El pare intocable (part I)

La figura del pare, l'eterna figura del pare, proper al totpoderós, el cap de família de la família fusional ,...és el símbol del poder, és "El intocable"...encara és sorprenent quan en la època post-moderna té un poder i una protecció especial per part de l'Estat i especialment per part del Poder Judicial, quan s'activen els diferents mecanismes dins els jutjats de Família en una separació i divorci, pots ser testimoni directe com funciona realment la maquinària per mantenir "el orden de las cosas" és el mateix ordre desigual que Pierre Bourdieu explica molt bé en la dominació masculina per assegurar que res canviï, i esdevingui "el més natural possible" és així com es perpetúa, és a dir que la família continuï essent l'eix vertebrador de tota la societat masclista (conjuntament amb totes les institucions que formen part de l'exosistema). Fins i tot quan es produeix un divorci contenciós o també una separació motivada per violència masclista en l'àmbit de la parella això ha de quedar immutable, aquesta figura paterna i la relació amb les criatures ha de quedar "intocable", en la defensa judicial de l'anomenat també "vincle amb el progenitor patern, la sagrada figura masculina" que és fàcilment desmuntable amb centenars d'arguments psicològics, socials, sociològics i antropològics, i malgrat tot trobes diferents actuacions sorprenents dins d'un sistema judicial profundament patriarcal:

• Fiscals, Jutges i Jutgesses que s'autoerigeixen com a professionals de la psicologia del desenvolupament infantil i evolutiva dels menors que es troben enmig d'un divorci, i decideixen sota el seu criteri que no és objectiu ni pel benestar del menor, ans el contrari està basat en la seva ideologia, en les seves creences religioses i treien un receptari cutre per aplicar aquest principi de la psicologia més rància: "es beneficioso para todos lxs hijxs, que tenga relación con el padre". Doncs no, senyories, protesto, depèn de quin pare, és millor tenir-lo a ben lluny i ben absent, perquè hi ha pares i pares. 
• Fins i tot algun que altre jutge, i dic jutge perquè era home, que va realitzar decàlegs de com ha d'actuar una mare durant el divorci i la separació, on s'explicitava que en tot moment està obligada a preservar la figura del pare, a ocultar les conductes negatives del pare vers les criatures, motivar i enviar missatges positius del pare encara que siguin mentida..." i així amb els anys quan es desperti la ràbia de les criatures en créixer i veure qui i com és realment el seu pare tindran a qui culpar, lògicament a la seva mare que pel seu bé i protecció va seguir les pautes dictaminades per aquests professionals del món judicial i la psicologia que juguen de forma irresponsable amb la vida i salut de les criatures i les persones.
• Trobes informes pericials on es normalitzen o justifiquen conductes totalment abusives, tòxiques, patològiques relacionades també amb la comunicació obligatòria (jo anomenaria més vigilància i control per part de pares agressors, que curiosament aquestes mateixes conductes estan molt interconectades amb la masculinitat hegemònica i rols masculins socialitzats dins el masclisme, i en canvi es diagnostiquen síndromes inventats per un psiquiatra pedòfil norteamericà contra les mares que no els trobes a l'OMS, amb la conseqüència directa de potenciar els mateixos mites i tòpics com la malignitat de les dones, al més pur estil Inquisició i la caça de bruixes per tal de destruir de forma intencionada el vincle materno-filial, aquest sí que és perillós, que fa trontollar tot el sistema de control sobre la sexualitat i els cossos de les dones, i així invisibilitzar la violència masclista més estructural i quotidiana.
• En instàncies judicials de família NO s'escolta prou la veu de les criatures que verbalitzen NO voler tenir cap contacte amb el progenitor, però en canvi sí a la inversa, vull dir que professionals del món judicial sí fan estricte obediència i tenen en compte quan aquest menor verbalitza que SÍ vol tenir contacte i comunicació, és respecte doncs allò que encaixa en l'ordre patriarcal: el contacte amb la figura paterna, d'aquí la invenció i existència dels Punts de Trobada "Patriarcal", perquè aquest es fonamenti sí o sí i amb unes condicions mínimes de seguretat, que trist tot plegat. 
• O per exemple establir un règim de visites estricte per una menor de 3 anys d'obligat cumpliment sota amenaça directa contra la mare, quan el progenitor que és un agressor masclista està cumplint pena de presó dins el centre penitenciari. 
• O també establir un règim de visites amb un fill (germà no abusat) del qual no hi ha sentència condemnatòria d'abús sexual infantil, i lògicament evitar qualsevol tipus de contacte/comunicació respecte el fill abusat directament per ell,...com que respecte l'altre no hi ha sentència...aberrant, no us sembla?

 ...continuarà

@RobenFawkes

Llegir: El pare intocable Part II:  http://elditalanafra.blogspot.com/2015/08/el-pare-intocable-part-2.html