divendres, 5 d’agost de 2011

El perquè de la necessària Autodefensa Feminista

Un terme que suscita tot tipus de crítiques, i on en els debats feministes encara genera molta discussió, és el tema del dret legítim a l'Autodefensa.

Està clar que volem un món diferent, sense guerres ni guerrers, sense cap tipus de violència, en cap àmbit ni públic ni privat, volem la violència fora de les nostres vides quotidianes, no volem violència en cap racó d'aquest món, però la realitat del dia a dia pressiona causant milers de víctimes,som testimonis de milions d'agressions diàries de tipus: psíquic, físic i sexual, ....com reaccionar davant de tot això?
Parteixo de la definició de Malcom X , de les discussions amb el Dr.Martin Luther King sobre el seu pacifisme gandhià, en canvi Malcom contraposa l'autodefensa, "cuando la violencia es defensa, no es violencia, es autodefensa", és a dir legítima defensa, repel·lir una agressió,...molt inspirat en les arts marcials japoneses, que promouen l'antiviolència, per exemple en el Karate (estil Shito-Ryu), mai existeix el cop com un atac, sempre és una resposta defensiva, de protecció posterior o de forma anticipada a una conducta violenta, a algú que vulgui fer mal, o tingui la intenció de danyar la teva integritat física.


Determinades respostes davant la por i el perill són cultivades per norma general des de la infància, per socialització, als "nens-homes" s'ens educa per respondre amb violència, de forma natural, i enfrontar-se amb altres (es reforça l'Atac i/o Fugida) i a les "nenes-dones" per callar, dissimular, obeir, atemorir-se, (es reforça la Paral·lització i/o Sumissió), alimentant aquest cercle i motllo sexista amb frases del tipus: "Compte amb el que fas", "vigila amb qui vas", "que feies a aquelles hores tú sola..." "no tindràs por vivint sola?" , traslladant la responsabilitat de les agressions contra les dones , transformant-la en sentiment de culpabilitat, projectant una imatge de vulnerabilitat, que "necessiten un home que les protegeixi o les defensi" i així descarreguen de responsabiltat als agressors masclistes.


Per trencar aquesta visió de rol estereotipada, i avançar cap a la igualtat real i el respecte a la diferència, és important trencar amb el rol passiu vs actiu, i es pot començar ara i avui:

Primeres Instruccions molt bàsiques: 
  • Confia en tú mateixa, si sents que és una agressió, és una agressió!
  • Treballa el teu cos, fes exercici, enforteix-lo!
  • Camina amb seguretat, Okupa el teu espai vital.
  • Confía en el teu propi criteri. Si tens la sensació i intuïció que passa alguna cosa, o perill: actúa, crida, surt,fuig, córrer,truka...canvia d'escenari cerca ajuda i suport. No callis!
  • Recorda el teu dret a expressar i donar força al teu NO,  digues NO de forma clara i Contundent!! Ningú ni res té dret a imposar-te res que tú no vulguis fer o que t'imposin deixar de fer algo que tú no vols deixar de fer. Recorda la teva veu, la teva mirada, el teu cos, és un arma que es pot entrenar.
  • La teva ment i el teu cos és teu. La teva vida és només teva.
En una societat patriarcal i violenta, l'autodefensa feminista és un dret. Està clar que aquest post és una breu introducció, un missatge que vol arribar a totes les dones, l'autodefensa començar per la conscienciació social, i és un llarg procés d'aprenentatge, d'entrenament,... però vull facilitar la iniciació, el coneixement, i crear xarxa per a qui li interessi, pretén lluitar contra la visió estereotipada que molts mitjans de comunicació creen en films, sèries tv,...on la dóna apareix com a víctima indefensa i dèbil, per lluitar contra la impotència que genera el sexisme.


Una forta abraçada
Salut


http://feministesindignades.blogspot.com/
http://www.lahaine.org/index.php?p=50289

On realitzar un taller d'autodefensa per a dones?


http://w3.bcn.es/dones/0,4022,170957416_170988042_1,00.html Veure PIAD del teu barri. Prof.Montse Esteve.







5 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies ... "No es Que no vuelva porque me he olvidado... Es que perdí el camino de regreso..."

bruixagg ha dit...

Buen artículo con buenos consejos...pero sabeis???? Lo leo, me gusta, pero no me lo creo...habría que cambiar tantas mentalidades...
No me hagais mucho caso, no es un buen día.
Abrazos con energía positiva a todas las mujeres valientes que estamos por aquí.
Salud.

Anònim ha dit...

Animo y salud bruixa gg..
todas las que estamos por aquí, leemos, desahogamos, compartimos nuestros pensamientos,penas..
gracias por estar aqui
Rebeca

Anònim ha dit...

Hola a todas
Estoy triste, angustiada . Me hace bien escribir aquí.tengo una sugerencia: porque no abrimos un grupo cerrado, privado en el F B, o Blog, para contarnos nuestro día día !!
Y poder deshaogarnos..
Besos Rebeca

bruixagg ha dit...

Es buena idea, pero no tengo ni idea de como funciona este tema. Si habres tú un blog, avisa.
1bso

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...