Perquè estic convençut que petites accions, però al mateix temps grans accions, petits gestos, actituds de desobediència, actes de coratge extrem davant les injustícies, contra els abusos de poder i la discriminació, contra l'estat actual, contra tota discriminació, sigui quina sigui, he titulat aquest nou post: Imitem a Rosa Parks.
Rosa Parks, l'any 1955 es va negar a cedir el seu seient a un home blanc, amb 42 anys, aquesta dona afroamericana va desafiar l'ordre social imposat, el racisme institucional de tota una societat, amb el seu gest de desobediència va provocar una espurna, que va encendre la ràbia i indignació.
L'1 de desembre de 1955, ella sola, va prendre l'autobús públic, i no es va aixecar quan li van exigir que cedís el seient, sota coacció, va haver altres persones que atemorides ho van fer, però ella va realitzar "resistència pacífica activa"...i es va negar a seguir essent vulenrada, aquest coratge, és molt necessàri en els moments que estem vivint, davant de l'imperialisme econòmic, davant de les polítiques que valoren més les xifres que les persones ...tot just ha passat un any del 15M, aquells dies que vaig viure en primera persona, amb el convenciment que hi hauria un abans i un després, i així ho crec...
Bé, tornem a Rosa Parks, perquè aquest post és un homenatge: Rosa, en una entrevista a la BBC, va dir "cuanto más obedecíamos, peor nos trataban"... una reflexió interessant, que ens pot ser molt pràctic davant situacions de violència masclista i abús de confiança, la rebelió, el fet de dir NO! amb força, amb el cap ben alt, expressar PROU! és la reafirmació com a persones, "sóc una persona, tinc els meus drets i llibertats", i ningú té dret a trepitjar-nos, sigui qui sigui ( parella, familiar, agent...) ni enlloc.
Contra la violència, és importantíssim trencar el silenci, i per això és imprescindible crear xarxes de suport, de solidaritat perquè aquest fet sorgeixi, que donin força necessària i consciència de la in-justícia.
Rosa Parks, aquella nit va estar detinguda, i al cap de pocs dies, un jove Martin Luther King va organitzar una protesta que va durar 382 dies...quan la "Corte Suprema" va abolir les segregacions. Un gest valent, que es converteix en una resposta col·lectiva, en una lluita social que dura fins l'actualitat.
El 2005 Rosa Parks, va morir, amb 92 anys, i durant tota la seva vida va viure per la lluita dels drets civils i contra el racisme,...que la seva valentía no quedi en l'oblit de la història patriarcal i capitalista.
Una forta abraçada per a totes i tots que no es conformen amb la realitat i caminen cada día per construir un món més just , lliure i igualitari, només hem d'imitar a Rosa Parks.
@RobenFawkes
Més info:
http://www.rosaparks.org/
http://www.biography.com/people/rosa-parks-9433715
1 comentari:
Bona nit!
Ja havia escoltat parlar de la Rosa Parks, pero no sabia tota la historia següent amb el King.
Un exemple de llibertat i actitut positiva. Revolució en estat pur...sense fer mal a ningú, simplemente revelant-se contra les injusticies.
M'agradat molt. Dóna força i et fa entendre que el que s'està fent ara, no és un impossible. Som salmons, pujant contra corrent, però amb l'ànima plena i amb ganes de canviar la merda que ens ofereixen.
Com sempre, encantada de llegir-te.
Molta força i revolució.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada