Segons la historiadora Mª Encarna Sanahuja Yll, la violència patriarcal data de la segona meitat del neolític (entre 8500 i el 7300), amb la divisió clara de les tasques productives, on les dones desenvolupen treballs molt més durs, però al mateix temps bàsics per la comunitat. Coincideix en el temps amb un control del potencial reproductor femení, més una forta acumulació de la riquesa per part d'una part de la població, la mateixa que és protagonista en els àmbits de decissió política i el control del "culte públic", instància ideològica divorciada de la simbología domèstica...aquesta conclusió dóna força al caràcter ideològic d'aquesta violència patriarcal.A nivell artístic i cultural es produeix un canvi bestial, de les figures femenines deeses de la vida i la natura, a una exageració de les imatges de caça, i una invisibilitat dels atributs sexuals femenins davant d'un protagonisme de la representació d'atributs sexuals masculins exagerats, així es vol treure valor social al col·lectiu femení, comença la cultura del DOMINI i l'explotació...
Sanahuya Yll, destaca també les noves línies d'investigació molt interessants que tot just comencen sobre les restes òssees de dones prehistòriques, i analitzar el tipus de fractures, per detectar les intencionades, de les accidentals,...per demostrar tant la violència contra el cos i la llibertat de les dones, així com l'expressió de les relacions desiguals de poder entre sexes, manifestades en tots els àmbits de la societat: econòmic, polític, cultural i simbòlic.
Reflexionant sobre les dades de Sanahuja Yll,podríem dir que la violencia que pateixen les dones a tot el món, en totes les cultures, no és un fet natural lligat a cada individualitat, és un forma universalment històrica de reprimir la força, la vitalitat, i la vida en llibertat com a col·lectiu, és una violència estructural per mantenir un ordre opressor i dominant.
Ruben Sanchez
Resum extret del Llibre: Violencia Deliberada. Edició Icaria.(2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada