acciones conjuntamente con las compañeras”. También apuesta por los grupos de trabajo no mixtos, en que hombres y mujeres, por separado, trabajan el patriarcado desde puntos de vista distintos, según como les afecta y su implicación. “La lucha feminista debe estar dirigida por las mujeres, y yo sólo me empecé a denominar feminista cuando mis compañeras  me reconocían de este modo”. Algo parecido a lo que afirma Alexander Ceciliasson, reconocida figura masculina en la lucha feminista. Para muchos, y más en un sistema de dominación patriarcal, aunque hablemos de feminismo, estas afirmaciones les pueden resultar bastante chocantes y puede que lo primero que les venga a la cabeza sea la palabra “discriminación”.
Los colectivos feministas afirman que el patriarcado es una cosa de todos, porque “nos afecta a todos”, pero ¿quiénes son las vulnerables y quiénes los privilegiados? ¿Quiénes son las personas que deben empoderarse? En un sistema de dominación, como es el patriarcal, a la figura dominante también se le imponen unos roles, pero unos roles que a diferencia de los impuestos al oprimido, le benefician. ¿O es que quizás ha habido más de 45 hombres asesinados (mujeres asesinadas según datos del estado) por la violencia de género este año?  La lucha feminista no pretende crear un mundo dominado por las mujeres, ni mucho menos apartar a los hombres de la lucha, buscan construir un mundo en igualdad de derechos y, sobre todo, de libertades. Para ello creen necesario equilibrar la balanza. ¿Cuál es la estrategia? Los hombres deconstruyen sus privilegios y, de paso, se liberan de los roles y actitudes masculinas-con las que, además,  pueden no estar cómodos-. Por su parte, el pensamiento feminista defiende que las mujeres podrán empoderarse dirigiendo la lucha feminista, reivindicando la igualdad y formándose para plantar cara al mundo patriarcal en el que viven. En el feminismo no hay voluntad de discriminar al hombre, sino de dar el primer paso para que la lucha y los espacios feministas dirigidos por mujeres sean el precedente para que la mujer gane una mayor relevancia en los espacios de dominación masculina. Las feministas pretenden demostrar que la visión femenina también puede ser la dirigente.
A pesar de entender que el papel de la mujer debe ser el que guíe la lucha feminista, siguen generando problemas la separación en grupos no mixtos, y siguen surgiendo dudas sobre el papel que ocupa cada individuo en la lucha feminista:  ¿Cuál es el papel de las personas que no se consideran ni del género masculino ni femenino en estos espacios (andrógenos, intersexuales, etc.)? ¿Cómo rompemos con los roles impuestos por el género binario (hombre/mujer) si seguimos haciendo estas separaciones? ¿Cómo pueden hacer la deconstrucción los hombres sin caer en él “dar privilegios a las mujeres por ser mujeres”, sin caer en paternalismos? Sobre todas estas dudas y muchas más será necesario seguir investigando y reflexionando para llegar al objetivo máximo; hacer de este mundo un lugar auténticamente feminista, es decir, auténticamente igualitario. Como dice Marcela Lagarde simplemente “queremos la mitad de todo”.
Termino esta columna apostando para que el día 21 d'octubre, día de los hombres contra el machismo, cada vez se sumen más personas.  

Idoia Capuz



dissabte, 25 d’octubre del 2014

Ponència Jornades "Dones i TIC" al COPC

Després de la participació ahir a les Jornades: "Relacions Afectives i TIC: prevenció, seguretat i empoderament" #DonesTIC publico la ponència presentada a la darrera taula rodona. 

24 Octubre 2014
Foto taula rodona 

Per començar amb un petit exercici de “Herstòria” donat el tema que tractem avui a les jornades: Agrair a diferents dones inventores: Ada Lovelace  per la computadora científica, Hedy Lamarr pel wifi, bluetooth i el gps, a les Top Secret Rosies, les primeres programadores informàtiques i a Grace Hopper per escriure el primer llenguatge compilador.

