 |
| d'esquerra a dreta: Rodrigo, Aaron i jo. |
El passat 15 de novembre a les 18:00, al C.I.R.D, Centre Informació i Recursos per a Dones, es va organitzar una taula rodona molt masculina i molt feminista...sota el nom "Masculinitats i Violència Masclista".
Vaig viure una tarda d'experiències molt emotiva i enriquidora, compartint coneixements i reflexions amb dos homes fantàstics, en Rodrigo Prieto, Doctor en Psicología Social i coordinador de l'Institut Diversitas, i l'Aaron Fernàndez, Psicòleg responsable del Programa "Canviem-ho", moltes gràcies a tots dos!
Haig de reconèixer que vaig estar anotant aspectes interessants tota l'estona de l'exposició dels companys, a continuació us ofereixo un resum de la meva intervenció sobre "noves masculinitats i 2.0":
En primer lloc aclarir que ens qüestionem les masculinitats gràcies als feminismes. El MMT , model de masculinitat tradicional, és causa estructural de les violències masclistes, segons David Gilmore, la masculinitat dominant i hegemònica es sustenta en les 3 P: Potencia, Protecció i Provisió.
És destacable que estudis antropològics demostren que a les tribus i societats on no existeix la masculinitat dominant, la violència masclista és nul·la.
La televisió i els mitjans de comunicació, juguen un paper molt important en la representació i continuació de l'universalisme de l'imperi de l'home blanc viril heterosexual.
Ara les xarxes socials ens brinden una oportunitat, la possibilitat de construir i visibilitzar la construcció de nous models de masculinitats, que acceptin la feminitat com a part integrada en la identitat, i així "desmuntar, deconstruir" la masculinitat hegemònica, tal com diu Carolyn Dinshaw, es pot facilitar un espai públic, i així visibilitzar, per fer un debat públic.
És molt curiós com els homes creuen que tenen el dret a exercir el poder sobre les dones, però senten que no el tenen, això és un aspecte a tenir en copmte, ens ha de mantenir atents i ser autocrítics de forma permanent, amb les nostres creences, idees, pensaments,...que regulen les nostres actituds i condicionen els nostres comportaments, no podem baixar la guàrdia. (És per això precissament que vaig crear aquest bloc antimasclista i feminista, http://elditalanafra.blogspot.com.es)
Si incorporem la perspectiva de gènere i la teoria queer guanyem homes i dones, guanyem com a persones. Hem de lluitar contra el mandat patriarcal, que oprimeix, i que ens obliga a "obeir al pare, obeir a la cultura, obeir al cap de l'Estat..." i no actuar "com un home".
Els homes hem d'avançar en responsabilització, de la nostra pròpia salut, de la nostra conducta, i en l'expressió dels nostres sentiments i aprendre a canalitzar de forma saludable i creativa.
Hem de recordar que les institucions socials són opressores: la familia, l'Estat i el mercat laboral, i que som socialitzats en aquestes, no sortim com bolets...
És veritat que és una lluita molt dura, molt a contracorrent, amb molta pressió social, però també observo darrerament que cada cop més persones s'apropen, es qüestionen sobre aquest tema i això és molt interessant.
Cal una condemna clara de la violència masclista i un compromís ferm per canviar aspectes de la masculinitat violenta i opressora, amb una energía carregada d'esperança en el proper 25 de Novembre. Des d'aquí faig una crida a la desobediència civil, i denuncio la fatal decissió de la Junta Electoral de prohibir la manifestació contra la violència les dones i les nenes.
És imprescindible fugir de la reafirmació a través de la imposició, de la força, del xantatge, de la manipulació, de la violència i la discriminació. Hem de trencar amb l'egoïsme i entendre el que vol dir compartir en constant diàleg i negociació, entendre la part de sacrifici i renuncia a privilegis masclistes, per gaudir plenament. Hem de canalitzar de forma creativa i saludable l'agressivitat, la ira, la por, la rauxa...ens serà molt pràctica per la lluita social, en la resistència feminista.
Necessitem com a homes reafirmar-nos a través de la cultura de l'empatía i la cura de persones.
Moltes gràcies a totes i a tots.
Ruben Sanchez Ruiz
psicòleg, formador, agent d'igualtat i activista feminista.
Entrevista sobre el tema tractat al post, a la contraportada del Periodico de Catalunya, 24.11.12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada