Trencant mites, l'imaginari de l'home violent

Un dels mites que més costa destruir, és el que pesa sobre “l’estereotip de l’home violent,  l’home maltractador”, tant la societat en general com els/les professionals, tenen l’opinió generalitzada d’un “perfil”: home fracassat, ignorant, de baix nivel cultural, amb problemes d’alcohol i toxicomanies, amb conductes delinqüencials, aturat, amb poques habilitats socials, amb antecedents de violencia intrafamiliar,que ha patit maltractaments a la infancia, amb patologíes de salut mental… i l’esforç dels/les que treballem en la lluita contra la violència masclista sabem que no és així.

Encara que els estudis i investigacions també han demostrat que no existeixen patrons, existeix una resistència a creure, que aquell home era “normal”, treballador, exitós, simpàtic, agradable…hagi comés aquells actes de violència, el nostre cervell actúa com a “negador”, no, “no pot ser”, busquem justificacions i excuses que expliquin alló, arguments simplistes en la mateixa línea de l’ordre patriarcal, amb el mite de la provocació, dels interessos ocults, de no creure en les testimonis d’aquesta violència, i tants altres…per mantenir la realitat estable i controlada, per no qüestionar-la…i així etiquetar-lo com a “monstre”.

En un anterior post, vaig explicar amb dades, el mite de “masclisme-leninisme”, i com des de moviments socials i col·lectius d’esquerres es pensa que les actituds i comportaments masclistes eren només o més probables en homes “tradicionals, conservadors, de dretes,…” i no és així.

Els comportaments violents i masclistes perpetrats per aquests “protagonistes militants progres”, que no s’ajusten a “l’imaginari del maltractador”, poden ser encara molt menys reconeixibles, i actuar amb més impunitat, les dones que s’han atrevit a denunciar o manifestar aquesta realitat “del bon company”, explicar una agressió, han estat silenciades, excloses, o acusades de fer “oposició política” o traidores a la causa… trencar amb el concepte que és un problema privat i la resistència que aquestes coses també és “l’enemic masclista” i està a tot arreu.

El mite de la “dona activista”, l’imaginari que la dona feminista i lluitadora, ha de ser forta, independent,activa,segura, sense contradiccions,… i això fa més difícil l’autoreconeixement de les situacions de dependencia i violencia, la vergonya de la reacció a “decepcionar” a les companyes i companys, la por a les conseqüències…Ser feminista, activista,…no significa que no es necessiti tot el suport de les amistats i/o professionals especialitzats/des,per trencar amb relacions abussives o per recuperar-se emocionalment , precissament reconèixer limitacions i contradiccions, identificar, escoltar, compartir, dialogar, són pràctiques feministes molt saludables per sortir de situacions de violencia.

Ser conscients i tenir clara la posició contra el maltracte i les violències masclistes, per actuar i no ser cómplices, no existeix la neutralitat davant dels maltractaments, i tenim el deure d’oferir l’acollida i el suport necessari, i percebre les senyals per detectar quan una dona estigui patint violència masclista, no jutjar-la sinó escoltar-la, encoratjar-la, acompañar-la, i ser capaces/ços de mirar més enllà de la imatge, de l’aparença, dels prejudicis, desarticulant així  els imaginaris de gènere, ja constitueixen pràctiques de lluita social contra les violències masclistes.

@RobenFawkes

PD: Aquest post està dedicat a Magda, que m’ha donat a conèixer un material excel·lent, i és un resum de l’article Rompiendo imaginarios: maltratadores políticamente correctos, de Barbara Biglia y Conchi San Martín, del llibre altament recomenable: ESTADO DEL WONDERRA

També recomano la lectura dels textos, d’un dels primers links del bloc: TIJERAS PARA TODAS: http://www.lahaine.org/index.php?p=48085

Ah! Bob Marley era un maltractador masclista. Boikot!