diumenge, 29 d’abril de 2012

Vèncer la por ( Primera part)

Moltes vegades parlem de la por, com un sentiment potent i intens que quan apareix, de forma anticipatòria en moltes situacions pot arribar a bloquejar-nos i anul·lar-nos com a persones.
En altres ocasions, sentir-lo , és un indicador ens pot ajudar a sobreviure i escapar d'un procés o situació destructiva
Quan la causa que provoca l'ansietat és coneguda se'n diu por, quan la causa és desconeguda se'n diu angoixa.

Les respostes davant la por són 4 i no 2 com creu la sabiduría popular. Les tradicionalment conegudes són "Atac" i "Fugida", però existeixen dues més, "la paral·lització o bloqueig", i la "negociació/sumissió". 

La socialització i educació rebuda durant la nostra infància condicionarà que utilitzem de forma automàtica més freqüentment una o altra d'aquestes alternatives davant la por. Així es pot concloure que la socialització tradicional de gènere, també condiciona la resposta "Atac", molt més treballada i naturalitzada en els homes,...quassi integrada en la seva identitat, "si no es defen, sinó ataca,o no protegeix amb violència, no és home de veritat". 

De la mateixa manera, les dones han estat socialitzades per reprimir la seva agressivitat, la dona que mostra la seva agressivitat és castigada socialment com a "poc femenina", "masculinitzada", però curiosament en situacions de perill o risc d'agressió sexual,  se li exigeix que lluiti fins a la mort, amb ungles i dents...sinó se la culpabilitzarà des de tots els àmbits (familiar, comunitari, policial i judicial) " de no haver fet tot el possible per evitar-la". Aquesta doble comunicació, pròpia del "doble vincle", comunicació patològica pròpia del patriarcat, fomenta la conducta de "paralització" davant la por.

Estratègies per enfrontar-se a la por potser centrar-se en "eternal present", en l'aquí i ara, i d'altres vegades hem de posar la mirada al futur, que és el terreny de l'esperança, que per moltes autores i autors és l'antònim de la por, perquè l'esperança et dóna alguna opció, alguna alternativa per sortir endavant, et dóna alguna opció per la que lluitar, a vegades costa de veure, i la creativitat ens ajudarà molt en aquesta recerca, i la confiança en nosaltres mateix@s, la confiança en els nostres propis recursos i capacitats, en enfortir-los, entrenar-los, potenciar.los, reciclar-nos sempre, ens dóna ales.

Repetir determinades afirmacions com: "Puc afrontar-me a aquesta situació, puc ensortir-me" , i per això és molt important no estar autocastigant-se tot el dia per alló que no es va fer, sinó per les milers d'actuacions que sí que has realitzat i intentat, i perquè hi ha una molt difícil de prendre, però definitiva que és dir: PROU! de forma definitiva i contundent, un NO!! ben fort i per sempre, mai més!!!!

El sentiment de coratge surt més fàcilment en grup, que individualment, d'aquí la necessària construcció d'una xarxa de suport per a qualsevol que es trobi en situació de patir o haver patit violència, però aquest serà el tema de la segona part d'aquest post...

Fins la propera! Salut i coratge!
@RobenFawkes

Bibliografia: 
"Anatomia del Miedo" Jose Antonio Marina 
"Aunque tenga miedo, hágalo igual" Susan Jeffers

Aquest post es complementa amb el d'autodefensa publicat anteriorment: http://elditalanafra.blogspot.com.es/2011/08/el-perque-de-la-necessaria-autodefensa.html



2 comentaris:

bruixagg ha dit...

Hola
Se me ha hecho muy corto este post, así que espero impaciente, el que le sigue.
La verdad, es que el miedo es un mal consejero, que nos paraliza, nos bloquea...pero como tu dices, también nos hace saltar las alarmas cuando ya has superado ciertos temores.
Yo pasé diferentes etapas...de no sentir nada de miedo, a sentir pánico y quedarme paralizada en medio de la calle...Cuando lo superar, te quedan las alarmas, muy importantes en toda persona que ha padecido violencia....
A día de hoy, NO tengo miedo, al igual que NO me va a parar nadie, o NO me vas a hacer sentir una mierda nunca más. A pesar de eso, cada día hay que repetirse que NO se puede bajar la guardia, porque NO sabes lo que tu agresor está pensando.
Ánimo a todas las mujeres que parecemos invisibles, pero que hemos aprendido a decir NO, desde lo más profundo de nuestra alama.
Salud.

Anònim ha dit...

Gracias Ruben por este post cuya lectura me parece mas que recomendable.... Hay mucho por andar pero estamos en el camino...
Ana.N

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...