Imatge de la 1a taula debat +aliats feministes 20.10.13 amb Montserrat Cervera Rodon |
Ahir com a grup Aliats Feministes ( @aliatsF al
twitter) vam realitzar la nostra primera activitat, una taula debat on van participar més 60 persones, aquí publico la
ponència presentada ahir a l’espai "la Cruïlla" c/Sardenya nº256, més endavant publicaré crònica i conclusions del debat, desitjo que us agradi:
"Deixeu passar una injustícia i podeu estar segurs que n'engendrarà milers"
Flora Tristán
Vull deixar clar només començar, que si ara podem debatre sobre la
masculinitat hegemònica hetero-patriarcal tradicional i també ara que comencem
a construir noves masculinitats alternatives ha estat gràcies a la dura i
permanent lluita del moviment feminista.
És urgent i imprescindible la
deconstrucció masculina per col·laborar i ser aliat de la lluita feminista,
començant per acceptar la nostra pròpia feminitat com a part integrada de la
nostra identitat. I aquesta deconstrucció és possible, com diu Stoltenberg, la identitat
dels homes està íntimament relacionada amb la dominació i el menysteniment, i
com aquesta identitat personal i social és construïda podem REBUTJAR-LA.
És molt curiós com molts homes, ( però molts), creuen tenir el dret a
exercir el poder, però senten que no el tenen...(això és un generador de
violència).
Cal autocrítica, en el
nostre llenguatge, pensament, actituds i comportaments, hem de conscienciar-nos
i estar en guàrdia permanent per no seguir els patrons marcats, perquè ens
construïm i ens construeixen, perquè som socialitzats en unes estructures
patriarcals: família fusional, Estat, mercat laboral...però on es transmeten
fàcilment i es posen en evidència aquesta masculinitat és en el món privat, on
no hi ha proves, en la vida quotidiana, a través dels MICROMASCLISMES i les
MICROVIOLÈNCIES, amb la complicitat i camaraderia de la resta del grup
d’homes...Exemples: Auto indulgència, oblits selectius, comparacions
avantatjades, pseudo-implicació, híper-control, fugir de la crítica,
distanciament, les falses promeses, victimisme, donar llàstima,...la
intimidació...i començo i no acabo...
Perquè sí ens esforcem molt en ser coherents com a homes lluitadors, ho
fem amb el consumisme i l’ecologisme i no ho fem amb les conductes i dinàmiques
masclistes? perquè lluitem contra aquestes inèrcies, i el masclisme l’integrem
com a natural ...com que no li hem de donar tanta importància o sempre es pot
disfressar amb la fantàstica frase: “ei...no t’enfadis,...no t’ho prenguis així
que era broma...” “es que les feministes sou molt susceptibles”.
Els homes feministes, han de renunciar als seus privilegis com a homes com
a premissa bàsica, han de fer un compromís ( paraula que fa por en les
relacions de parella...) ferm amb la lluita feminista, fer una condemna clara i
contundent sense excepcions contra totes les formes de violència masclista,
totes.
Quan els homes no troben mitjans per sentir-se homes, intenten
reafirmar la seva masculinitat a través de la violència, amb conductes
destructives, negligents,...
S’ha de fugir de la reafirmació i qüestionament del grup masclista, de
la seva imposició, del seu xantatge, de la por a l’exclusió, de les formes de
discriminació...
I us preguntareu, llavors com podem reafirmar-nos?
Doncs a través del FEMINISME, a
través de la conscienciació, coneixent a fons les violències masclistes que
pateixen les dones, a través de la responsabilitat, reconeixen els errors i
canviant, amb voluntat ferma de canvi, acceptant les emocions ( que fa molt més
difícil que es posin en marxa els mecanismes de control masclista), abraçant la
cultura dels afectes i de les cures, desenvolupant una capacitat bàsica: la
EMPATÍA.
Vull explicar un dels motius pels quals sóc feminista, doncs per la
meva pràctica professional, en un servei especialitzat en l’atenció a dones que
es troben en situació de violència masclista, estic en contacte diari i
permanent amb el dolor, un dolor molt peculiar, amb el patiment que han
provocat els homes a les dones i a llurs fills i filles a través de les
violències masclistes.
Com a homes hem de rebel·lar-nos contra l’egoisme, de l’individualisme,
i això significa RENÚNCIA, significa negociació permanent, significa diàleg,
significa respecte, significa esforç! Significa aturar-se a pensar no només el
que motiva la teva conducta masclista, sinó les conseqüències que té per tú
mateix i per les dones, per les persones que m’envolten, per la societat i això
(tornem-hi) significa ASUMIR RESPONSABILITAT per acabar amb la impunitat.
També, hem de canalitzar l’agressivitat humana, no la podem negar o
reprimir al meu parer, s’ha de autogestionar de forma creativa i saludable,
perquè és una energia molt poderosa, s’ha d’aprofitar en la lluita social i la
resistència feminista.
Respectar des de la naturalitat els espais exclusius de les dones,
normalment els homes que es queixen que han de ser mixtos, són els que quan hi
ha una activitat mixta o oberta mai assisteixen.
Per acabar, FER DESOBEDIÈNCIA, sí, desobeir els mandats de gènere,
trencar el silenci còmplice, canviar, desmarcar-te, assenyalar , visibilitzar
el masclisme i sobretot trencar amb el que s’espera de tú com a home dins de la
societat, en tots els àmbits, i això és molt més difícil que posar-se una
enganxina o portar pancarta en una manifestació.
Canviem el llenguatge, desobeïm si utilitzem el llenguatge no sexista,
si tenim perspectiva de gènere amb tot el que ens envolta.
Desobeïm si som coherents amb el fets en el dia a dia, no només amb les
paraules i l’aparença.
I som plenament revolucionaris i revolucionàries quan donem credibilitat
a les dones, quan una dona explica la vivència d’una agressió masclista, i no la
jutgem, simplement oferim suport i preguntem si podem fer alguna cosa perquè es
pugui sentir millor.
Si ho volem canviar tot, cal construir la independència del masclisme,
perquè juntes ho podem canviar tot, i si ho volem tot destruïm el patriarcat.
Moltes gràcies!
20.10.13
Ruben Sanchez Ruiz @RobenFawkes
Membre d'Aliats Feministes @aliatsF
Barcelona
...ben aviat tindreu més notícies d'Aliats Feministes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada