dissabte, 14 febrer de 2015

Romántico empedernido

Aquests dies som testimonis amb proves d'una explosió ben orquestada per part del poder masclista aquest mes de febrer, tot gira al voltant del 14 de Febrer,  tot un conglomerat molt sòlid de circumstàncies: 
-Estrena a tots els cinemes del film de la novel·la: "50 Sombres de Grey": He llegit el llibre que intenta donar la volta a la peli, de la Eva Illouz, i no m'ha convençut, jo crec fermament que la película explica una història de violència masclista, de dominació, manipulació i abús de poder. Així de clar, i això és el que representa. Recordo després d'una formació comentant la película "Te doy mis ojos" que algú també deia: "es una historia de amor". Doncs aquest "amor" que és ideología patriarcal és el que mata més de 102 dones en un any aquí a l'Estat espanyol.

-Carnestoltes: On queden clarament consolidats els rols de gènere, amb les diferents disfresses on es veu la masculinitat dominant hegemònica ( superherois, soldats,...) i la feminitat ( princeses Disney a dojo sobretot de color rosa) i per altra banda per a tots els públics, podem veure tota mena de cartells als carrers per anunciar les macrofestes i rues amb fotos sexistes i estereotips masclistes, fets per uns dissenyadors molt cools, que cobren de diferents ajuntaments i institucions públiques sense cap tipus de perspectiva de gènere i cap ètica, cosificant el cos de les dones per al consum, i a sobre s'enfaden quan reben crítiques i ens acusen de "conservadors", doncs jo els hi dic: Vosaltres sou cómplices!

-San Valentín: "Día dels enamorats", 14 de febrer, inventat per l'empresa "El corte inglés", tot un èxit capitalista després de les rebaixes i abans que arribi la primavera, perquè no baixi el consum capitalista, totes les botigues decoren amb cors i missatges: "reconquista", "un sopar romàntic", "un detallito",...San Valentín consolida la ideología masclista dels mites de l'Amor Romàntic, que és causa estructural de la violència masclista a l'àmbit de la parella, aquest concepte que amaga la violència i sobre el qual es vol justificar autèntics abusos, atacs a la dignitat i llibertat de les dones, amb creences com: El amor lo puede todo y lo aguanta todo, Sin ti no soy nada, con amor y cariño lo cambiaré, el amor verdadero es para toda la vida, hay que buscar tu alma gemela, no hay amor verdadero sin sufrimiento, quien bien te quiere te hará sufrir, los celos demuestran amor, sin tu media naranja no puedes ser feliz,...Doncs tot això construeix autèntiques barreres a la llibertat de les persones, tot aquest paquet ideològic publicitat per tots els mass media, editorials i productores és on es fan forts els arguments dels agressors masclistes per demanar una darrera oportunitat a la seva parella, que el perdoni de nou i ho tornin a intentar...per així continuar i perpetuar la dominació i els maltractaments, regalant perfums i flors, les mateixes flors que deixarem a sobre de la tomba de la dona assassinada, 2 nous feminicidis aquesta darrera setmana en nom del Amor de Cupido i San Valentín.

I ara exposo la contra de Febrer a tot això: 
-Dues accions simultànies a Mataró i Barcelona, tallant el trànsit el passat divendres 13 de Febrer, amb el missatge: "Disculpin les molèsties, però ens estan assassinant", de diferents col·lectius feministes denunciant la violència masclista i els feminicidis. Gràcies companyes!
-Victòria a Kobane de les YPJ i YPG!! Les lluitadores Kurdes han derrotat a l'exèrcit patriarcal del ISIS, demostrant coratge i lluita constant, només tinc admiració i profund amor a YPJ, milicia d'autodefensa de dones. Sou exemple!!
-Macroenquesta al jovent, on deixa evident el masclisme més actual que mai: Més del 30% pensa que els gelos expressen amor i estima, i que si la dona és agredida és perquè ha fet alguna cosa malament,...entre altres basrbaritats. http://www.lavanguardia.com/vida/20150210/54427052422/alerta-cifras-ocultas-maltrato-sobre-mas-jovenes.html
Segons la darrera enquesta del CIS, la violència de gènere és preocupant per a un 0.0% de la població. 
-A tots els barris i vil·les: Jornades, Cicles, Videofòrums, Taules Rodones i Formacions amb perspectiva de gènere: Perquè no baixem la guàrdia, ni un pas enrere contra la violència masclista, no deixarem de picar pedra fent tot tipus d'accions, jornades, tallers i xerrades sobre micromasclismes, autodefensa feminista,...No ens rendirem!!
-Manifestació 14 de Febrer a les 18h, a diferents ciutats, a Madrid i Barcelona, contra els Feminicidis, una nova data a consolidar en les agendes, una data important contra la violència masclista, no només el 25N i el 8M. Allà estaré!! Màxima difusió! Estan convocats tots els moviments socials i organitzacions que no siguin Rabolucionàries.
-Carnestoltes transgressor a CSOA's i Casals, que trenqui amb les normes patriarcals, que torni a ser una festa pagana, per trencar estereotips, mites i tòpics, i no per consolidar l'ordre existent. Recuperem les caretes i les accions de la Guerrilla Feminista!!!


