diumenge, 15 de desembre de 2013

Els homes violents i masclistes (2a part): "Entre els prínceps blaus"

Muntatge de l'aliat Fran J.
Aquest post és la continuació del primer post: 
http://elditalanafra.blogspot.com.es/2013/11/els-homes-violents-i-masclistes-1a-part.html amb l'objectiu de conèixer en profunditat els fills sans del patriarcat, els braços executors, els homes violents masclistes, que són l'enemic més nombrós, actiu i perillós...
No sóc partidari de les classificacions i tipologíes per això el primer post explica les característiques més generals, perquè qualsevol home socialitzat en aquest patriarcat pot arribar a ser un agressor masclista, i això ha de quedar molt clar, al llarg d'aquests 3 anys de bloc he descrit les diferents causes estructurals de la violència masclista, i també haig de ser rigurós i explicar que tots els agressors masclistes no són iguals, no exerceixen la seva violència de la mateixa manera, sí que comparteixen una creença forta d'inferioritat, de rebuig i menyspreu vers totes les dones, i poden camuflarse fàcilment amb una aparença de normalitat dins la societat...entre els prínceps blaus...

Després de 12 anys d'experiència acompanyant a dones en la seva recuperació després de patir processos i situacions de violència masclista, a partir del treball de cicatrització de les seves vivències i seqüeles contrastades més la bibliografia especialitzada i estudis consultats sobre els agressors puc afirmar l'extrema dificultat a proposar una tipología no categòrica, és a dir, hi ha agressors que combinen els diferents tipus de comportaments, perfils i característiques, però tots ells tenen consciència de la seva violència, l'agressor masclista va transformant la seva conducta per sentir-se més segur buscant la major eficàcia per aconseguir la dominació:
  • Agressors cíclics o emocionalment inestables. (segons D.G.Saunders (1992)): Tenen dificultat en descriure els propis sentiments i una imperiosa necessitat de controlar la intimitat. Cobreixen la sensació de poder, dominant a la seva parella i altres membres de la familía. Volen estabilitat, comoditats i “respectabilitat”, sempre estan enfadats, irritables, canviants i amb malhumor...no saps mai qui entrarà per la porta...Saben graduar la seva violència de forma perversa sense deixar proves, busquen intimidar i així assegurar la dependència vers ells. Elaboren una determinada visió del món que encaixi amb les seves rígides creences, tots ells comparteixen els mateixos insults, de fet s’han socialitzat sota el mateix masclisme: “ets burra, ets una bleda, estas boja, ets una guarra, ets una puta, no serveixes per res...” . Emeten queixes sobre la seva parella, els homes violents culpen a la dona de la seva pròpia angoixa...que motiva l'agressió. Típica la Rumiació, un monòleg repetitiu del monòleg interior, obsessionats amb hostilitat, retrets fantasiosos, inculpació a la dona,…una percepció de precissió de lupa pels defectes de la dona i una ceguessa vers els seus propis errors.  La rumiació excita fins al furor, projecta la seva ira en ella., en forma d’amenaces, posssessivitat, agresions físiques, sexuals,…l’agressor masclista s’emprenya si la dona es defensa i també si es manté en silenci. El procés de l’agressió es potencia a si mateix fins al final, tenen una visió en túnel (pensament desconstruït) o en vermell de tota la imatge visual, és insensible a les reaccions i manifestacions de la dona, molt difícil d’aturar enmig del procés violent. Si estan convençuts que ella "l'enganya o hi ha algú altre" és així, creu que té la veritat absoluta. (el tema dels gelos, més endavant dedicaré un post exclussiu)
  • Agressors amb trets psicopàtics (segons Robert Hare (1993)): Només un 1% dels agressors masclistes entren dins aquest grup. Dos trets molt distintius, mai miren enrere, mai miren al passat... i una manca de reacció emocional, manca de consciència moral, culpant sempre a la víctima de la seva conducta, incapaços d’imaginar el patiment que provoquen, zero empatía ...exerceixen la violència contra altres persones també, no únicament contra la “seva” dona,  contra tot aquell/a que s'interposa entre els seus objectius, mentre dura l’agressió mantenen una desconnexió fisiològica interna, la seva violència és extremadament controlada i amb un objectiu clau contra la dona, dominar-la. Marcats trets narcicistes, "delirios de grandeza",...es sitúa per sobre del món, les lleis i el bé i el mal...saps més que ningú de qualsevol tema. Prepotència i arrogància amaguen un jo fràgil. Si és qüestionat responen amb extrema violència.
  • Agressors Hipercontrolats (R.Tolman (1989)): Acumulen frustració i s’expressen a través de la violència, fanàtics del control, obsessius i hiperexigents. Control cap a l’exterior, zero cap a l’interior. Tenen la vessant passiva/agressiva, de semblar "corderitos" a "llops ferotges". Exercir el privilegi de la dominació mitjançant la violència. El que precedeix a la ira, és el sentiment d’haver estat “humiliat”, "que li ha faltat al respecte".Es construeixen creences rígides al voltant de la identitat masculina: "Ser un home de veritat."Si la persona té baixa autoestima encaixa les crítiques injustes com a raonables i correctes perquè concorden amb la autoimatge negativa, per tant es poden fins i tot justificar. L’autoestima baixa, marca una gran diferència entre el que sóc i el que “hauria de ser”.La ira és quan pensen de forma convençuda que els altres els han de valorar més. Es tornen irritables sense raó aparent. Egocèntrica perspectiva, és molt perillós si no es compensa amb trets socials com  l’amor, l’altruïsme i la empatía. Una acció dispara un pensament automàtic rígid i erroni en la majoria de les ocasions, ja que els prejudicis tenen molta força i activen el pensament automàtic. La baixa tolerància a la frustració és causa d’hostilitat molt comuna. A més acumulació de prejudicis i tòpics, més generalitza, a més generalització més malestar acumula la la persona per dins. 

Els homes violents i masclistes es creuen amb el legítim dret d’exercir la violència contra les dones, i la societat actual naturalitza aquesta violència, culpant a les dones de patir-la , de provocar-la, o mirant cap a un altre costat. Els agressors masclistes cosifiquen a la dona, i la veuen com un bé material.


Els homes violents masclistes veuen en la disconformitat i oposició de la seva parella representen un atac a la seva autoritat i qüestionen la seva masculinitat.
Funcionen per pensament dicotòmic:

  • "Si no domino la relació estic sotmés a ella".
  • "Si no tinc tot el control, és que sóc impotent".
  • "Si no tinc el poder, és que sóc ineficaç, sóc un merda".
  • "Si no sóc violent, sóc vulnerable".
  • "Si no està amb mi, no estarà amb ningú".
  • "Si em deixa, és perquè hi ha algú altre".
  • ...

Cito per acabar la cadena de pensaments primaris que acaben en una agressió fruit d’una percepció distorsionada i exagerada:
-Personalització: interpreta accions dels altres especialment dirigides contra ell.
-Selectivitat: es queda amb aquella informació q confirmi la seva percepció i amaga o descarta la que entri en contradicció.
-Interpretació: del motiu neutre o positiu com a negatiu o maliciós.
-Generalització:  “sempre fas igual...estas contra mi”
-Negació automàtica: es passen a ser víctimes, màrtirs... i responsabilitzen als demés de la seva violència. La negació de la seva conducta pot fer amnèsia selectiva i oblidi l’episodi violent.


Fi de la segona Part

Ruben Sanchez 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...