dilluns, 14 abril de 2014

Violència Masclista Institucional: Sistema Judicial V

Són múltiples les excuses i arguments judicials emprats cada día en les compareixences, declaracions, judicis orals...i en els previs mal anomenats "assessoraments"de professionals que formen part del sistema judicial penal en els casos de violència de gènere...

Jo considero tot aquest conjunt de comportaments i actituds formes de microviolència dins el sistema judicial, per tant són violència institucional masclista. Es vulneren greus drets de les dones que han patit violència masclista.

Us presento un resum amb diferents exemples a continuació:
  • Fer servir l'engany, total o parcial, no informant de tot el procés, ni de les possibles conseqüències, quan des dels organismes judicials es COACCIONA a la víctima a NO declarar. En els casos de testimoni protegit per explotació sexual, és al contrari se les COACCIONA perquè declarin. 
  • Un dels arguments més emprats: "Tú no quieres declarar, verdad?" "Tú sabes que él puede ir a la cárcel?" "que les vas a decir a tus hijos?" ...imagineu-vos en quin estat psicològic post-traumàtic es troba una dona després de denunciar l'agressió ( això vol dir que ha saltat el filtre de la comissaria de policia...haurà topat a 1 o 2 agents conscienciats sobre aquest problema, un factor de sort important...) imagineu l'estat de xoc i confussió quan escolta aquestes paraules d'un funcionari d'un jutjat "especialitzat"...devastador...
  • "Pero si no va a servir de nada": "Perquè NO hi ha proves", "és la teva paraula contra la d'ell", "no s'ha identificat a l'agressor degudament", "no hi ha testimonis"...blablabla. El que passa és que NO hi ha voluntat real de fer una instrucció amb condicions, una investigació profunda del cas, prima el "quan abans s'acabi millor"...que hi ha molta feina...
  • "No hace falta que declares con abogado": Una auténtica animalada, si la dona no es persona com acusació particular, en moltes ocasions es tanca l'expedient i s'arxiva el cas...a no ser que topi amb un/a fiscal ultraconscienciat/da que vegi que hi ha una situació objectiva de risc...i tot i així pot mirar cap a les finestres...perquè també té molta molta feina...
  • "en el parte médico pone ex-pareja, pero no el nombre y apellidos": Aquest és recent, just de la setmana passada. Argument emprat per la jutgessa en qüestió per no disposar de cap ordre d'alunyament a una dona que portava mitja cara amoratada dels cops de puny i el lobul de l'orella dreta amb 4 punts de sutura provocats per la seva ex-parella, quin "motiu" tenia per agredir-la? Doncs trobar-se a la mateixa discoteca, vestida per a l'ocasió i acompanyada de dues amigues, intentant passar una bona estona, vet aquí el motiu de l'agressió impune.
  • "pero es que usted también le agredió": Això és massa, és a dir, l'agressor masclista pot colpejar amb totes les seves forces, però les dones s'han de quedar ben quietes i plorar molt, dones i companyes no se us acudeixi esgarrapar, mossegar, colpejar, clavar les ungles, donar un cop de cap, utilitzar un spray...perquè llavors passareu ràpidament de la categoria víctima a la d'agressora, i imputades per un delicte de lesions.
  • ...

I per afegir una mica més de benzina al còctel : Com és possible que amb els mitjans tecnològics actuals les bases de dades de diferents institucions implicades no estiguin interconnectades? Doncs no, cada departament, institució, ministeri té la seva pròpia, i hi dediquen moltes però moltes hores a engreixar-les, sí, darrerament sóc testimoni com és molt més important el que reflecteixi una pantalla d'ordinador que la persona que tens davant i has d'atendre, així de dur i així de trist , la dona no importa, només importa quan es transforma en un codi o número, llavors sí...o no? un número més...o ni així.

No vull extendre'm més, però us ben asseguro que continuarà aquesta denúncia pública.

Més informació i altres posts relacionats:







Resistència feminista!
@RobenFawkes
(també conegut com: El de los pelos raros)
PD: Disculpeu les meves faltes ortogràfiques.

dijous, 27 març de 2014

DONA, tú no tens cap culpa!

Quantes vegades hauré contestat a aquesta pregunta? Centenars de vegades, cada cop que realitzo una formació o xerrada, s'aixeca una mà i patapam: 
Perquè algunes dones no volen declarar o no es presenten al judici?
El factor principal: -Per la POR, pànic i terror a les represàlies de l'agressor masclista, perquè després de sortir del maleït edifici judicial es trobarà SOLA.

-Perquè pensen que serà la seva paraula contra la d'ell. Hi ha una manca escandalosa d'investigació en els delictes de violència de gènere, violència "domèstica" i agressió sexual ( adopto la terminología del codi penal patriarcal, són tot formes de violència masclista, com els feminicidis, l'explotació sexual, els abusos sexuals, violència psicològica,...). 

-Per la manca de sensibilitat, informació i de protecció a tots els nivells:
No es disposen els mitjans necessaris per a protegir a víctimes i testimonis, a nivell per exemple en el tema de la protecció visual ( l'ús de la sala d'espera, la mampara o la videoconferència) és una excepció en el dia a dia en els judicis orals.
Moltes dones, moltes m'han dit, "vale yo declaro ahora, y al salir del juicio, qué?" 
He sentit en vàries ocasions agents judicials que li diuen a la dona: "pero porque estas tan nerviosa?, si aquí no te va a hacer nada!!!" Exactament, allà l'agressor es portarà com un santet...però a fora, qui el controla? Ningú!!!!! cap organisme ni institució!
Això es tradueix que en els passadísos que hi ha davant les sales de vista es converteix en un espai de coacció, intimidació, amenaça, xantatge, manipulació...continuo? m'explico, tot el temps d'espera de la víctima al passadís ( de 30 minuts fins a 1 o 2 hores) a un metre o 2 del seu agressor, allà mateix, i els advocats (majoritàriament) allà parlant, convencent i mirant pels interessos de l'imputat, intentant arribar a "acords", coaccionant-la perquè no declari, amb fòrmules com "que si ella vol que "el pare dels seus fills vagi a la presó, que perdrà la feina, que es pot solucionar d'una altra manera, que si vol buscar-li la ruina...i ella confosa, desorientada,...i amb por.
i l'agressor amb 2 mirades i 3 paraules en té suficient, fins i tot hi ha casos que amb la seva presència física, bloqueja a la víctima, anul·la la seva capacitat de reacció, ella connecta amb totes les vivències traumàtiques de por viscudes amb aquest mateix agressor que té molta influència i pot exercir abús de confiança i de poder contra ella de forma molt fàcil i invisible als ulls de terceres persones. Això és la indefensió apresa, l'estrés post-traumàtic, l'afectació emocional pròpia pel patiment de la violència.

-Per la manca de recursos: ja siguin d'atenció especialitzada, com recursos de tots els tipus: vivenda, treball, ajudes econòmiques, psicoterapèutics,...Manca de recursos!!!!. Això augmenta la dependència vers l'agressor i la única forma de supervivència per ella i els seus fills és retirar i reanudar la convivència ( això succeeix segons el CGPJ en un 11'7% dels casos de violència de gènere), perquè algunes dones en situacions de violència depenen econòmicament i la situació actual "d'estafa/crisi" no afavoreix la independència i autonomia de les dones que es separen, les dones pateixen molt més la crisi/estafa, com poden pagar un lloguer elles soles, asumir totes les despesses de la criança, conciliació vida familiar i laboral...i cent inconvenients més del sistema actual, amb una ajuda de 400 euros? Si us plau, això és vergonyós i indignant, és un insult a les dones. Una de les formes més emprades pels agressors masclistes progenitors és deixar de pagar la pensió d'aliments dels seus propis fills i filles, que quedi clar, i a sobre exigir el dret a "visita, custòdia compartida, control de l'educació i comunicació..."

-Per la dependència emocional: Sí, forma part del cicle de la violència investigat per Leonor Walker, una de les fases més difícils per la intervenció professional, és la fase de "manipulació afectiva o també anomenada lluna de mel", en el període just després de l'agressió, quan la víctima es troba més sola o vulnerable, l'agressor promet canvis en la seva conducta, exigeix una darrera oportunitat, se'n "penedeix" dels seus actes, promet que farà un tractament...tota una sèrie de conductes de violència psicològica i xantatge per aconseguir que la dona no continuï amb el trencament de la relació, i torni amb ell, a la situació d'abús i desigualtat,  i no pugui aconseguir el seu alliberament sinó que torni sota el seu domini masclista, que el torni a obeir, per així beneficiar-se ell emocional i personalment d'ella i dels seus recursos personals i/o econòmics, per seguir exercint poder...les dones víctimes de la violència masclista, volen creure que "tot s'arreglarà" "que ell canviarà".... El millor factor de protecció és trencar amb la relació de parella i rebre suport especialitzat.

-Pel bé dels seus fills i filles i per llàstima vers ell:
Sí, és així, les dones que han viscut violència masclista no volen que els fills i filles pateixin, i saben que si el pare entra a la presó o és condemnat, seran assenyalats i etiquetats socialment, pel veïnatge, familiars, a l'escola...i també pel patiment intern de saber que "el teu pare/progenitor està a la presó". Es canvien els rols, és impressionant, i es veu la víctima com a "dolenta" i l'agressor com a "pobre desgraciat". Alguns fills i filles adults o joves pressionen a la mare de forma brutal, perquè ho deixi estar tot, que es divorcii d'ell però que no declarin al judici penal. També és veritat que hi ha a vegades posicionaments dicotòmics, un fill vol que declari i l'altra no, i també s'exerceix xantatge d'aquesta forma...situacions molt complexes on es barregen tot tipus de sentiments.

El vincle que existeix entre la víctima i l'agressor té unes característiques molt particulars, conjuntament amb els rols acceptats i tradicions de la nostra societat masclista independentment de la classe, etnia i edat de la dona el motllo de la feminitat pesa i molt lligat a la identitat i projecte de vida patriarcal, com a "cuidadora i mare universal", fa que es generi un tipus de relació més pròpia de "mare-fill", que no pas entre persones adultes en igualtat de condicions i oportunitats, és una relació desigual, i això comporta sentiments molt tòxics com el de pena, llàstima, compasió...vers l'agressor, l'individu masclista egoïsta.

Les dones que pateixen violència masclista, pel fet de patir violència senten un profund sentiment de culpabilitat vers elles i els agressors masclistes una manca tota de responsabilitat per part d'ells, els agressors masclistes sempre culpen a la dona de "provocar-los, de "sacarlos de quicio", de no comprendre'ls..." "de ser una lianta", "una boja que exagera..." "una inutil y una puta", "una vaga i una guarra"un desastre y una merda", dins les agressions està implícit o explícit que "això passa perquè jo com a dona ho faig tot  malament, perquè no ser portar la relació de parella, o li dic les coses que no li hauria de dir, o pregunto massa...o treballo massa, o estudio massa i no estic per ell,...perquè no li mostro afecte suficient, perquè no cobreixo les seves expectatives..."
DONCS NO, TÚ DONA NO TENS CAP CULPA DEL PATIMENT DE LA VIOLÈNCIA,
L'ÚNICA RESPONSABILITAT ÉS DE L'AGRESSOR MASCLISTA, ÉS DE QUI EXERCEIX LA VIOLÈNCIA, MAI DE QUI LA PATEIX.

Trencar amb una relació sentimental, no és gens fàcil, des de fora es veu d'una forma molt clara, des de dins totalment diferent, i menys encara amb tota la propaganda dels mites de l'amor romàntic, "san valentín", els prínceps blaus, la mitja taronja, el pànic a la soledat,...i és més, és trencar tot un projecte familiar, de parella... on s'han volcat moltes energies, moltes per salvar la relació , "no trencar la familia", i acceptar i ser conscient que amb aquell home concretament això és imposible, que al seu costat no serà feliç, sinó tot el contrari, que fins i tot està en perill, la seva salut s'està resentint, els seus recursos s'estan esgotant, i això no és gens fàcil d'asumir. és un llarg procés de treball individual de recuperació i empoderament per arribar a veure i ser conscient que en aquest cas, qui diu que t'estima et vol destruir, anul·lar, consumir...

Les dones que han viscut situacions de violència masclista, No volen venjança, volen justícia, llibertat, dignitat i que les deixin viure tranquil·les, en pau, fora del domini i imposició dels agressors masclistes, volen respecte, volen ser tractades com a persones!!!! volen que des del primer moment que decideix trencar el silenci que no es vulnerin els seus drets,  viure lliures!  I ja és hora que es comencin a fer canvis profunds dins del sistema judicial, dins el sistema policial, sanitari, social, educatiu, polític,...per fer caure tots els prejudicis masclistes que ceguen el que estan vivint i patint les dones dia a dia, i es canviin procediments,protocols, circuits, actuacions... i es deixin de banda les propagandes, tríptics hipòcrites, i bones intencions, cal un treball en profunditat, i cal coratge, per no amagar tot això, cal treballar molt dur, un gran esforç dins i fora de les institucions, i que  es tinguin en compte tots aquests factors dins de totes les intervencions sobretot en el procediment judicial.

Per acabar, en moltes ocasions les dones que pateixen violència no declaren, no compareixen, no testifiquen...per la combinació de tots aquests factors anteriors i cent més.

Dedicat a totes les dones que han patit la violència masclista institucional, totes elles SUPERVIVENTS!
Jo tampoc em rendeixo. Contra el masclisme i les seves violències...
Autodefensa, resistència i consciència feminista!

Una forta abraçada
Rubèn Sanchez

diumenge, 9 març de 2014

CADA dia és 8 de MARÇ

Queden 5 minuts perquè acabi el 8 de març de 2014..., i sento profunda tristesa i ràbia, perquè l'escalfor de la lluita feminista, que s'ha viscut fa només unes hores als carrers i les places, les múltiples jornades, taules rodones, manifestacions, accions...aquest frenesí torna a la rera-guarda, a la invisibilitat, a la puntualitat, a l'excepcionalitat...fins el 25 de Novembre.

I molt em temo que hi haurà molts hipòcrites que tornaran a les seves "prioritats": banderetes, partits, organitzacions, moviments, empreses...i dormiran ben tranquil·lets perquè avui han cridat: "visca la lluita feminista!" però d'aquí 5 minuts abans del segon ronc, deixaran la xapa a la tauleta de nit, o llençaran el pamflet lila amb una mica de sort al fons d'algun calaix..., i els envairà el silenci còmplice que fa possible totes les violències masclistes es multipliquin i agafin força d'impunitat, aquest silenci atronador de la injustícia, de les llàgrimes que s'empassen els crits de dolor.

Demà o en els propers dies, molt probablement hi haurà un nou assassinat masclista, un feminicidi, aquí i a cent racons d'aquest patriarcal món, un feminicidi protagonitzat per un home, per un masclista que es pensa que té el dret legítim per sobre de tot, i que no reconeix a la dona com a persona, sinó com a objecte, com a "nina", com a "la seva princesa", la seva esclava, la seva "puta"...i decideix destruir-la a poc a poc d'agonia o d'un sol cop brutal. 

I de nou sentiré amb ràbia i tristesa el silenci...només una lleugera remor, la remor de les companyes incansables, les dones lluitadores feministes, que fa molts anys que van dir PROU!, i que construeixen dia dia contra-poder, fent centenars d'esquerdes al patriarcat, que no callen, que realitzen accions a diari, xarxa i resistència, que en les seves mirades trobes dignitat, i en les seves veus trobes la veritable justícia, el seu coratge que fa possible la revolució feminista, la única que ho pot canviar absolutament tot, perquè si la revolució no és feminista no és una revolució, és un error, un parany.

L'altre dia xerrant amb una companya feminista, em va comentar: "el feminisme és més que una lluita, més que un moviment, és un estil de vida i de veure el món".

Doncs sí, i un estil de vida no és d'un dia ni de dos, és una manera de viure, de sentir, d'interactuar, de mirar , d'estimar, de pensar, de gestionar, d'organitzar, d'abraçar, d'escoltar, d'observar, de resistir, de desobeir, de combatre i de lluitar. Això és FEMINISME! 24 hores al dia i 365 dies l'any.

Per això cada dia és 8 de Març!!!!!

Dedicat a totes les companyes feministes, i especialment a les companyes de Gatamaula, Justa Revolta, Feministes Indignades, ADONA'T i Ca la Dona, gràcies per les vostres paraules:
"Tú, Rubèn ets feminista"
Gràcies per la vostra resistència i lluita incansable!!!

Amb vosaltres sempre!
Autodefensa feminista!

Rubèn Sanchez

dissabte, 1 març de 2014

La DE-construcció ha de ser per responsabilitat (2a part)

Post que és la continuació de http://elditalanafra.blogspot.com.es/2014/02/la-de-construccio-ha-de-ser-per.html , aquí es proposen més de 100 formes d'iniciar la DECONSTRUCCIÓ (inspirades en el text de Michel Urbina) necessària i imprescindible des del feminisme, petits i grans canvis que hem de fer els homes si volem canviar aquest món ple de violències masclistes, per convertir-nos en autèntics aliats del feminisme, com deia Simone de Beavoir "En esas ocasiones los hombres son bien-venidos, inclusive los estimulamos a adherir a la lucha":



És un Esforç diari i permanent.  24h 365 dies LLUITA CONTRA TOTES LES VIOLÈNCIES MASCLISTES!!!

Cometre errors, acceptar comentaris, crítiques i rectificacions.

Treu fotos, cartells, posters de dones nues del teu iphone, ordinador, lloc de treball...

No facis “piropos”, ni miris de forma babosa a les dones. (cultura catcalling). Mira als ulls i no als pits quan et parlin o parlis amb una dona.

Entendre i asumir que et somrigui una dona no vol dir que vulgui tenir sexe amb .

Si una dona camina sola pel carrer, canvia’t de vorera. Fes que ella no es senti amenaçada per la teva presència.

Bondadós o altruïsta sí, “cavallerós” no.

Mantenir el tipus en situacions incòmodes. Debats, jornades,...

