RESUM Idees de la ponència de Montserrat Cervera de Ca la Dona
1a Taula debat: “El paper dels
homes en la lluita feminista”20.10.13 organitzada per +aliats feministes
 |
| Montserrat, jo mateix, Fran, Pau i Jordi Montañez. |
MOLTES GRÀCIES MONTSE!!!!
Primer sobre el nom Aliats feministes: La nomenclatura sempre ha estat
una eterna lluita i discussió, per això el concepte Antipatriarcal s’havia consensuat, perquè
Home i Feminista, era en aparença contradicció i a més quan un home deia que
era feminista ens sentíem invadides.... per
això ens agrada més Aliats del feminisme.
La lluita antifranquista va acceptar el feminisme com a part de la
transició però ssnse entendre res. Els
homes de l’esquerra volia tutelar les dones feministes perquè no tenien
consciència ni experiència pròpia de com els havia marcat el patriarcat.
Els anys 80 hi ha un reconeixement de la lluita feminista.
De parlar en masculí, ara parlem en femení. Era absolutament anecdòtic
quan en una assemblea o reunió un home tenia una opinió de suport al feminisme.
Un reconeixement que no significava incorporar les seves aportacions a la seva
vida ni als seus escrits.
El feminisme no reivindica la
igualtat als homes, només igualtat de drets, volem reivindicar la diferència,
reconèixer la diferència. Tots els drets per a tothom , però ara aquesta
”igualtat” dins el patriarcat s’està utilitzant contra els drets de les dones,
perquè no volem la igualtat dins el patriarcat sinó canviar aquest sistema per
a tots i totes.
Que els homes es des-Generin, que s’autoqüestionin, com han estat
socialitzats, que es deconstrueixin. Aquest és el repte i per això estem molt
contents que cada vegada més homes us organitzeu i feu del feminisme un eix
vertebrador.
Que els homes facin formació en matèria de violència masclista, que
vegin les formes i el contingut, és un pas molt important...
Que els homes es formin en sexualitat, en sentiments i emocions i fer
un tot.
La consciència antipatriarcal passada pel propi cos és un procés llarg... Cal discutir entre ells que
vol dir ser home, que volem que vulgui dir ?
En el dia a dia, que un home s’aixequi i assenyali: “Això és
masclista!” té un poder brutal, que es discuteixi amb el seus iguals i
exigeixi, denunciï, que s’hi enfronti i tingui bons arguments.
En altres moviments feministes, existeixen grups d’homes, cridats en
determinats moments i ocasions, com a SUPPORTERS.
Els homes han de conèixer i reconèixer les causes estructurals del
Patriarcat.
En el tema de la violència cal posar l’èmfasi en l’agressor, posar
l’agressor al centre de la violència masclista, prou de culpabilitzar a les
dones en situació de violència masclista.
Dins dels moviments socials, cridar NO és NO, la violència masclista
és molt greu. Quan una dona és agredida cal creure, respectar i escoltar la
seva paraula, la dona porta l’acció, tots els elements, quan diem “parlem-ne”,
parlem-ne si ella vol i ho decideix, només si ella decideix, però cap moviment
social ha de permetre ni posar en dubte la seva paraula ni protegir a
l’agressor. Que hi hagin espais per discutir i dissentir abans que passin les
agressions, molt abans que passin.
De la mateixa manera que es fa una breu exploració i formació com a
activista d’esquerra que es faci de la consciència feminista i això farà que
els moviment socials canviïn i que les dones puguem trobar que aquests
moviments són també un espai segur.. Cal molta Autocrítica. Totes i tots ens
hem d’anar deconstruint i degenerant. Fer-ho en grup és una molt bona aposta
que al moviment feminista ens ha servit molt.
Montserrat Cervera Rodon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada