Lisbert Salander |
La relació entre la por i la
humiliació, fa que trenqui els pilars que sostenen la dignitat humana i posa en
“jaque” l’autoconfiança disminuïnt els recursos de la víctima. La precocupació
per la situació viscuda absorbeix l’energia de la persona que pateix,
d’aquesta forma no pot pensar en cap altra cosa.
Per lluitar contra la indefensió
apresa que genera la por, tenim alguns antídots, la sensació de control i la
preparació davant la situació. També com vam introduir en el primer post sobre
la por ( veure post 29 abril), trencant el silenci pots trobar el suport de més
persones, la visió externa que alló que estás patint i que t’inunda, que et
desborda, si enfoques des d’un altre punt de vista, realista però enfocant
alguna sortida, pot ajudar a trencar el bucle i agafar forces per prendre
petites decissions que et porten a un gran canvi a la teva vida.
Tenim un instint de supervivència,
que ha de ser alimentat amb ànims, amb alé,…i brindar-lo és algo realment
impressionant, i veure l’efecte que aquest provoca, impressionant, com contagia a la persona
per activar els mecanismes d’afrontament, l’anomenen “coping”.
Erich Fromm va estudiar “la por a
la llibertat”, i com l’obediència desgraciadament també era un gran antídot a
l’ansietat, per això és utilitzat diàriament per milions de persones, això va
explicar el suport i la complicitat al nazisme alemany o al feixisme español.
Com la sumissió a una “autoritat”, calma
la situació d’ansietat, de conflicte mental, l’ambigüitat i el conflicte és incomode, i per això busquem una resposta rápida
per acabar amb la sensació desagradable el més aviat posible, però no el resolt
necessàriament, amb l’obediència, la sumissió i,l’evitació…és molt més difícil
resoldre el conflicte amb canvis radicals en les nostres vides, amb actitud de
coping, de lluita, d’afrontament,…crec que és un antídot més sa a llarg termini,
al mateix temps més costós, però que a la llarga ens aportarà més qualitat de
vida.
Les millors estratègies tal com
diu Albert Ellis, són “actuar,actuar i actuar contra les meves pors i ansietats”,
com més energía i esforç dediquem a actuar contra les pors, menys energía dedicaré
a les meves preocupacions i obsessions.
Són 5 les actuacions per lluitar contra la por: Informar, Explicar,
Desdramatitzar, Desestigmatitzar, i Treure de la Passivitat.
Per acabar aquest post, 9
estratègies i antídots per vencer la por:
1. Distingeix entre les pors amigues i les
enemigues.
2. Tú no ets la teva por.
3. Has de declarar la guerra a les teves pors
enemigues, que han invaït la teva vida, i mobilitzar-se en contra. Actuar!
4. Coneix als teus/ves aliats/des i
també als teus/ves enemics/gues.
5. No pots col·laborar amb l’enemic. ( “al enemigo
ni agua”).
6. Has d’enfortir-te,a tots els nivells: emocional,
intel·lectual, físic,…augmentar els teus recursos personals, creure en ells,
potenciar-los i entrenar-los.
7. Parla’t com si fossis el/la teu/va “entrenador/a”. Per
animar-te a tú mateix/a, abans de fer el salt.
8. Cerca bones persones aliades. Busca a persones
que puguin donar-te ànims en els moments més baixos, en moments chof! Les
xarxes de suport afectiu són les millors solucions a moltes de les nostres
pors.
9. Debilita al teu enemic. Pots utilizar la imaginació i visualització:
a.
Critica les creences dels arguments del teu
enemic.
b.
Desemmascarar els paranys que interposa l’enemic.
c.
Fes burles sobre ell. Pensa en els seus
defectes. Visualitza’l en situacions
absurdes i comiques.
d.
Desenvolupa el sentit de l’humor per
desactivar-lo i desarmar al teu enemic.i la por.
e.
Analitza les creences errònies, per
desarticularles.perquè a través d’elles la por entra dins teu.
Aquest post està dedicat a totes
les dones que amb el seu coratge, primer escolten la seva por, per després
trencar-la, trepitjar-la, per viure en llibertat, lliures de violències.
Ruben Sanchez
PD: Amb aquest post, també vull celebrar les 23000 visites al bloc, gràcies a vosaltres pel vostre suport, d'aquí poc arribarem a les 25000, estic segur!
3 comentaris:
Una forta abraçada a les companyes que estan realitzant un documental valent per enfortir a les dones que trenquin amb la violència masclista.
Salut i lluita!
robenfawkes
Està molt bé! Gràcies, en veritat serveix per a totes les pors.
"Com la sumissió a una “autoritat”, calma la situació d’ansietat, de conflicte mental, l’ambigüitat i el conflicte és incomode."
Segurament ens passa a tots. És més còmode acatar l'"autoritat", doncs hem de fer més esforç per actuar en contra d'aquesta.
Però el més fàcil no vol dir que sigui el millor.
Ens convé estar bén desperts.
Un altre article que m'agradaria llegir és sobre la indignació.
És el que sento quan hi ha gent que dóna la raó a l'"autoritat".
Mari Paz
Publica un comentari a l'entrada