dimarts, 12 de maig de 2015

El pare intocable (part I)


La figura del pare, l'eterna figura del pare, proper al totpoderós, el cap de família de la família fusional ,...és el símbol del poder, és "El intocable"...encara és sorprenent quan en la època post-moderna té un poder i una protecció especial per part de l'Estat i especialment per part del Poder Judicial, quan s'activen els diferents mecanismes dins els jutjats de Família en una separació i divorci, pots ser testimoni directe com funciona realment la maquinària per mantenir "el orden de las cosas" és el mateix ordre desigual que Pierre Bourdieu explica molt bé en la dominació masculina per assegurar que res canviï, i esdevingui "el més natural possible" és així com es perpetúa, és a dir que la família continuï essent l'eix vertebrador de tota la societat masclista (conjuntament amb totes les institucions que formen part de l'exosistema). Fins i tot quan es produeix un divorci contenciós o també una separació motivada per violència masclista en l'àmbit de la parella això ha de quedar immutable, aquesta figura paterna i la relació amb les criatures ha de quedar "intocable", en la defensa judicial de l'anomenat també "vincle amb el progenitor patern, la sagrada figura masculina" que és fàcilment desmuntable amb centenars d'arguments psicològics, socials, sociològics i antropològics, i malgrat tot trobes diferents actuacions sorprenents dins d'un sistema judicial profundament patriarcal:
  • Fiscals, Jutges i Jutgesses que s'autoerigeixen com a professionals de la psicologia del desenvolupament infantil i evolutiva dels menors que es troben enmig d'un divorci, i decideixen sota el seu criteri que no és objectiu ni pel benestar del menor, ans el contrari està basat en la seva ideologia, en les seves creences religioses i treien un receptari cutre per aplicar aquest principi de la psicologia més rància: "es beneficioso para todos lxs hijxs, que tenga relación con el padre". Doncs no, senyories, protesto, depèn de quin pare, és millor tenir-lo a ben lluny i ben absent, perquè hi ha pares i pares. 
  • Fins i tot algun que altre jutge, i dic jutge perquè era home, que va realitzar decàlegs de com ha d'actuar una mare durant el divorci i la separació, on s'explicitava que en tot moment està obligada a preservar la figura del pare, a ocultar les conductes negatives del pare vers les criatures, motivar i enviar missatges positius del pare encara que siguin mentida..." i així amb els anys quan es desperti la ràbia de les criatures en créixer i veure qui i com és realment el seu pare tindran a qui culpar, lògicament a la seva mare que pel seu bé i protecció va seguir les pautes dictaminades per aquests professionals del món judicial i la psicologia que juguen de forma irresponsable amb la vida i salut de les criatures i les persones.
  • Trobes informes pericials on es normalitzen o justifiquen conductes totalment abusives, tòxiques, patològiques relacionades també amb la comunicació obligatòria (jo anomenaria més vigilància i control per part de pares agressors, que curiosament aquestes mateixes conductes estan molt interconectades amb la masculinitat hegemònica i rols masculins socialitzats dins el masclisme, i en canvi es diagnostiquen síndromes inventats per un psiquiatra pedòfil norteamericà contra les mares que no els trobes a l'OMS, amb la conseqüència directa de potenciar els mateixos mites i tòpics com la malignitat de les dones, al més pur estil Inquisició i la caça de bruixes per tal de destruir de forma intencionada el vincle materno-filial, aquest sí que és perillós, que fa trontollar tot el sistema de control sobre la sexualitat i els cossos de les dones, i així invisibilitzar la violència masclista més estructural i quotidiana.
  • En instàncies judicials de família NO s'escolta prou la veu de les criatures que verbalitzen NO voler tenir cap contacte amb el progenitor, però en canvi sí a la inversa, vull dir que professionals del món judicial sí fan estricte obediència i tenen en compte quan aquest menor verbalitza que SÍ vol tenir contacte i comunicació, és respecte doncs allò que encaixa en l'ordre patriarcal: el contacte amb la figura paterna, d'aquí la invenció i existència dels Punts de Trobada "Patriarcal", perquè aquest es fonamenti sí o sí i amb unes condicions mínimes de seguretat, que trist tot plegat. 
  • O per exemple establir un règim de visites estricte per una menor de 3 anys d'obligat cumpliment sota amenaça directa contra la mare, quan el progenitor que és un agressor masclista està cumplint pena de presó dins el centre penitenciari. 
  • O també establir un règim de visites amb un fill (germà no abusat) del qual no hi ha sentència condemnatòria d'abús sexual infantil, i lògicament evitar qualsevol tipus de contacte/comunicació respecte el fill abusat directament per ell,...com que respecte l'altre no hi ha sentència...aberrant, no us sembla?
 ...continuarà

@RobenFawkes

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta és ara una de les meves pors: encara que denunciï, encara que aconsegueixi una ordre d'allunyament, la meva filla haurà de mantenir el contacte amb el seu pare. La mateixa "persona" que diu que les dones no servim per res, que som unes inútils i troba adjectius negatius per a totes, conegudes i desconegudes. La mateixa persona que ens menysprea i humilia i amenaça a una dona: a mi.
Potser creuen que amb la seva filla farà una excepció, que no li transmetrà la seva visió negativa del sexe femení, que davant seu s'estalviarà els comentaris missògins. No ho crec però donaria qüalssevol cosa perque fos així.
Sóc testimoni de com un pare violent i masclista pot condicionar per sempre la vida de les seves filles i en sóc exemple. No vull que es repeteixin les mateixes circumstàncies per la meva filla.

Ruben Sanchez Ruiz ha dit...

En primer lloc, gràcies per la teva valenta opinió i testimoni, és aquest el sentit principal d'aquest bloc, conscienciar i aportar instruments per continuar lluitant contra el masclisme.
La denúncia és una eina, per trencar amb una determinada situació, la mesura de protecció o allunyament és un mitjà més per aturar la conducta d'un home masclista que no respecte res,...
El procés penal és el darrer recurs, no és garantia de res, i és dur i complicar arribar fins al final, a vegades no hi ha més remei que aquest...
ara passi el que passi, mentre el sistema masclista és el dominant, només queda construir resistència i consciència, és a dir que la teva filla pugui identificar totes aquelles conductes masclistes, abusives, i violentes, fins a desmuntar-les totes i rebel·lar-se com a filla contra elles, quan tingui prou edat prendrà una decisió respecte quin tipus de vincle i relació tindrà amb el progenitor... i això és un procés dur, i llarg, per tant requereix preparació, aquí tú com a mare ets el principal punt de suport i acompanyament...
és difícil resumir-ho en un comentari, només per acabar dir que val la pena trencar i arriscar-se que viure sota la violència.
una abraçada
Rubèn

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...