dissabte, 4 de gener de 2014

Violència masclista és Violència quotidiana


Violència diària, és violència masclista, en aquest text una companya exposa de forma clara amb diferents exemples algunes agressions masclistes quotidianes, que els homes masclisexecuten impunement, per reflexionar sobre la "reciprocitat de les violències" o per aquells neomasclistes que "equiparen" amb "tots ho patim, tots som violents entre nosaltres, o la societat és violenta" , la societat és patriarcal, és profundament masclista, homòfoba, racista, classista,…
Gràcies companya pel teu testimoni! 
Una forta abraçada feminista companya!

"Ahir tornant amb metro a casa, un home em va fotre la mà al cul. No és que hi hagués una gran aglumeració de gent i fos accidental, estàvem pràcticament sols i va ser absolutamen premeditat. Encara no fa una setmana, tornava cap a casa travessant el Raval i un home que caminava prop meu (estàvem absolutament sols) va començar-me a fer insinuacions sexuals d'allò més desagradables. Vaig haver de trucar el meu xicot, de la por que vaig passar. Una nit, quan el metro ja s'havia acabat, volia tornar caminant des de Gràcia fins a casa i no ho vaig poder fer perquè al primer portal de Gran de Gràcia ja m'havien dit de tot i m'havien fet sentir altament incòmoda. Vaig haver d'agafar un taxi. Una nit de cap d'any, amb unes amigues, ens trobàvem per la Rambla i vam haver de fugir corrent i amagar-nos quan uns nois (que no coneixíem de res) ens van començar a tocar pel carrer i fins i tot ens van fer algun petó a la boca contra la noatra voluntat. Una altra nit de cap d'any, tornava amb la RENFE cap a casa i em vaig adormir. Quan em vaig despertar, dos xavals joves m'estaven fent fotos. Vaig decidir enfrontar-m'hi però ningú del vagó va recolzar-me. Un dels xavals em va advertir que no em trencaria la cara perquè era "una mujer". Un dia, malalta d'angines, em dirigia cap al CAP de Ciutat Vella perquè em miressin. Um vell va començar a fer-me comentaris molt desagradables. Vaig mirar-li els pantalons i s'estava fent una palla. Un altre vespre, caminant per l'Eixample Esquerra, un home va començar a cridar com un desesperat que era una guarra que em rascava el cony. Així, sense cap motiu i perquè ho sentís tothom. Vaig mirar d'enfrontar-m'hi, però va amenaçar-me. 


Això només són uns quants exemples en primera persona de la violència masclista invisible que experimentem les dones a diari en una societat que fa fàstic i que encara permet que les dones, pel fet de ser-ho, haguem de veure'ns denigrades i humiliades amb quotidianitat. És una violència d'una alta perversitat perquè, al no ser violència física, correm el perill d'assumir-la com quelcom normal i també és perversa perquè és difícil d'imaginar -fins i tot per alguns dels homes més conscienciats en la matèria- fins a quins extrems pot arribar. Cal dir-ho i fer-ho saber i això és el que em proposo. Perquè les llàgrimes d'odi, ràbia i impotència deixin de ser ermes. Perquè les dones no ens ho mereixem i, canviar-ho, és responsabilitat de totes i tots.

Això només són uns quants exemples en primera persona de la violència masclista invisible que experimentem les dones a diari en una societat que fa fàstic i que encara permet que les dones, pel fet de ser-ho, haguem de veure'ns denigrades i humiliades amb quotidianitat. És una violència d'una alta perversitat perquè, al no ser violència física, correm el perill d'assumir-la com quelcom normal i també és perversa perquè és difícil d'imaginar -fins i tot per alguns dels homes més conscienciats en la matèria- fins a quins extrems pot arribar. Cal dir-ho i fer-ho saber i això és el que em proposo. Perquè les llàgrimes d'odi, ràbia i impotència deixin de ser ermes. Perquè les dones no ens ho mereixem i, canviar-ho, és responsabilitat de totes i tots".

