dissabte, 12 d’agost de 2017

STALKING Apunts des de la praxi professional


STALKING: APUNTS DES DE LA PRAXI PROFESSIONAL

RUBÉN SANCHEZ RUIZ
Psicòleg clínic i social
Formador en matèria de violència masclista i Agent d’Igualtat.
  

Al llarg d’aquests 15 anys d’experiència professional com a psicòleg he pogut observar en l’atenció i intervenció d’acompanyament i orientació a dones supervivents a diferents formes i tipus de violència masclista a l’àmbit de la parella com després del trencament de la relació sentimental s’inicia un procés d’assetjament o stalking contra la dona per part de l’agressor masclista.

Quan vaig començar a llegir sobre stalking em va sorprendre que diferents autors i autores no parlessin de forma explícita de violència directament com a tal, ja que la invasió de la intimitat, el control del temps i dels espais de la persona és una greu forma de violència i dominació.

He pogut detectar i classificar diferents tipus de conductes d’stalking o d’assetjament en funció dels diferents objectius que vol aconseguir l’agressor:

Objectiu 1 “Reconquesta o reconciliació”: En una primera fase l’agressor pot tenir un comportament igualment intrusiu però dins la seva pròpia fantasia de la “reconquesta” o “reconciliació”, és a dir enviant regals com rams de flors, perfums, bombons,...i també missatges romàntics, whatsapps, cartes o mails “d’amor”,...per aconseguir l’atenció i captar de nou l’interés en ell...també pot optar per demanar disculpes, fent falses promeses o exigint una darrera oportunitat per restablir la relació... si la resposta és negativa o és aquella que l’agressor no vol escoltar, per tant no obté el que ell vol, pot anar pujant la intensitat de l’assetjament i pot canviar dràsticament les seves conductes incrementant la seva violència i brutalitat en qüestió de segons o minuts, he pogut observar converses de whatsapp on just sota el missatge “ets la dona de la meva vida, sense tú no puc viure” , davant el silenci de la dona com a resposta, l’agressor contesta “ets una mala puta i una malfollada”.
Són comuns també una sèrie de comentaris o missatges carregats de xantatge emocional, del tipus “si no tornes amb mi em suïcidaré”...aquests tipus de missatge busca alimentar el sentiment de culpabilitat de la víctima i aconseguir que torni amb ell, considero que són un indicador d’alt risc i de perill d’agressió física que no es pot ignorar ni per la pròpia dona ni pels diferents serveis i institucions ( judicials, fiscalia, policials,...) implicats en l’atenció i abordatge d’aquests casos.

Objectiu 2 “ets meva i de ningú més” : Destruir el sentiment de control de la pròpia vida, de la llibertat de viure i decidir per ella mateixa un nou projecte vital:
Exercir control extrem inclou conductes com seguiment físic, aparicions sorpresa al domicili, al portal de casa ,al lloc de feina,...-Ús de terceres persones o fins i tot contractar detectius privats per obtenir informació de la persona, per saber si ha canviat de domicili, de feina, de telèfon, si té una nova relació de parella,...per continuar amb les aparicions i fer acte de presència, per continuar amb l’assetjament.
Un nivell més greu dins aquest objectiu seria la usurpació o suplantació de l’identitat, invasió dels comptes de correu, enviament de missatges a l’empresa o fer múltiples reclamacions d’ella com a treballadora per perjudicar-la a l’àmbit laboral o aconseguir que l’acomiadin o també la creació de comptes amb el seu nom a les xarxes socials,...també dins aquesta categoria s’utilitza l’anomenada “porno-venjança”[1].

Objectiu 3 “Si no m’estimes, em tindràs por”: La suma dels anteriors objectius ja comporta destrucció de recursos personals, però aquí es posa en marxa tot un conjunt de noves agressions per aconseguir la intimidació i el terror, la idea que es transmet és que “això no acabarà mai”, a través de missatges, centenars de trucades, emails alliçonadors, missatges anònims amenaçants, pintades al domicili amb insults,...també la destrucció de béns o propietats personals de forma reiterada: cremar la catifa de l’entrada del domicili, trencar el interfono, fer malbé la porta o el pany de la casa, punxar les rodes del vehicle, tallar subministraments ( tallar cables elèctrics, tuberies aigua,...)...

Les diferents formes de violència aquí mostrades en els diferents 3 objectius no tenen perquè ser seqüencials, es poden donar en diferent ordre o de forma simultània, o només mostrar conductes d’un dels grups citats.

Si entre l’assetjador i la víctima hi ha fills/lles en comú, tot es complica molt més, aquets fills i filles són emprats com a arma de vigilància 24h per part de l’agressor, com a transmissors de missatges amenaçants, són els missatgers d’insults, o per perpretar interrogatoris a la mare sobre la seva vida sexo-afectiva, sobre qui entra i qui surt de casa, si dorm algun altre home, saber a quina hora arriba la mare de treballar, amb qui queda la mare el cap de setmana,...Molts agressors masclistes utilitzen com a excusa “només vull quedar amb tú per parlar dels nostres fills” com a excusa i falsa preocupació pels fills i filles, per després exigir converses a soles o íntimes amb la dona,  imposant trobades amb l’objectiu de “reconquesta” ja que després en la trobada no fan cap pregunta sobre els fills i filles que tenen en comú. Davant el rebuig l’agressor “progenitor” torna a culpabilitzar a la dona com a “mala mare i manipuladora”, en aquest cas dient als fills i filles, “si no podem tornar a estar tots junts com a família és per culpa de ta mare que ja no m’estima”, això provocarà situacions de conflicte, malestar i afectació emocional ( ràbia, ira, impotència,...) als seus propis fills/filles que descarregaran contra la mare, la culpabilitzaran i aquesta haurà de gestionar-ho, un nou factor estressor i obstacle en la seva recuperació emocional.

L’Stalking com a assetjament o forma continuada de violència comporta una sèrie de seqüeles en les persones perjudicades, que donaria per un article sencer només per parlar d’aquest tema. La principal afectació o conseqüència directa és l’esgotament progressiu dels recursos personals i una sensació d’indefensió apresa, “que no es pot fer res perquè això s’aturi”. La impotència, la por i la tristesa inunda la vida de la dona, per això és tan important oferir un bon acompanyament terapèutic especialitzat, que empoderi i doni pautes concretes, que torni a transmetre la sensació de control de la seva pròpia vida.

És cert que també alguns casos en els quals he intervingut l’agressor no havia tingut cap tipus de relació sexo-afectiva prèvia a l’assetjament amb la víctima, cap contacte conscient o intencionat per part de la víctima amb l’agressor, és a dir que podia haver una interacció puntual, casual a un carrer del mateix barri, una interacció a una botiga o coincidència casual a l’espai públic, ...aquest pot ser un detonant suficient per un agressor obsessiu, a partir del qual comença a construir tota la seva pel·lícula o fantasia al voltant del seu objectiu “estar amb ella”.

Però continuo mantenint que sense menystenir la gravetat dels casos d’assetjadors sense cap tipus de vincle afectiu previ amb la víctima, en la majoria de casos l’agressor és l’ex-parella. Dels diferents casos que he intervingut la mitjana de durada de l’stalking és entre 1 i 5 anys de mitjana, i les relacions de parella pot variar des de 3 mesos fins a 15 anys de relació de parella. L’assetjament o stalking començaria un cop es comunica el trencament de la relació sentimental.

Les primeres pautes que dono davant una situació d’aquest tipus és la indiferència i la ignorància. És a dir no contestar a cap de les senyals, ni trucades ni missatges, així l’agressor no disposi d’un motiu extra, de cap tipus de missatge que ell pugui interpretar amb el significat que ell li vulgui donar. Per tant ha d’obtenir el silenci com a única resposta, com a forma d’exclusió social, el silenci com a límit clar, “no et vull a la meva vida”, sense dir-li explícitament el silenci també significa això, qualsevol altra construcció per exemple insultar-lo ell pot interpretar-ho com “encara m’estima, li importo perquè m’ha contestat”.

A nivell de xarxes socials el bloqueig és la conducta més coherent davant de l’assetjament. Si l’agressor no es cansa en un període de temps ( d’un a tres mesos) o incrementa la seva conducta violenta, cal recopilar el major nombre de proves (“screenshoot” o “pantallazos”) si es tenen sí que és recomanable denunciar-ho com a stalking a una comissaria de policia, també es pot redactar la denúncia amb còpia de les proves i presentar-ho tot al jutjat de guàrdia corresponent. Sempre és millor l’assessorament jurídic d’una advocada o advocat especialista abans de presentar la denúncia corresponent. Tot i els canvis al codi penal en el reconeixement d’aquest nou delicte d’stalking calen canvis estructurals importants en tot el sistema judicial per poder atendre de forma adequada a les víctimes i supervivents d’stalking i així reduir al màxim la victimització secundària.

 atacant la seva qualitat de vida suport i retornar un sentiment de seguretat i control de la seva vida, tornar a sentir que la
Crec que en general existeix la resistència a pensar que l’stalking pot acabar en violència física o fins i tot en intent d’assassinat, no es vol creure que això pot passar, ningú vol posar-se en la pitjor de les situacions, ningú vol imaginar que això sigui així...però cal avaluar el risc de la situació periódicament i el tipus d’assetjament i violència per determinar quines són les millors actuacions i pautes tàctiques per aconseguir aturar a l’agressor, si no ho fa per ell mateix pel cansament, el sistema judicial i policial haurà d’actuar amb contundència perquè així sigui. Al llarg de tots aquests anys no he conegut cap persona que li agradi viure amb un sentiment de por constant, o en estat de guàrdia permanent vigilant constantment els seus moviments, els horaris, els llocs per on passa per evitar que aparegui de sobte l’agressor...però també és freqüent observar a professionals que “treuen importància “ a aquestes situacions d’assetjament o culpabilitzen a la perjudicada dient “que li has fet” perquè això passi. Una qüestió important com a professional és evitar ser alarmista i generar més ansietat a la perjudicada, i al mateix temps tampoc treure importància a la situació, mantenir el temple i facilitar eines a la persona perjudicada d’autoprotecció, cal analitzar cada cas d’stalking en la seva profunditat i veure que està passant i des de quan.

Com es pot deduir és important oferir un suport professional especialitzat, tant a nivell jurídic com a nivell psicològic, perquè ja he dit que les conseqüències per a la salut de les persones perjudicades poden ser molt greus, perquè l’agressor està atacant la seva qualitat de vida, ataca la seva tranquil·litat, ataca la seva vida. La intervenció professional va orientada cap al suport segur i  poc a poc retornar un sentiment de seguretat i control de la seva vida, tornar a sentir que la seva vida és seva i no dels desitjos de l’agressor. La intervenció psicològica especialitzada basada en el paradigma de la resiliència i amb perspectiva de gènere vol injectar coratge i confiança a la supervivent, perquè les institucions tenen els seus límits i al llarg de les 24h que té el dia ella estarà moltes hores ella sola enfrontant-se a l’stalking. Cal buscar un equilibri entre prudència i obsessió quan estàs patint stalking i no és gens fàcil. Dotar d’eines per abaixar el sentiment de culpabilitat, i canalitzar altres emocions com la ràbia, la ira, la impotència i la por. Tenir capacitat per desconnectar i també estar disposada a fer canvis en la teva vida diària, és totalment injust perquè ella no ha fet res que motivi aquest stalking, però ara per ara els sistemes tenen límits però cal ser conscient, en ocasions seran canvis temporals i en altres lamentablement canvis radicals ( canvi d’habitatge, canvi de barri, canvi de feina, canvi de número de telèfon, canvi de nom i cognoms...).

Per acabar comentar que el 95% dels homicides són homes[2], sí homes i la gran majoria dels assetjadors són homes, són agressors masclistes que es creuen amb el dret d’invair la vida de les dones que les veuen com a objectes o propietats. Dic això de forma contundent per evidenciar que en moltes de les pel·lícules i sèries contemporànies s’ha enfocat l’stalking o s’ha volgut crear un imaginari on l’agressora o assetjadora és una dona, dos exemples “Atracción fatal” o “Acoso”, la psicòpata o assassina és una “dona despechada” rebutjada per un home, així es construeix l’imaginari i es dóna força al mite de "la malignitat de les dones", un dels principals mites masclistes que enforteix el patriarcat amb tota la seva maquinària. No estic afirmant que una dona no pugui desenvolupar o executar conductes d’stalking, el que vull mostrar és que resulta pervers com aquests films no mostren una crua i duríssima situació molt més comuna, com és que l’stalking està vinculat a conductes prèvies abans d’un feminicidi. Aquests films no mostren que 1/3 dones europees han patit una agressió masclista[3], que 2/3 dones eren assetjades per l’ex-parella home, que ¼ de les dones han estat assetjades per un conegut home, que 1/8 dones han estat assetjades per un home desconegut o sense cap vincle amb ell. Com vegeu realitat i ficció no apunten cap al mateix objectiu, una llàstima que el cinema no sigui una eina pedagògica de denúncia per canviar la societat profundament masclista en la que vivim, on cada any a tot el món es produeixen 66000 feminicidis, és a dir homes que assassinen dones pel simple fet de ser dones.

Bibliografia

EWANS, P. El abuso verbal. La violència negada. Javier Vergara Editor, Grupo Zeta. Argentina,2000.
SANCHEZ RUIZ, R. La mirada de Michonne. Editorial Tigre de Paper, Manresa,2014.
KONKLE,K. ¿Estás segura? Autodefensa y las claves de la auténtica seguridad. Ediciones QVE, Barcelona,2012.


[1] Porno-venjança és el terme per definir de forma col·loquial una forma de violència masclista com és utilitzar les dades personals de la dona ex-parella després del trencament sentimental, com són el nom i cognoms, imatges de la cara i el cos, vídeos realitzats en un context d’intimitat de la parella i fer-ne una difusió massiva en webs de contactes o webs de serveis sexuals, grups de whatsapps, i en general a les xarxes socials, evidentment sense cap tipus d’autorització prèvia de la persona perjudicada i amb l’únic objectiu de vexar i danyar la integritat psicològica de la mateixa com a forma de venjança per la ruptura.
[2] Dato extraido del Estudio Mundial del Homicidio 2013 UNODC (Unidad de las Naciones Unidas contra la Droga y el Delito) pág.5 “…Aunado a lo anterior, cerca de 95% de los homicidas a nivel global son hombres, un porcentaje más o menos constante de país a país y entre regiones, independientemente de la tipología de homicidio y del arma empleada”.

[3] Macroencuesta sobre violencia contra las mujeres a nivel europeo realizada por la Agencia Europea de Derechos Humanos (FRA) 2014 a petición del Parlamento Europeo: … En la UE, el 18 % de las mujeres han sido objeto de acoso a partir de los 15 años de edad, y un 5 % de las mujeres lo habían experimentado en los 12 meses previos a la encuesta. Esto implica que 9 millones de mujeres en la UE fueron víctimas de acoso en un periodo de 12 meses.
En torno al 12 % de las encuestadas indicaron que habían experimentado alguna forma de agresión o incidente sexual por parte de un adulto antes de los 15 años, lo que equivaldría a 21 millones de mujeres en la UE.
Los resultados revelan que el 30 % de las mujeres que han sido víctimas de agresiones sexuales por parte de su pareja actual o de las anteriores, habían sufrido también violencia sexual en la infancia.
http://www.infocop.es/pdf/MacroencuestaFRA2014.pdf

PD: Tot el meu suport a Juana R i els seus fills, contra la persecució judicial que està patint.  Protegir i defensar els seus fills davant un progenitor maltractador no és cap delicte! Davant un sistema patriarcal i una justícia masclista, la desodediència és la única sortida. #Juanaestáconmigo #TodxsconJuana
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...