diumenge, 1 de desembre de 2013

Violència masclista dins dels Moviments Populars (compendi 2013)


Aquest passat mes de novembre, de pogut realitzar 3 xerrades sobre un tema molt important en la lluita contra el patriarcat, "Violència Masclista i Moviments Populars", i conforme m'he documentat per poder dur a terme les diferents activitats he descobert articles i posts molt interessants, escrits per companyes valentes, que no es callen i diuen alló que encara es nega dins dels moviments socials i espais polítics, que no estan exempts de la violència masclista, on els agressors masclistes són companys de lluita...i això genera debats, dubtes, discussions, posicionaments...en masses ocasions, quan hauria d'estar molt i molt treballat, i per contra com no és així comporta un doble dany i patiment per les companyes que les han viscut directament, doncs la pregunta és clara, que hagués passat si aquesta mateixa agressió masclista hagués estat protagonitzada per una persona aliena al nostre col·lectiu, grup, espai, assemblea o ideología? Com haguéssim actuat?
S'hagués fet una condemna ferma i contundent...s'hagués actuat de forma ràpida, sense dilacions ni històries moralistes, perquè l'agressor és l'exogrup...però i si l'agressor és de l'endogrup? Es produeix una NEGACIÓ, es dispara un mecanisme de "No pot ser..." "impossible, si jo el conec..." "bueno , no va ser ben bé així..." "però vols dir? no estarà exagerant...si és un militant exemplar"...perquè fa mal, fa mal constatar que hem estat socialitzats/des en el patriarcat i arroseguem tots els prejudicis, tòpics, creences, actituds i comportaments masclistes, acceptem que això és així, només així ens podem enfrontar-nos i combatre-ho!

Aquí facilito l'enllaç de la xerrada organitzada en el marc de les Jornades Feministes per l'Assemblea de Joves de 9Barris a l'Ateneu Popular de Nou Barris el passat 21 de Novembre 2013:




Hem de treballar amb voluntat i esforç constant contra tots els tipus de violències masclistes, siguin de la intensitat que siguin, siguin protagonitzades per qui siguin, són agressors masclistes i punt! siguin invisibles o visibles, ja hagin de ser destriades de la violència més quotidiana, dels micromasclismes i ser treballades dia a dia, i de les que hagin de ser condemnades judicialment i socialment amb la màxima fermesa i contundència!

Us deixo els links de 2 articles imprescindibles per seguir aprofundint en aquest tema, que han consolidat molts dels punts i apartats que havia treballat per les xerrades:


  • INDIFERENTES de la companya Jule Goikoetxea:

http://www.naiz.info/eu/iritzia/articulos/indiferentes


  • NO QUIERO SENTIRME VALIENTE, QUIERO SENTIR-ME LIBRE de la companya Mari Kazetari:

http://www.diagonalperiodico.net/blogs/june/lo-preocupa-este-25-noviembre.html-2

Voldría finalitzar aquest post amb la meva adhesió i difusió al Comunicat realitzat per les companyes de diferents associacions del moviment feminista sotasignants respecte al posicionament contra els agressors masclistes i les agressions masclistes dins dels moviments populars i dels espais polítics:
Aquí el podeu llegir!

http://gatamaulafeminista.blogspot.com.es/2013/11/comunicat-les-agressions-sexistes-als.html


PD: Aquest post està dedicat a les dones lluitadores dels diferents col·lectius feministes, activistes, militants que lluiten contra tot tipus de violències masclistes! Gràcies pel vostre coratge companyes!!!
Una forta abraçada feminista a Gatamaula Feminista, Justa Revolta, A Cavall de forques, AJ9B, Ateneu Octubre, Espai Autogestionat Mallolis, Companyes de les festes reinvindicativa de les Corts i Arran Sants! ;) 
És un autèntic orgull lluitar al vostre costat i aprendre de vosaltres diàriament! perquè juntes podem destruir el patriarcat!

Ruben Sanchez Ruiz

2 comentaris:

monica ha dit...

En mi vida hay un antes y un despues intelectual y emocional. ..uno; por conocer y seguir el camino diario...cin Ruben Sanchez ....dos; nutrirme.amb el dit ..educion libro y blog. ...no puedo piner ni una sola palabra como alabar agradecer.....a esta gran persona.....has marcado mi camino.con una señal de PROHIBIDO EL PASO A LA VIOLENCIA MASCLISTE

monica ha dit...

Hay un antes y un después emocional e intelectual.al tener y conocer en la vida diaria a Ruben Sanchez.Como profesional y compañero laboral.me ha nutrido.. Tanto ,como persona. .. al igual que su libro y sumando al blog (( me guio en el camino diario,.el fue ,el que puso una señal en mi camino de la vida..la SENAL DE PROHIBIDO EL PASO A LA VIOLENCIA ANTIMASCLISTA.ser amigo de esta gran persona es un privilegio. ......

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...