ESCOLTAR. No trepitjar opinions ni reforçar-les. No ser el “prota”.

Revisar el teu llenguatge sexista.
Considera’t en espais feministes, com un convidat. No siguis “Notes”. 
Sigues conscient de l’efecte de les teves paraules en les dones. 
Abraça, plora i expressa les teves emocions. 
Demana consentiment sempre en el contacte i relacions sexuals/afectives. 
Llegeix webs, blocs i llibres sobre el moviment feminista. Format i estudia sobre el feminisme, com ho fas amb altres temes: antifeixisme, anticapitalisme,... 
Mai parlaràs en nom de les dones ni col·lectius LGTB. Donaràs suport als seus grups, col·lectius, de forma incondicional! 
Critica i digues alguna cosa quan els teus companys i amics realitzin algun comentari o conducta masclista. Identifica-la. 
Ser ALIAT, és un estil de viure. La millor forma de dir és fer-ho. 
Desafia a altres homes a sumar-se a les lluites feministes.
Explora com va ser el teu passat, com vas ser educat i quins models eren els dominants dins la teva familia. 
Gaudir del permís de paternitat. 
Donar suport a música i artistes que promoguin la lluita social , la igualtat i la inclussió. 
Sigues activista del moviment feminista. Cada dia pots fer-ho! 
Desafia els rols, les estiquetes i els prejudicis sexistes. Sigues transgressor feminista! 
No sol·licitis reconeixement ni re-afirmació, és la teva responsabilitat. 
Treball i lluita amb humiltat i sigues escrupulosament respectuós. 
El silenci i el “no fer res”, ser neutral és contribuir a l’opressió que pateixen les dones. 
Contacta amb altres homes aliats del feminisme, comparteix experiències i coneixements. 
No vagis de salvador ni de superheroi de les dones!
Si ets testimoni d’assetjament sexual, ofereix el teu suport. Demana ajuda a altres persones, professionals,...fes algo!!!! 
Parla com si una DONA sempre estigués escoltant-te. Conscient sempre dels teus comentaris i comportaments. 
Sent orgull de ser aliat del feminisme! Exterioritza-ho! 
Crea un espai amb documentació i imatges de la lluita feminista. 
CUIDA, CUINA, NETEJA, ENDREÇA, COMPRA... Per a i per a una altra persona del teu entorn. 
Dóna suport als mitjans de comunicació feminista: Exemple: “El tornillo”, red feminista, dones en xarxa,... 
Contesta als masclistes, mitjançant comentaris, tweets, facebook... 
No caiguis en el parany “el homes som els oprimits”. 
Educa’t i deconstrueix-te a tu mateix! No abusis d’altres aliats o companyes feministes amb infinites preguntes!!! 
Respecta els espais NO mixtes. 
Cuida el teu cos i la teva salut física i mental. MECANISMES AUTOCURA. 
Gireu revistes i publicitat sexista! Com a mostra de rebuig!

...CONTINUARÀ...
Salut i feminisme!
@RobenFawkes i @aliatsF

dissabte, 22 febrer de 2014

La DE-construcció ha de ser per responsabilitat (1a Part)

Després de la xerrada realitzada dins el cicle ADONA'T (per cert, gràcies per convidar-me per segon any consecutiu) a l'Ateneu Octubre sobre "Noves masculinitats", i a mode de crònica us presento aquest post-resum dels punts presentats en la primera part de l'exposició per posar un punt de partida pel col·loqui/debat sobre com iniciar la De-construcció de la Masculinitat Tradicional Heteropatriarcal (MMTH).

La primera part de la xerrada va tractar sobre com el model de masculinitat dominant heteropatriarcal que és una construcció social, per tant es pot destruir i deconstruir aquesta MMTH que es basa en les 7 P de Michael Kauffman (1999):

1a: Poder Patriarcal: Violència masclista en 3 direccions: Vers les dones, Vers altres homes i contra ells.
2a: Percepció de dret als Privilegis: Conscient o Inconscient.(*)
3a: Permís: Explícit o tàcit per exercir la violència.
4a: Paradoxa del poder: El homes tenim el poder, però sentim que no el tenim.
5a: Psychic armor: Aïllament i distància emocional. Zero empatía.
6a: Psychic pressure cooker: Interiorització emocions: Dolor, por, frustració...
7a: Passat: patrons d’abús, frustració, baralles, patiment,...
 Per tant la de-construcció és una responsabilitat, i només es pot fer éticament des del FEMINISME, i això implica desafiar al grup dominant d’homes. Desafiar el poder i els privilegis de la masculinitat. Implica desobediència feminista! 
    -Suposa una Instrospecció personal i la visibilització de les violències masclistes.
-Suposa “deixar en evidència i responsabilitzar el subjecte q exerceix la violència”. (Julia Penelope, filologa feminista)
-Implica veure que els agressors masclistes són homes normals i quotidians. No són monstres.
-Implica veure la violència masclista com a problema social: Els Agressors Són fabricats en sèrie per totes les institucions de totes les societats del món. Són fills sans del patriarcat!
-Implica tenir coratge per denunciar les violències masclistes, comprometres en la lluita per eliminar-les.
i sobretot un compromís ferm per TRENCAR EL SILENCI CÓMPLICE! 
"Els homes som armes de destrucció massiva" com diu J.I.Torreblanca, perquè la Masculinitat i Violència està inter i co-relacionada directament amb la identitat masculina. La violència és un PROBLEMA dels homes que perjudica greument a les dones.
Desobeir la normativa patriarcal, als mandats de gènere, desmitificar els rols, lluitar i destruir els prejudicis masclistes, ...els primers pasos per la de-construcció imprescindible i responsable.
Continuarà...
Una forta abraçada feminista
PD:En la segona part, tractaré els 50 punts per ser Aliat del Feminisme, i penjaré l'audio de tota la xerrada, gravada per l'aliat Markos.
 

dimarts, 4 febrer de 2014

Jo també et crec Dylan Farrow

Sí, jo també et crec, sense cap dubte. Perquè conec des de fa 12 anys molt i molt bé el que són els abusos sexuals infantils, conec les seqüeles, conec el secret, conec el tabú, conec els malsons, conec les pressions i les errades familiars, judicials, pericials i policials, conec centenars de les persones i criatures que es van atrevir a trencar el silenci i van verbalitzar o denunciar haver patit abusos sexuals dins l'entorn de la família...i els agressors van quedar impunes...

  • Aquest post és una denúncia i reflexió mixta de 2 interessants i necessàries reflexions , en primer lloc elogiar el rigurós i bon article realitzar per la companya June (Mari Kazetari): YO TE CREO, pel diari DIAGONAL, d'aquí el títol del post cómplice..., del qual considero imprescindible lectura amb les "coses" que s'estan publicant...Gràcies June de tot cor!
http://www.diagonalperiodico.net/blogs/june/yo-te-creo.html

  • I en segon lloc la reflexió de la companya Glòria Casas fent un anàlisi crític i amb perspectiva de gènere del penós "text" realitzat pel periodista David Torres "Balas sobre Woody" : Gràcies Glòria de tot cor!

Us comparteixo la meva reflexió pq m'ha posat dels nervis, igual que tots els esquerranosos que al seu moment van defensar Assange, Polanski i fins i tot Strauss-Kahn.

L'article de Torres és la típica visió masculina sobre el tema. És aquí on es constata que un masclista d'esquerres és igual que un masclista de dretes. Que no ha entès RES dels mecanismes de la violència sexual (i si no sap res d'això, que NO escrigui un article sobre el tema).

1) Que els fets hagin prescrit no vol dir res (existeixen molts col·lectius arreu del món que demanen que en els abusos sexuals a menors no hi hagi prescripció).

2) El fet que els exàmens "experts" de l'època diguessin que no hi havia abusos i que la nena "confonia fantasmes i realitat" no vol dir que no hi hagi hagut abusos sexuals. ¿Quantes vegades aquests "experts" s'han equivocat i continuen equivocant-se quan no volen creure la paraula dels infants? I sobretot en temes d'abusos sexuals comesos pel pare de familia. De la mateixa manera que quan hi ha absolució en processos penals NO vol dir que no s'hagi comès el delicte.

3) Dir que "no se encontraron signos físicos de violación" no vol dir que no hi hagi hagut violència sexual. En molts casos no hi ha "signes físics".

Que el tio només s'interessa a defensar W.Allen, el "genio". Què vol dir que "Vaya por delante que no tengo la menor idea de si Allen es culpable o inocente y no creo que nadie, salvo él, pueda tenerla". ¿Que la seva filla no pot tenir una idea també? i la seva mare que va intentar protegir-la i denunciar les violències fa 20 anys?

Les dones sempre estem sota sospita en aquest món patriarcal, les nostres denuncies sempre son "espúries" ("El problema es que sobre la historia de terror de Dylan gravita también el precedente del polémico noviazgo de Allen con Soon Yi" diu Torres) o falses. Quin interès té una noia de 28 anys d'explicar públicament el què va viure fa tant anys i les conseqüències que va patir després?? Quin??? Ningú exposa la seva vida d'aquesta manera sense raó.

