25N 2012 Dia internacional contra la violència masclista

Benvolgudes i benvolgutss,
Com diem al comunicat que reproduïm aquí sota, i que adjuntem, no entenem que es convoquin eleccions en un dia tan assenyalat com ho és el 25 de novembre. Encara menys si pensem en l’abast de la violència masclista, que travessa tota la nostra societat, que és un assumpte de caràcter estructural que ha d’implicar tota la ciutadania i els poders públics. És una manca de responsabilitat enviar missatges que minimitzen o redueixen la violència masclista a l’àmbit domèstic, relegant de nou aquesta problemàtica a l'àmbit privat.
I és per això que mantenim la crida a la manifestació el 25 de novembre, a Barcelona i a tantes d'altres poblacions.

LA LLUITA FEMINISTA ÉS PRIORITÀRIA, LO QUOTIDIÀ ÉS POLÍTIC!
25N 18:00 Font de Canaletes

Dones lliures en països lliures

Un any més, el 25 de novembre tornem a commemorar el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones i les Nenes. Aquesta data va quedar fixada l’any 1981, quan la Primera Trobada de les Feministes Llatinoamericanes i del Carib la van proposar en memòria de les germanes Mirabal, lluitadores per la llibertat i assassinades per la dictadura de Trujillo a la República Dominicana. S’ha anat  consolidant com a una data central dels diferents feminismes i moviments de dones del nostre país, al voltant de la qual s’organitzen nombrosos actes i iniciatives feministes.

És per això que no entenem que es convoquin eleccions en un dia tan assenyalat. I ho entenem encara menys si pensem en l’abast de la violència masclista, fenomen que travessa tota la nostra societat i que, per tant, és un assumpte de caràcter estructural que ha d’implicar tota la ciutadania i els poders públics. És una manca de responsabilitat enviar missatges que minimitzen o redueixen la violència masclista a l’àmbit domèstic, relegant de nou aquesta problemàtica a l'àmbit privat.

El 25 de novembre és un dia per a recordar totes les dones que han estat assassinades en aquests degoteig constant any rere any, i totes les dones que actualment estan patint violència. És un dia de denúncia i de sensibilització, és un dia de lluita per la nostra llibertat i el nostre dret a viure sense violències. També és un dia d’esperança i de solidaritats entre totes les dones del món que dia rere dia patim violències que limiten la nostra llibertat i el nostre dret a la felicitat, violències que poden venir del nostre entorn familiar, de persones desconegudes o de les pròpies institucions.

I és per tot això que considerem que tenim raons suficients per a mantenir la crida a la manifestació el 25 de novembre, a la qual convidem totes les dones i  tota la societat, a les 18h a Canaletes per anar plegades a la Plaça Sant Jaume.

Volem denunciar que, des de la nostra experiència, cada cop es fa més palès que les dones en situació de violència masclista són pitjor ateses, que hi ha una disminució alarmant de recursos públics i els que aconsegueixen mantenir-se estan saturats, que la Llei dels drets de les dones contra la violència masclista corre el perill de quedar reduïda a una mera carcassa de propaganda, ja sigui per buidar-la dels recursos necessaris o per buidar-la dels continguts feministes aportats per molts grups de dones.

Actualment ens trobem amb la reacció de la dreta conservadora i amb la crisi: reacció de la dreta política i social, dels grups vinculats a la jerarquia catòlica contra els avenços de les dones i contra els postulats feministes en el dret a decidir i d’altres. En el tema de les violències masclistes, la reacció elabora un discurs que presenta les dones com a excessivament protegides i no sempre creïbles i els homes com a indefensos i aquest discurs es va filtrant en el teixit social i entre els professionals: qüestions com la demanda de custòdia compartida, les contradenúncies dels agressors quan veuen que seran denunciats, o algunes de les sentències clarament desfavorables a les dones són exemples d’aquesta influència. Les dones denuncien menys perquè quan entren en la roda judicial són elles les monitoritzades i les avaluades, sembla que per una bona part del nostre sistema judicial sigui més important que una dona pugui haver fet una denúncia falsa que el que un home sigui un maltractador. Així mateix, els abusos als fills i filles d'aquestes dones sovint no són tinguts en compte, com si fos més important el manteniment de l'estructura de la família patriarcal que la protecció de les persones més vulnerables a patir violència.

La crisi és feta servir com a excusa per a desmantellar allò públic, els drets socials, els drets econòmics  i la democràcia, per a desmuntar les nostres vides. Sabem que els efectes que provoca aquest ferotge atac a la sostenibilitat d’una vida digna per a la gran majoria de les persones es resolen a les llars, és a dir, recauen sobre les dones que suporten una enorme càrrega de treball de cura. No estem en condicions de quantificar els efectes que causen el fet de no arribar a final de mes, la por a perdre la casa, un desnonament  o haver de  viure en una habitació tota una família, en termes d’augment de la violència contra les dones i les nenes i nens. El que sí sabem és que fa molt més  difícil la vida de moltíssimes dones i que amb la justificació de la crisi s’estan retallant recursos previstos per la llei, recursos en atenció, recursos jurídics, recursos socials, desfent  el que amb les nostres mobilitzacions havíem aconseguit. 

Ni l’onada de conservadorisme, amb el seu discurs familista que ens vol tancades a casa, que desacredita les dones i reforça els maltractadors, ni les polítiques d’austeritat que redueixen a cendra els drets i la possibilitat de viure amb dignitat ens poden fer callar. Ens seguim organitzant i seguim lluitant per a defensar allò que som dones lliures en països lliures

Xarxa de Dones Feministes contra les violència

L'advocada invisible, Rosa Cobo

L'altre dia em va cridar l'atenció el poc ressó que ha tingut als mitjans de comunicació, un dels darrers assassinats per violència masclista ( des de la data fins avui s'han comés 4 feminicidis més),i poso aquesta terminología i la justifico, per a tots aquells i aquelles que pensen que el concepte de violència masclista no entra en el món jurídic... i es limiten a violència de gènere i violència domèstica...

El concepte de violència masclista, és aquella violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.(llei 5/2008 títol 1,article 3 a)). Per tant qualsevol forma de violència sexual, en qualsevol àmbit, la mutilació genital, l'explotació sexual,matrimonis forçats,...són VIOLÈNCIA MASCLISTA.

El passat 24 de setembre de 2012, un policia local va assassinar a l'advocada Rosa Cobo, que havia portat el seu cas..., un procediment civil de separació, la dona advocada va aparèixer al maleter del seu propi cotxe, a l'agressor el van trobar inconscient...es va intentar suicidar posteriorment. Aquest agressor masclista tenia antecedents per violència masclista contra les seves 2 anteriors ex-parelles, que l'havien denunciat en 3 ocasions. Aquest assassí masclista...funcionari públic, maltractador i assetjador prèviament, ja feia anys que agredia de múltiples formes a l'advocada, que vivia amb por, i fins i tot havia instal·lat videocàmeras al seu domicili. No vull imaginarme a aquest policia exercint les seves funcions en el passat, no vull ni pensar quines intervencions haurà fet aquest individu en l'atenció a dones que es trobaven en perill o en risc de patir violència.

I paro atenció al motiu que els mitjans han fet difusió: "estaba descontento como cliente de la gestión que la abogada hacía de su caso". Tornem a observar la justificació de la violència, és realment vergonyós, com es fomenta el mite de la provocació...l'exercici de la violència no té motius de cap tipus, en l'exercici de la violència és únicament responsable qui l'exerceix, i això hauria de cridar-se als quatre vents. Recordo una notícia llegida fa anys a la web redfeminista.org on explicava que un home havia propinat una pallisa a la seva parella perquè havia perdut el seu equip de futbol...Les dones avui continuen essent l'objecte on descarregar la violència masclista a tot el món, com a objecte de consum, d'utilització per obtenir plaer sexual, satisfacció en l'exercici de poder,...com vaig llegir en una pintada, "tu cuerpo es un campo de batalla"...

Per acabar aquest post, una reflexió contrastada amb la meva experiència professional, quan un maltractador, quan un home masclista insulta a la seva parella, ex-parella, a una dona..., està insultant i agredint a totes les dones, quan a casa seva sense testimonis diu "puta,guarra,no vales para nada,no eres nadie", està insultant a tot el col·lectiu de dones de tot el món. I això va per les declaracions d'avui del porc masclista del PP, Jose Manuel Castelao, "las mujeres son como las leyes, están para violarlas", un altre funcionari públic, sí, ha dimitit, però no és suficient, exigeixo una querella i a la presó, però a la presó de dones...elles faran justícia!

Salut i autodefensa feminista
@RobenFawkes

Més info: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/10/05/actualidad/1349454276_520810.html

Amb un parell d'Ovaris: Autodefensa feminista, Gulabi Gang

clicka damunt la imatge per visitar la seva web oficial

En un anterior post (http://elditalanafra.blogspot.com.es/2011/08/el-perque-de-la-necessaria-autodefensa.html) vaig enmarcar el concepte d'autodefensa, i vaig aportar alguns links sobre el concepte autodefensa, tàctiques, exercicis,... davant la violència masclista, en aquest post, exposo un exercici real, l'autodefensa feminista a la pràctica, com un grup de dones s'organitzen i actuen amb contundència...jo no vull donar idees, però... donats els darrers assassinats, els 90 feminicidis a l'Estat...quassi és una necessitat.

THE GULABI GANG, "PINK GANG"   

Un grup de dones en el districte de Bunderlkhand, Utta Pradesh, a la India, l'any 2006 van decidir organitzar-se contra les violències i els abusos, va ser fundat per Sampat Pal Devi,  una camperola que va dir Prou!
La Banda Gulabi visiten a agressors masclistes a casa seva, també a marits maltractadors,...i els fan reflexionar a cops de bastó, fins que entenguin que no han d'agredir a les seves dones ni a les seves filles i fills.

No s'han quedat només amb aquest tipus d'activisme, també han impedit matrimonis forçosos, han obligat a policies a investigar casos d'agressió sexual, i lluiten contra l'analfabetisme femení. 
Lluiten contra una doble discriminació i opressió: de gènere i de "casta".

Aquestes 100.000 dones amb una edat entre 40 i 60 anys formen la Banda Gulabi, planten cara al patriarcat, amb l'acció directa, carregat de sentit, fins i tot han aconseguit que alguns homes formin part del seu exèrcit antimasclista, un exèrcit per fer justícia, vestit amb saris roses i bastons.

Necessitem a la nostra societat occidental un posicionament ferm contra totes les violències masclistes, s'han fet canvis legals importants...però no és suficient, potser The Gulabi Gang poden ser una font d'inspiració per totes aquelles persones que estan al límit de la impotència de veure com la violència masclista causa tant de patiment i mortes cada dia, cada hora, cada minut. PROU!

Contagiem la lluita feminista, la resistència i l'acció directa, quan la violència masclista queda impune, l'autodefensa és un dret legítim.

Salut

@RobenFawkes

Més información:
“El ejército de los saris rosas” de Sampat Pal,  Editorial Planeta (2009)

Breton, pare? Maltratador i Assassí masclista!

pintada a la façana de la casa del pare

Aquests dies la notícia més destacada en diferents programes i telenotícies és la contradicció entre dos informes judicials en el cas de la desaparició i assassinat de 2 criatures, suposadament a mans del seu propi pare, José Breton, que resta en presó preventiva. La polícia científica comenta que les restes trobades a una foguera són d'animals, i l'informe dels d'experts catedràtics en antropología i fosses diuen que són humanes, concretament d'un nen de 6 anys.

Fins i tot el Ministre de l'Interior ha fet una declaració pública, ja que es va filtrar, donat el secret de sumari, explicant aquest fet. En primer lloc dir que els mitjans actuals dels que disposa la policia i altres equips professionals són precaris, i per tant no me estranya en absolut un possible greu error en la investigació, desgraciadament no seria la primera vegada, ja que ha suposat 11 mesos de patiment per la mare i familia de les criatures. 

Aquesta mare lluitadora que no s'ha rendit, que no s'ha conformat amb el dictàmen d'un informe judicial i ha buscat una segona o tercera opinió professional, i el resultat brutal, totalment contradiu al primer.

Destaco que despres de 2 dies seguint la notícia, només he sentit a un col·laborador periodista d'un programa de la premsa rosa, reiterar que estem davant d'un cas de violència de gènere, que així va començar tot. Jo precissament vull posar l'èmfasi en aquest punt, aquest és un cas de violència masclista contra la mare i les criatures, és una venjança perversa i sàdica contra una dona, utilitzant a la filla i al fill que teníen en comú, treient-lis la vida, manipulant amb una falsa desaparició.

En el nostre país, el poder judicial protegeix en excés els "drets com a pare", separen la conducta d'un home maltractador, agressor sexual, pedòfil, assassí... de la seva capacitat i dret com a pare a gaudir de la vinculació, visites,...amb els seus fills i filles. És com un mecanisme de compensació donat que en la majoria dels casos es dóna la custòdia a la mare, així des de les institucions i pèrits judicials són molt flexibles a protegir i recuperar la "capacitat paternal", molt tolerants amb comportaments del tot inacceptables.

Com parlo des de l'experiència de 10 anys en l'àmbit de la victimología i criminología, puc dir alt i clar que un home violent amb la seva parella, ex-parella, amb la mare de les criatures d'ambdós, un agressor masclista que utilitza formes de violència psíquica, sexual, física, social, econòmica..., no és un bon pare, i difícilment ho serà en un futur.

En l'extrem està el cas que estem parlant en el post, en l'altre extrem més sutil utilitzar els fills i filles com a transmissors i eines de control , per vigilar la vida de la mare i informar sota coacció moltes vegades a l'agressor: si té nova parella, si surt, si queda amb amigues, si puja algú a casa...

Aquesta és la realitat de milers de casos aquí a casa nostra, només convido a la reflexió de les conseqüències de certes decissions judicials, de separar lo civil i lo penal, de l'excessiva permisivitat en separar àrees, i fer cas omís als professionals experts en gènere i en violència. Milers de dones que ara a l'estiu pateixen per com estaran els seus fills i filles que tenen "l'obligació" de passar 15 dies o 1 mes amb el pare maltractador, moltes vegades en contra de la seva voluntat, moltes vegades incomunicats o sense saber on estan... però obligats per mandat judicial, perquè el pare és el "cap de família" del sistema patriarcal, i les lleis i institucions segueixen fent el seu paper, la conservació de l'ordre social patriarcal, violent i sexista actual. Desitjo que algún dia es realitzin actuacions preventives,...i no quant ja és massa tard, quan ja no hi ha volta enrere.

Salut i lluita feminista!

@RobenFawkes

Contra la violència policial, Resistència pacífica i Solidaritat

Més indignació, més consciència social, això és el que sento.

Ahir va ser una jornada indignant i victoriosa al mateix temps: La resposta autoritzada, violenta , desproporcionada, sàdica, executada pels mossos súbdits de l'individu Puig, que es creu el "sheriff" de la ciutat de Barcelona i de Catalunya per tenir un càrrec polític, que paguem tots i totes amb els nostres impostos...amb l'excusa de "netejar" la plaça, van volcar ells mateixos els lavabos, creant més perill de salut del que hi havia...akesta és la seva democràcia!

Davant de milers de manifestants pacífics, sí , sí pacífics!! asseguts/des al terra, amb les mans aixecades, cridant consignes i exercint el seu legítim dret de protesta NO violenta, són agredits/des, maltractats/des,vexats/des per agents policials totalment protegits amb cascs, armilles, genolleres,porres,escuts,pistoles,escopetes de pilotes de goma, furgones,helicòpter...que amb un comportament abussiu, fruit de la impotència de veure que la violència no aconseguia el seu objectiu, les seves provocacions no han trobat resposta, les persones continuàven assegudes al terra, no marxàven, i les que envoltàven la plaça rebutjant el desallotjament es quedàven, esperàven tornar a la plaça del poble el més aviat possible. Akesta és la seva democràcia!

Els mitjans de comunicació comencen la seva tasca, manipulació i "retallades" d'imatges , vídeos i la declaració d'en Puig... 37 mossos ferits, ho sento NO m'ho crec, ...121 persones ferides, això sí, una de molt greu que li acaben de donar d'alta hospitalaria en aquests moments, això sí és la veritat, milers d'imatges i vídeos están al Youtube, al twitter,facebook, ...parlen per sí sols, no calen "empreses periodístiques", ara tenim altres maneres d'informar-nos, sí tenin seny i raó , fem servir el diàleg i les emocions, expliquem l'abús i la barbaritat de la "neteja" del conseller Puig, Exigim la seva dimissió! Akesta és la seva democràcia!

Al cap de poques hores es torna a ocupar la Plaça, milers de persones celebren l'acció popular i espontània, la indignació creix, la resposta ciutadana també, de la península, d'europa, del món, donant suport, a favor dels i les manifestants, contra la violència policial, ja han sortit al carrer, i es torna a construir el campament en poques hores, amb tots els mitjans disponibles aportats per les persones que s'apropàven i feien la seva col·laboració altruïsta: menjar, tablons, carpes, eines,...energia positiva per a la lluita infinita, fins que s'aconsegueixi derrotar al capitalisme patriarcal, un sistema que respecti la vida i la llibertat de les persones. Akesta serà la nostra democràcia participativa i anticapitalista!!!

Tots i totes som la plaça!! Estem construïnt els nostres somnis, paciència i resistència!!

Patri, lluitadora (4F) es treu la vida abans que tornar a la Presó

http://absoluciondetenidos4f.blogspot.com/

Aquesta és un post dolorós i trist, ahir dia 27 per la tarda ens assaltava la duríssima notícia de la mort d'una companya: Patricia Heras, presa pels fets del 4F,decidia treure's la vida abans que tornar a la presó un cop més.

Després d'un procés ple d'irregularitats i mentides per part de l'Ajuntament de Barcelona i la Guardia Urbana, Patricia va ser condemnada a tres anys de presó inculpada per uns fets que sempre va negar haver comés:

• Al gener de 2008 Heras va ser jutjada a l'Audiència Provincial de Barcelona i condemnada, amb Alfredo Pestana a tres anys de presó per atemptat contra l'autoritat. Els condemnats van recórrer al Tribunal Suprem espanyol que el 3 de juny de 2009 va ratificar la sentència imposada per l'Audiència Provincial de Barcelona. Posteriorment van demanar un indult al consell de ministres que no els va ser concedit. A l'octubre de 2010 Patricia Heras va ingressar a la presó de Wad Ras de Barcelona i el 18 de desembre de 2010 va passar a la secció oberta, amb l'obligació de tornar a dormir cada dia a la presó. El 26 d'abril de 2011 es va suicidar a casa seva. 
  Per aquests fets hi ha en presó tres persones més, Juan Pintos, Alex Cisterna i Rodrigo Lanza.

Assenyalem al llavors alcalde de Barcelona Joan Clos, a Jordi Hereu com a conseller de seguretat i a tots els còmplices d'aquest sistema penal assassí com a culpables de la mort de Patri.

PLENES DE RÀBIA I DE DOLOR PER AQUEST NOU ASSASSINAT DE L'ESTAT, AIXÒ ÉS VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL. 

CONVOQUEM MANIFESTACiÓ avui DIJOUS 28 D'ABRIL a les 19:30h al FORAT DE LA VERGONYA.

(al costat del mercat de Santa Caterina, metro L4 - Jaume I)

SENSE JUSTÍCIA NO HI HAURÀ PAU

Més informació:
http://poetadifunta.blogspot.com/2009/01/4-f-sucesos-para-normales.html   

( El Bloc de Patri Heras)
http://www.lahaine.org/index.php?p=53205
http://www.vilaweb.cat/noticia/3878300/20110427/preses-4f-suicida-sis-mesos-preso.html

Ara ens toca a nosaltres...ja era hora!!!

Aquest post és el previ a l'article que estic preparant sobre la lluita com a actitud de vida...amb  alegria, esperança i fermesa.
La pàgina és http://188.84.24.170/~araenstoca/
www.aranosaltres.org

Aquí exposo el manifest, em sembla clar i contundent:

Ara ens toca a nosaltres!

Amb l’excusa de la crisi, les úniques “solucions” que ens proposen els diferents poders (polítics, financers, empresarials)  passen per una forta retallada dels drets socials i econòmics que ja estem patint el conjunt de la ciutadania.

Les seves receptes neoliberals, casualment les que ens han portat a aquesta situació, ens han conduit a un carreró sense sortida on:

El 20% de la població estem sota el llindar de la pobresa

El 20% de la població activa estem a l’atur. Som un milió i mig de persones ja als Països Catalans.  Aquesta xifra s’eleva al 40% quan parlem dels joves.

 La nova reforma laboral no afavoreix la contractació, sinó l’acomiadament i condicions de treball encara més precàries.

Amb el nou “acord social” de les pensions, haurem de treballar més anys i cobrarem menys.

Milers de famílies hipotecades hem perdut el nostre sostre o estem ofegats pels deutes.  Des de l’any 2007 hi ha hagut més de 40.000 desnonaments a Catalunya.

Desmantellament dels serveis públics.  Drets universals com l’ensenyament i la sanitat  estan en perill de ser privatitzats, el que crearia ciutadans de primera i de segona, els que podran i els que no podran pagar-se’ls.

La manca d’inversió en despesa pública contrasta amb els ajuts que reben els grans bancs, que són els mateixos que obtenen beneficis multimilionaris per als seus accionistes i evadeixen capital a paradisos fiscals.

Les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i contra la violència de gènere, són ineficients,  i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, en termes d’igualtat de gènere, continuen sent una quimera.

Augmenten els tòpics que alimenten els discursos feixistes, quan està demostrat que les persones nouvingudes no són una càrrega sinó que aporten més del que reben.

La corrupció dels partits polítics ens han portat a la desconfiança i deslegitimació de l’actual sistema de representació.  Ens imposen mesures d’ajust quan ells no són capaços de revisar els seus escandalosos sous i dietes.

És per tot això que ens manifestarem en un Primer de Maig unitari i alternatiu, que englobi diferents veus però amb un sol crit ben fort. L’actual sistema fa aigües. Ja no aguantem més. Hem de canviar les regles de joc. És hora de treure’ns la por. Ajuntem-nos totes: les joves, les desocupades, les precàries, les hipotecades, les que no ens jubilarem, les que no tenim futur, les que ens diuen il·legals o sense papers.

Entre la precarietat existencial de totes hem d’apostar per un canvi estructural d’organització de la vida, un canvi que posa l’autonomia i la dignitat de les persones en el centre, un canvi que trenqui el model que diu que som mercaderia, un número, passaport o compte bancari. Un canvi que posi l’economia al servei de les persones i de la societat, i no en mans d’uns pocs per al seu propi benefici.

Sortim juntes al carrer. El seu moment s’acabat. Ara ens toca a nosaltres començar una sortida de la crisi favorable a la majoria de la població: l’única sortida possible. On les desposseïdes prenguem la paraula i exigim una nova justícia social, una veritable democràcia.

I la democràcia només serà possible si es materialitzen uns nous drets socials, una reducció dràstica de les desigualtats, que permeti l’accés a la cultura, una justa distribució de la riquesa, una estabilitat de renda garantida per a tothom, una política de la diferència i del compartir. Del contrari, el paisatge social serà cada vegada més fosc i la crisi es convertirà en el destí d’Europa.

El 1r de maig, nosaltres ja hem començat!

Si vols adherir-te ho pots fer mitjançant aquesta pàgina: adhesions.

Si vols pots descarregar-te el manifest i difondre-ho!

ESTRATÈGIES RESILIENTS PER L’AUTORECUPERACIÓ DE LA VIOLÈNCIA VERBAL DINS LA PARELLA (I)

La millor estrategia i la que té més beneficis per la teva salut és el trencament de la relació abussiva, ja que com ja he comentat la violencia psicológica té greus seqüeles i és un indicador que la violència es pot cronificar i pujar en intensitat…la violencia és incontrolable.

Ara bé, les persones necessiten en moltes ocasions probar totes les estratègies i alternatives dins la relació fins a arribar al punt de cremar tots els cartutxos possibles, per prendre decissions en ferm de ruptura, i iniciar una nova etapa a la vida, i inclós construir un nou projecte vital, perquè només tenim una vida i és només nostre. Una vida sense llibertat no és vida.

Algunes de les Estratègies per vencer les pors, i els lligams de la dependencia emocional:

1.Reconstruir la xarxa d’amistats que tenies abans de començar la relació de parella abusiva, cuidar, les que encara tens perquè són una Font de suport vital, i t’enforteixen en els moments de máxima flaqueza… ( és la creació de la “manada” segons Itziar Ziga).

2.Recordar els ptijors moments passats dins la relació, ens pot ajudar, perquè el nostre cervell, i els nostres sentiments contaminats ens juguen molt males passades i ens enganya, la soledat, la inseguretat, la percepció de debilitat,et pot fer recaure, donada la distorsió creada per la intimidació dins la relació afectiva.

3.Imaginar com eres abans d’iniciar la relació de parella abussiva. Quines coses i aspectes has canviat, renunciant a ser tú mateixa per complaure’l, o per evitar una agressió…

4.Realitzar totes aquelles activitats que a la teva parella li feien emprenyar, el posaven nerviós,…i que són activitats sanes per tú, per això precissament no li feien gaire gràcia a l’abusador: llegir, sortir, ballar, escriure, masturbar-te, quedar amb les amigues, treballar, estudiar, descansar,dormir,…pràcticar les tevés aficions, hobbyes,…pinta, inventa, crea sense por a l’absurd, això et facilita un espai diferent de desconnexió, de gaudiment per tú mateixa sense necessitat de ningú més.

5.Si et venen pensaments obsessius, no els reprimeixis, no et quedis en un espai quieta pensant, si vols donar voltes al teu cap, camina, passeja, fes exercici…ja que el pensament acostuma a ser cíclic, i autodestructiu,…necessites contrastar, comprendre’t,…integrar que és el que ha passat dins la teva vida, realizar un procés de consciencia social, i són processos que requereixen una perseverancia i temps…si el fas acompanyada o en grup pot ser molt gratificant.

6.Escolta cançons, o llegeix poesia, contes, textos que et transmetin canya, força, rauxa, capacitat de superació, "amor propio". Descarta allò que et produeixi melancolía, romanticisme,...ara no és el moment.

7.Escull una frase o cita que t'agradi i t'identifiqui: "la belleza es tu cabeza", "soy digna",... i escriu-la amb colors, dibuixos, estrelles,...guarda-la en algun lloc que durant el dia el vegis, per exemple al mirall, a la teva cartera, a la butxaca d'un pantaló...

8.No tinguis por a l’ansietat, a l’insomni, al buit emocional…són indicadors que estás realitzant canvis importants, o que has de fer-los, reacciona!, el dolor passarà, sí, té un inici i un final.  

9.Fes tot Allò que et fa sentir bé, estable, a gust amb tú mateixa, sigues sincera amb tú mateixa, no et matxaquis.

10.No desesperis, la llibertat i el tornar a estimar-te a tú mateixa té un alt cost, però ho aconseguirás, i et sentirás forta, plena, bé i tornarás a gaudir!!

Continuarà...

Nota del Autor: Ruben Sanchez: Aquest escrit pretén exposar diferents estratègies contrastades amb l'experiència de l'acompanyament a dones que han patit violència masclista en l'àmbit de la parella. La suma de les mateixes estratègies, i de mil  més,  amb o sense suport professional especialitzat pot facilitar la recuperació.

Aquest post està dedicat a la meva amiga Engràcia.

L’abús verbal i emocional: (2ª part)

Els diferents tipus de maltractaments psicològics ( part II)

En la primera part vaig explicar com funcionava la dinámica de la violencia psicológica dins la parella, els diferents indicadors que poden ajudar a ser conscients de la mateixa i alguns dels seus efectes en la salut de les dones. En aquesta segona part es posa nom a moltes conductes normalitzades per l’educació sexista i socialització patriarcal, que fins i tot poden passar desapercebudes…i són violencia, pura violència:

· Moralització:”aleccionar” és de les formes més invisibles de control, l’agressor es pensa que té la veritat absoluta, i jutja a tots els altres segons les seves premises, ho fa sota la disfressa de la sobreprotecció..., amb paternalisme: “una bona esposa sempre es mostra carinyosa amb el seu marit…”, “aquesta feina només et comporta problemes i guanyes molt poc,estaríes millor a casa, tranquila, t’ho dic pel teu bé…".

· Interpretar: la persona que parla es basa en la interpretació i manipulació del que suposadament pensa l’altra persona, constantment fa una lectura del pensament de la receptora. “avui no vols dormir amb mi, perquè t’está venjant per lo d’ahir…,perquè tens un altre” “segur que penses que no sóc capaç…”.

· Tergiversació: El receptor en aquest cas és l’agressor, sospita de la intenció de l'emisora, i reacciona a la defensiva, abans de rebre el missatge ataca: “o sigui que avui el menjar està molt bó...que vols dir que normalment cuino malament, vols dir això?”.

· Interrogar: La persona violenta es dedica a realitzar interrogatoris del tipus "film policiac", el control i els gelos, són l’eix de l’interrogatori: “ a on estaves?, porto 5 minuts esperant, amb qui estàves?, a on has anat?, de qui és aquest telèfon? Qui és aquest que has saludat, t’estás veient amb ell? I t’agrada més com folla ell?

· Manar i/o ordenar: L’agressor pensa que el respecte de l’altra persona s’obté a base de sotmetre la voluntat de la persona, d’imposar, de dominar a la persona per obtenir la seva submissió. Moltes de les ordres o manaments són coses que pot fer l’agressor perfectament, i normalment ell no torna cap dels favors, li agrada molt que li facin, però a ell no li agrada fer...ni responsabilitzar-se de res del que ell fa, sempre té una excusa, una justificació, i sinó se la inventa.

· Imposar solucions: L’agressor pren decissions sense tenir en compte a la resta de membres de la familia o sense consultar-ho amb la parella. “vamos a ir a cenar con X, porque me apetece, y luego iremos a ver X película, vale y ya está”.”demà divendres i el disabte vaig a jugar a la play amb els colegues, no t’importa oi?,no sé quan tornaré…ah! i la setmana que ve també, et quedes tú amb la nostra filla, oi?”

· Criticar: Només utilitza crítica destructiva, que provoca un fort malestar a la persona que la rep. Ex: “que pesada ets!! parlant de la teva familia de merda, t’explico jo coses de la meva familia, a qué no?, doncs calla ja collons!.”

· Ridiculitzar: Burlar-se de l’altra persona, buscar algún aspecte, defecte… real o no per burlar-se, per vexar a la persona. Ex.”donde vas con esos pelos, a ver si te depilas que vaya tela…y aunque te tiñas no eres rubia, que no tienes 15 años”.

· Menysprear: menysprear mitjançant insults o bones paraules amb la intenció de fer mal, moltes vegades s’utilitza com a excusa la “broma”: “és que ets imbécil, però quantes vegades t’ho haig de dir?” “doncs si després m’en vaig amb altres no et queixis…”.”no m’estranya que el metge et doni pastilles, estás boja de veritat”.

· Retrets: Es retreuen temes que aparentment estàven oblidats o disculpats, per atacar a la persona, la seva conducta, la seva actitut: “sí ets és una merda de tia, no saps fer res més que plorar,per anar de mártir, doncs plora…plora, és que em poses dels nervis”.

· Amenaça o coacció: En el maltractament psicològic ja instal·lat en la relació, és molt freqüent coaccionar fins a l’extrem d’amenaçar, si no es cumpleixen les seves ordres, o el que ell vol fer amenaça amb l'ús de càstigs, amb fer algo o deixar-lo de fer, boicotejar...: “si et separes de mi, t’anirás a viure a sota un pont perquè no pensó pagar ni un euro de pensió”, “ si em deixes et mato”, “com no callis al teu fill li trenco la cara”,"et faré la vida impossible".

· Culpabilitzar i fer-se el mártir: L’agressor projecta la seva agressivitat en la víctima, quedant ell com a innocent: “jo sóc tranquil, pero em poses aquesta cara i no puc, no puc, em treus de pollaguera, de quicio, em provoques i ho saps, a tú t’agrada veurem així”, “ets la única culpable de tot, és per culpa teva que he perdut la feina, sempre amb preses”. L’agressor també pot plorar de forma desconsolada,i al cap de pocs segons amenaçar amb fer-se mal a ell mateix, amb talls, prendre pastilles,…o agredir.

 

· Pseudoaprovació: Una de les fòrmules més perillosa, i de les més comunes desgraciadament, el nucli de la perillosa comunicació del doble vincle: L’agressor aparenta comprensió, però aconsegueix que la persona es sentí culpable sense ser-ho en absolut: Ex. “sí, és cert que la teva mare està a l’hospital, ho entenc, és important per tú,…bueno ja em quedaré aquí a casa sol esperant-te, ja em faré un entrepà o algo fred per sopar, i et trovaré molt a faltar…però ho entenc, la teva mare és lo primer per tú…veste’n amor meu...”.

· Tranquilitzar: Després d’haver realitzat un comportament o fet nociu, acusa a l’altra d’exagerar, de posar-se excesivament nerviosa o "histèrica", ... Ex“tranquilita eh...que no es para tanto, que todos los hombres lo hacen , ehh? Que no soy ningún bicho raro por ir a un prostíbulo”, “te enfadas por tonterías”. 

· Retirarse: Comportament evitatiu, passiu castigador, no s’implica ni es responsabilitza d’absolutament res del que fa. Passa de tot, de la feina, de la casa, d’ella, dels fills i filles, de la familia, de les seves obligacions,… Per exemple talla converses de temes importants i se’n va sense dir res, donant un cop de porta.

Totes aquestes categories no són excloents, es poden donar situacions aïllades, agresions puntuals, i també de forma continuada quan es produeixen en períodes intermitents, cíclics o permanents. Això és la violència psicològica que provoca fortes seqüeles en l'autoestima, en el sentiment de seguretat, en la confiança de la persona,...aquest serà el nucli del tercer article sobre aquest tema, també en un futur proper tractaré diferents estratègies, d'autodefensa psicològica, per enfrentar-se a aquestes situacions, per protegir la nostra autoestima i valua personal.

Salut.

Ruben Sanchez

L'Origen prehistòric de la violència masclista

Segons la historiadora Mª Encarna Sanahuja Yll, la violència patriarcal data de la segona meitat del neolític (entre 8500 i el 7300), amb la divisió clara de les tasques productives, on les dones desenvolupen treballs molt més durs, però al mateix temps bàsics per la comunitat. Coincideix en el temps amb un control del potencial reproductor femení, més una forta acumulació de la riquesa per part d'una part de la població, la mateixa que és protagonista en els àmbits de decissió política i el control del "culte públic", instància ideològica divorciada de la simbología domèstica...aquesta conclusió dóna força al caràcter ideològic d'aquesta violència patriarcal.

A nivell artístic i cultural es produeix un canvi bestial, de les figures femenines deeses de la vida i la natura, a una exageració de les imatges de caça, i una invisibilitat dels atributs sexuals femenins davant d'un protagonisme de la representació d'atributs sexuals masculins exagerats, així es vol treure valor social al col·lectiu femení, comença la cultura del DOMINI i l'explotació...

Sanahuya Yll, destaca també les noves línies d'investigació molt interessants que tot just comencen sobre les restes òssees de dones prehistòriques, i analitzar el tipus de fractures, per detectar les intencionades, de les accidentals,...per demostrar tant la violència contra el cos i la llibertat de les dones, així com l'expressió de les relacions desiguals de poder entre sexes, manifestades en tots els àmbits de la societat: econòmic, polític, cultural i simbòlic.

Reflexionant sobre les dades de Sanahuja Yll,podríem dir que la violencia que pateixen les dones a tot el món, en totes les cultures, no és un fet natural lligat a cada individualitat, és un forma universalment històrica de reprimir la força, la vitalitat, i la vida en llibertat com a col·lectiu, és una violència estructural per mantenir un ordre opressor i dominant.

Ruben Sanchez

                  Resum extret del Llibre: Violencia Deliberada. Edició Icaria.(2007)

Forum de les Violències 2010

El 18, 19, i 20 de Novembre s'ha organizat a Barcelona, des de la Plataforma Unitaria contra les Violències de Gènere, al Centre Francesca Bonnemaison, (c/St.Pere més Baix, nº4), unes jornades molt interessants sobre la violència masclista en totes les seves formes, i els problemes actuals existents: Invisibilitat, Violència Institucional, Posmasclisme,...

Hi ha tallers molt interessants amb temàtica diversa, però amb un únic objectiu, fomentar la perspectiva de gènere, la sensibilització i conscienciació sobre el problema social de la violència masclista.

També ponències, taules rodones, videofòrum... tot un ventall que professionals i societat en general que no podem deixar escapar i que s'ha de participar, considero per vàries raons, per una banda és un moment i lloc de trobada que genera una força i una energia, per continuar amb la lluita, per altra banda és visibilitzar una realitat crua, un camí molt llarg que no ens podem aturar ni un segon... per altra un espai de trobada, de conèixer noves realitats, i repasar nous conceptes, per aprofundir,...per reflexionar...necessari, molt necessari.

Des d'aquest bloc vull animar i motivar la participació a tots i a totes!!!

Salut

Ruben Sanchez