dimecres, 24 de juny de 2015

RESPONSABILITZA'T de la teva Deconstrucció!

Imatge de la presentació oficial a la Llibreria la Caníbal el 20 Juny 2015

El grup d'acció i deconstrucció ALIATS DEL FEMINISME, del qual sóc membre, vam pensar fa uns 8 mesos la possibilitat de sintetitzar alguns dels textos que havíem llegit individualment i que posteriorment hem compartit i debatut col·lectivament que eren essencialment pràctics a l'hora d'iniciar la necessària de-construcció de la masculinitat hegemònica hetero-patriarcal, i al mateix temps iniciar la construcció de masculinitats alternatives, més sanes, més respectuoses, més igualitàries i inclusives.


En diferents tallers i xerrades desenvolupades durant le 2014 i 2015 era freqüent la pregunta d'alguns homes que participaven dels mateixos: "jo vull fer canvis, jo no vull ser masclista, què puc fer?" i això va motivar la síntesis en una petita guia de fàcil lectura, amb un títol clar, RESPONSABILITZA'T, perquè només per responsabilitat es faran els canvis necessaris per renunciar als privilegis masclistes, només per responsabilitat començarem a autogestionar les emocions, la nostra agressivitat que tant destructiva resulta vers les dones, vers altres homes i contra nosaltres mateixos.

L'objectiu de RESPONSABILITZA'T és arribar de forma directa i al mateix temps massiva a tots els homes, de forma transversal provocar un petit "curtcircuit" en la mentalitat dels homes, un moment de reflexió per començar a fer canvis en les nostres actituds, en els comportaments discriminatoris, en les interaccions desiguals, en l'ús expansiu de l'espai,...tots aquests canvis imprescindibles si volem que el 60% de la població gaudeixi plenament de la llibertat i dels drets personals i col·lectius. 

La petita guía o document RESPONSABILITZA'T és un primer pas, està fet des de l'humiltat, sense cap gran pretensió ni veritats absolutes, és un document revisable de dalt a baix, i retallable i ampliable amb les vostres aportacions, intentarem i assumim com Aliats del Feminisme el compromís d'afegir continguts cada any per fer reedicions. Les vostres crítiques són molt importants, calia fer una petita base per anar endavant en la deconstrucció.

A vegades m'aturo, i durant uns segons sóc molt conscient de tot el que observo i m'envolta i no m'agrada gens, i se'm cau la cara de vergonya com a home, és molt trista la situació actual: dolor, feminicidis, violència, explotació...i és per la gravetat d'aquesta la situació que calen fer accions constants i permanents de denúncia i transformació de tot el que genera el masclisme, de tot el patiment que provoca el patriarcat, i que els homes traduïm i fem de forma quotidiana exercint les violències masclistes, tenim davant dels nostres nasos el dir prou a la complicitat i camaraderia masculina, resulta un autèntic repte, un desafiament a l'ordre patriarcal imposat, i perquè sigui del tot eficaç aquesta destrucció de la injustícia només es pot fer des dels feminismes, i perquè? doncs per RESPONSABILITAT.

Click per accedir al RESPONSABILITZA'T : 
https://ia601500.us.archive.org/4/items/RESPONSABILITZAT_color/RESPONSABILITZAT_FINAL_IMPRIMIR_cOLOR.pdf

Agraïm tota la difusió que es vulgui fer.
Una forta abraçada feminista
@RobenFawkes

diumenge, 14 de juny de 2015

Suport al projecte MALA HEMBRA

Aquest post vol donar suport i difusió al projecte autogestionat MALA HEMBRA de les companyes @JuditPanxeta i @Lena_Prado perquè aconsegueixin la quantitat per fer-lo realitat.

http://www.verkami.com/projects/11974-mala-hembra-nunca-muere
Clicka sobre de la imatge per accedir al Verkami i fer aportació
M'encanten tots els productes de MALA HEMBRA, tots, que consti però que estic especialment enamorat del clauer-Autodefensa del Gat que estic segur que Michonne el portaria sempre a sobre...aprofito també aquest post per informar que la 1a edició de la guia autodefensa feminista La Mirada de Michonne està esgotada i ja està en marxa la segona edició...

Des d'aquí fer una crida a totes les companyes i companys que realitzin difusió d'aquest verkami http://www.verkami.com/projects/11974-mala-hembra-nunca-muere

queden 6 dies i estic segur que ho aconseguiran!

Una forta abraçada
@RobenFawkes

dissabte, 30 de maig de 2015

La pressió estètica és violència masclista (1a part)

Aquest post és un resum del contingut del taller "El cos de les dones" que vaig realitzar per l'Associació Hèlia i també amb el grup de dones Retroba't:
Cartell realitzat pel col·lectiu combatiu ARRAN

LA COSIFICACIÓ DE LES DONES


“Una cultura obsesionada con la delgadez femenina  no está obsesionada con la belleza de las mujeres, está obsesionada con la obediencia de éstas

Naomi Wolf.

Una de les causes estructurals de la violència patriarcal és el control de la sexualitat i els cossos de les dones (cal recordar la gran ofensiva contra els drets sexuals i reproductius que estan patint les dones aquest darrers dos anys) En aquest sentit els homes també som promotors i còmplices d'aquesta violència, amb la nostra mirada, les nostres conductes i comentaris en moltes ocasions van a consolidar aquest model de bellesa esquelètica i ultra-depilada que pateixen les dones.

Pràcticament des del naixement ( i fins i tot abans durant la gestació donant forma a les expectatives) comencen una sèrie d'imposicions d'estereotips que configuren el rol de gènere, el que s'espera com a "nen" i com a "nena"...i com a "nena" s'espera que sigui "linda,guapa,bella,bonica..." la pressió cau sobre l'aparença, "però que guapa que és aquesta nena, però mira què guapa va vestida ( i només té 2 anyets...)", que sigui una princesa heterosexual, guapa, delicada, coqueta,presumida,...a l'estil Walt Disney a l'espera del rescat del seu príncep blau...però és clar, si la princesa és gorda, lletja, peluda es quedarà sola, trista, amargada i deprimida per tota la seva existència...aquí ja podem veure una primera relació entre la pressió estètica masclista, l'aparença i com això es vincula a un tipus de situacions idealitzades i irreals...i aquí entra una altra causa estructural els mites de l'amor romàntic, i com es retroalimenten una a l'altra.

La companya del programa El Tornillo, el microespacio femenino de la Tuerca, ho explica de forma genial:

Cal denunciar i boicotejar un bombardeig conscient, pervers, massiu de missatges, imatges irreals amb l'obsessió d'aquesta imposició, destruir l'autoestima de les dones: Un missatge Publicitari que es repeteix a tots els canals: Més prima, més guapa, més autoestima, més lligues, més sexe, més amor rebràs, més felicitat, trobaràs parella, trobaràs una millor feina,... I la teva vida canviarà a millor...NOOO! Tot això és mentida! Et volen Més dèbil!
La perversió és la forma d'engany: “és per salut”( relacionat amb la gordofobia). El que es vol és per imposar i treure poder a les dones, el patriarcat vol impedir per tots els mitjans la SORORITAT, vol impedir que siguis forta, lliure,... i amb el cànon estètic de bellesa és potencia aquelles parts del cos (pits, llavis, cuixes) relacionades amb la sexualitat masculina i que són atractius als ulls dels homes, torna a imposar-se la mirada androcèntrica més masclista...

S'Utilitzen diferents mecanismes de cosificació, i per cosificació entenem convertir a les dones en objectes, en cosa, inanimada, dividible, retallable, modificable, vendible, usable, penetrable, invadible,...la base per exercir qualsevol tipus de violència contra elles: Com?

Amb la Indústria:

Productes químics i farmacològics per aprimar-se.

Vinculada a productes higiènics contra la menstruació com quelcom brut, patològic,...

Vinculada a les clíniques dermoestètica i cirurgia.

Exemples: “y si la depilación se convirtiera en tu nuevo ritual de belleza

“con los años tu piel pierde volumen, rellena las arrugas,...”

Com a reclam per vendre determinats productes: DIVIDIR EN PARTS EL COS DE LA DONA. Fusionar aquestes parts amb objectes inanimats: cotxes, cervessa, perfum,...

Photoshop: Crear imatges impossibles.

Esborrar arrugues, pigues, pell, costelles,...

Maquillatge.
...

...continuarà amb un proper post on explicaré les conseqüències que té aquesta forma de violència masclista, la pressió estètica, la violència simbòlica...

@RobenFawkes

Altres post relacionats amb el tema:

http://elditalanafra.blogspot.com.es/2011/08/el-sexisme-i-la-publicitat-la-televisio.html

http://elditalanafra.blogspot.com.es/2014/08/sobre-la-dominacio-masculina-1a-part.html


Gràcies a la Tia Carmen, que ha posat la banda sonora a aquest post. <3>
https://www.youtube.com/watch?v=hU7AkzDSkAQ

dimarts, 12 de maig de 2015

El pare intocable (part I)


La figura del pare, l'eterna figura del pare, proper al totpoderós, el cap de família de la família fusional ,...és el símbol del poder, és "El intocable"...encara és sorprenent quan en la època post-moderna té un poder i una protecció especial per part de l'Estat i especialment per part del Poder Judicial, quan s'activen els diferents mecanismes dins els jutjats de Família en una separació i divorci, pots ser testimoni directe com funciona realment la maquinària per mantenir "el orden de las cosas" és el mateix ordre desigual que Pierre Bourdieu explica molt bé en la dominació masculina per assegurar que res canviï, i esdevingui "el més natural possible" és així com es perpetúa, és a dir que la família continuï essent l'eix vertebrador de tota la societat masclista (conjuntament amb totes les institucions que formen part de l'exosistema). Fins i tot quan es produeix un divorci contenciós o també una separació motivada per violència masclista en l'àmbit de la parella això ha de quedar immutable, aquesta figura paterna i la relació amb les criatures ha de quedar "intocable", en la defensa judicial de l'anomenat també "vincle amb el progenitor patern, la sagrada figura masculina" que és fàcilment desmuntable amb centenars d'arguments psicològics, socials, sociològics i antropològics, i malgrat tot trobes diferents actuacions sorprenents dins d'un sistema judicial profundament patriarcal:
  • Fiscals, Jutges i Jutgesses que s'autoerigeixen com a professionals de la psicologia del desenvolupament infantil i evolutiva dels menors que es troben enmig d'un divorci, i decideixen sota el seu criteri que no és objectiu ni pel benestar del menor, ans el contrari està basat en la seva ideologia, en les seves creences religioses i treien un receptari cutre per aplicar aquest principi de la psicologia més rància: "es beneficioso para todos lxs hijxs, que tenga relación con el padre". Doncs no, senyories, protesto, depèn de quin pare, és millor tenir-lo a ben lluny i ben absent, perquè hi ha pares i pares. 
  • Fins i tot algun que altre jutge, i dic jutge perquè era home, que va realitzar decàlegs de com ha d'actuar una mare durant el divorci i la separació, on s'explicitava que en tot moment està obligada a preservar la figura del pare, a ocultar les conductes negatives del pare vers les criatures, motivar i enviar missatges positius del pare encara que siguin mentida..." i així amb els anys quan es desperti la ràbia de les criatures en créixer i veure qui i com és realment el seu pare tindran a qui culpar, lògicament a la seva mare que pel seu bé i protecció va seguir les pautes dictaminades per aquests professionals del món judicial i la psicologia que juguen de forma irresponsable amb la vida i salut de les criatures i les persones.
  • Trobes informes pericials on es normalitzen o justifiquen conductes totalment abusives, tòxiques, patològiques relacionades també amb la comunicació obligatòria (jo anomenaria més vigilància i control per part de pares agressors, que curiosament aquestes mateixes conductes estan molt interconectades amb la masculinitat hegemònica i rols masculins socialitzats dins el masclisme, i en canvi es diagnostiquen síndromes inventats per un psiquiatra pedòfil norteamericà contra les mares que no els trobes a l'OMS, amb la conseqüència directa de potenciar els mateixos mites i tòpics com la malignitat de les dones, al més pur estil Inquisició i la caça de bruixes per tal de destruir de forma intencionada el vincle materno-filial, aquest sí que és perillós, que fa trontollar tot el sistema de control sobre la sexualitat i els cossos de les dones, i així invisibilitzar la violència masclista més estructural i quotidiana.
  • En instàncies judicials de família NO s'escolta prou la veu de les criatures que verbalitzen NO voler tenir cap contacte amb el progenitor, però en canvi sí a la inversa, vull dir que professionals del món judicial sí fan estricte obediència i tenen en compte quan aquest menor verbalitza que SÍ vol tenir contacte i comunicació, és respecte doncs allò que encaixa en l'ordre patriarcal: el contacte amb la figura paterna, d'aquí la invenció i existència dels Punts de Trobada "Patriarcal", perquè aquest es fonamenti sí o sí i amb unes condicions mínimes de seguretat, que trist tot plegat. 
  • O per exemple establir un règim de visites estricte per una menor de 3 anys d'obligat cumpliment sota amenaça directa contra la mare, quan el progenitor que és un agressor masclista està cumplint pena de presó dins el centre penitenciari. 
  • O també establir un règim de visites amb un fill (germà no abusat) del qual no hi ha sentència condemnatòria d'abús sexual infantil, i lògicament evitar qualsevol tipus de contacte/comunicació respecte el fill abusat directament per ell,...com que respecte l'altre no hi ha sentència...aberrant, no us sembla?
 ...continuarà

@RobenFawkes

dissabte, 18 d’abril de 2015

YPJ La història d'una revolució total!



Lluitadores Kurdes del YPJ es dirigeixen al front

YPJ: la història d’una revolució total



“És urgent i necessari que les dones despertin a tot el món. Històricament, el patriarcat ha estat, i encara és, l’opressió dels homes sobre les dones, la qual cosa reforça el sistema capitalista. A partir d’aquí, si partim de la base que un moviment és fort només quan la lluita per a despertar l’encapçala la banda oprimida, el moviment contra el patriarcat només serà fort si en el moment de la lluita són les dones les que són al front”.



Qui parla és una guerrillera de les Yekîneyên Parastina Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ), un milícia vinculada al Partit de la Unió Democràtica (PYD) formada exclusivament per dones d’entre 18 i 40 anys. Tal i com informa el setmanari anglès The Week, les YPJ van ser fundades el 3 d'abril de l’any 2012 amb l’objectiu de “lluitar i defensar la població kurda dels atacs del règim de Bashar al-Asad, del front al-Nusra (vinculat a al-Qaeda) i de Daesh [acrònim àrab utilitzat per a referir-se a l’Estat Islàmic]”.



Des d’aleshores, les YPJ, que lluiten colze a colze amb les Unitats de Defensa Popular (YPG), han anat guanyant protagonisme fins el punt de comptar en les seves files amb més de 7.000 voluntàries, moltes de les quals arribades des de punts del món diversos. “Entre les combatents hi ha dones de tota Europa: Alemanya, Anglaterra, Itàlia... fins i tot [arriben des] de Colòmbia”, explica la mateixa dona que prenia la paraula al principi.



Les circumstàncies que van empènyer aquestes dones a prendre les armes, comenta una jove combatent de 26 anys a la revista francesa Marie Claire, va ser la incapacitat del govern central “de protegir [Rojava]”, de manera que s’han vist obligades a “protegir-se i a defensar tothom, independentment de la seva raça o religió”, la qual cosa no és habitual en un Orient Mitjà sumit en una guerra sectària de tràgiques conseqüències.



Ara bé, tal i com s’encarrega d’exposar l’article del kurd Meral Çiçek Did the Women of the YPJ simply fall from the sky?, en un intent d’allunyar-se de l’anàlisi simplista que se sol fer sobre el sorgiment de les YPJ, el procés de formació de la milícia no es pot entendre sense tenir en compte la figura “d’Abdullah Öcalan i del moviment d’alliberament kurd”, que converteix la dona en la pedra angular de la seva revolució.

