diumenge, 13 de març de 2016

La cultura dels afectes

En les darreres intervencions públiques d'aquesta passada setmana quan he parlat sobre masculinitats alternatives i dissidents com a part fonamental per a esdevenir com a homes companys veritables i compromesos, com a supporters i aliats de les lluites feministes, destaco principalment com a factors indispensables a desenvolupar el coratge per la desobediència a la masculinitat hegemònica heteropatriarcal, la porositat davant les crítiques, la visibilitat de la pluralitat de masculinitats igualitàries i el desenvolupament de l'empatía radical cap a les dones i les persones que pateixen (concepte desenvolupat per Clara Valverde en el seu darrer llibre de la Necropolítica a l'Empatía Radical).

En el primer punt, en aquesta desobediència i trencament amb el rol de gènere imposat, d'aquella maleïda frase: "actúa com un home!", està implícit fer ús de la violència, la violació, la imposició, el domini, el xantatge i la destrucció...llegint i analitzant diferents textos que parlen de tot el contrari, del desenvolupament de la cultura del diàleg, la pau, lla negociació, la vulnerabilitat i la cultura dels afectes com a antídot per lluitar contra la violència...és precissament en aquest punt on vull centrar aquest post.

Bell Hooks parla de la cultura dels afectes com a contrari a la violència, com a dues cares de la mateixa moneda, la violència és la cura a l'inrevés, violència versus tenir cura, destrucció versus compasió i comprensió.  El fet d'estimar i tenir cura d'altres de forma saludable, té relació directa amb la cura d'un mateix, amb la responsabilitat de les teves emocions, actituds, i conductes, i fer-ho conscientment i íntimament connectat. El fet d'estimar-te bé, és anar a contracorrent, m'explico, no deixar-se arrosegar pel missatge que vol vincular la identitat als mandats de gènere en base a la fredor emocional, l'egoïsme, la contudència, l'aïllament social, ...que són les fonts d'inseguretats, complexes d'inferioritat, desconfiança,...que deriven en superbia i prepotència, configurant una percepció mirant per sobre de com a resposta defensiva...i lamentablement en aquesta manera de ser, hi ha tot un sistema cultural i ideològic anomenat masclisme que bombardeja amb milers de missatges per totes les vies possibles...fins i tot potser els teus referents masculins més propers ( pare, avi, germà gran,...) hagin actuat més o menys d'aquesta forma com a model...i això encara ho fa més complicat...però no imposible.

La vulnerabilitat està conectada amb la confiança en un/a mateix/a i en les altres persones, és a dir la vius amb comoditat aquesta sensació de vulnerabilitat, perquè això requereix la necessària interdependència de les altres persones, entre totes i tots generar benestar. El mandat de no expressar les emocions lliurement com a homes, i no responsabilitzar-nos de les mateixes, fa que es culpabilitzi a les dones de les mateixes, per no afrontar la vergonya incrustada i la misogínia de una gran majoria d'homes. El que fomenta el sistema patriarcal i capitalista és precissament embolcallar-te com a home de poder, estatus, imposició, odi,...per cobrir les inseguretats i necessitats afectives, subtitueix la necessitat de seguretat i d'afecte per imposició i exigència, per sensació de poder...i això és reforçat i premiat pel propi sistema ultracompetitiu i individualista. Per poder desenvolupar aquestes capacitats de cura en els homes és imprescindible generar dinàmiques i estructures de relacions amoroses respectuoses, lliures, i també famílies diferents dins unes comunitats resilients.

El repte com a homes d'esdevenir una font d'afecte i vincle segur, de suport i de confiança, de desenvolupar la capacitat de cura, de saber escoltar, aprendre a mirar profundament dins l'ànima d'un mateix i de les dones, crec que les ulleres liles són imprescindibles per aconseguir-ho.

Una gran abraçada
Rubén Sanchez
@RobenFawkes

7 comentaris:

Lidia Infante ha dit...

Un article fantàstic, felicitats!

Joana Martínez Montabes ha dit...

Molt ben descrit el mecanisme que fa mutar inseguretat i necessitat d'afecte en agressivitat i supèrbia Ruben, però jo crec que és universal, que afecta a tots els gèneres...En el masculí és condició del mandat, en els altres no ho és, però és una reacció molt corrent.

CARINA AGUSTIN ha dit...

M.ha encantat l.article,Rubén.
Felicitats per ser diferent i cuida la teva matèria grisa... :)

Ana ha dit...

Gracias una vez más Rubén. Un artículo muy interesante. Conectar con las propias emociones y con las del "otr@", y expresarlo de forma natural, sin vergüenza, nos fortalece porque nos une y nos hace sentir más libres.

Ruben Sanchez Ruiz ha dit...

Moltes gràcies Ana, Lidia, Carina i Joana pels vostres comentaris i aportacions, són motor per continuar escrivint i expressant emocions.
Una gran abraçada a totes
Rubén

Pedro M Moreno ha dit...

Molt interessant. Me n'he llegit un parell d'entrades i ja tinc per anar rumiant uns quants dies. Gràcies!

Pedro M Moreno ha dit...

Molt interessant. Me n'he llegit un parell d'entrades i ja tinc per anar rumiant uns quants dies. Gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...