Ara pensem uns segons...quines de les informacions explicades en el post hem vist més a la TV o al Twitter, lògicament les que fomenten l'ordre patriarcal i capitalista.
cap agressió masclista sense autodefensa feminista!
una gran abraçada
@RobenFawkes

dissabte, 31 gener de 2015

Dones amb mirada de Michonne

Bona nit companyes, publico la fantàstica crònica d'Idoia Capuz Sánchez que va escriure per LACOLUMNA.CAT

http://lacolumna.cat/dones-amb-mirada-de-michonne-dones-apoderades#.VM02B3b3jzF


DONES AMB MIRADA DE MICHONNE
Hi ha unes 35 persones al Casal Buirac de Cerdanyola del Vallès, algunes a la barra fent la primera birra, altres ja assegudes a les cadires petant la xerrada: la majoria són dones. Totes esperen que comenci la presentació del llibre La Mirada de Michonne a càrrec del seu autor, Rubén Sánchez, militant i psicòleg feminista. És una guia, una guia d’autodefensa feminista. De les poques de qualitat a l’Estat espanyol, juntament amb Manual de autodefensa para mujeres y chicas de l’editorial Likiniano Elkartea (Bilbao) i la primera i única en català.
L’acte ha estat organitzat per la Figa Rebel, associació feminista de Cerdanyola del Vallès. Mitja hora més tard de l’hora establerta, Rubén Sánchez es disposa a explicar el seu relat de vida, els motius que el van impulsar a escriure aquesta guia i què espera del projecte.
Comença la presentació explicant de què es tracta l’autodefensa feminista, fent al·lusió a paraules d’algunes de les autores que té per referència i que en diverses ocasions cita al llibre, com per exemple, les de Karin Konkle: L’autodefensa vol dir, dir que “sí” quan vols dir que “sí”  i dir que “no” quan vols dir que “no”. Per completar la definició usa una cita de Maitena Monroy: L’autodefensa és reclamar una actitud vital de reclamar el dret a viure, a existir sense violència. I segons la definició que trobem al seu propi llibre l’autodefensa és a dir, legítima defensa, consisteix a repel·lir una agressió de qualsevol tipus i explica que ha de ser feminista perquè la violència actual dominant en totes les seves formes és una arma masclista, és un arma de destrucció que té el patriarcat per mantenir l’ordre actual desigual i discriminatori.
Rubén Sánchez assenyala com a responsables del naixement d’aquest llibre i dels seus coneixements totes les dones que ha tractat com a psicòleg, i la inspiració que li han portat les seves històries d’autosuperació. Va començar a investigar sobre autodefensa feminista i a conèixer el treball de Karin Konkle quan va veure que les seves pacients, per recuperar-se completament d’una agressió masclista, necessitaven alguna cosa més. D’aquesta manera, va començar a introduir-les en grups de suport de dones feministes i en l’autodefensa. Segons descriu al seu llibre, això les feia ser més fortes, sentir-se més segures d’elles mateixes, autosuficients… En definitiva, les feia ser dones apoderades capaces d’enfrontar-se al món patriarcal en que viuen. Així comença a cagrupar el material per La Mirada de Michonne.
Imatge de la presentació al Casal Buirac el passat 23.1.15

Sense cap mena de dubte, la millor aportació de l’autor pel que fa al món de l’autodefensa feminista ha estat el tractament que ha fet de l’autodefensa emocional. Com ell mateix explica, ha introduït la seva experiència personal segons el que ha aprés de cada cas tractat. Incideix en el fet que qualsevol dona té la força interior per defensar-se, només cal que cregui en ella mateixa, però també recalca que usar o no l’autodefensa feminista és una elecció i que de cap manera aquesta pot servir per culpabilitzar les dones de no estar preparades o d’haver decidit no defensar-se: l’únic culpable d’una agressió és l’agressor.
També insisteix en que qualsevol dona pot recuperar-se d’una agressió. Aquesta idea trenca totalment amb l’estigma, tan arrelat, que les dones que han patit una agressió de segons quin caire quedaran marcades de per vida i ja no podran tornar a ser felices. Tornar a somriure és la manera de guanyar al masclisme. De la mateixa manera en el llibre dona molta importància a la paraula resiliència; la capacitat de les dones de cicatritzar les ferides, de mirar-les amb orgull i de saber que són senyals d’autosuperació i la causa de que ara siguin més fortes.
Rubén Sánchez pensa que la justícia funciona fins a certa mesura (poc), i explica que realment les ordres d’allunyament funcionen en un 95% dels casos, però que la meitat d’agressions denunciades s’arxiven i d’aquestes en el 50% dels casos els denunciats surten impunes sense cap sanció. És per això que proposa que les dones –sobretot- denunciïn la seva situació, però també, que s’agrupin, que uneixin forces, que construeixin una espècie de reraguarda feminista que estigui disposada a defensar a qualsevol companya i que juntes cap masclista s’atreveixi agredir-les. Insisteix en que de la majoria dels agressors, el 90% estan en l’àmbit proper de l’ agredida, a diferència de la idea que promouen sèries de televisió com Mentes Criminales, CSI, entre d’altres, i també que aquests homes, la gran majoria, són uns covards i que per aquest motiu si sumen forces serà molt més fàcil que es protegeixin d’agressions masclistes. Un exemple que va esmentar va ser Gulabi Gang, el grup de dones indies format per més de 100 mil integrants que amb un sari rosa i un bastó s’enfronten a totes les injustícies que estan decidides a combatre, entre elles el masclisme.
Mentre llegeixes la guia també pots trobar-te amb un seguit de frases que, com va descriure Ruben Sánchez, seria bo que rellegís una persona després d’haver patit una agressió masclista. Frases com: Recorda que tens permís per equivocar-te. Per què? Perquè som persones, no robots ni màquines, tu t’ho vals! Recorda que només tu (i qui tu vulguis) tens permís per riure’t dels teus errors. Altres com: És imprescindible creure que ets capaç de fer moltes coses, més del que pensaves i gaudir-ne! O també: Continua endavant! No et rendeixis mai! La guia, més enllà d’explicar què és l’autocura, et permet portar-la a terme. Llegint La mirada de Michonne ja sents que no estàs sola, sentiment molt comú entre les dones que pateixen una agressió masclista, a través del llibre et converteixes en la teva pròpia confident, com diu Rubén Sánchez en el llibre, en la teva entrenadora. Sents que aquelles paraules han estat escrites especialment per a tu.
Però la guia no conté només autodefensa emocional, també conté una part important d’autodefensa física. Explica com poder sobreviure a una agressió utilitzant l’últim recurs que seria la defensa física, mitjançant il·lustracions i explicacions detallades. Rubén ha introduït en aquesta part els seus coneixements de karate i també de boxa. Afirma, però, que sense pràctica i sense un treball més constant no serà possible assimilar aquests coneixements, per això encoratja les dones assistents a la presentació a participar de tallers d’autodefensa i practicar amb amigues i companyes de confiança.
Col•loqui sobre autodefensa feminista i violència masclista. Font: La Figa Rebel
Un cop finalitzada la presentació del llibre es va iniciar un debat. Es van compartir vivències i punts de vista diversos pel que fa a l’autodefensa i al feminisme en general, va ser un debat amb mirades i gestos de complicitat: moltes de les assistents havien patit situacions similars i sabien del que parlaven. Es van tractar temes com la falta de rigorositat als mitjans pel que fa a la violència de gènere física i la falta de visualització d’altres tipus de violència masclistes, com la psicològica. També es va parlar de la violència sexista com un problema estructural i socio-cultural, que és perpetuada per les institucions i diversos sectors eclesiàstics, comportant la normalització del masclisme. També de la situació d’adolescents i joves i com augmenten els casos de violència masclista entre aquest sector de la població, entre molts altres problemàtiques.  No es van treure masses conclusions en clar, però el que sí que va transmetre Rubén Sánchez és que desitja que aquest llibre permeti que cada dona tregui a la Michonne –personatge The Walking Dead- del seu interior. Que les encoratgi a portar la seva mirada com a bandera, la seva mirada segura i agressiva contra els zombies machirulos. Que serveixi per trencar amb el estigma de la dona com a ésser dèbil i submís i que confiïn en que elles poden construir el món feminista que desitgen.
El divendres, totes les assistents a la presentació de La mirada de Michonne, guia d’autodefensa feminista, van tornar a casa una mica més apoderades. I sabent, cada una d’elles, que tot i les batalles perdudes i les companyes caigudes poden guanyar la guerra al masclisme.

dilluns, 5 gener de 2015

Lluitar contra la indefensió

M'he proposat aquest 2015 continuar denunciant a través d'aquest bloc les diferents violències masclistes i els seus còmplices, també seguir aportant elements per a la conscienciació social, i com a novetat facilitar propostes i respostes concretes a diferents situacions actuals d'injustícia i impunitat que generen el masclisme i els fills sans del patriarcat.

El sistema judicial s'erigeix en teoria com a màxima institució que ha de garantir la "protecció dels drets", ara és clar que defensa uns drets per sobre d'uns altres, principalment garanteix més que drets són privilegis dels "normals"(normal: home, blanc, heterosexual, de classe alta...), tals com la propietat privada. Tal com afirma Laura Macaya "existeix un pacte social segons el qual els individus cedeixen part de les seves llibertats a l'Estat a canvi de protecció social".

Els canvis legislatius aconseguits durant el segle XXI gràcies a la perseverant i dura lluita dels moviments feministes i de dones aconsegueix crear un marc on es reconeguin algunes formes de violència masclista ( Llei 1/2004, Llei 27/2003, Llei 5/2008,...), però què passa amb l'aplicació d'aquestes lleis en el dia d'avui? Doncs que , els professionals de la fiscalia i la judicatura que han d'aplicar-les la gran majoria NO té cap tipus de perspectiva de gènere ( ni saben tan sols el que és) i el desenvolupament escàs de les mateixes per part de grups polítics ultraconservadors que retallen el pressupost i estableixen altres prioritats, tot plegat està conduint a les dones supervivents a una condició de re-victimització i d'exposició a més formes de violències, entre les quals destaca la violència institucional masclista...tot plegat un funcionament cínic i pervers... Comparteixo totalment el contingut del llibre "Esposas nefastas y otras aberraciones" de Laura Macaya on explica com el sistema judicial es legitima a ell mateix com a màxim representant de la protecció de les dones i com a màxim intèrprete de la condició femenina perquè estableix els paràmetres segons els quals s'ha de reconèixer la por de les dones.

Fent un breu anàlisi de la situació de desprotecció i el nombre de feminicidis a nivell mundial és alarmant, és gravíssim, NO es pot parlar de democràcia amb 102 feminicidis a l'Estat Espanyol durant aquest 2014. Es deneguen sistemàticament el 59% de les Ordres de Protecció sol·licitades per a les dones que denuncien violència masclista a l'àmbit de la parella, aquestes dones que fan cas i obeeixen les campanyes que l'Estat bombardeja a través de la tv i el seu 016...per després deixar-les soles al cap d'unes hores de nou davant de l'agressor masclista.

Davant tanta desprotecció i impunitat, calen noves respostes, crec efectiva l'autoorganització de forma urgent de Grups de Suport Feminista a les Dones Supervivents de la Violència Masclista, m'explico, una xarxa de suport formada per activistes feministes que estiguin amb la dona quan ella ho requereixi fins i tot si cal dins del seu domicili, creant sororitat i fent resistència activa davant les agressions masclistes, no només fent acompanyament emocional i físic en el seu procés de recuperació i enfortiment, i acompanyant-la en trajectes i gestions burocràtiques que ha de fer la dona sola, sinó donar protecció integral i fent exercici de protesta i denúncia de la situació (semblant a Reraguarda o el funcionament de les PAH). De la mateixa manera que s'activen xarxes de suport i solidaritat quan agredeixen, torturen o detenen algun/a company/a activista, s'activa quasi automàticament davant de qualsevol persona que ha patit la repressió de l'Estat, considero en la mateixa condició d'injustícia a qualsevol dona que ha denunciat la violència masclista i/o que estigui en un procés de ruptura/divorci que tingui por de la reacció i comportament de la seva parella, o que no es vegi amb forces d'afrontar-ho sola, o en els casos que no tingui cap tipus de protecció judicial ni policial i així ho reivindiqui. Aquest suport per part del Grup podría ser puntual o continuat, fins que la dona es senti amb prou forces, o les seves circumstàncies canviïn de tal forma que es senti lliure i segura. En tot moment la dona ha de ser subjecte actiu, i ella decideix quan activar o desactivar el suport i en quines condicions. En alguns casos que jo he atès aquest suport s'ha fet d'alguna forma per part d'algunes amistats de confiança o d'algun familiar de la dona, i crec que si considerem la violència masclista com un problema social i polític, la resposta de solidaritat i de suport també ho ha de ser per part de totes i tots que lluitem per destruir el patriarcat, per coherència.

Bé, aquest post vol iniciar nous debats en relació a la greu situació actual, per transformar-la calen noves respostes i reaccions.

Gràcies pel vostre suport!
Cap agressió sense resposta!
Contra les violències masclistes, Autodefensa Feminista!

@RobenFawkes


 PD: Recomano la lectura del llibre "Esposas nefastas y otras aberraciones" de Laura Macaya, i dono les gràcies a les companyes de Dones En Lluita de Castelló per parlar-me d'ell. Una gran abraçada feminista!

diumenge, 14 desembre de 2014

Presentació de l'Audiovisual DONES DIFERENTS de Grup Caliu

http://documentaldiferents.blogspot.com.es/2014/12/presentacio-dones-diferents.html
M'alegra profundament compartir amb vosaltres aquest post al dit a la nafra per molts motius, el primer perquè presentem l'audiovisual DONES DIFERENTS , en el qual he participat activament en l'equip de guió, producció i direcció amb les companyes i companys de l'equip de l'Associació GRUP CALIU: Laura Gonzalez Aguilera, Laura Ribalaiga Prats i Markos Moya Ruiz, tots 4 hem dedicat més de 8 mesos d'intensa feina, conjuntament amb les companyes protagonistes del reportatge dones socies del Grup Caliu Iniciatives Socials per visibilitzar el seu procés de conscienciació social, a través de la vivència de diferents tallers amb perspectiva de gènere realitzats i acompanyats per les companyes feministes de:  Justa Revolta, Associació TAMAIA, Fundació Vicki Bernadet, Associació TRAMA Gènere, Llibería Pròleg, Ca la Dona, Karin Konkle i el PIAD Sarrià-Sant Gervasi... gràcies a totes!!!
Això no hagués estat possible sense l'imprescindible suport i professionalitat tant en el muntatge com en la comunicació de l'Associació DATECUENTA, sou genials!
Ara ha arribat el moment de compartir tot aquest llarg procés amb totes vosaltres, només falten 3 dies per l'Estrena i volia demanar la màxima difusió d'aquest event, perquè les dones del Grup Caliu s'ho mereixen tot i més, i perquè gràcies a vosaltres l'estrena serà un èxit total, de ben segur que passarem una bona estona i si més no, no us deixarà indiferents!


http://documentaldiferents.blogspot.com.es/2014/12/presentacio-dones-diferents.html
Imatge de la contraportada de l'audiovisual DONES DIFERENTS

Aquí us deixem la Nota de Premsa:


PRESENTACIÓ A BARCELONA DE L’AUDIOVISUAL “DONES DIFERENTS” DE GRUP CALIU
  • Iniciativa pionera, que connecta per primera vegada el feminisme i la diversitat funcional.
  • “Nosaltres també som capaces de moltes coses”
El proper dimecres, 17 de desembre, a les 19.00h, l’Associació Grup Caliu estrenarà el seu nou audiovisual Dones Diferents (Mujeres Diferentes) en el Teatre del Casinet d’Hostafrancs de Barcelona. La cinta és el resultat d’un treball col·lectiu desenvolupat el 2104 per l’esquip tècnic i les usuàries de l’associació.
Dones Diferents ha pogut realizar-se gràcies a les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona, també ha comptat amb la col·laboració del Departament de Benestar Social i Família i de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. L’Audiovisual, on també ha participat l’Associació DateCuenta, documenta el procés de formació i transformació des de la perspectiva de gènere.
Dones Diferents és una iniciativa pionera que connecta per primer cop el feminisme i la diversitat funcional. Els tallers de formació, han possibilitat iniciar un procés de conscienciació social i capacitació, s’han estructurat en quatre àrees: societat patriarcal, masclisme, feminisme i sororitat. En les formacions han participat diferents col·lectius i entitats: Justa Revolta, Associació TAMAIA, Fundación Vicki Bernadet, Associació TRAMA Gènere, Llibería Pròleg, Ca la Dona y PIAD Sarrià-Sant Gervasi.
L’anterior treball del GRUP CALIU, el documental DIFERENTS: conèixer el passat, entendre el present, assolir el futur, va ser guardonat amb el premi d’Eduació en el Lleure de la Fundació Lluïs Carulla l’any 2012, el mateix any va ser finalista del Premi Editorial Proteus d’Ètica.
L’Associació Grup Caliu és una entitat sense ànim de lucre que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones adultes amb discapacitat intel·lectual amb necessitats de suport intermitent i la de les seves famílies, oferint un espai de trobada i convivencia tot promovent l’autonomía i la inclussió,a partir de la participació i autogestió d’activitats de lleure i formació que es realitzen en l’entitat.

Audiovisual Dones Diferents
Durada: 27’ 40’’
Qui: Associació Grup Caliu - Iniciatives Socials
Quan: Dimecres 17 desembre 2014, 19.00h
On: Teatre del Casinet d’Hostafranchs — Rector Triadó, 53 — Barcelona
Confirmacions: 932 372 716 — grupcaliu@yahoo.es

Us esperem el proper 17 de desembre a les 19:00!

dilluns, 8 desembre de 2014

La lucha feminista (también) es responsabilidad de los hombres


Publico una columna escrita per la companya Idoia Capuz després de la xerrada que vaig realitzar el passat dijous 4 de desembre 2014 a la Facultat de Biociències de la UAB organitzada per l'Assemblea de ciències i Biociències sobre el paper dels homes a la lluita feminista:

Fotografia realitzada per @sssanjur de la xerrada


La lucha feminista (también) es responsabilidad de los hombres

El feminismo es un tema que ya de por sí genera polémica, como comentó la periodista Rosa Mª Calaf en la conferencia de Mujeres Viajeras (III Jornada de Comunicación, Viajes y Aventura): se trata de una lucha de poder. El sistema patriarcal –sociedad machista- procura desacreditar el feminismo “haciendo creer a las mujeres del sur que no hay nada que hacer, y a las del norte que ya está todo hecho”, explicaba la periodista. Imaginaos lo controvertido que puede llegar a ser para una mujer hablar de feminismo, además del papel que deben ocupar los hombres en la lucha feminista.
Este pasado jueves Rubén Sánchez, psicólogo, formador y activista feminista dio una conferencia sobre el tema en la Universidad Autónoma de Barcelona. En esta habló sobre la Deconstrucción Masculina: cómo los hombres, mediante un proceso lento y costoso, podían dejar de lado los privilegios que les había otorgado el patriarcado. Aclaró que no era una tarea sencilla, y que tampoco quería animar a los hombres a llevarla a cabo porque fuera gratificante, lo describía como un ejercicio de responsabilidad, un deber. De la misma manera animaba a los hombres a llevar este mensaje entre sus compañeros. En la asociación en la que milita, Aliats del feminisme luchan por llevar a cabo esta deconstrucción y por acabar contra la sociedad machista.
Rubén también habló sobre el papel que deben ocupar los hombres en los espacios feministas y en la lucha feminista en general. Y aquí es donde la polémica está servida. Explicó que el hombre debe ocupar un papel secundario, debe dar su apoyo y como mucho “organizar acciones conjuntamente con las compañeras”. También apuesta por los grupos de trabajo no mixtos, en que hombres y mujeres, por separado, trabajan el patriarcado desde puntos de vista distintos, según como les afecta y su implicación. “La lucha feminista debe estar dirigida por las mujeres, y yo sólo me empecé a denominar feminista cuando mis compañeras  me reconocían de este modo”. Algo parecido a lo que afirma Alexander Ceciliasson, reconocida figura masculina en la lucha feminista. Para muchos, y más en un sistema de dominación patriarcal, aunque hablemos de feminismo, estas afirmaciones les pueden resultar bastante chocantes y puede que lo primero que les venga a la cabeza sea la palabra “discriminación”.
Los colectivos feministas afirman que el patriarcado es una cosa de todos, porque “nos afecta a todos”, pero ¿quiénes son las vulnerables y quiénes los privilegiados? ¿Quiénes son las personas que deben empoderarse? En un sistema de dominación, como es el patriarcal, a la figura dominante también se le imponen unos roles, pero unos roles que a diferencia de los impuestos al oprimido, le benefician. ¿O es que quizás ha habido más de 45 hombres asesinados (mujeres asesinadas según datos del estado) por la violencia de género este año?  La lucha feminista no pretende crear un mundo dominado por las mujeres, ni mucho menos apartar a los hombres de la lucha, buscan construir un mundo en igualdad de derechos y, sobre todo, de libertades. Para ello creen necesario equilibrar la balanza. ¿Cuál es la estrategia? Los hombres deconstruyen sus privilegios y, de paso, se liberan de los roles y actitudes masculinas-con las que, además,  pueden no estar cómodos-. Por su parte, el pensamiento feminista defiende que las mujeres podrán empoderarse dirigiendo la lucha feminista, reivindicando la igualdad y formándose para plantar cara al mundo patriarcal en el que viven. En el feminismo no hay voluntad de discriminar al hombre, sino de dar el primer paso para que la lucha y los espacios feministas dirigidos por mujeres sean el precedente para que la mujer gane una mayor relevancia en los espacios de dominación masculina. Las feministas pretenden demostrar que la visión femenina también puede ser la dirigente.
A pesar de entender que el papel de la mujer debe ser el que guíe la lucha feminista, siguen generando problemas la separación en grupos no mixtos, y siguen surgiendo dudas sobre el papel que ocupa cada individuo en la lucha feminista:  ¿Cuál es el papel de las personas que no se consideran ni del género masculino ni femenino en estos espacios (andrógenos, intersexuales, etc.)? ¿Cómo rompemos con los roles impuestos por el género binario (hombre/mujer) si seguimos haciendo estas separaciones? ¿Cómo pueden hacer la deconstrucción los hombres sin caer en él “dar privilegios a las mujeres por ser mujeres”, sin caer en paternalismos? Sobre todas estas dudas y muchas más será necesario seguir investigando y reflexionando para llegar al objetivo máximo; hacer de este mundo un lugar auténticamente feminista, es decir, auténticamente igualitario. Como dice Marcela Lagarde simplemente “queremos la mitad de todo”.
Termino esta columna apostando para que el día 21 d'octubre, día de los hombres contra el machismo, cada vez se sumen más personas.  

Idoia Capuz



dilluns, 10 novembre de 2014

La mirada de Michonne

 
Portada de la guia "La mirada de Michonne"
He esperat molts mesos, gairebé un any... per escriure aquest post amb molta alegria i plaer, i ja ha arribat el moment, La mirada de Michonne està publicada i disponible, un treball de síntesi i reconstrucció de molts documents, llibres i articles sobre autodefensa feminista que durant anys m'han envoltat i he anat guardant en prestatges i carpetes..., tot aquest material es suma l'experiència d'acompanyant en la recuperació de les seqüeles de les violències masclistes i la meva pràctica com a Karateka durant més de 13 anys... així es concentra amb perspectiva de gènere tot això en aquesta petita guía que esdevé així un instrument pràctic de 94 pàgines per a la lluita directa contra les violències masclistes. 
L'Editorial Tigre de Paper  ha fet possible que s'extengui l'Autodefensa Feminista, amb aquesta primera edició que compta amb 1000 exemplars i friso ja fer una segona... 
Vull destacar i agrair les 4 grans il·lustracions de la companya Alba Sauleda, són fantàstiques! La portada i la resta de dibuixos i esquemes les he realitzat jo mateix...i també la inspiració de Karin Konkle en el contingut i el suport de Nora Miralles i Fran Jodar, que sempre m'han animat a treballar en la guia i finalitzar-la. Per últim agrair a Danai Gurira, escriptora i actriu que interpreta magistralment a Michonne, personatge de la sèrie Walking Dead i que ha inspirat el format del llibret, ella simbolitza en tota la seva expressió la força de les dones i la supervivència.
"...Aquest document només és una breu introducció a aquest tema, és un missatge d’acció que vol arribar a totes les dones, perquè l'autodefensa comença per la conscienciació social, i és un llarg procés d'aprenentatge, d'entrenament... La guia vol facilitar la iniciació, motivar el coneixement i crear més resistència feminista; pretén lluitar contra la visió estereotipada de la dona dèbil, princesa, submisa, desprotegida... Un estereotip que molts mitjans de comunicació fomenten diàriament en pel·lícules, sèries de televisió, publicitat i cançons, en les quals la dona apareix únicament com a víctima indefensa,passiva i feble, fomentat per perpetuar la dominació masclista a canvi de falsa protecció..."

"L’Autodefensa desafia la construcció del gènere.
L’Autodefensa no és per guanyar, és per sobreviure.
L’Autodefensa és tot allò que fa que les nostres vides siguin més segures i més lliures"

L'autodefensa és tot allò que podem fer just en el moment de l'agressió, per això tant necessària i imprescindible com la prevenció, l'educació no sexista, el llenguatge no sexista, la sensibilització, la destrucció de mites i prejudicis...és una acció més contra la impunitat de la violència patriarcal més actual i quotidiana. 
L'autodefensa emocional actua abans, durant i després va més enllà de la autodefensa física.
L'autodefensa serà feminista, o no serà autodefensa.
Desitjo que la disfruteu tant llegint-la com jo escrivint-la i fent alguns dibuixos, com aquest de la portada:


Gràcies a totes i tots per compartir aquest post, per la vostra complicitat, per parlar de la guia i fer difusió de la Mirada de Michonne, guia d'autodefensa feminista, perquè arribi al màxim de dones.
Una gran abraçada i gràcies per tot el vostre suport, ens veiem a la 1a Presentació Oficial:

 "La mirada de Michonne" guia autodefensa feminista (editorial Tigre de Paper)
Dijous 27 de Novembre de 2014
Llibreria Pròleg, c/Sant Pere més alt nº46
19:00 h

Rubèn Sanchez Ruiz
@RobenFawkes

dissabte, 25 octubre de 2014

Ponència Jornades "Dones i TIC" al COPC

Després de la participació ahir a les Jornades: "Relacions Afectives i TIC: prevenció, seguretat i empoderament" #DonesTIC publico la ponència presentada a la darrera taula rodona. 

24 Octubre 2014
Foto taula rodona 

Per començar amb un petit exercici de “Herstòria” donat el tema que tractem avui a les jornades: Agrair a diferents dones inventores: Ada Lovelace  per la computadora científica, Hedy Lamarr pel wifi, bluetooth i el gps, a les Top Secret Rosies, les primeres programadores informàtiques i a Grace Hopper per escriure el primer llenguatge compilador.

Va ser l’any 2011 durant el Fòrum de les Violències, quan tot just jo començava a omplir el bloc de contingut que vaig conèixer a Vera Baboun, activista palestina i vam parlar uns minuts sobre com la resiliència en les dones podia potenciar-se amb les TIC, ella en aquell moment estava estudiant aquest tema, vaig inmortalitzar aquell moment amb un post: http://elditalanafra.blogspot.com.es/2011/11/val-la-pena-seguir-lluitant-vera-baboun.html

En les TIC jo veig més potencialitats que perills, veig que són una font constant d’aprenentatge, de nous coneixements, tecnologies, programes,... i aquest aprendre contínuament i l’obligació de reciclar-se de forma moltes vegades autodidacta augmenta la teva autoestima i autoconfiança, i de retruc les teves habilitats comunicatives. També potencia la creativitat, la imaginació i el sentit comú, són aquests 3 recursos fonamentals per crear consciència social i trencar estereotips i prejudicis masclistes, per dissenyar materials, articles, imatges,... alguns exemples molt interessants les famoses “Memes Feministes” o la campanya “Machismo mata” o les definicions de “Feminismo Unizar” o els fantàstics materials de "Cenicientas3.0".  Les TIC també possibiliten l’accés a més dades i estudis, així com a blocs de testimonis de supervivència, amb l’efecte desestigmatitzador que això té. També possibiliten l’expressió i canalització d’emocions tòxiques i negatives com la impotència, la ira, la culpabilitat i la por. I compartir aquestes emocions i inquietuds amb altres companyes ( i alguns companys) per construir una xarxa de suport mutu virtual i de sororitat, que en alguns casos s’aconsegueix “desvirtualitzar” i constituir-se en relacions d’amistat saludable i/o de militància feminista.

Les potencialitats citades en el paràgraf anterior són varis dels factors que composen la capacitat de RESILIÈNCIA, que interactuen entre ells. La resiliència és una capacitat viva que també pot desenvolupar-se en l’edat adulta, i les TIC són un instrument més, com hi ha d’altres que poden tenir aquest efecte tant interessant i encoratjador d’alimentar l’esperança realista.

Esperança realista necessària per tenir forces i ganes per a processos de capacitació i empoderament. El fet d’estar connectada ajuda a trencar l’aïllament que moltes vegades la violència masclista imposa com a part de la seva dinàmica dominant, també a nivell de lluita feminista aconsegueix teixir resistència feminista i sumar esforços, contactar, contagiar,intercanviar i aprendre d’altres col·lectius, grups, locals i internacionals, així com multiplica la visibilitat, la difusió i accessibilitat d’aquestes activitats i accions del moviment feminista.

Les TIC possibiliten l’accés a un coneixement infinit, i en moltes ocasions a un baix preu o molt econòmic, així doncs pots disposar de molts vídeos, documentals, articles, llibres sencers de grans pensadores i escriptores com tesis i investigacions de companyes contemporànies. El que sí resulta cada cop més necessari, són buscadors que facilitin l’accés a la multitud i dispersió de webs, blocs, ...i fer-ho amb capacitat crítica i perspectiva de gènere per contrastar i filtrar les fonts i la informació.

Les TIC també són terapèutiques, i molt pràctiques perquè faciliten informació ràpida i immediata sobre:
            Indicadors de Violència i abús masclista
            Normalització de simptomatologia i afectació
            Informació jurídica
            Suport psicològic especialitzat des de la distància física. Autodefensa emocional, autoprotecció i elements per a la reconstrucció per passar de víctima a supervivent.

Per últim i no menys important, la capacitat de denunciar de forma “anònima” agressions masclistes, publicitat sexista, assetjament, comptes o webs misògines...

Per acabar, plantejar un repte i una pregunta: “Quants whatsapp rebeu amb un contingut clarament feminista o de denúncia del masclisme?” Pocs, oi? Doncs proposo un repte tenyim el Whatsapp de lila feminista.

Rubèn Sanchez Ruiz

Bibliografia i Links interesants:

dimarts, 21 octubre de 2014

Aquest bloc dóna suport a la VAGA DE TOTES


La #VagadeTotes és una iniciativa sorgida des de diferents espais feministes a la que s’hi han sumat dones diverses, de totes les edats i amb bagatges activistes, laborals i personals diversos. És una incitativa feminista i liderada per dones però on també els homes estan convidats a participar-hi.
Mitjançant un procés assembleari obert s’ha decidit que el primer dia de la #VagadeTotes sigui el 22 d’octubre. Aquesta serà una jornada de lluita cap a la vaga general social i feminista que està prevista per la primavera de 2015.
Durant els mesos que portem en aquest procés d’organització de la VagadeTotes, des de principis de 2014, hem dut a terme acciones de difusió i empoderament a diversos espais com places i mercats, assemblees públiques i xerrades a molts centres socials. Ens hem reunit setmanalment a Ca la Dona i hem organitzat varies trobades de coordinació amb dones d’altres territoris.
Des de setembre estem recollint adhesions al manifest al qual més de 500 persones ja s’han adherit a nivell individual i col·lectiu.
 

Per què una vaga de totes? Davant les diferents mesures i polítiques legals, socials i econòmiques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat, les dones volem reapropiar-nos de la vaga com a eina de lluita, tot recuperant la tradició de les dones que han jugat papers claus en vagues i revoltes històriques. Què vol dir que ens volem reapropiar de la vaga com a eina combativa? Vol dir, en primer lloc, que el format de les vagues generals dels darrers anys no ens serveix, atès que es limita a interpel·lar a un treballador assalariat immers en el mercat laboral reconegut, tot excloent a moltes persones i a molts treballs.
Per això ens plantegem la necessitat de convocar una vaga que visibilitzi específicament les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones, on les nostres demandes siguin protagonistes, una vaga en què puguem sumar-nos des de les nostres possibilitats i que reflecteixi les diferents realitats que ens travessen: aturades, jubilades, treballadores de la llar, estudiants, precàries, mestresses de casa, autònomes, treballadores sexuals, migrants…
Així, la iniciativa #VagaDeTotes proposa una vaga productiva, sí, però sobretot una vaga que desbordi els clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs: productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, una vaga de cures, una vaga de desobediència civil, en fi, una vaga de totes.
La propera jornada de lluita del 22 d’octubre serà l’inici de una sèrie de convocatòries on la vaga s’entén d’una altra manera i on el procés de construcció de la pròpia vaga és també molt important.

CAP A LA VAGA DE TOTES!
 http://vagadetotes.wordpress.com/
 
És una acció impressionant!!! Gràcies companyes, aturareu el món per destruir el patriarcat!
Feminisme o barbarie! Compteu amb tot el meu suport!
@RobenFawkes
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...