Així és que, a finals de la dècada dels vuitanta, les dones que formaven part del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) “van començar a organitzar-se en estructures pròpies i autònomes” que donarien lloc a la Unió de les Dones Patriòtiques del Kurdistan (YJWK). Aquesta organització, segueix Meral Çiçek, seria l’encarregada de “construir una guerrilla de dones dins el moviment guerriller [del PKK]”. Havia nascut la Unió de les Dones Lliures del Kurdistan (YAJK), que encara avui segueixen lluitant sota el nom de les Free Women’s STAR Units (YJA STAR).



I és precisament de la llavor que plantaren aquelles dones a principis dels anys noranta que avui el poble de Rojava, dirigit per un PYD agermanat amb el PKK, gaudeix de la protecció d’unes YPJ erigides com la màxima expressió i el millor exemple de la Revolució kurda. Una revolució que probablement, afirma Çiçek, s’ha convertit en el moviment d’alliberament de les dones més potent del món des de tots els punts de vista.



I és que, encara que la seva missió principal passi per protegir el poble kurd, "són conscients que són un moviment feminista", comenta la fotògraf Erin Trieb, que a finals de l'any passat va acompanyar les YPJ durant una setmana. "Lluiten per la igualtat entre les dones i els homes, i en certa mesura se sumen a la milícia per a desenvolupar i avançar en la percepció de la dona dins la seva cultura: poden ser fortes i líders", sentencia. 



A l'igual que els procediments que segueixen les companyes i els companys de les YPG, continua Erin Trieb, les combatents de les YPJ "han de suportar diversos mesos i diferents nivells de rigorós entrenament en armes i estratègies militars abans de poder començar a lluitar", la qual cosa esdevé encara més lloable si tenim en compte la seva condició de voluntàries i que, per tant, la majoria d'elles no cobra res per combatre.

 

AMOR EN LA SEVA CONCEPCIÓ MÉS ÀMPLIA



Tal i com constata el periodista Xoreix en el seu diàleg amb diverses milicians de les YPJ, dins aquests grups guerrillers no es permetrien les relacions d'amor per motius de concentració durant els combats. D'aquesta manera, qui pren la decisió d'entrar a les YPJ també prendria la decisió d'abandonar les relacions amoroses, una lògica que portaria a moltes d'elles a renunciar també a ser mares.



"Si estimes la persona amb qui estàs també pots decidir deixar-la per amor cap a tota la humanitat, per amor cap a totes les persones i per amor cap a tots els pobles oprimits", explica una combatent. "Entre les dones hi segueix havent sentiment maternal i veure patir les nenes i els nens de tot el món ens fa més fortes i valentes", segueix.



"Nosaltres no hem perdut mai el desig de ser mares, però aquesta maternitat, aquest amor, [el canalitzem] cap a tota la humanitat", conclou després de reflexionar sobre la impossibilitat de combatre tot pensant què faria la persona concreta que hom estima si mor. Es tracta d'un intent, doncs, de fer encara més abstracte i ampli el concepte de l'amor i allunyar-lo així de la figura d’una persona en particular.



Sens dubte, aquestes heroiques combatents tricolor s'han convertit en tot un impuls del moviment feminista mundial i esforçar-nos en exportar la seva lluita, no només contra Daesh sinó també contra tot el sistema capitalista i patriarcal, és un deure de totes. I seguir recolzant-les per a què el sol de Rojava segueixi eixint cada dia una mica més verd que en l'alba anterior, és un repte impossible de defugir.



Fort com el vent fort, lleu com l'aire lleu, assassina a qui assassina, avorreix a qui avorreix la pau del teu cor i el ventre de les sàvies dones rebels. Que no et fereixin per l'esquena, viu cara a cara, i mor. Amb el pit davant les bales, ample, com les parets.*



*Fragment de la cançó A Miguel Hernández, de Cesk Freixas

Article de Marc Español Escofet
@KurdisCat 
Més informació sobre la lluita del poble Kurd i com donar el nostre suport, ho trobaràs a:
 http://kurdiscat.blogspot.com.es/

PD: En aquest vídeo es pot veure com entrenen les dones kurdes del YPJ i expliquen perquè es van unir i com estan fent història: https://www.youtube.com/watch?v=cDEa44sAczU&feature=youtu.be

Moltes gràcies a Kurdiscat per la vostra lluita, per organitzar la solidaritat i el suport, i per visibilitzar cada dia la lluita del poble kurd.
 Una gran abraçada
@RobenFawkes 

diumenge, 12 d’abril de 2015

Millor que corris, desgraciat!

Sí, tú, el que et penses que estàs per sobre del bé i del mal,
tú que et creus superior i tens un complex d'inferioritat impressionant,
que no reconeixeràs mai res del mal que has fet,
que no t'importa gens tot el dolor que has generat tú solet.

Tú que mires per sobre de l'espatlla,
però ara si et miro fixament et poses nerviós i fas el cap baix,
i et cagues a sobre, sí estàs ple d'odi, rabiós contingut, dissimules bé...
però ara també saps que és la por, o et pensaves que només la infundies tú?
Tú que et creus impune perquè la justícia ha dit que estàs absolt,
però jo et condemno: per Masclista, i la nostra sentència és eterna i definitiva.

Et creixes colpejant, insultant, amenaçant, cridant...imposant,
això et fa sentir per uns segons menys merda del que ets realment,
això et fa sentir viu? Doncs s'ha acabat,
Ets pura carcassa, estàs buit, ets una careta
ho sé i ara saps que jo ho sé.

Tens sort, molta sort, no saps fins quan, de moment...
cada nit que vagis a dormir pots donar gràcies,
cada matí que t'aixequis és un gran premi per tú,
tú, que ets un paràsit egoïsta que només tens ulls per tú.
Tú que et creus invulnerable, ets només una façana,
un acudit, un personatge patètic, ets un intent de merda.

No pots amagar-te, ni durant el dia i menys encara durant la nit.
les meves ulleres liles desfan la teva disfressa.
Tú, que estàs suant després de llegir això?
Sabem qui ets, millor que corris desgraciat!

@RobenFawkes
PD : Dedicat a tots aquells que fomenten els prejudicis masclistes, a tots aquells agressors que tenen impunitat, a tots aquells que assetgen a les companyes, a tots els maltractadors i agressors sexuals, va por ustedes!!!
Si ens toquen a una, ens toquen a totes! Cap agressió masclista sense patada als ous!

dissabte, 28 de març de 2015

Pautes bàsiques d'intervenció contra la violència masclista


Imatge facilitada per @patriarcadomata
Escric amb el ferm compromís de la línia marcada per aquest bloc aquest 2015 on publicaré gran part dels posts amb la intenció clara d'aportar informació per a lluitar contra les violències masclistes, des d'un punt de vista constructiu i al mateix temps molt pràctic. 
He intentat sintetitzar en aquest post, unes pautes bàsiques del que NO s'ha de fer mai si ens trobem davant d'una dona, companya, amiga, germana, filla, veïna... que està dins un procés de violència masclista dins l'àmbit de la parella, una petita guia de pautes i formes d'actuar, una continuació del post que vaig escriure "Coratge i endavant" http://elditalanafra.blogspot.com.es/2012/11/coratge-i-endavant.html

A cop d'ull poden semblar pautes o actuacions molt simples però no ho són pas, ja que disposem d'uns mecanismes automàtics dins nostre, i és fàcil deixar-se portar per les emocions (ràbia, impotència, frustració, llàstima, por, tristesa,...) que desperten en nosaltres quan davant dels nostres nasos som testimonis de la violència masclista o dels seus efectes en una dona que estimem, que tenim un vincle i no volem que pateixi més.

Un dels sentiments i efectes psicològics més difícils de combatre en la recuperació i un autèntic obstacle per aconseguir que la dona reaccioni i trenqui amb el procés de violència és la indefensió apresa, una seqüela que cal treballar intensament per eliminar-la amb el qual s'ha configurat la creença "no puc fer res per canviar la situació", "no puc fer res per sortir-ne" "no puc fer res, no tinc alternativa"...que ha estat inculcada amb les tècniques de manipulació afectiva i violència psicològica aplicades per l'agressor masclista de forma continuada en el temps dins la relació sexo-afectiva i/o sentimental. L'agressor inculca des del principi que tot el què succeeix de negatiu dins la relació és culpa d'ella, incloses les desgracies que a ell li passen, i també com no el seu propi comportament violent ("mira el que m'obligues a fer, jo no sóc així però em treus de polleguera, treus el pitjor de mi").

Hi ha 3 instruments fonamentals: La contenció emocional, l'escolta activa i la conscienciació social. Jo recomano que el principal paper de persones vinculades a la dona que està patint violència masclista és el suport incondicional i feu veure la necessitat de rebre ajuda especialitzada, que ella és subjecte i protagonista de la seva recuperació, que el ritme el marcarà ella en tot moment, per molt clar que ho veiem des de fora, des de dins es veu totalment diferent, és un procés difícil, lent i complex, però es pot, i tant, cal una bona dosis de perseverància i paciència. Haig de dir que són processos esgotadors per això cal la intervenció de professionals i serveis especialitzats.

Facilito alguns apunts de les pautes que he recomanat al llarg d'aquests 13 anys d'experiència i que són respectuoses i efectives:

-Escoltar activament i donar credibilitat al seu testimoni (això és fonamental i importantíssim, escoltar amb interès d'ajudar-la) Captar el COM i el QUE es diu. No auto-escoltar-nos mentre ella ens està explicant el que li passa i com es sent.
-No qüestionar la seva vivència, no atacar-la ni jutjar-la a ella, tampoc no desqualificar directament a l'agressor amb insults i altres adjectius, ja que ella té un vincle emocional amb ell, i això provoca dolor, no és el moment per carregar contra l'agressor.
-No aïllar-la, mantenir comunicació i contacte amb ella: via missatges, trucant-la, quedant amb ella quan ella digui. Convidar-la a quedar, a xerrar, a acompanyar-la. Ella ho faria per vosaltres, n'estic segur.
-Respectar la seva privacitat. Respectar aquells temes dels quals no vol parlar. Treballem amb les seves paraules i  silencis.
-No excedir-se en preguntes. No fer un interrogatori. Millor preguntes indirectes sobre com està ella, com es troba, com es sent,...El control mai és una bona tècnica, ni amb la millor de les intencions, el control és una forma de violència, no ho oblidem.
-No jutjar-li el seu comportament. No fer suposicions. No interpretar. No qüestionar-la. No jutjar-la. No psicoanalitzar-la. NO enfadar-nos amb ella perquè no cumpleixi el què ha dit o promés. Respectar estrictament el ritme que marca ella.
-No tenir una actitud sobreprotectora, ja que la sobreprotecció augmenta el sentiment d'indefensió apresa i la vulnerabilitat de patir noves agressions.
-Dedicar-li temps perquè pugui expressar-se. No pressionar-la. No prohibir determinats temes de conversa.
-Mai recomanar mediació ni teràpia de parella en situacions de violència masclista. Estem davant d'una situació d'abús de poder i de confiança, per tant existeix una asimetria en la relació i seria del tot perjudicial mediar ja que l'agressor es farà més fort i tindrà més força per aplicar violència.
-No generar-li ni moltes ni falses expectatives relacionades amb la situació que està vivint. -Decidir viure sense violència no és fàcil, requereix de coratge extrem i acumulació de forces, vèncer la por és possible però no és d'un dia per un altre que s'aconsegueix.
-Facilitar l'accés a informació clara, llenguatge entenedor. Petit Escrit.
-Prevenir actituds que pot prendre la família o altres professionals no conscienciats, inclòs l’agressor, com per exemple que ell farà xantatge emocional, es farà el màrtir, intentarà contactar amb ella, demanar una darrera oportunitat, prometre que canviarà, o directament amenaçar-la si ella decideix trencar la relació sentimental.
-Tenir informació i coneixement de la problemàtica (llibres, articles, vídeos, dades estadístiques,...) i recursos (trobareu també informació al respecte a la guia autodefensa feminista LA MIRADA DE MICHONNE especialitzats de la zona poden ajudar i motivar una actitud activa davant del problema i animar-la que ella pot, que ho aconseguirà, que pot trencar amb la violència i viure lliure!
 