En fi, un article nefast, molta ignorància i masclisme junts. Opinions com aquestes mantenen la DESINFORMACIÓ sobre la violència sexual contra els dones I LA IMPUNITAT dels homes que la cometen.

Com diu Dylan Farrow en la seva carta, aquest cas és un exemple típic de com la nostra societat falla i no recolza les víctimes de violència sexual

"Woody Allen is a living testament to the way our society fails the survivors of sexual assault and abuse."

Per últim us enllaço un text que vaig fer quan vaig obrir el bloc antimasclista sobre els ABUSOS SEXUALS INFANTILS: 
 http://elditalanafra.blogspot.com.es/p/contra-labus-sexual-infantil.html

Jo també et crec Dylan Farrow!
@RobenFawkes

  • Si vols més informació sobre els abusos sexuals infantils (ASI) o vols assessorament al respecte contacta amb:
FUNDACIÓ VICKI BERNADET telf.93.318.97.69
http://www.fbernadet.org/

dissabte, 18 gener de 2014

7 Dones Assassinades en 5 dies

Fotografia realitzada per Rut Orkin
Sí, 7 dones, 7 vides humanes, no són dones mortes per accident, ni per la naturalessa, ni per malaltia, ni per atzar, són 7 dones assassinades per homes masclistes en menys d'una setmana…per una ideología dominant i massa integrada socialment, pel Masclisme que alguns intenten amagar-lo o negar la seva existència. Un masclisme que les institucions d'aquest Estat i de tots els països promocionen des de les seves estructures, des de totes les seves estructures, el potencien i el consenteixen.

Aquest és un post que vol fer una crida a tots els moviments socials, una crida a una mobilització conjunta i contundent contra el Patriarcat que assassina diàriament. Les accions puntuals de denúncia just després del feminicidi, de sensibilització... són molt necessàries per evitar un oblit ràpid i selectiu, però són insuficients.

És imprescindible una marea violeta que ho inundi tot com un tsunami. La contrareforma del ministre neomasclista Gallardón és VIOLÈNCIA MASCLISTA INSTITUCIONAL, i no ho podem permetre. Totes les violències masclistes estan interconnectades, unes retroalimenten a les altres. Els governs miren lentament cap a una banda molt concreta, la que alimenta al monstre del patriarcat.

Estic emocionat i esperançat per la reacció de solidaritat de pobles i ciutats amb la lluita del barri de Gamonal, de veritat, una cosa no treu l'altra…però el meu cap ràpidament pensa, quan un fet relacionat amb la violència masclista tindrà una indignació semblant? quan un nou assassinat per violència masclista tindrà la mateixa reacció del poble que digui prou?

Aquest article de les companyes de la Faktoria Lila m'ha agrada molt i ha inspirat en part també aquest post:

Per acabar, publico un crit d'una dona que m'ha fet arribar per email, una reflexión i crítica a les veus hipócritas que están a tot arreu: Gràcies Carme!

El daño que puede hacer la ignorancia.
Esta carta es un grito a esas personas que yo creía que tenían un mínimo de concienciación para mostrar el rechazo contra la violencia machista y no tienen ni idea, hacen ver que ofrecen su apoyo y hacen tantísimo daño cuando realmente ves la cruda realidad.
Porque después de haber pasado por una relación de maltrato y sales de ese circulo gracias al apoyo de profesionales tan humanos como Ana, Silvia, Ruben, necesitas relacionarte con personas que simplemente te acompañen en tu camino, nada más y estas hipócritas que te meten el dedo en la llaga, sobran.

Hipócrita, que me vendes una camiseta con mensaje, porque se hará una caminata en contra de la violencia machista y te atreves a decir que una mujer es maltratada porque ella lo aguanta y las demás en la caminata dando la imagen de mujeres solidarias y cuando atacan verbalmente a una, mirais hacia otro lado, me dais pena de veros como mujeres vacías, así os veo y me estoy planteando de no tener contacto con tantas hipócritas.
Y para rematarme me dices que tu a la primera señal de maltrato no hubieras aguantado, que si me habia puesto una pistola? porque te dije que al principio no son así, no hacen falta pistolas para someter a alguien se sirven de las palabras y que si eres una mujer débil, no yo no era débil, me debilitó él, que es un cobarde y consiguió quitarme toda mi energia ,pero ahora que han pasado los dias me doy cuenta que no vale la pena hacer razonar a personas que son como muros, muy duras y cerradas.