9 comentaris:

francesc matas salla ha dit...

Penós aquest comportament destructiu d' unes persones (homes) vers les dones (com si no fossin persones).
Una frase d'una actriu famosa (Malene D o Marilyn M?):
"Un cavaller és un llop amb paciència".

CARINA AGUSTIN ha dit...

Aquests comportaments son una falta de respecte vers les dones per sols fet de ser.ho.
Els homes es creuen amb el dret de dir o fer coses que son veritables barbaritats.
Quan s.acabaran aquests comportaments que impliquen un sentiment de superioritat?
Seguirem lluitant per la igualtat i per ser tractades com a persones, amb el respecte que mereixem!
Tot arribarà!

CARINA AGUSTIN ha dit...

Aquests comportaments son una falta de respecte vers les dones per sols fet de ser.ho.
Els homes es creuen amb el dret de dir o fer coses que son veritables barbaritats.
Quan s.acabaran aquests comportaments que impliquen un sentiment de superioritat?
Seguirem lluitant per la igualtat i per ser tractades com a persones, amb el respecte que mereixem!
Tot arribarà!

CARINA AGUSTIN ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sergi ha dit...

M'he estat mirant aquest bloc i sincerament m'ha donat molt bona impressió, felicitats!

Tot i això, però, (sempre hi ha un però malauradament jaja), em pregunto fins a quin punt un home, per més feminista que sigui, ha de dedicar-se continuament a defensar les dones. I doncs, això no seria una altra manera de perpetuar actituds masclistes? Elles ja poden defensar-se totes soles!

Gràcies i salut!

Ruben Sanchez Ruiz ha dit...

Hola Sergi,gràcies pel teu comentari.
jo crec que denunciar les violències masclistes com a home és un acte de responsabilitat, de reconeixement i fins i tot de justícia donat l'estat actual.
Per suposat que les dones poden defensar-se soles, ho fan, des de fa segles, són fortes i resilients, però es tracta de fer canvis com a homes també i així multiplicar les lluites contra un enemic comú: El Patriarcat.
Una forta abraçada
Ruben

CARINA AGUSTIN ha dit...

Hola Sergi. No es tracta de defensar les dones si no uns ideals justos i igualitaris. I fer desapareixer el topic de que "tots els homes son iguals"... doncs aqui es demostra q hi ha una agrupació on hi ha l.interes de fer canviar l.actitut masclista dels homes i la societat patriarcal feta i manada pels homes.
Educar les generacions q pugen es l.objectiu per aconseguir igualtat de genere i intentar fer entendre els homes d.ara q cal un canvi d pensament, actituts i sobretot solidaritat amb les dones.
Una salutacio.
Carina.

Anònim ha dit...

Hola Ruben, despres de llegir-me forces entrades del teu blog (algunes m'agraden una mica més i d'altres no tant) crec que seria bó pensar en no generalitzar amb els col·lectius.

Per això enllaço, amb el teu permís, un article d'Empar Moliner del 2005:

http://elpais.com/diario/2005/11/26/catalunya/1132970845_850215.html

Estic convençut que no ho prendràs com una crítica negativa, tampoc cap a la resta de persones que comentem plegats en el teu blog (en el que desitjo de cor que cada dia en siguem més)

Salut!

Ruben Sanchez Ruiz ha dit...

Bones, m'he llegit l'enllaç a l'article de l'Empar Moliner, i lamentablement estic força en desacord.
Empar és una gran escriptora i còmica, i un xic provocadora…per tant no és cap experta en violència masclista.
Els homes aggressors masclistes són molts més que els que colpegen a les seves dones…les comparacions que fa no són gens adequades…s'oblida d'una variable: el gènere.
Ella equipara els gelos, i no és gens simètric, en absolut, s'oblida de la possessió, de l'opressió, de la discriminació,…frivolitza molt i és un problema social molt greu...
Salut i gràcies pels vostres comentaris!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...