dimarts, 28 d’agost de 2012

Breton, pare? Maltratador i Assassí masclista!

pintada a la façana de la casa del pare
Aquests dies la notícia més destacada en diferents programes i telenotícies és la contradicció entre dos informes judicials en el cas de la desaparició i assassinat de 2 criatures, suposadament a mans del seu propi pare, José Breton, que resta en presó preventiva. La polícia científica comenta que les restes trobades a una foguera són d'animals, i l'informe dels d'experts catedràtics en antropología i fosses diuen que són humanes, concretament d'un nen de 6 anys.

Fins i tot el Ministre de l'Interior ha fet una declaració pública, ja que es va filtrar, donat el secret de sumari, explicant aquest fet. En primer lloc dir que els mitjans actuals dels que disposa la policia i altres equips professionals són precaris, i per tant no me estranya en absolut un possible greu error en la investigació, desgraciadament no seria la primera vegada, ja que ha suposat 11 mesos de patiment per la mare i familia de les criatures. 
Aquesta mare lluitadora que no s'ha rendit, que no s'ha conformat amb el dictàmen d'un informe judicial i ha buscat una segona o tercera opinió professional, i el resultat brutal, totalment contradiu al primer.
Destaco que despres de 2 dies seguint la notícia, només he sentit a un col·laborador periodista d'un programa de la premsa rosa, reiterar que estem davant d'un cas de violència de gènere, que així va començar tot. Jo precissament vull posar l'èmfasi en aquest punt, aquest és un cas de violència masclista contra la mare i les criatures, és una venjança perversa i sàdica contra una dona, utilitzant a la filla i al fill que teníen en comú, treient-lis la vida, manipulant amb una falsa desaparició.

En el nostre país, el poder judicial protegeix en excés els "drets com a pare", separen la conducta d'un home maltractador, agressor sexual, pedòfil, assassí... de la seva capacitat i dret com a pare a gaudir de la vinculació, visites,...amb els seus fills i filles. És com un mecanisme de compensació donat que en la majoria dels casos es dóna la custòdia a la mare, així des de les institucions i pèrits judicials són molt flexibles a protegir i recuperar la "capacitat paternal", molt tolerants amb comportaments del tot inacceptables.

Com parlo des de l'experiència de 10 anys en l'àmbit de la victimología i criminología, puc dir alt i clar que un home violent amb la seva parella, ex-parella, amb la mare de les criatures d'ambdós, un agressor masclista que utilitza formes de violència psíquica, sexual, física, social, econòmica..., no és un bon pare, i difícilment ho serà en un futur.

En l'extrem està el cas que estem parlant en el post, en l'altre extrem més sutil utilitzar els fills i filles com a transmissors i eines de control , per vigilar la vida de la mare i informar sota coacció moltes vegades a l'agressor: si té nova parella, si surt, si queda amb amigues, si puja algú a casa...
Aquesta és la realitat de milers de casos aquí a casa nostra, només convido a la reflexió de les conseqüències de certes decissions judicials, de separar lo civil i lo penal, de l'excessiva permisivitat en separar àrees, i fer cas omís als professionals experts en gènere i en violència. Milers de dones que ara a l'estiu pateixen per com estaran els seus fills i filles que tenen "l'obligació" de passar 15 dies o 1 mes amb el pare maltractador, moltes vegades en contra de la seva voluntat, moltes vegades incomunicats o sense saber on estan... però obligats per mandat judicial, perquè el pare és el "cap de família" del sistema patriarcal, i les lleis i institucions segueixen fent el seu paper, la conservació de l'ordre social patriarcal, violent i sexista actual. Desitjo que algún dia es realitzin actuacions preventives,...i no quant ja és massa tard, quan ja no hi ha volta enrere.
Salut i lluita feminista!
@RobenFawkes

2 comentaris:

ISABEL MOLINS ha dit...

Quanta raó...

Jo també vaig pensar el mateix en veure un programa "rosa"...un home deia que es tractava de violència de gènere.Només una persona, a part de Miguel Lorente, he vist que anomenés les coses pel seu nom.

Cada dia dono gràcies al Jutge que va retirar la Pàtria Potestat de les meves filles al meu ex. Després d'anys de maltractaments cap a la meva persona, va culminar la seva barbàrie endunt-se les nenes de casa en cotxe,una masia enmig del bosc a Vilamarí,en plena nit, en pijama i després d'una gran pallissa que em va deixar mig insconscient, va sentenciar amb un ganivet de desbrossar el bosc ala ma: M'enduc les nenes i ens mataremtots tres.

Amb això us ho dic tot.

Per un jutge,un fiscal,un policia, un forense, un asistent social que faci realment el que cal, n'hi grapats que ignoren l'aplicació de les lleis, que siguin capaços d'aplicar elsprotocols establerts vers les dones i els seus fills.

Gràcies una vegada més Rubén,per la teva lluita. De vegades, gràcies a gent com tú, com aquell Jutge, com aquells Mossos que el van detenir a l'autopista i em van tornar les nenes sanes i estàlvies, ens en podem sortir.

Una abraçada,
IsabelMolins

ISABEL MOLINS ha dit...

Per cert Rubén,

Acabo de saber que la Consuelo Barea (va ser la meva terapeuta "salvadora" i amiga delafamília) ha tret un nou llibre. Et passo l'enllaç per si t'interessa i si el vols i/o pots penjar en algun espai del teu bloc:

http://ytequitareloshijos.blogspot.com.es/

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...