diumenge, 14 desembre de 2014

Presentació de l'Audiovisual DONES DIFERENTS de Grup Caliu

http://documentaldiferents.blogspot.com.es/2014/12/presentacio-dones-diferents.html
M'alegra profundament compartir amb vosaltres aquest post al dit a la nafra per molts motius, el primer perquè presentem l'audiovisual DONES DIFERENTS , en el qual he participat activament en l'equip de guió, producció i direcció amb les companyes i companys de l'equip de l'Associació GRUP CALIU: Laura Gonzalez Aguilera, Laura Ribalaiga Prats i Markos Moya Ruiz, tots 4 hem dedicat més de 8 mesos d'intensa feina, conjuntament amb les companyes protagonistes del reportatge dones socies del Grup Caliu Iniciatives Socials per visibilitzar el seu procés de conscienciació social, a través de la vivència de diferents tallers amb perspectiva de gènere realitzats i acompanyats per les companyes feministes de:  Justa Revolta, Associació TAMAIA, Fundació Vicki Bernadet, Associació TRAMA Gènere, Llibería Pròleg, Ca la Dona, Karin Konkle i el PIAD Sarrià-Sant Gervasi... gràcies a totes!!!
Això no hagués estat possible sense l'imprescindible suport i professionalitat tant en el muntatge com en la comunicació de l'Associació DATECUENTA, sou genials!
Ara ha arribat el moment de compartir tot aquest llarg procés amb totes vosaltres, només falten 3 dies per l'Estrena i volia demanar la màxima difusió d'aquest event, perquè les dones del Grup Caliu s'ho mereixen tot i més, i perquè gràcies a vosaltres l'estrena serà un èxit total, de ben segur que passarem una bona estona i si més no, no us deixarà indiferents!


http://documentaldiferents.blogspot.com.es/2014/12/presentacio-dones-diferents.html
Imatge de la contraportada de l'audiovisual DONES DIFERENTS

Aquí us deixem la Nota de Premsa:


PRESENTACIÓ A BARCELONA DE L’AUDIOVISUAL “DONES DIFERENTS” DE GRUP CALIU
  • Iniciativa pionera, que connecta per primera vegada el feminisme i la diversitat funcional.
  • “Nosaltres també som capaces de moltes coses”
El proper dimecres, 17 de desembre, a les 19.00h, l’Associació Grup Caliu estrenarà el seu nou audiovisual Dones Diferents (Mujeres Diferentes) en el Teatre del Casinet d’Hostafrancs de Barcelona. La cinta és el resultat d’un treball col·lectiu desenvolupat el 2104 per l’esquip tècnic i les usuàries de l’associació.
Dones Diferents ha pogut realizar-se gràcies a les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona, també ha comptat amb la col·laboració del Departament de Benestar Social i Família i de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. L’Audiovisual, on també ha participat l’Associació DateCuenta, documenta el procés de formació i transformació des de la perspectiva de gènere.
Dones Diferents és una iniciativa pionera que connecta per primer cop el feminisme i la diversitat funcional. Els tallers de formació, han possibilitat iniciar un procés de conscienciació social i capacitació, s’han estructurat en quatre àrees: societat patriarcal, masclisme, feminisme i sororitat. En les formacions han participat diferents col·lectius i entitats: Justa Revolta, Associació TAMAIA, Fundación Vicki Bernadet, Associació TRAMA Gènere, Llibería Pròleg, Ca la Dona y PIAD Sarrià-Sant Gervasi.
L’anterior treball del GRUP CALIU, el documental DIFERENTS: conèixer el passat, entendre el present, assolir el futur, va ser guardonat amb el premi d’Eduació en el Lleure de la Fundació Lluïs Carulla l’any 2012, el mateix any va ser finalista del Premi Editorial Proteus d’Ètica.
L’Associació Grup Caliu és una entitat sense ànim de lucre que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones adultes amb discapacitat intel·lectual amb necessitats de suport intermitent i la de les seves famílies, oferint un espai de trobada i convivencia tot promovent l’autonomía i la inclussió,a partir de la participació i autogestió d’activitats de lleure i formació que es realitzen en l’entitat.

Audiovisual Dones Diferents
Durada: 27’ 40’’
Qui: Associació Grup Caliu - Iniciatives Socials
Quan: Dimecres 17 desembre 2014, 19.00h
On: Teatre del Casinet d’Hostafranchs — Rector Triadó, 53 — Barcelona
Confirmacions: 932 372 716 — grupcaliu@yahoo.es

Us esperem el proper 17 de desembre a les 19:00!

dilluns, 8 desembre de 2014

La lucha feminista (también) es responsabilidad de los hombres


Publico una columna escrita per la companya Idoia Capuz després de la xerrada que vaig realitzar el passat dijous 4 de desembre 2014 a la Facultat de Biociències de la UAB organitzada per l'Assemblea de ciències i Biociències sobre el paper dels homes a la lluita feminista:

Fotografia realitzada per @sssanjur de la xerrada


La lucha feminista (también) es responsabilidad de los hombres

El feminismo es un tema que ya de por sí genera polémica, como comentó la periodista Rosa Mª Calaf en la conferencia de Mujeres Viajeras (III Jornada de Comunicación, Viajes y Aventura): se trata de una lucha de poder. El sistema patriarcal –sociedad machista- procura desacreditar el feminismo “haciendo creer a las mujeres del sur que no hay nada que hacer, y a las del norte que ya está todo hecho”, explicaba la periodista. Imaginaos lo controvertido que puede llegar a ser para una mujer hablar de feminismo, además del papel que deben ocupar los hombres en la lucha feminista.
Este pasado jueves Rubén Sánchez, psicólogo, formador y activista feminista dio una conferencia sobre el tema en la Universidad Autónoma de Barcelona. En esta habló sobre la Deconstrucción Masculina: cómo los hombres, mediante un proceso lento y costoso, podían dejar de lado los privilegios que les había otorgado el patriarcado. Aclaró que no era una tarea sencilla, y que tampoco quería animar a los hombres a llevarla a cabo porque fuera gratificante, lo describía como un ejercicio de responsabilidad, un deber. De la misma manera animaba a los hombres a llevar este mensaje entre sus compañeros. En la asociación en la que milita, Aliats del feminisme luchan por llevar a cabo esta deconstrucción y por acabar contra la sociedad machista.
Rubén también habló sobre el papel que deben ocupar los hombres en los espacios feministas y en la lucha feminista en general. Y aquí es donde la polémica está servida. Explicó que el hombre debe ocupar un papel secundario, debe dar su apoyo y como mucho “organizar acciones conjuntamente con las compañeras”. También apuesta por los grupos de trabajo no mixtos, en que hombres y mujeres, por separado, trabajan el patriarcado desde puntos de vista distintos, según como les afecta y su implicación. “La lucha feminista debe estar dirigida por las mujeres, y yo sólo me empecé a denominar feminista cuando mis compañeras  me reconocían de este modo”. Algo parecido a lo que afirma Alexander Ceciliasson, reconocida figura masculina en la lucha feminista. Para muchos, y más en un sistema de dominación patriarcal, aunque hablemos de feminismo, estas afirmaciones les pueden resultar bastante chocantes y puede que lo primero que les venga a la cabeza sea la palabra “discriminación”.
Los colectivos feministas afirman que el patriarcado es una cosa de todos, porque “nos afecta a todos”, pero ¿quiénes son las vulnerables y quiénes los privilegiados? ¿Quiénes son las personas que deben empoderarse? En un sistema de dominación, como es el patriarcal, a la figura dominante también se le imponen unos roles, pero unos roles que a diferencia de los impuestos al oprimido, le benefician. ¿O es que quizás ha habido más de 45 hombres asesinados (mujeres asesinadas según datos del estado) por la violencia de género este año?  La lucha feminista no pretende crear un mundo dominado por las mujeres, ni mucho menos apartar a los hombres de la lucha, buscan construir un mundo en igualdad de derechos y, sobre todo, de libertades. Para ello creen necesario equilibrar la balanza. ¿Cuál es la estrategia? Los hombres deconstruyen sus privilegios y, de paso, se liberan de los roles y actitudes masculinas-con las que, además,  pueden no estar cómodos-. Por su parte, el pensamiento feminista defiende que las mujeres podrán empoderarse dirigiendo la lucha feminista, reivindicando la igualdad y formándose para plantar cara al mundo patriarcal en el que viven. En el feminismo no hay voluntad de discriminar al hombre, sino de dar el primer paso para que la lucha y los espacios feministas dirigidos por mujeres sean el precedente para que la mujer gane una mayor relevancia en los espacios de dominación masculina. Las feministas pretenden demostrar que la visión femenina también puede ser la dirigente.
A pesar de entender que el papel de la mujer debe ser el que guíe la lucha feminista, siguen generando problemas la separación en grupos no mixtos, y siguen surgiendo dudas sobre el papel que ocupa cada individuo en la lucha feminista:  ¿Cuál es el papel de las personas que no se consideran ni del género masculino ni femenino en estos espacios (andrógenos, intersexuales, etc.)? ¿Cómo rompemos con los roles impuestos por el género binario (hombre/mujer) si seguimos haciendo estas separaciones? ¿Cómo pueden hacer la deconstrucción los hombres sin caer en él “dar privilegios a las mujeres por ser mujeres”, sin caer en paternalismos? Sobre todas estas dudas y muchas más será necesario seguir investigando y reflexionando para llegar al objetivo máximo; hacer de este mundo un lugar auténticamente feminista, es decir, auténticamente igualitario. Como dice Marcela Lagarde simplemente “queremos la mitad de todo”.
Termino esta columna apostando para que el día 21 d'octubre, día de los hombres contra el machismo, cada vez se sumen más personas.  

Idoia Capuz



dilluns, 10 novembre de 2014

La mirada de Michonne

 
Portada de la guia "La mirada de Michonne"
He esperat molts mesos, gairebé un any... per escriure aquest post amb molta alegria i plaer, i ja ha arribat el moment, La mirada de Michonne està publicada i disponible, un treball de síntesi i reconstrucció de molts documents, llibres i articles sobre autodefensa feminista que durant anys m'han envoltat i he anat guardant en prestatges i carpetes..., tot aquest material es suma l'experiència d'acompanyant en la recuperació de les seqüeles de les violències masclistes i la meva pràctica com a Karateka durant més de 13 anys... així es concentra amb perspectiva de gènere tot això en aquesta petita guía que esdevé així un instrument pràctic de 94 pàgines per a la lluita directa contra les violències masclistes. 
L'Editorial Tigre de Paper  ha fet possible que s'extengui l'Autodefensa Feminista, amb aquesta primera edició que compta amb 1000 exemplars i friso ja fer una segona... 
Vull destacar i agrair les 4 grans il·lustracions de la companya Alba Sauleda, són fantàstiques! La portada i la resta de dibuixos i esquemes les he realitzat jo mateix...i també la inspiració de Karin Konkle en el contingut i el suport de Nora Miralles i Fran Jodar, que sempre m'han animat a treballar en la guia i finalitzar-la. Per últim agrair a Danai Gurira, escriptora i actriu que interpreta magistralment a Michonne, personatge de la sèrie Walking Dead i que ha inspirat el format del llibret, ella simbolitza en tota la seva expressió la força de les dones i la supervivència.
"...Aquest document només és una breu introducció a aquest tema, és un missatge d’acció que vol arribar a totes les dones, perquè l'autodefensa comença per la conscienciació social, i és un llarg procés d'aprenentatge, d'entrenament... La guia vol facilitar la iniciació, motivar el coneixement i crear més resistència feminista; pretén lluitar contra la visió estereotipada de la dona dèbil, princesa, submisa, desprotegida... Un estereotip que molts mitjans de comunicació fomenten diàriament en pel·lícules, sèries de televisió, publicitat i cançons, en les quals la dona apareix únicament com a víctima indefensa,passiva i feble, fomentat per perpetuar la dominació masclista a canvi de falsa protecció..."

"L’Autodefensa desafia la construcció del gènere.
L’Autodefensa no és per guanyar, és per sobreviure.
L’Autodefensa és tot allò que fa que les nostres vides siguin més segures i més lliures"

L'autodefensa és tot allò que podem fer just en el moment de l'agressió, per això tant necessària i imprescindible com la prevenció, l'educació no sexista, el llenguatge no sexista, la sensibilització, la destrucció de mites i prejudicis...és una acció més contra la impunitat de la violència patriarcal més actual i quotidiana. 
L'autodefensa emocional actua abans, durant i després va més enllà de la autodefensa física.
L'autodefensa serà feminista, o no serà autodefensa.
Desitjo que la disfruteu tant llegint-la com jo escrivint-la i fent alguns dibuixos, com aquest de la portada:


Gràcies a totes i tots per compartir aquest post, per la vostra complicitat, per parlar de la guia i fer difusió de la Mirada de Michonne, guia d'autodefensa feminista, perquè arribi al màxim de dones.
Una gran abraçada i gràcies per tot el vostre suport, ens veiem a la 1a Presentació Oficial:

 "La mirada de Michonne" guia autodefensa feminista (editorial Tigre de Paper)
Dijous 27 de Novembre de 2014
Llibreria Pròleg, c/Sant Pere més alt nº46
19:00 h

Rubèn Sanchez Ruiz
@RobenFawkes

dissabte, 25 octubre de 2014

Ponència Jornades "Dones i TIC" al COPC

Després de la participació ahir a les Jornades: "Relacions Afectives i TIC: prevenció, seguretat i empoderament" #DonesTIC publico la ponència presentada a la darrera taula rodona. 

24 Octubre 2014
Foto taula rodona 

Per començar amb un petit exercici de “Herstòria” donat el tema que tractem avui a les jornades: Agrair a diferents dones inventores: Ada Lovelace  per la computadora científica, Hedy Lamarr pel wifi, bluetooth i el gps, a les Top Secret Rosies, les primeres programadores informàtiques i a Grace Hopper per escriure el primer llenguatge compilador.

Va ser l’any 2011 durant el Fòrum de les Violències, quan tot just jo començava a omplir el bloc de contingut que vaig conèixer a Vera Baboun, activista palestina i vam parlar uns minuts sobre com la resiliència en les dones podia potenciar-se amb les TIC, ella en aquell moment estava estudiant aquest tema, vaig inmortalitzar aquell moment amb un post: http://elditalanafra.blogspot.com.es/2011/11/val-la-pena-seguir-lluitant-vera-baboun.html

En les TIC jo veig més potencialitats que perills, veig que són una font constant d’aprenentatge, de nous coneixements, tecnologies, programes,... i aquest aprendre contínuament i l’obligació de reciclar-se de forma moltes vegades autodidacta augmenta la teva autoestima i autoconfiança, i de retruc les teves habilitats comunicatives. També potencia la creativitat, la imaginació i el sentit comú, són aquests 3 recursos fonamentals per crear consciència social i trencar estereotips i prejudicis masclistes, per dissenyar materials, articles, imatges,... alguns exemples molt interessants les famoses “Memes Feministes” o la campanya “Machismo mata” o les definicions de “Feminismo Unizar” o els fantàstics materials de "Cenicientas3.0".  Les TIC també possibiliten l’accés a més dades i estudis, així com a blocs de testimonis de supervivència, amb l’efecte desestigmatitzador que això té. També possibiliten l’expressió i canalització d’emocions tòxiques i negatives com la impotència, la ira, la culpabilitat i la por. I compartir aquestes emocions i inquietuds amb altres companyes ( i alguns companys) per construir una xarxa de suport mutu virtual i de sororitat, que en alguns casos s’aconsegueix “desvirtualitzar” i constituir-se en relacions d’amistat saludable i/o de militància feminista.

Les potencialitats citades en el paràgraf anterior són varis dels factors que composen la capacitat de RESILIÈNCIA, que interactuen entre ells. La resiliència és una capacitat viva que també pot desenvolupar-se en l’edat adulta, i les TIC són un instrument més, com hi ha d’altres que poden tenir aquest efecte tant interessant i encoratjador d’alimentar l’esperança realista.

Esperança realista necessària per tenir forces i ganes per a processos de capacitació i empoderament. El fet d’estar connectada ajuda a trencar l’aïllament que moltes vegades la violència masclista imposa com a part de la seva dinàmica dominant, també a nivell de lluita feminista aconsegueix teixir resistència feminista i sumar esforços, contactar, contagiar,intercanviar i aprendre d’altres col·lectius, grups, locals i internacionals, així com multiplica la visibilitat, la difusió i accessibilitat d’aquestes activitats i accions del moviment feminista.

Les TIC possibiliten l’accés a un coneixement infinit, i en moltes ocasions a un baix preu o molt econòmic, així doncs pots disposar de molts vídeos, documentals, articles, llibres sencers de grans pensadores i escriptores com tesis i investigacions de companyes contemporànies. El que sí resulta cada cop més necessari, són buscadors que facilitin l’accés a la multitud i dispersió de webs, blocs, ...i fer-ho amb capacitat crítica i perspectiva de gènere per contrastar i filtrar les fonts i la informació.

Les TIC també són terapèutiques, i molt pràctiques perquè faciliten informació ràpida i immediata sobre:
            Indicadors de Violència i abús masclista
            Normalització de simptomatologia i afectació
            Informació jurídica
            Suport psicològic especialitzat des de la distància física. Autodefensa emocional, autoprotecció i elements per a la reconstrucció per passar de víctima a supervivent.

Per últim i no menys important, la capacitat de denunciar de forma “anònima” agressions masclistes, publicitat sexista, assetjament, comptes o webs misògines...

Per acabar, plantejar un repte i una pregunta: “Quants whatsapp rebeu amb un contingut clarament feminista o de denúncia del masclisme?” Pocs, oi? Doncs proposo un repte tenyim el Whatsapp de lila feminista.

Rubèn Sanchez Ruiz

Bibliografia i Links interesants:

dimarts, 21 octubre de 2014

Aquest bloc dóna suport a la VAGA DE TOTES


La #VagadeTotes és una iniciativa sorgida des de diferents espais feministes a la que s’hi han sumat dones diverses, de totes les edats i amb bagatges activistes, laborals i personals diversos. És una incitativa feminista i liderada per dones però on també els homes estan convidats a participar-hi.
Mitjançant un procés assembleari obert s’ha decidit que el primer dia de la #VagadeTotes sigui el 22 d’octubre. Aquesta serà una jornada de lluita cap a la vaga general social i feminista que està prevista per la primavera de 2015.
Durant els mesos que portem en aquest procés d’organització de la VagadeTotes, des de principis de 2014, hem dut a terme acciones de difusió i empoderament a diversos espais com places i mercats, assemblees públiques i xerrades a molts centres socials. Ens hem reunit setmanalment a Ca la Dona i hem organitzat varies trobades de coordinació amb dones d’altres territoris.
Des de setembre estem recollint adhesions al manifest al qual més de 500 persones ja s’han adherit a nivell individual i col·lectiu.
 

Per què una vaga de totes? Davant les diferents mesures i polítiques legals, socials i econòmiques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat, les dones volem reapropiar-nos de la vaga com a eina de lluita, tot recuperant la tradició de les dones que han jugat papers claus en vagues i revoltes històriques. Què vol dir que ens volem reapropiar de la vaga com a eina combativa? Vol dir, en primer lloc, que el format de les vagues generals dels darrers anys no ens serveix, atès que es limita a interpel·lar a un treballador assalariat immers en el mercat laboral reconegut, tot excloent a moltes persones i a molts treballs.
Per això ens plantegem la necessitat de convocar una vaga que visibilitzi específicament les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones, on les nostres demandes siguin protagonistes, una vaga en què puguem sumar-nos des de les nostres possibilitats i que reflecteixi les diferents realitats que ens travessen: aturades, jubilades, treballadores de la llar, estudiants, precàries, mestresses de casa, autònomes, treballadores sexuals, migrants…
Així, la iniciativa #VagaDeTotes proposa una vaga productiva, sí, però sobretot una vaga que desbordi els clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs: productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, una vaga de cures, una vaga de desobediència civil, en fi, una vaga de totes.
La propera jornada de lluita del 22 d’octubre serà l’inici de una sèrie de convocatòries on la vaga s’entén d’una altra manera i on el procés de construcció de la pròpia vaga és també molt important.

CAP A LA VAGA DE TOTES!
 http://vagadetotes.wordpress.com/
 
És una acció impressionant!!! Gràcies companyes, aturareu el món per destruir el patriarcat!
Feminisme o barbarie! Compteu amb tot el meu suport!
@RobenFawkes

divendres, 10 octubre de 2014

Sobre la Dominació masculina (2a part)

Arriba la 2a part del Post sobre Dominació, resum del Llibre de Pierre Bourdieu, aquí l'enllaç a la primera part: http://elditalanafra.blogspot.com.es/2014/08/sobre-la-dominacio-masculina-1a-part.html

L'acte sexual heteronormatiu més tradicional en la seva forma i ritus en sí mateix està pensat en funció del principi de la primacia de la masculinitat, basat en oposicions mítico-rituals: dalt/a baix , sec/humit, actiu/passiu, mòbil/inmòbil...on l'home pren la iniciativa ( jo afegeixo: quina relació té tota aquest imaginari amb la cultura de la violació...)..."i per manifestar la seva conformitat les dones han de dir dues vegades Sí"...

L'acte sexual com a relació de dominació, és sotmetre al seu poder, també enganyar, explotar, seduir, manipular...una forma d'apropiació, de possessió, i així les manifestacions de la virilitat es situen en la lògica de la proesa, gesta, que glorifica i enalteix. La "virilització" és "desfeminització". La virilitat ha de ser reafirmada per altres homes...per formar part del grup dels homes mascles, per no ser exclosos entre els mateixos homes...

L'orde social està organitzat al voltant del principi de divisió androcèntrica, i això explica la força extrema del domini que exerceix. Homes i dones tenen molta dificultat per percebre la pròpia lògica de dominació, perquè la pròpia visió androcèntrica està continuament legitimada per les mateixes pràctiques que determina, i fomentada per una "objectivitat del sentit comú"...que sembli natural...

Bourdieu defensa que la perspicàcia i capacitat intuïtiva atribuida a les dones, es va desenvolupar sociològicament com un instrument de supervivència davant l'opressió masclista.

La violència simbòlica és una forma de poder que s'exerceix directament sobre els cossos de les dones, i "màgicament" al marge de qualsevol coacció física, per inculcació i assimilació...aquesta "màgia" del poder simbòlic adopta formes de: Emocions corporals      ( vergonya, humiliació, timidesa, ansietat, culpabilitat...) o de Sentiments (amor, admiració, respecte, por...).

El concepte de "consentiment" anul·la pràcticament la responsabilitat dels opressors, invaeix la consciència de les oprimides. La violència simbòlica  defineix a les dones negades com a subjectes reduïnt-les a l'estat d'objectes d'intercanvi, instruments simbòlics de la política masculina, instruments de producció i reproducció del capital simbòlic (" el honor" ) i social. 

La conducta típica dels dominadors, dels opressors,  és ser capaços de fer que es reconegui com a universal la seva manera de fer particular ( abusar, maltractar, vexar,...). Les normes que existeixen actualment per a valorar a les dones no tenen res d'universals.

La violència simbòlica contra les dones opera per la mirada, les reaccions i la paraula dels altres, els homes. I els esquemes de percepció utilitzats en els actes d'avaluació depenen directament de la posició ocupada en l'espai social.
La dominació masculina converteix a les dones en objectes simbòlics, on el seu "ser" és un "ser percebut", que les posiciona en un estat d'inseguretat, de judici permanent, de dependència simbòlica ("por y para los demás"), objectes atractius, disponibles, acollidors,...de forma incessant sota aquesta mirada dels altres, les dones estan condemnades a experimentar constantment la distància entre el cos real, al qual estan encadenades i el cos ideal al qual intenten apropar-se. 

Continuarà...
@RobenFawkes

Recomano l'Exposició que es va inagurar ahir a Ca la Dona: FemArT 2o14, "Cos Desobedient". Teniu temps fins al 30 d'Octubre 2014. Aquest post està dedicat a totes les dones que l'han fet possible amb la seva lluita, la seva força i el seu art.


dissabte, 27 setembre de 2014

dissabte, 20 setembre de 2014

Trinxeres contra el masclisme institucional

En moltes ocasions tinc la sensació d'estar treballant a un hospital de campanya...amb pocs recursos de confiança i sota els bombardejos constants de prejudicis i tòpics masclistes verbalitzats per personal del món judicial, social, mèdic i policial...que cauen per totes bandes..., hi ha dies que tens una ràbia acumulada per les injustícies que has vivenciat des de les 8:00 i t'he és fàcil contestar, defensar-te, argumentar i desmuntar estereotips, però d'altres dies calles o et fas el sord...fas una contenció emocional potent...respires amb el diafragma...cal ser pedagògic? Doncs a vegades és impossible.

Treballo i milito al mateix temps en un servei públic petit, molt especialitzat, és com una bombolla estranya dins un macroedifici creat a partir d'operacions especulatives, li diuen la Ciutat de la Justícia, però a mi em sembla que és la Ciutat de la in-Justícia diària i fa olor a Ciutat Podrida, com em va dir un amic: "això sembla entre un centre comercial i un tanatori", perquè és grisa, construïda per intimidar amb alts edificis jeràrquics, reixes, centenars de finestretes sempre tancades i una bona fosa sèptica en els seus soterranis, al costat de garjoles i arxius gegantins. En aquest espai hostil, com a principal funció desenvolupo un programa d'atenció psicològica especialitzada per fer acompanyament a persones que han patit delictes violents. És difícil aconseguir construir un espai terapèutic en circumstàncies tant adverses, les sales semblen més d'interrogatori que un lloc on fer una intervenció terapèutica acurada per aconseguir un acompanyament psicològic, per tant has de fer servir la imaginació i t'has esforçar molt més per generar un efecte terapèutic, l'arma més potent és el bon tracte a les persones, una bona acollida, ser escrupulosament respectuós i disposar d'ampli bagatge de coneixements reciclats i tècniques flexibles i adaptables per a cada estil de persona.

La gran majoria de les persones ateses són dones, i la gran majoria dels delictes patits formen part de les violències masclistes ( segons definició de la Llei catalana 5/2008 ), aproximadament el 95% dels casos. En els 12 anys acumulats d'experiència, he estat testimoni directe de les nefastes conseqüències de la violència, de les seves seqüeles i també de la capacitat de resiliència de les dones, de la seva fortalesa per enfrontar-se i ressorgir de les cendres. L'Afectació pel patiment del propi delicte està al mateix nivell que la causada directament per la violència masclista institucional, el que s'anomena victimització secundària, em refereixo a una manera de fer, de procedir dins el circuit judicial que no tenen en compte l'estat emocional de la persona perjudicada ni els testimonis, menysprear les seves necessitats més bàsiques, i darrerament tampoc tenen en compte els drets bàsics de les persones, un exemple recent ( n'hi ha centenars, però alguns els memoritzo més que altres) l'altre dia vaig intentar fer una gestió a instàncies judicials per evitar victimitzar més a una noia de 16 anys que havia patit abusos sexuals i ja portava 4 declaracions sobre els mateixos fets, i la treballadora pública em van contestar "una cosa és el que es vol i l'altra la que és"...és a dir, "això és així i no flipis més, i deixans tranquils". La meva resposta: " si tots penséssim així, encara estaríem a l'esclavitud, jo crec que s'ha d'intentar"...ara ja veurem que passa...Em provoca ràbia el tarannà d'incumpliment sistemàtic de la normativa europea  2012/29/UE del 25 d'octubre de 2012, com a quelcom quotidià. Em provoca moltíssima indignació que la injustícia i vulneració de drets es converteixin en Norma.

Intentar construir trinxeres des del feminisme pel cumpliment d'unes condicions mínimes d'atenció de qualitat és difícil però imprescindible, contagiar a altres professionals ho és encara més... i vetllar pels drets bàsics de les persones que han patit delictes violents, és dur, requereix d'una perseverància infinita, i cal repetir-se mentalment: "No et rendeixis mai" cada dia. I sí, hi ha moments màgics, quan veus que la dona torna a ser ella mateixa, i així t'ho verbalitza, ella torna a somriure i et diu "Gràcies", i com un flash trobes el sentit de l'esforç, jo només puc dir: "Gràcies a tú per no defallir, per no rendir-te". Les paraules són armes, com deia Emma Goldman, poderoses en ambdós sentits, també quan són paraules maques, boniques,... perquè aquestes donen moltíssimes forces quan estàs allà a la trinxera contra el masclisme, perquè et reafirmen que és possible esquerdar el patriarcat des del feminisme i amb resiliència.

@RobenFawkes