dijous, 6 de desembre de 2012

El capitalisme i les emocions ( 1a part )

No m'he pogut estar d'escriure aquesta saga de posts després de llegir "Emociónese así" de Eloy Fernández Porta, i per suposat que recomano la seva lectura intensa, i a sobre he trobat a la pàgina 37, el que jo considero una definició de la resiliència, ...en els vincles humans, lo personal mai "està",sinó que resisteix, mai "és", sinó que perviu, sempre ho entenem com "l'actitud que es sobreposa a les adversitats".

il·lustració Miquel Brieva
Ja sabeu que per mi la resiliència és vital, perquè explica com davant la violència i el patiment, encara tenim aquesta fortalessa per seguir endavant, sempre contracorrent i amb molts obstacles, la resiliència és l'esperança del canvi des de dins de cadascú/na de nosaltres... 

Al lio! El llibre parla de molts temes, i en essència com el capitalisme està codificant i condicionant les nostres emocions...sempre que llegeixo llapis en mà, intento relacionar els temes i les lectures , per aprofundir més sobre la naturalessa i les relacions com a persones en la societat actual post-capitalista...

Segons Clowes, en la nostra societat de consum la tendència és a consumir persones de la mateixa manera que consumim objectes...i això evidentment afecta a tots els espais, l'espai "privat" es converteix en un camp de batalla on combaten diferents criteris de racionalitat sociològica, "lo personal" acaba sent l'ansietat que aquests criteris produeixen. A mesura que l'espai relacional es torna més complex, formal ( i jo afegiria virtual...), a mesura que el caràcter repressiu de la vida social es combina amb les polítiques de la cordialitat, l'espai "íntim i personal" es torna cada cop més perillós i descortès, es converteix en el lloc on buidar o evacuar ritualment totes les tensions del món relacional...

Les ciències socials no han pogut destruir el concepte de "normalitat", un concepte marcat de forma cruel "per la majoria", i és una necessitat imperiosa fer un resset del mateix, per construir identitats i rols més lliures i transformadors, que surtin de l'home codificat i la dona prefabricada...per un capitalisme i patriarcat pervers...on el contracte social és encara exclussivament heterosexual, actualment moltes de les relacions estan fonamentades en un contracte econòmic, "la hipoteca"...

L'autor comenta que seria important aturar-se, veure aquests sucesos i posicions en format explícit i de forma objectiva ens podria ajudar a entendre totes les nostres relacions. Tenir clares quines són les emocions pròpies i entendre el punt de vista de l'altre. 

Per mi una gran aportació del llibre és la definició de "Reificació", de Lukács, que és la forma de mirar, entendre i concebre a l'altre, on els seus trets diferencials es tornen invisibles i només queda el seu valor de canvi.  Els vincles han estat suplantats per l'utilitarisme. La reificació també ha arribat als afectes i les emocions, segons  Hochschild, el capitalisme en la seva fase avançada reifica la vida sentimental al apropiar-la i integrarla en l'escena comercial. Els sentiments adquireixen una utilitat particular, es converteixen en recursos distributius, que poden ser desplaçats, desterritorialitzats, i manipulats a voluntat.  La reificació comença en la "mirada", en la percepció de l'altre, en veure l'altre com a objecte per aconseguir  unes finalitats o interessos individuals....

Continuarà...
@RobenFawkes 




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...