dissabte, 18 abril de 2015

YPJ La història d'una revolució total!



Lluitadores Kurdes del YPJ es dirigeixen al front

YPJ: la història d’una revolució total



“És urgent i necessari que les dones despertin a tot el món. Històricament, el patriarcat ha estat, i encara és, l’opressió dels homes sobre les dones, la qual cosa reforça el sistema capitalista. A partir d’aquí, si partim de la base que un moviment és fort només quan la lluita per a despertar l’encapçala la banda oprimida, el moviment contra el patriarcat només serà fort si en el moment de la lluita són les dones les que són al front”.



Qui parla és una guerrillera de les Yekîneyên Parastina Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ), un milícia vinculada al Partit de la Unió Democràtica (PYD) formada exclusivament per dones d’entre 18 i 40 anys. Tal i com informa el setmanari anglès The Week, les YPJ van ser fundades el 3 d'abril de l’any 2012 amb l’objectiu de “lluitar i defensar la població kurda dels atacs del règim de Bashar al-Asad, del front al-Nusra (vinculat a al-Qaeda) i de Daesh [acrònim àrab utilitzat per a referir-se a l’Estat Islàmic]”.



Des d’aleshores, les YPJ, que lluiten colze a colze amb les Unitats de Defensa Popular (YPG), han anat guanyant protagonisme fins el punt de comptar en les seves files amb més de 7.000 voluntàries, moltes de les quals arribades des de punts del món diversos. “Entre les combatents hi ha dones de tota Europa: Alemanya, Anglaterra, Itàlia... fins i tot [arriben des] de Colòmbia”, explica la mateixa dona que prenia la paraula al principi.



Les circumstàncies que van empènyer aquestes dones a prendre les armes, comenta una jove combatent de 26 anys a la revista francesa Marie Claire, va ser la incapacitat del govern central “de protegir [Rojava]”, de manera que s’han vist obligades a “protegir-se i a defensar tothom, independentment de la seva raça o religió”, la qual cosa no és habitual en un Orient Mitjà sumit en una guerra sectària de tràgiques conseqüències.



Ara bé, tal i com s’encarrega d’exposar l’article del kurd Meral Çiçek Did the Women of the YPJ simply fall from the sky?, en un intent d’allunyar-se de l’anàlisi simplista que se sol fer sobre el sorgiment de les YPJ, el procés de formació de la milícia no es pot entendre sense tenir en compte la figura “d’Abdullah Öcalan i del moviment d’alliberament kurd”, que converteix la dona en la pedra angular de la seva revolució.

Així és que, a finals de la dècada dels vuitanta, les dones que formaven part del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) “van començar a organitzar-se en estructures pròpies i autònomes” que donarien lloc a la Unió de les Dones Patriòtiques del Kurdistan (YJWK). Aquesta organització, segueix Meral Çiçek, seria l’encarregada de “construir una guerrilla de dones dins el moviment guerriller [del PKK]”. Havia nascut la Unió de les Dones Lliures del Kurdistan (YAJK), que encara avui segueixen lluitant sota el nom de les Free Women’s STAR Units (YJA STAR).



I és precisament de la llavor que plantaren aquelles dones a principis dels anys noranta que avui el poble de Rojava, dirigit per un PYD agermanat amb el PKK, gaudeix de la protecció d’unes YPJ erigides com la màxima expressió i el millor exemple de la Revolució kurda. Una revolució que probablement, afirma Çiçek, s’ha convertit en el moviment d’alliberament de les dones més potent del món des de tots els punts de vista.



I és que, encara que la seva missió principal passi per protegir el poble kurd, "són conscients que són un moviment feminista", comenta la fotògraf Erin Trieb, que a finals de l'any passat va acompanyar les YPJ durant una setmana. "Lluiten per la igualtat entre les dones i els homes, i en certa mesura se sumen a la milícia per a desenvolupar i avançar en la percepció de la dona dins la seva cultura: poden ser fortes i líders", sentencia. 



A l'igual que els procediments que segueixen les companyes i els companys de les YPG, continua Erin Trieb, les combatents de les YPJ "han de suportar diversos mesos i diferents nivells de rigorós entrenament en armes i estratègies militars abans de poder començar a lluitar", la qual cosa esdevé encara més lloable si tenim en compte la seva condició de voluntàries i que, per tant, la majoria d'elles no cobra res per combatre.

 

AMOR EN LA SEVA CONCEPCIÓ MÉS ÀMPLIA



Tal i com constata el periodista Xoreix en el seu diàleg amb diverses milicians de les YPJ, dins aquests grups guerrillers no es permetrien les relacions d'amor per motius de concentració durant els combats. D'aquesta manera, qui pren la decisió d'entrar a les YPJ també prendria la decisió d'abandonar les relacions amoroses, una lògica que portaria a moltes d'elles a renunciar també a ser mares.



"Si estimes la persona amb qui estàs també pots decidir deixar-la per amor cap a tota la humanitat, per amor cap a totes les persones i per amor cap a tots els pobles oprimits", explica una combatent. "Entre les dones hi segueix havent sentiment maternal i veure patir les nenes i els nens de tot el món ens fa més fortes i valentes", segueix.



"Nosaltres no hem perdut mai el desig de ser mares, però aquesta maternitat, aquest amor, [el canalitzem] cap a tota la humanitat", conclou després de reflexionar sobre la impossibilitat de combatre tot pensant què faria la persona concreta que hom estima si mor. Es tracta d'un intent, doncs, de fer encara més abstracte i ampli el concepte de l'amor i allunyar-lo així de la figura d’una persona en particular.



Sens dubte, aquestes heroiques combatents tricolor s'han convertit en tot un impuls del moviment feminista mundial i esforçar-nos en exportar la seva lluita, no només contra Daesh sinó també contra tot el sistema capitalista i patriarcal, és un deure de totes. I seguir recolzant-les per a què el sol de Rojava segueixi eixint cada dia una mica més verd que en l'alba anterior, és un repte impossible de defugir.



Fort com el vent fort, lleu com l'aire lleu, assassina a qui assassina, avorreix a qui avorreix la pau del teu cor i el ventre de les sàvies dones rebels. Que no et fereixin per l'esquena, viu cara a cara, i mor. Amb el pit davant les bales, ample, com les parets.*



*Fragment de la cançó A Miguel Hernández, de Cesk Freixas

Article de Marc Español Escofet
@KurdisCat 
Més informació sobre la lluita del poble Kurd i com donar el nostre suport, ho trobaràs a:
 http://kurdiscat.blogspot.com.es/

PD: En aquest vídeo es pot veure com entrenen les dones kurdes del YPJ i expliquen perquè es van unir i com estan fent història: https://www.youtube.com/watch?v=cDEa44sAczU&feature=youtu.be

Moltes gràcies a Kurdiscat per la vostra lluita, per organitzar la solidaritat i el suport, i per visibilitzar cada dia la lluita del poble kurd.
 Una gran abraçada
@RobenFawkes 

diumenge, 12 abril de 2015

Millor que corris, desgraciat!

Sí, tú, el que et penses que estàs per sobre del bé i del mal,
tú que et creus superior i tens un complex d'inferioritat impressionant,
que no reconeixeràs mai res del mal que has fet,
que no t'importa gens tot el dolor que has generat tú solet.

Tú que mires per sobre de l'espatlla,
però ara si et miro fixament et poses nerviós i fas el cap baix,
i et cagues a sobre, sí estàs ple d'odi, rabiós contingut, dissimules bé...
però ara també saps que és la por, o et pensaves que només la infundies tú?
Tú que et creus impune perquè la justícia ha dit que estàs absolt,
però jo et condemno: per Masclista, i la nostra sentència és eterna i definitiva.

Et creixes colpejant, insultant, amenaçant, cridant...imposant,
això et fa sentir per uns segons menys merda del que ets realment,
això et fa sentir viu? Doncs s'ha acabat,
Ets pura carcassa, estàs buit, ets una careta
ho sé i ara saps que jo ho sé.

Tens sort, molta sort, no saps fins quan, de moment...
cada nit que vagis a dormir pots donar gràcies,
cada matí que t'aixequis és un gran premi per tú,
tú, que ets un paràsit egoïsta que només tens ulls per tú.
Tú que et creus invulnerable, ets només una façana,
un acudit, un personatge patètic, ets un intent de merda.

No pots amagar-te, ni durant el dia i menys encara durant la nit.
les meves ulleres liles desfan la teva disfressa.
Tú, que estàs suant després de llegir això?
Sabem qui ets, millor que corris desgraciat!

@RobenFawkes
PD : Dedicat a tots aquells que fomenten els prejudicis masclistes, a tots aquells agressors que tenen impunitat, a tots aquells que assetgen a les companyes, a tots els maltractadors i agressors sexuals, va por ustedes!!!
Si ens toquen a una, ens toquen a totes! Cap agressió masclista sense patada als ous!

dissabte, 28 març de 2015

Pautes bàsiques d'intervenció contra la violència masclista


Imatge facilitada per @patriarcadomata
Escric amb el ferm compromís de la línia marcada per aquest bloc aquest 2015 on publicaré gran part dels posts amb la intenció clara d'aportar informació per a lluitar contra les violències masclistes, des d'un punt de vista constructiu i al mateix temps molt pràctic. 
He intentat sintetitzar en aquest post, unes pautes bàsiques del que NO s'ha de fer mai si ens trobem davant d'una dona, companya, amiga, germana, filla, veïna... que està dins un procés de violència masclista dins l'àmbit de la parella, una petita guia de pautes i formes d'actuar, una continuació del post que vaig escriure "Coratge i endavant" http://elditalanafra.blogspot.com.es/2012/11/coratge-i-endavant.html

A cop d'ull poden semblar pautes o actuacions molt simples però no ho són pas, ja que disposem d'uns mecanismes automàtics dins nostre, i és fàcil deixar-se portar per les emocions (ràbia, impotència, frustració, llàstima, por, tristesa,...) que desperten en nosaltres quan davant dels nostres nasos som testimonis de la violència masclista o dels seus efectes en una dona que estimem, que tenim un vincle i no volem que pateixi més.

Un dels sentiments i efectes psicològics més difícils de combatre en la recuperació i un autèntic obstacle per aconseguir que la dona reaccioni i trenqui amb el procés de violència és la indefensió apresa, una seqüela que cal treballar intensament per eliminar-la amb el qual s'ha configurat la creença "no puc fer res per canviar la situació", "no puc fer res per sortir-ne" "no puc fer res, no tinc alternativa"...que ha estat inculcada amb les tècniques de manipulació afectiva i violència psicològica aplicades per l'agressor masclista de forma continuada en el temps dins la relació sexo-afectiva i/o sentimental. L'agressor inculca des del principi que tot el què succeeix de negatiu dins la relació és culpa d'ella, incloses les desgracies que a ell li passen, i també com no el seu propi comportament violent ("mira el que m'obligues a fer, jo no sóc així però em treus de polleguera, treus el pitjor de mi").

Hi ha 3 instruments fonamentals: La contenció emocional, l'escolta activa i la conscienciació social. Jo recomano que el principal paper de persones vinculades a la dona que està patint violència masclista és el suport incondicional i feu veure la necessitat de rebre ajuda especialitzada, que ella és subjecte i protagonista de la seva recuperació, que el ritme el marcarà ella en tot moment, per molt clar que ho veiem des de fora, des de dins es veu totalment diferent, és un procés difícil, lent i complex, però es pot, i tant, cal una bona dosis de perseverància i paciència. Haig de dir que són processos esgotadors per això cal la intervenció de professionals i serveis especialitzats.

Facilito alguns apunts de les pautes que he recomanat al llarg d'aquests 13 anys d'experiència i que són respectuoses i efectives:

-Escoltar activament i donar credibilitat al seu testimoni (això és fonamental i importantíssim, escoltar amb interès d'ajudar-la) Captar el COM i el QUE es diu. No auto-escoltar-nos mentre ella ens està explicant el que li passa i com es sent.
-No qüestionar la seva vivència, no atacar-la ni jutjar-la a ella, tampoc no desqualificar directament a l'agressor amb insults i altres adjectius, ja que ella té un vincle emocional amb ell, i això provoca dolor, no és el moment per carregar contra l'agressor.
-No aïllar-la, mantenir comunicació i contacte amb ella: via missatges, trucant-la, quedant amb ella quan ella digui. Convidar-la a quedar, a xerrar, a acompanyar-la. Ella ho faria per vosaltres, n'estic segur.
-Respectar la seva privacitat. Respectar aquells temes dels quals no vol parlar. Treballem amb les seves paraules i  silencis.
-No excedir-se en preguntes. No fer un interrogatori. Millor preguntes indirectes sobre com està ella, com es troba, com es sent,...El control mai és una bona tècnica, ni amb la millor de les intencions, el control és una forma de violència, no ho oblidem.
-No jutjar-li el seu comportament. No fer suposicions. No interpretar. No qüestionar-la. No jutjar-la. No psicoanalitzar-la. NO enfadar-nos amb ella perquè no cumpleixi el què ha dit o promés. Respectar estrictament el ritme que marca ella.
-No tenir una actitud sobreprotectora, ja que la sobreprotecció augmenta el sentiment d'indefensió apresa i la vulnerabilitat de patir noves agressions.
-Dedicar-li temps perquè pugui expressar-se. No pressionar-la. No prohibir determinats temes de conversa.
-Mai recomanar mediació ni teràpia de parella en situacions de violència masclista. Estem davant d'una situació d'abús de poder i de confiança, per tant existeix una asimetria en la relació i seria del tot perjudicial mediar ja que l'agressor es farà més fort i tindrà més força per aplicar violència.
-No generar-li ni moltes ni falses expectatives relacionades amb la situació que està vivint. -Decidir viure sense violència no és fàcil, requereix de coratge extrem i acumulació de forces, vèncer la por és possible però no és d'un dia per un altre que s'aconsegueix.
-Facilitar l'accés a informació clara, llenguatge entenedor. Petit Escrit.
-Prevenir actituds que pot prendre la família o altres professionals no conscienciats, inclòs l’agressor, com per exemple que ell farà xantatge emocional, es farà el màrtir, intentarà contactar amb ella, demanar una darrera oportunitat, prometre que canviarà, o directament amenaçar-la si ella decideix trencar la relació sentimental.
-Tenir informació i coneixement de la problemàtica (llibres, articles, vídeos, dades estadístiques,...) i recursos (trobareu també informació al respecte a la guia autodefensa feminista LA MIRADA DE MICHONNE especialitzats de la zona poden ajudar i motivar una actitud activa davant del problema i animar-la que ella pot, que ho aconseguirà, que pot trencar amb la violència i viure lliure!
 
Desitjant que us sembli útil us convido a ampliar-lo amb els comentaris al bloc, i també compartir-lo i fer-ne difusió a les diferents xarxes socials.

Una gran abraçada
Rubèn Sanchez Ruiz
@RobenFawkes

diumenge, 8 març de 2015

Percudones: Sinó se baila no es mi Revolución!

Imatge de l'article del Diari La Directa
M'agrada molt la frase: "cada día és 8 de Març", com un principi a seguir, no com una mera consigna sinó com quelcom que vagi més enllà, i guii el nostre dia a dia, i no baixem la guàrdia amb el nostre llenguatge sexista, la nostra percepció masclista del món i les relacions sexo-afectives, el nostre exercici de privilegis masclistes quotidians, i així qüestionar-ho tot, absolutament tot el que olori a opressió i dominació masclista.

"Cada dia és 8 de març" així vaig titular el post que vaig escriure ara fa un any, un post punyent, provocador,...però aquest any he viscut molt diferent la mateixa manifestació, he decidit acompanyar al bloc #Percudones durant tota la manifestació a Barcelona.

He sentit autèntic plaer al veure el bloc de dones gaudint i disfrutant de la percussió, m'he deixat portar pel seu ritme trepidant, he sentit com tremolava el terra amb el soroll coordinat dels tambors i era impressionant. La força que transmeten, la força que contagia i es pot observar en les seves cares, els ulls i els somriures de les companyes de percudones de diferents generacions gaudint i lluitant juntes, ballant i cridant lliures!

Aquesta opinió és compartida durant la manifestació per les companyes i company que havíem decidit anar juntes avui, també teníem la mateixa sensació, això és "sororitat en estat pur", "quina força", "quina passada", doncs sí, animant des del minut 1, durant tota la manifestació han posat banda sonora també a les diferents accions contra la pressió estètica i la violència simbòlica de les grans multinacionals explotadores de la roba, gràcies a elles hem gaudit d'una manifestació imprescindible, combativa i festiva. Hem compartit alegria feminista amb la seva música!

Han fet seva la frase d'Emma Goldman, "si no se puede bailar no es mi Revolución", doncs sí, avui hem ballat, hem lluitat i demà més!

Vull denunciar i condemnar també l'actitud i comportament de certs col·lectius formats per masclistesleninistes i altres matxirulos "rabolucionaris" que amb la seva conducta treuen energia a les companyes ( Avui a Madrid fins i tot penya de la CJC han agredit físicament a companyes feministes), perquè són tòxics i contaminen només amb la seva presència, perquè no entenen la lluita feminista, o no la volen entendre i fomenten el patriarcat, i volen imposar-se pels seus collons plens de masclisme, perquè són irrespeutosos, invassius i controladors, que no saben ubicar-se en les manifestacions del 8M, 25N, 14F... i d'altres accions feministes o apareixen per sorpresa a les manifestacions i actes no mixtes com autèntics plastes cridaners, i haig de dir que m'hagués encantat que una de les baquetes hagués sortit volant en un moment donat i s'hagués clavat a l'ull d'un dels 3 matximonguers que han passat entremig de les Percudones amb actitud xulesca, vacilant i prepotent quan pujàvem pel carrer Ferran...en tot cas han sentit els crits "estamos hasta el culo de tanto tio chulo", aquests impresentables són els mateixos que després fan travetes al carrer i per l'esquena...cap agressió sense resposta! ja prou! s'ha acabat la paciència i la pedagogia amb aquests agressors!

"Guerra y escombros, doble burbuja, cuando te enredas con mujeres te metes en líos,
cuando te enfrentas a una, te enfrentas a todas. Pasa la Palabra hermana"  W.I.T.C.H

Me encantan vuestros líos!! 
Una forta abraçada a les Percudones!

@RobenFawkes

PD: Enllaço aquest fantàstic vídeo de l'entrenament de les YPJ

i també l'entrevista que m'han fet les companyes i companys de DateCuenta:




dissabte, 14 febrer de 2015

Romántico empedernido

Aquests dies som testimonis amb proves d'una explosió ben orquestada per part del poder masclista aquest mes de febrer, tot gira al voltant del 14 de Febrer,  tot un conglomerat molt sòlid de circumstàncies: 
-Estrena a tots els cinemes del film de la novel·la: "50 Sombres de Grey": He llegit el llibre que intenta donar la volta a la peli, de la Eva Illouz, i no m'ha convençut, jo crec fermament que la película explica una història de violència masclista, de dominació, manipulació i abús de poder. Així de clar, i això és el que representa. Recordo després d'una formació comentant la película "Te doy mis ojos" que algú també deia: "es una historia de amor". Doncs aquest "amor" que és ideología patriarcal és el que mata més de 102 dones en un any aquí a l'Estat espanyol.

-Carnestoltes: On queden clarament consolidats els rols de gènere, amb les diferents disfresses on es veu la masculinitat dominant hegemònica ( superherois, soldats,...) i la feminitat ( princeses Disney a dojo sobretot de color rosa) i per altra banda per a tots els públics, podem veure tota mena de cartells als carrers per anunciar les macrofestes i rues amb fotos sexistes i estereotips masclistes, fets per uns dissenyadors molt cools, que cobren de diferents ajuntaments i institucions públiques sense cap tipus de perspectiva de gènere i cap ètica, cosificant el cos de les dones per al consum, i a sobre s'enfaden quan reben crítiques i ens acusen de "conservadors", doncs jo els hi dic: Vosaltres sou cómplices!

-San Valentín: "Día dels enamorats", 14 de febrer, inventat per l'empresa "El corte inglés", tot un èxit capitalista després de les rebaixes i abans que arribi la primavera, perquè no baixi el consum capitalista, totes les botigues decoren amb cors i missatges: "reconquista", "un sopar romàntic", "un detallito",...San Valentín consolida la ideología masclista dels mites de l'Amor Romàntic, que és causa estructural de la violència masclista a l'àmbit de la parella, aquest concepte que amaga la violència i sobre el qual es vol justificar autèntics abusos, atacs a la dignitat i llibertat de les dones, amb creences com: El amor lo puede todo y lo aguanta todo, Sin ti no soy nada, con amor y cariño lo cambiaré, el amor verdadero es para toda la vida, hay que buscar tu alma gemela, no hay amor verdadero sin sufrimiento, quien bien te quiere te hará sufrir, los celos demuestran amor, sin tu media naranja no puedes ser feliz,...Doncs tot això construeix autèntiques barreres a la llibertat de les persones, tot aquest paquet ideològic publicitat per tots els mass media, editorials i productores és on es fan forts els arguments dels agressors masclistes per demanar una darrera oportunitat a la seva parella, que el perdoni de nou i ho tornin a intentar...per així continuar i perpetuar la dominació i els maltractaments, regalant perfums i flors, les mateixes flors que deixarem a sobre de la tomba de la dona assassinada, 2 nous feminicidis aquesta darrera setmana en nom del Amor de Cupido i San Valentín.

I ara exposo la contra de Febrer a tot això: 
-Dues accions simultànies a Mataró i Barcelona, tallant el trànsit el passat divendres 13 de Febrer, amb el missatge: "Disculpin les molèsties, però ens estan assassinant", de diferents col·lectius feministes denunciant la violència masclista i els feminicidis. Gràcies companyes!
-Victòria a Kobane de les YPJ i YPG!! Les lluitadores Kurdes han derrotat a l'exèrcit patriarcal del ISIS, demostrant coratge i lluita constant, només tinc admiració i profund amor a YPJ, milicia d'autodefensa de dones. Sou exemple!!
-Macroenquesta al jovent, on deixa evident el masclisme més actual que mai: Més del 30% pensa que els gelos expressen amor i estima, i que si la dona és agredida és perquè ha fet alguna cosa malament,...entre altres basrbaritats. http://www.lavanguardia.com/vida/20150210/54427052422/alerta-cifras-ocultas-maltrato-sobre-mas-jovenes.html
Segons la darrera enquesta del CIS, la violència de gènere és preocupant per a un 0.0% de la població. 
-A tots els barris i vil·les: Jornades, Cicles, Videofòrums, Taules Rodones i Formacions amb perspectiva de gènere: Perquè no baixem la guàrdia, ni un pas enrere contra la violència masclista, no deixarem de picar pedra fent tot tipus d'accions, jornades, tallers i xerrades sobre micromasclismes, autodefensa feminista,...No ens rendirem!!
-Manifestació 14 de Febrer a les 18h, a diferents ciutats, a Madrid i Barcelona, contra els Feminicidis, una nova data a consolidar en les agendes, una data important contra la violència masclista, no només el 25N i el 8M. Allà estaré!! Màxima difusió! Estan convocats tots els moviments socials i organitzacions que no siguin Rabolucionàries.
-Carnestoltes transgressor a CSOA's i Casals, que trenqui amb les normes patriarcals, que torni a ser una festa pagana, per trencar estereotips, mites i tòpics, i no per consolidar l'ordre existent. Recuperem les caretes i les accions de la Guerrilla Feminista!!!


Ara pensem uns segons...quines de les informacions explicades en el post hem vist més a la TV o al Twitter, lògicament les que fomenten l'ordre patriarcal i capitalista.
cap agressió masclista sense autodefensa feminista!
una gran abraçada
@RobenFawkes

dissabte, 31 gener de 2015

Dones amb mirada de Michonne

Bona nit companyes, publico la fantàstica crònica d'Idoia Capuz Sánchez que va escriure per LACOLUMNA.CAT

http://lacolumna.cat/dones-amb-mirada-de-michonne-dones-apoderades#.VM02B3b3jzF


DONES AMB MIRADA DE MICHONNE
Hi ha unes 35 persones al Casal Buirac de Cerdanyola del Vallès, algunes a la barra fent la primera birra, altres ja assegudes a les cadires petant la xerrada: la majoria són dones. Totes esperen que comenci la presentació del llibre La Mirada de Michonne a càrrec del seu autor, Rubén Sánchez, militant i psicòleg feminista. És una guia, una guia d’autodefensa feminista. De les poques de qualitat a l’Estat espanyol, juntament amb Manual de autodefensa para mujeres y chicas de l’editorial Likiniano Elkartea (Bilbao) i la primera i única en català.
L’acte ha estat organitzat per la Figa Rebel, associació feminista de Cerdanyola del Vallès. Mitja hora més tard de l’hora establerta, Rubén Sánchez es disposa a explicar el seu relat de vida, els motius que el van impulsar a escriure aquesta guia i què espera del projecte.
Comença la presentació explicant de què es tracta l’autodefensa feminista, fent al·lusió a paraules d’algunes de les autores que té per referència i que en diverses ocasions cita al llibre, com per exemple, les de Karin Konkle: L’autodefensa vol dir, dir que “sí” quan vols dir que “sí”  i dir que “no” quan vols dir que “no”. Per completar la definició usa una cita de Maitena Monroy: L’autodefensa és reclamar una actitud vital de reclamar el dret a viure, a existir sense violència. I segons la definició que trobem al seu propi llibre l’autodefensa és a dir, legítima defensa, consisteix a repel·lir una agressió de qualsevol tipus i explica que ha de ser feminista perquè la violència actual dominant en totes les seves formes és una arma masclista, és un arma de destrucció que té el patriarcat per mantenir l’ordre actual desigual i discriminatori.
Rubén Sánchez assenyala com a responsables del naixement d’aquest llibre i dels seus coneixements totes les dones que ha tractat com a psicòleg, i la inspiració que li han portat les seves històries d’autosuperació. Va començar a investigar sobre autodefensa feminista i a conèixer el treball de Karin Konkle quan va veure que les seves pacients, per recuperar-se completament d’una agressió masclista, necessitaven alguna cosa més. D’aquesta manera, va començar a introduir-les en grups de suport de dones feministes i en l’autodefensa. Segons descriu al seu llibre, això les feia ser més fortes, sentir-se més segures d’elles mateixes, autosuficients… En definitiva, les feia ser dones apoderades capaces d’enfrontar-se al món patriarcal en que viuen. Així comença a cagrupar el material per La Mirada de Michonne.
Imatge de la presentació al Casal Buirac el passat 23.1.15

Sense cap mena de dubte, la millor aportació de l’autor pel que fa al món de l’autodefensa feminista ha estat el tractament que ha fet de l’autodefensa emocional. Com ell mateix explica, ha introduït la seva experiència personal segons el que ha aprés de cada cas tractat. Incideix en el fet que qualsevol dona té la força interior per defensar-se, només cal que cregui en ella mateixa, però també recalca que usar o no l’autodefensa feminista és una elecció i que de cap manera aquesta pot servir per culpabilitzar les dones de no estar preparades o d’haver decidit no defensar-se: l’únic culpable d’una agressió és l’agressor.
També insisteix en que qualsevol dona pot recuperar-se d’una agressió. Aquesta idea trenca totalment amb l’estigma, tan arrelat, que les dones que han patit una agressió de segons quin caire quedaran marcades de per vida i ja no podran tornar a ser felices. Tornar a somriure és la manera de guanyar al masclisme. De la mateixa manera en el llibre dona molta importància a la paraula resiliència; la capacitat de les dones de cicatritzar les ferides, de mirar-les amb orgull i de saber que són senyals d’autosuperació i la causa de que ara siguin més fortes.
Rubén Sánchez pensa que la justícia funciona fins a certa mesura (poc), i explica que realment les ordres d’allunyament funcionen en un 95% dels casos, però que la meitat d’agressions denunciades s’arxiven i d’aquestes en el 50% dels casos els denunciats surten impunes sense cap sanció. És per això que proposa que les dones –sobretot- denunciïn la seva situació, però també, que s’agrupin, que uneixin forces, que construeixin una espècie de reraguarda feminista que estigui disposada a defensar a qualsevol companya i que juntes cap masclista s’atreveixi agredir-les. Insisteix en que de la majoria dels agressors, el 90% estan en l’àmbit proper de l’ agredida, a diferència de la idea que promouen sèries de televisió com Mentes Criminales, CSI, entre d’altres, i també que aquests homes, la gran majoria, són uns covards i que per aquest motiu si sumen forces serà molt més fàcil que es protegeixin d’agressions masclistes. Un exemple que va esmentar va ser Gulabi Gang, el grup de dones indies format per més de 100 mil integrants que amb un sari rosa i un bastó s’enfronten a totes les injustícies que estan decidides a combatre, entre elles el masclisme.
Mentre llegeixes la guia també pots trobar-te amb un seguit de frases que, com va descriure Ruben Sánchez, seria bo que rellegís una persona després d’haver patit una agressió masclista. Frases com: Recorda que tens permís per equivocar-te. Per què? Perquè som persones, no robots ni màquines, tu t’ho vals! Recorda que només tu (i qui tu vulguis) tens permís per riure’t dels teus errors. Altres com: És imprescindible creure que ets capaç de fer moltes coses, més del que pensaves i gaudir-ne! O també: Continua endavant! No et rendeixis mai! La guia, més enllà d’explicar què és l’autocura, et permet portar-la a terme. Llegint La mirada de Michonne ja sents que no estàs sola, sentiment molt comú entre les dones que pateixen una agressió masclista, a través del llibre et converteixes en la teva pròpia confident, com diu Rubén Sánchez en el llibre, en la teva entrenadora. Sents que aquelles paraules han estat escrites especialment per a tu.
Però la guia no conté només autodefensa emocional, també conté una part important d’autodefensa física. Explica com poder sobreviure a una agressió utilitzant l’últim recurs que seria la defensa física, mitjançant il·lustracions i explicacions detallades. Rubén ha introduït en aquesta part els seus coneixements de karate i també de boxa. Afirma, però, que sense pràctica i sense un treball més constant no serà possible assimilar aquests coneixements, per això encoratja les dones assistents a la presentació a participar de tallers d’autodefensa i practicar amb amigues i companyes de confiança.
Col•loqui sobre autodefensa feminista i violència masclista. Font: La Figa Rebel
Un cop finalitzada la presentació del llibre es va iniciar un debat. Es van compartir vivències i punts de vista diversos pel que fa a l’autodefensa i al feminisme en general, va ser un debat amb mirades i gestos de complicitat: moltes de les assistents havien patit situacions similars i sabien del que parlaven. Es van tractar temes com la falta de rigorositat als mitjans pel que fa a la violència de gènere física i la falta de visualització d’altres tipus de violència masclistes, com la psicològica. També es va parlar de la violència sexista com un problema estructural i socio-cultural, que és perpetuada per les institucions i diversos sectors eclesiàstics, comportant la normalització del masclisme. També de la situació d’adolescents i joves i com augmenten els casos de violència masclista entre aquest sector de la població, entre molts altres problemàtiques.  No es van treure masses conclusions en clar, però el que sí que va transmetre Rubén Sánchez és que desitja que aquest llibre permeti que cada dona tregui a la Michonne –personatge The Walking Dead- del seu interior. Que les encoratgi a portar la seva mirada com a bandera, la seva mirada segura i agressiva contra els zombies machirulos. Que serveixi per trencar amb el estigma de la dona com a ésser dèbil i submís i que confiïn en que elles poden construir el món feminista que desitgen.
El divendres, totes les assistents a la presentació de La mirada de Michonne, guia d’autodefensa feminista, van tornar a casa una mica més apoderades. I sabent, cada una d’elles, que tot i les batalles perdudes i les companyes caigudes poden guanyar la guerra al masclisme.

dilluns, 5 gener de 2015

Lluitar contra la indefensió

M'he proposat aquest 2015 continuar denunciant a través d'aquest bloc les diferents violències masclistes i els seus còmplices, també seguir aportant elements per a la conscienciació social, i com a novetat facilitar propostes i respostes concretes a diferents situacions actuals d'injustícia i impunitat que generen el masclisme i els fills sans del patriarcat.

El sistema judicial s'erigeix en teoria com a màxima institució que ha de garantir la "protecció dels drets", ara és clar que defensa uns drets per sobre d'uns altres, principalment garanteix més que drets són privilegis dels "normals"(normal: home, blanc, heterosexual, de classe alta...), tals com la propietat privada. Tal com afirma Laura Macaya "existeix un pacte social segons el qual els individus cedeixen part de les seves llibertats a l'Estat a canvi de protecció social".

Els canvis legislatius aconseguits durant el segle XXI gràcies a la perseverant i dura lluita dels moviments feministes i de dones aconsegueix crear un marc on es reconeguin algunes formes de violència masclista ( Llei 1/2004, Llei 27/2003, Llei 5/2008,...), però què passa amb l'aplicació d'aquestes lleis en el dia d'avui? Doncs que , els professionals de la fiscalia i la judicatura que han d'aplicar-les la gran majoria NO té cap tipus de perspectiva de gènere ( ni saben tan sols el que és) i el desenvolupament escàs de les mateixes per part de grups polítics ultraconservadors que retallen el pressupost i estableixen altres prioritats, tot plegat està conduint a les dones supervivents a una condició de re-victimització i d'exposició a més formes de violències, entre les quals destaca la violència institucional masclista...tot plegat un funcionament cínic i pervers... Comparteixo totalment el contingut del llibre "Esposas nefastas y otras aberraciones" de Laura Macaya on explica com el sistema judicial es legitima a ell mateix com a màxim representant de la protecció de les dones i com a màxim intèrprete de la condició femenina perquè estableix els paràmetres segons els quals s'ha de reconèixer la por de les dones.

Fent un breu anàlisi de la situació de desprotecció i el nombre de feminicidis a nivell mundial és alarmant, és gravíssim, NO es pot parlar de democràcia amb 102 feminicidis a l'Estat Espanyol durant aquest 2014. Es deneguen sistemàticament el 59% de les Ordres de Protecció sol·licitades per a les dones que denuncien violència masclista a l'àmbit de la parella, aquestes dones que fan cas i obeeixen les campanyes que l'Estat bombardeja a través de la tv i el seu 016...per després deixar-les soles al cap d'unes hores de nou davant de l'agressor masclista.

Davant tanta desprotecció i impunitat, calen noves respostes, crec efectiva l'autoorganització de forma urgent de Grups de Suport Feminista a les Dones Supervivents de la Violència Masclista, m'explico, una xarxa de suport formada per activistes feministes que estiguin amb la dona quan ella ho requereixi fins i tot si cal dins del seu domicili, creant sororitat i fent resistència activa davant les agressions masclistes, no només fent acompanyament emocional i físic en el seu procés de recuperació i enfortiment, i acompanyant-la en trajectes i gestions burocràtiques que ha de fer la dona sola, sinó donar protecció integral i fent exercici de protesta i denúncia de la situació (semblant a Reraguarda o el funcionament de les PAH). De la mateixa manera que s'activen xarxes de suport i solidaritat quan agredeixen, torturen o detenen algun/a company/a activista, s'activa quasi automàticament davant de qualsevol persona que ha patit la repressió de l'Estat, considero en la mateixa condició d'injustícia a qualsevol dona que ha denunciat la violència masclista i/o que estigui en un procés de ruptura/divorci que tingui por de la reacció i comportament de la seva parella, o que no es vegi amb forces d'afrontar-ho sola, o en els casos que no tingui cap tipus de protecció judicial ni policial i així ho reivindiqui. Aquest suport per part del Grup podría ser puntual o continuat, fins que la dona es senti amb prou forces, o les seves circumstàncies canviïn de tal forma que es senti lliure i segura. En tot moment la dona ha de ser subjecte actiu, i ella decideix quan activar o desactivar el suport i en quines condicions. En alguns casos que jo he atès aquest suport s'ha fet d'alguna forma per part d'algunes amistats de confiança o d'algun familiar de la dona, i crec que si considerem la violència masclista com un problema social i polític, la resposta de solidaritat i de suport també ho ha de ser per part de totes i tots que lluitem per destruir el patriarcat, per coherència.

