Encara que els estudis i
investigacions també han demostrat que no existeixen patrons, existeix una resistència
a creure, que aquell home era “normal”, treballador, exitós, simpàtic,
agradable…hagi comés aquells actes de violència, el nostre cervell actúa com a “negador”,
no, “no pot ser”, busquem justificacions i excuses que expliquin alló,
arguments simplistes en la mateixa línea de l’ordre patriarcal, amb el mite de
la provocació, dels interessos ocults, de no creure en les testimonis d’aquesta
violència, i tants altres…per mantenir la realitat estable i controlada, per no
qüestionar-la…i així etiquetar-lo com a “monstre”.
En un anterior post, vaig
explicar amb dades, el mite de “masclisme-leninisme”, i com des de moviments
socials i col·lectius d’esquerres es pensa que les actituds i comportaments
masclistes eren només o més probables en homes “tradicionals, conservadors, de
dretes,…” i no és així.
Els comportaments violents i masclistes
perpetrats per aquests “protagonistes militants progres”, que no s’ajusten a “l’imaginari
del maltractador”, poden ser encara molt menys reconeixibles, i actuar amb més
impunitat, les dones que s’han atrevit a denunciar o manifestar aquesta
realitat “del bon company”, explicar una agressió, han estat silenciades,
excloses, o acusades de fer “oposició política” o traidores a la causa… trencar
amb el concepte que és un problema privat i la resistència que aquestes coses també
és “l’enemic masclista” i està a tot arreu.
El mite de la “dona activista”, l’imaginari
que la dona feminista i lluitadora, ha de ser forta, independent,activa,segura,
sense contradiccions,… i això fa més difícil l’autoreconeixement de les
situacions de dependencia i violencia, la vergonya de la reacció a “decepcionar”
a les companyes i companys, la por a les conseqüències…Ser feminista, activista,…no
significa que no es necessiti tot el suport de les amistats i/o professionals
especialitzats/des,per trencar amb relacions abussives o per recuperar-se
emocionalment , precissament reconèixer limitacions i contradiccions,
identificar, escoltar, compartir, dialogar, són pràctiques feministes molt
saludables per sortir de situacions de violencia.
Ser conscients i tenir clara la posició
contra el maltracte i les violències masclistes, per actuar i no ser cómplices,
no existeix la neutralitat davant dels maltractaments, i tenim el deure d’oferir
l’acollida i el suport necessari, i percebre les senyals per detectar quan una
dona estigui patint violència masclista, no jutjar-la sinó escoltar-la, encoratjar-la,
acompañar-la, i ser capaces/ços de mirar més enllà de la imatge, de l’aparença,
dels prejudicis, desarticulant així els
imaginaris de gènere, ja constitueixen pràctiques de lluita social contra les
violències masclistes.
@RobenFawkes
PD: Aquest post està dedicat a Magda, que m’ha donat a conèixer un material
excel·lent, i és un resum de l’article Rompiendo
imaginarios: maltratadores políticamente correctos, de Barbara Biglia y
Conchi San Martín, del llibre altament recomenable: ESTADO DEL WONDERRA
També recomano la lectura dels textos, d’un dels primers links del bloc:
TIJERAS PARA TODAS: http://www.lahaine.org/index.php?p=48085
Ah! Bob Marley era un
maltractador masclista. Boikot!
5 comentaris:
Como siempre das en el clavo Ruben. Los abusadores también responden a esa descripción pero nuestras cabecitas se niegan a creer que ese hombre tan amable y cariñoso pueda ser capaz de haceler eso a una criatura indefensa... Como va a ser un mal nacido?! Lo peor es cuando sabes que mejor callar porque ni siquiera te creeran en tu propia casa.... Algunas tienen suerte y llega un día en que se pueden liberar y entonces crecer en plenitud.... Otras no lo consiguen y por eso es tan importante lo que dices de escuchar sin juzgar, acompañar, apoyar... La verdad te libera, el amor, el propio y el de quienes no esperan nada a cambio, te hace mas fuerte... Un abrazo
Gracias,Ruben, por romper esquemas. Es cierto, que la gente que no tiene idea del maltrato, busca estereotipos, tanto en el tipo de hombre, como de mujer...yo me tuve que escuchar que no tenía perfil de mujer maltratada. Claro, si tienes cultura, personalidad fuerte, la cabeza bien amueblada...como vas a soportar ciertas cosas??? Y el tema no es tan simple, es mucho más complejo. Además, mi maltratador, como tu bien dices, tiene un aspecto agradable, inteligente, trabajador...El típico santo que no ha roto nunca un plato.....
La gente debe concienciarse de que los estereotipos, en el maltrato, no existen...
Gracias por seguir explicando y ayudando a tod@s para entender un poco mejor los conceptos.
Por cierto, una pena lo de Bob Marley...hay unos cuantos que se me han caido del pedestal, hoy ha sido Bob...Me dolió mucho mi "dios",del que no diré nombre, pero suele ir con bombín y de gira con Serrat...una lástima...
Salud y un abrazo.
"Niégate a sufrir por amor, declárate en huelga afectiva, haz las paces con la soledad y atempara la necesidad de amar por encima de todo y a cualquier precio. Rescata el amor propio, tu primer gran amor a partir del cual se generan los otros."
walter riso
Me interesa lo poco que entiendo de tu blog, y aunque estoy muy a favor de que utilices el catalan, me gustaría saber si hay alguna herramienta de traducción. Espero tu respuesta. Ali
Salud Alaitz.S, en la columna de la derecha arriba del bloc, encima del homenaje a "patricia heras" tienes un "traslate this blog" y puedes traducir el bloc entero y al instante a cualquier idioma del mundo.
Un abrazo y gracias por tu interés en el bloc.
R.Fawkes
Publica un comentari a l'entrada