Desitjant que us sembli útil us convido a ampliar-lo amb els comentaris al bloc, i també compartir-lo i fer-ne difusió a les diferents xarxes socials.

Una gran abraçada
Rubèn Sanchez Ruiz
@RobenFawkes

diumenge, 8 de març de 2015

Percudones: Sinó se baila no es mi Revolución!

Imatge de l'article del Diari La Directa
M'agrada molt la frase: "cada día és 8 de Març", com un principi a seguir, no com una mera consigna sinó com quelcom que vagi més enllà, i guii el nostre dia a dia, i no baixem la guàrdia amb el nostre llenguatge sexista, la nostra percepció masclista del món i les relacions sexo-afectives, el nostre exercici de privilegis masclistes quotidians, i així qüestionar-ho tot, absolutament tot el que olori a opressió i dominació masclista.

"Cada dia és 8 de març" així vaig titular el post que vaig escriure ara fa un any, un post punyent, provocador,...però aquest any he viscut molt diferent la mateixa manifestació, he decidit acompanyar al bloc #Percudones durant tota la manifestació a Barcelona.

He sentit autèntic plaer al veure el bloc de dones gaudint i disfrutant de la percussió, m'he deixat portar pel seu ritme trepidant, he sentit com tremolava el terra amb el soroll coordinat dels tambors i era impressionant. La força que transmeten, la força que contagia i es pot observar en les seves cares, els ulls i els somriures de les companyes de percudones de diferents generacions gaudint i lluitant juntes, ballant i cridant lliures!

Aquesta opinió és compartida durant la manifestació per les companyes i company que havíem decidit anar juntes avui, també teníem la mateixa sensació, això és "sororitat en estat pur", "quina força", "quina passada", doncs sí, animant des del minut 1, durant tota la manifestació han posat banda sonora també a les diferents accions contra la pressió estètica i la violència simbòlica de les grans multinacionals explotadores de la roba, gràcies a elles hem gaudit d'una manifestació imprescindible, combativa i festiva. Hem compartit alegria feminista amb la seva música!

Han fet seva la frase d'Emma Goldman, "si no se puede bailar no es mi Revolución", doncs sí, avui hem ballat, hem lluitat i demà més!

Vull denunciar i condemnar també l'actitud i comportament de certs col·lectius formats per masclistesleninistes i altres matxirulos "rabolucionaris" que amb la seva conducta treuen energia a les companyes ( Avui a Madrid fins i tot penya de la CJC han agredit físicament a companyes feministes), perquè són tòxics i contaminen només amb la seva presència, perquè no entenen la lluita feminista, o no la volen entendre i fomenten el patriarcat, i volen imposar-se pels seus collons plens de masclisme, perquè són irrespeutosos, invassius i controladors, que no saben ubicar-se en les manifestacions del 8M, 25N, 14F... i d'altres accions feministes o apareixen per sorpresa a les manifestacions i actes no mixtes com autèntics plastes cridaners, i haig de dir que m'hagués encantat que una de les baquetes hagués sortit volant en un moment donat i s'hagués clavat a l'ull d'un dels 3 matximonguers que han passat entremig de les Percudones amb actitud xulesca, vacilant i prepotent quan pujàvem pel carrer Ferran...en tot cas han sentit els crits "estamos hasta el culo de tanto tio chulo", aquests impresentables són els mateixos que després fan travetes al carrer i per l'esquena...cap agressió sense resposta! ja prou! s'ha acabat la paciència i la pedagogia amb aquests agressors!

"Guerra y escombros, doble burbuja, cuando te enredas con mujeres te metes en líos,
cuando te enfrentas a una, te enfrentas a todas. Pasa la Palabra hermana"  W.I.T.C.H

Me encantan vuestros líos!! 
Una forta abraçada a les Percudones!

@RobenFawkes

PD: Enllaço aquest fantàstic vídeo de l'entrenament de les YPJ

i també l'entrevista que m'han fet les companyes i companys de DateCuenta:




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...