Bé, aquest post vol iniciar nous debats en relació a la greu situació actual, per transformar-la calen noves respostes i reaccions.

Gràcies pel vostre suport!
Cap agressió sense resposta!
Contra les violències masclistes, Autodefensa Feminista!

@RobenFawkes


 PD: Recomano la lectura del llibre "Esposas nefastas y otras aberraciones" de Laura Macaya, i dono les gràcies a les companyes de Dones En Lluita de Castelló per parlar-me d'ell. Una gran abraçada feminista!

diumenge, 14 desembre de 2014

Presentació de l'Audiovisual DONES DIFERENTS de Grup Caliu

http://documentaldiferents.blogspot.com.es/2014/12/presentacio-dones-diferents.html
M'alegra profundament compartir amb vosaltres aquest post al dit a la nafra per molts motius, el primer perquè presentem l'audiovisual DONES DIFERENTS , en el qual he participat activament en l'equip de guió, producció i direcció amb les companyes i companys de l'equip de l'Associació GRUP CALIU: Laura Gonzalez Aguilera, Laura Ribalaiga Prats i Markos Moya Ruiz, tots 4 hem dedicat més de 8 mesos d'intensa feina, conjuntament amb les companyes protagonistes del reportatge dones socies del Grup Caliu Iniciatives Socials per visibilitzar el seu procés de conscienciació social, a través de la vivència de diferents tallers amb perspectiva de gènere realitzats i acompanyats per les companyes feministes de:  Justa Revolta, Associació TAMAIA, Fundació Vicki Bernadet, Associació TRAMA Gènere, Llibería Pròleg, Ca la Dona, Karin Konkle i el PIAD Sarrià-Sant Gervasi... gràcies a totes!!!
Això no hagués estat possible sense l'imprescindible suport i professionalitat tant en el muntatge com en la comunicació de l'Associació DATECUENTA, sou genials!
Ara ha arribat el moment de compartir tot aquest llarg procés amb totes vosaltres, només falten 3 dies per l'Estrena i volia demanar la màxima difusió d'aquest event, perquè les dones del Grup Caliu s'ho mereixen tot i més, i perquè gràcies a vosaltres l'estrena serà un èxit total, de ben segur que passarem una bona estona i si més no, no us deixarà indiferents!


http://documentaldiferents.blogspot.com.es/2014/12/presentacio-dones-diferents.html
Imatge de la contraportada de l'audiovisual DONES DIFERENTS

Aquí us deixem la Nota de Premsa:


PRESENTACIÓ A BARCELONA DE L’AUDIOVISUAL “DONES DIFERENTS” DE GRUP CALIU
  • Iniciativa pionera, que connecta per primera vegada el feminisme i la diversitat funcional.
  • “Nosaltres també som capaces de moltes coses”
El proper dimecres, 17 de desembre, a les 19.00h, l’Associació Grup Caliu estrenarà el seu nou audiovisual Dones Diferents (Mujeres Diferentes) en el Teatre del Casinet d’Hostafrancs de Barcelona. La cinta és el resultat d’un treball col·lectiu desenvolupat el 2104 per l’esquip tècnic i les usuàries de l’associació.
Dones Diferents ha pogut realizar-se gràcies a les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona, també ha comptat amb la col·laboració del Departament de Benestar Social i Família i de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. L’Audiovisual, on també ha participat l’Associació DateCuenta, documenta el procés de formació i transformació des de la perspectiva de gènere.
Dones Diferents és una iniciativa pionera que connecta per primer cop el feminisme i la diversitat funcional. Els tallers de formació, han possibilitat iniciar un procés de conscienciació social i capacitació, s’han estructurat en quatre àrees: societat patriarcal, masclisme, feminisme i sororitat. En les formacions han participat diferents col·lectius i entitats: Justa Revolta, Associació TAMAIA, Fundación Vicki Bernadet, Associació TRAMA Gènere, Llibería Pròleg, Ca la Dona y PIAD Sarrià-Sant Gervasi.
L’anterior treball del GRUP CALIU, el documental DIFERENTS: conèixer el passat, entendre el present, assolir el futur, va ser guardonat amb el premi d’Eduació en el Lleure de la Fundació Lluïs Carulla l’any 2012, el mateix any va ser finalista del Premi Editorial Proteus d’Ètica.
L’Associació Grup Caliu és una entitat sense ànim de lucre que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones adultes amb discapacitat intel·lectual amb necessitats de suport intermitent i la de les seves famílies, oferint un espai de trobada i convivencia tot promovent l’autonomía i la inclussió,a partir de la participació i autogestió d’activitats de lleure i formació que es realitzen en l’entitat.

Audiovisual Dones Diferents
Durada: 27’ 40’’
Qui: Associació Grup Caliu - Iniciatives Socials
Quan: Dimecres 17 desembre 2014, 19.00h
On: Teatre del Casinet d’Hostafranchs — Rector Triadó, 53 — Barcelona
Confirmacions: 932 372 716 — grupcaliu@yahoo.es

Us esperem el proper 17 de desembre a les 19:00!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...