Va ser l’any 2011 durant el Fòrum de les Violències, quan tot just jo començava a omplir el bloc de contingut que vaig conèixer a Vera Baboun, activista palestina i vam parlar uns minuts sobre com la resiliència en les dones podia potenciar-se amb les TIC, ella en aquell moment estava estudiant aquest tema, vaig inmortalitzar aquell moment amb un post: http://elditalanafra.blogspot.com.es/2011/11/val-la-pena-seguir-lluitant-vera-baboun.html

En les TIC jo veig més potencialitats que perills, veig que són una font constant d’aprenentatge, de nous coneixements, tecnologies, programes,... i aquest aprendre contínuament i l’obligació de reciclar-se de forma moltes vegades autodidacta augmenta la teva autoestima i autoconfiança, i de retruc les teves habilitats comunicatives. També potencia la creativitat, la imaginació i el sentit comú, són aquests 3 recursos fonamentals per crear consciència social i trencar estereotips i prejudicis masclistes, per dissenyar materials, articles, imatges,... alguns exemples molt interessants les famoses “Memes Feministes” o la campanya “Machismo mata” o les definicions de “Feminismo Unizar” o els fantàstics materials de "Cenicientas3.0".  Les TIC també possibiliten l’accés a més dades i estudis, així com a blocs de testimonis de supervivència, amb l’efecte desestigmatitzador que això té. També possibiliten l’expressió i canalització d’emocions tòxiques i negatives com la impotència, la ira, la culpabilitat i la por. I compartir aquestes emocions i inquietuds amb altres companyes ( i alguns companys) per construir una xarxa de suport mutu virtual i de sororitat, que en alguns casos s’aconsegueix “desvirtualitzar” i constituir-se en relacions d’amistat saludable i/o de militància feminista.

Les potencialitats citades en el paràgraf anterior són varis dels factors que composen la capacitat de RESILIÈNCIA, que interactuen entre ells. La resiliència és una capacitat viva que també pot desenvolupar-se en l’edat adulta, i les TIC són un instrument més, com hi ha d’altres que poden tenir aquest efecte tant interessant i encoratjador d’alimentar l’esperança realista.

Esperança realista necessària per tenir forces i ganes per a processos de capacitació i empoderament. El fet d’estar connectada ajuda a trencar l’aïllament que moltes vegades la violència masclista imposa com a part de la seva dinàmica dominant, també a nivell de lluita feminista aconsegueix teixir resistència feminista i sumar esforços, contactar, contagiar,intercanviar i aprendre d’altres col·lectius, grups, locals i internacionals, així com multiplica la visibilitat, la difusió i accessibilitat d’aquestes activitats i accions del moviment feminista.

Les TIC possibiliten l’accés a un coneixement infinit, i en moltes ocasions a un baix preu o molt econòmic, així doncs pots disposar de molts vídeos, documentals, articles, llibres sencers de grans pensadores i escriptores com tesis i investigacions de companyes contemporànies. El que sí resulta cada cop més necessari, són buscadors que facilitin l’accés a la multitud i dispersió de webs, blocs, ...i fer-ho amb capacitat crítica i perspectiva de gènere per contrastar i filtrar les fonts i la informació.

Les TIC també són terapèutiques, i molt pràctiques perquè faciliten informació ràpida i immediata sobre:
            Indicadors de Violència i abús masclista
            Normalització de simptomatologia i afectació
            Informació jurídica
            Suport psicològic especialitzat des de la distància física. Autodefensa emocional, autoprotecció i elements per a la reconstrucció per passar de víctima a supervivent.

Per últim i no menys important, la capacitat de denunciar de forma “anònima” agressions masclistes, publicitat sexista, assetjament, comptes o webs misògines...

Per acabar, plantejar un repte i una pregunta: “Quants whatsapp rebeu amb un contingut clarament feminista o de denúncia del masclisme?” Pocs, oi? Doncs proposo un repte tenyim el Whatsapp de lila feminista.

Rubèn Sanchez Ruiz

Bibliografia i Links interesants:

dissabte, 1 de març del 2014

La DE-construcció ha de ser per responsabilitat (2a part)

Post que és la continuació de http://elditalanafra.blogspot.com.es/2014/02/la-de-construccio-ha-de-ser-per.html , aquí es proposen més de 100 formes d'iniciar la DECONSTRUCCIÓ (inspirades en el text de Michel Urbina) necessària i imprescindible des del feminisme, petits i grans canvis que hem de fer els homes si volem canviar aquest món ple de violències masclistes, per convertir-nos en autèntics aliats del feminisme, com deia Simone de Beavoir "En esas ocasiones los hombres son bien-venidos, inclusive los estimulamos a adherir a la lucha":



•És un Esforç diari i permanent.  24h 365 dies LLUITA CONTRA TOTES LES VIOLÈNCIES MASCLISTES!!!

•Cometre errors, acceptar comentaris, crítiques i rectificacions.

•Treu fotos, cartells, posters de dones nues del teu iphone, ordinador, lloc de treball...

•No facis “piropos”, ni miris de forma babosa a les dones. (cultura catcalling). Mira als ulls i no als pits quan et parlin o parlis amb una dona.

•Entendre i asumir que et somrigui una dona no vol dir que vulgui tenir sexe amb tú.

•Si una dona camina sola pel carrer, canvia’t de vorera. Fes que ella no es senti amenaçada per la teva presència.

•Bondadós o altruïsta sí, “cavallerós” no.

•Mantenir el tipus en situacions incòmodes. Debats, jornades,...

•ESCOLTAR. No trepitjar opinions ni reforçar-les. No ser el “prota”.

•Revisar el teu llenguatge sexista.
•Considera’t en espais feministes, com un convidat. No siguis “Notes”. 
•Sigues conscient de l’efecte de les teves paraules en les dones. 
•Abraça, plora i expressa les teves emocions. 
•Demana consentiment sempre en el contacte i relacions sexuals/afectives. 
•Llegeix webs, blocs i llibres sobre el moviment feminista. Format i estudia sobre el feminisme, com ho fas amb altres temes: antifeixisme, anticapitalisme,... 
•Mai parlaràs en nom de les dones ni col·lectius LGTB. Donaràs suport als seus grups, col·lectius, de forma incondicional! 
•Critica i digues alguna cosa quan els teus companys i amics realitzin algun comentari o conducta masclista. Identifica-la. 
•Ser ALIAT, és un estil de viure. La millor forma de dir és fer-ho. 
•Desafia a altres homes a sumar-se a les lluites feministes.
•Explora com va ser el teu passat, com vas ser educat i quins models eren els dominants dins la teva familia. 
•Gaudir del permís de paternitat. 
•Donar suport a música i artistes que promoguin la lluita social , la igualtat i la inclussió. 
•Sigues activista del moviment feminista. Cada dia pots fer-ho! 
•Desafia els rols, les estiquetes i els prejudicis sexistes. Sigues transgressor feminista! 
•No sol·licitis reconeixement ni re-afirmació, és la teva responsabilitat. 
•Treball i lluita amb humiltat i sigues escrupulosament respectuós. 
•El silenci i el “no fer res”, ser neutral és contribuir a l’opressió que pateixen les dones. 
•Contacta amb altres homes aliats del feminisme, comparteix experiències i coneixements. 
•No vagis de salvador ni de superheroi de les dones!
•Si ets testimoni d’assetjament sexual, ofereix el teu suport. Demana ajuda a altres persones, professionals,...fes algo!!!! 
•Parla com si una DONA sempre estigués escoltant-te. Conscient sempre dels teus comentaris i comportaments. 
•Sent orgull de ser aliat del feminisme! Exterioritza-ho! 
•Crea un espai amb documentació i imatges de la lluita feminista. 
•CUIDA, CUINA, NETEJA, ENDREÇA, COMPRA... Per a tú i per a una altra persona del teu entorn. 
•Dóna suport als mitjans de comunicació feminista: Exemple: “El tornillo”, red feminista, dones en xarxa,... 
•Contesta als masclistes, mitjançant comentaris, tweets, facebook... 
•No caiguis en el parany “el homes som els oprimits”. 
•Educa’t i deconstrueix-te a tu mateix! No abusis d’altres aliats o companyes feministes amb infinites preguntes!!! 
•Respecta els espais NO mixtes. 
•Cuida el teu cos i la teva salut física i mental. MECANISMES AUTOCURA. 
•Gireu revistes i publicitat sexista! Com a mostra de rebuig!

•...CONTINUARÀ...
Salut i feminisme!
@RobenFawkes i @aliatsF

dissabte, 22 de febrer del 2014

La DE-construcció ha de ser per responsabilitat (1a Part)

Després de la xerrada realitzada dins el cicle ADONA'T (per cert, gràcies per convidar-me per segon any consecutiu) a l'Ateneu Octubre sobre "Noves masculinitats", i a mode de crònica us presento aquest post-resum dels punts presentats en la primera part de l'exposició per posar un punt de partida pel col·loqui/debat sobre com iniciar la De-construcció de la Masculinitat Tradicional Heteropatriarcal (MMTH).

La primera part de la xerrada va tractar sobre com el model de masculinitat dominant heteropatriarcal que és una construcció social, per tant es pot destruir i deconstruir aquesta MMTH que es basa en les 7 P de Michael Kauffman (1999):

•1a: Poder Patriarcal: Violència masclista en 3 direccions: Vers les dones, Vers altres homes i contra ells.
•2a: Percepció de dret als Privilegis: Conscient o Inconscient.(*)
•3a: Permís: Explícit o tàcit per exercir la violència.
•4a: Paradoxa del poder: El homes tenim el poder, però sentim que no el tenim.
•5a: Psychic armor: Aïllament i distància emocional. Zero empatía.
•6a: Psychic pressure cooker: Interiorització emocions: Dolor, por, frustració...
•7a: Passat: patrons d’abús, frustració, baralles, patiment,...
 Per tant la de-construcció és una responsabilitat, i només es pot fer éticament des del FEMINISME, i això implica desafiar al grup dominant d’homes. Desafiar el poder i els privilegis de la masculinitat. Implica desobediència feminista! 
    -Suposa una Instrospecció personal i la visibilització de les violències masclistes.
-Suposa “deixar en evidència i responsabilitzar el subjecte q exerceix la violència”. (Julia Penelope, filologa feminista)
-Implica veure que els agressors masclistes són homes normals i quotidians. No són monstres.
-Implica veure la violència masclista com a problema social: Els Agressors Són fabricats en sèrie per totes les institucions de totes les societats del món. Són fills sans del patriarcat!
-Implica tenir coratge per denunciar les violències masclistes, comprometres en la lluita per eliminar-les.
i sobretot un compromís ferm per TRENCAR EL SILENCI CÓMPLICE! 
"Els homes som armes de destrucció massiva" com diu J.I.Torreblanca, perquè la Masculinitat i Violència està inter i co-relacionada directament amb la identitat masculina. La violència és un PROBLEMA dels homes que perjudica greument a les dones.
Desobeir la normativa patriarcal, als mandats de gènere, desmitificar els rols, lluitar i destruir els prejudicis masclistes, ...els primers pasos per la de-construcció imprescindible i responsable.
Continuarà...
Una forta abraçada feminista
PD:En la segona part, tractaré els 50 punts per ser Aliat del Feminisme, i penjaré l'audio de tota la xerrada, gravada per l'aliat Markos.
 

diumenge, 1 de desembre del 2013

Violència masclista dins dels Moviments Populars (compendi 2013)


Aquest passat mes de novembre, de pogut realitzar 3 xerrades sobre un tema molt important en la lluita contra el patriarcat, "Violència Masclista i Moviments Populars", i conforme m'he documentat per poder dur a terme les diferents activitats he descobert articles i posts molt interessants, escrits per companyes valentes, que no es callen i diuen alló que encara es nega dins dels moviments socials i espais polítics, que no estan exempts de la violència masclista, on els agressors masclistes són companys de lluita...i això genera debats, dubtes, discussions, posicionaments...en masses ocasions, quan hauria d'estar molt i molt treballat, i per contra com no és així comporta un doble dany i patiment per les companyes que les han viscut directament, doncs la pregunta és clara, que hagués passat si aquesta mateixa agressió masclista hagués estat protagonitzada per una persona aliena al nostre col·lectiu, grup, espai, assemblea o ideología? Com haguéssim actuat?
S'hagués fet una condemna ferma i contundent...s'hagués actuat de forma ràpida, sense dilacions ni històries moralistes, perquè l'agressor és l'exogrup...però i si l'agressor és de l'endogrup? Es produeix una NEGACIÓ, es dispara un mecanisme de "No pot ser..." "impossible, si jo el conec..." "bueno , no va ser ben bé així..." "però vols dir? no estarà exagerant...si és un militant exemplar"...perquè fa mal, fa mal constatar que hem estat socialitzats/des en el patriarcat i arroseguem tots els prejudicis, tòpics, creences, actituds i comportaments masclistes, acceptem que això és així, només així ens podem enfrontar-nos i combatre-ho!

Aquí facilito l'enllaç de la xerrada organitzada en el marc de les Jornades Feministes per l'Assemblea de Joves de 9Barris a l'Ateneu Popular de Nou Barris el passat 21 de Novembre 2013:




Hem de treballar amb voluntat i esforç constant contra tots els tipus de violències masclistes, siguin de la intensitat que siguin, siguin protagonitzades per qui siguin, són agressors masclistes i punt! siguin invisibles o visibles, ja hagin de ser destriades de la violència més quotidiana, dels micromasclismes i ser treballades dia a dia, i de les que hagin de ser condemnades judicialment i socialment amb la màxima fermesa i contundència!

Us deixo els links de 2 articles imprescindibles per seguir aprofundint en aquest tema, que han consolidat molts dels punts i apartats que havia treballat per les xerrades:


  • INDIFERENTES de la companya Jule Goikoetxea:

http://www.naiz.info/eu/iritzia/articulos/indiferentes


  • NO QUIERO SENTIRME VALIENTE, QUIERO SENTIR-ME LIBRE de la companya Mari Kazetari:

http://www.diagonalperiodico.net/blogs/june/lo-preocupa-este-25-noviembre.html-2

Voldría finalitzar aquest post amb la meva adhesió i difusió al Comunicat realitzat per les companyes de diferents associacions del moviment feminista sotasignants respecte al posicionament contra els agressors masclistes i les agressions masclistes dins dels moviments populars i dels espais polítics:
Aquí el podeu llegir!

http://gatamaulafeminista.blogspot.com.es/2013/11/comunicat-les-agressions-sexistes-als.html


PD: Aquest post està dedicat a les dones lluitadores dels diferents col·lectius feministes, activistes, militants que lluiten contra tot tipus de violències masclistes! Gràcies pel vostre coratge companyes!!!
Una forta abraçada feminista a Gatamaula Feminista, Justa Revolta, A Cavall de forques, AJ9B, Ateneu Octubre, Espai Autogestionat Mallolis, Companyes de les festes reinvindicativa de les Corts i Arran Sants! ;) 
És un autèntic orgull lluitar al vostre costat i aprendre de vosaltres diàriament! perquè juntes podem destruir el patriarcat!

Ruben Sanchez Ruiz

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...