Me da asco veros en el video, que solidarios, pareceis borregos, donde va una va la otra...
Me sorprenden personas así,creo que todos son como yo, sin maldad, me cuesta aprender que todos no somos iguales.
Crueles sí, eso, sois crueles, con vuestra ignorancia y vuestro silencio el daño que hacéis, si yo no entiendo de un tema no voy juzgando.
Estaba bastante animada y me habeis estropeado  el fin de semana y los siguientes días, me he sentido hundida, me habeis hecho revivir mi dolor, estaba atrapada, no veia salida y ahora que estoy fuera, no puedo escuchar que me digais que era débil, que aguantaba por que yo quería  NO, es que no podia salir, no podía  necesité que alguien estirara de mi por que era incapaz y queria SALIR de esa relación que me estaba hundiendo en un pozo profundo y sin salida.

dissabte, 4 gener de 2014

Violència masclista és Violència quotidiana


Violència diària, és violència masclista, en aquest text una companya exposa de forma clara amb diferents exemples algunes agressions masclistes quotidianes, que els homes masclisexecuten impunement, per reflexionar sobre la "reciprocitat de les violències" o per aquells neomasclistes que "equiparen" amb "tots ho patim, tots som violents entre nosaltres, o la societat és violenta" , la societat és patriarcal, és profundament masclista, homòfoba, racista, classista,…
Gràcies companya pel teu testimoni! 
Una forta abraçada feminista companya!

"Ahir tornant amb metro a casa, un home em va fotre la mà al cul. No és que hi hagués una gran aglumeració de gent i fos accidental, estàvem pràcticament sols i va ser absolutamen premeditat. Encara no fa una setmana, tornava cap a casa travessant el Raval i un home que caminava prop meu (estàvem absolutament sols) va començar-me a fer insinuacions sexuals d'allò més desagradables. Vaig haver de trucar el meu xicot, de la por que vaig passar. Una nit, quan el metro ja s'havia acabat, volia tornar caminant des de Gràcia fins a casa i no ho vaig poder fer perquè al primer portal de Gran de Gràcia ja m'havien dit de tot i m'havien fet sentir altament incòmoda. Vaig haver d'agafar un taxi. Una nit de cap d'any, amb unes amigues, ens trobàvem per la Rambla i vam haver de fugir corrent i amagar-nos quan uns nois (que no coneixíem de res) ens van començar a tocar pel carrer i fins i tot ens van fer algun petó a la boca contra la noatra voluntat. Una altra nit de cap d'any, tornava amb la RENFE cap a casa i em vaig adormir. Quan em vaig despertar, dos xavals joves m'estaven fent fotos. Vaig decidir enfrontar-m'hi però ningú del vagó va recolzar-me. Un dels xavals em va advertir que no em trencaria la cara perquè era "una mujer". Un dia, malalta d'angines, em dirigia cap al CAP de Ciutat Vella perquè em miressin. Um vell va començar a fer-me comentaris molt desagradables. Vaig mirar-li els pantalons i s'estava fent una palla. Un altre vespre, caminant per l'Eixample Esquerra, un home va començar a cridar com un desesperat que era una guarra que em rascava el cony. Així, sense cap motiu i perquè ho sentís tothom. Vaig mirar d'enfrontar-m'hi, però va amenaçar-me. 


Això només són uns quants exemples en primera persona de la violència masclista invisible que experimentem les dones a diari en una societat que fa fàstic i que encara permet que les dones, pel fet de ser-ho, haguem de veure'ns denigrades i humiliades amb quotidianitat. És una violència d'una alta perversitat perquè, al no ser violència física, correm el perill d'assumir-la com quelcom normal i també és perversa perquè és difícil d'imaginar -fins i tot per alguns dels homes més conscienciats en la matèria- fins a quins extrems pot arribar. Cal dir-ho i fer-ho saber i això és el que em proposo. Perquè les llàgrimes d'odi, ràbia i impotència deixin de ser ermes. Perquè les dones no ens ho mereixem i, canviar-ho, és responsabilitat de totes i tots.

Això només són uns quants exemples en primera persona de la violència masclista invisible que experimentem les dones a diari en una societat que fa fàstic i que encara permet que les dones, pel fet de ser-ho, haguem de veure'ns denigrades i humiliades amb quotidianitat. És una violència d'una alta perversitat perquè, al no ser violència física, correm el perill d'assumir-la com quelcom normal i també és perversa perquè és difícil d'imaginar -fins i tot per alguns dels homes més conscienciats en la matèria- fins a quins extrems pot arribar. Cal dir-ho i fer-ho saber i això és el que em proposo. Perquè les llàgrimes d'odi, ràbia i impotència deixin de ser ermes. Perquè les dones no ens ho mereixem i, canviar-ho, és responsabilitat de totes i tots".