dimarts, 20 de setembre de 2016

Opressors (1a Part)

 "L'opressió és una terrible caricatura de l'obediència". SIMONE WEIL

"La justícia no hauria de referirse només a la distribució, sino també a les condicions institucionals necessàries per al desenvolupament i exercici de les capacitats individuals, de la comunicació col·lectiva i de la cooperació". IRIS MARION YOUNG

L'opinió pública evita el terme "Opressió" per a referir-se a la injustícia que regna en aquesta societat. Però per a un nodrit col·lectiu format per activistes i moviments socials l'opressió es part fonamental del discurs polític per tal d'analitzar i avaluar les estructures i pràctiques socials.

Totes les persones oprimides pateixen algun tipus de limitació en les seves facultats per desenvolupar i l'exercici de les seves capacitats, en l'expressió de les seves necessitats, la manifestació dels seus pensaments i sentiments...l'opressió és una condició de grups que viuen situacions d'injustícia, afronten una condició comuna. Aquesta opressió és fàcil de reconèixer públicament en Estats dictatorials..."el mal el fan els altres"...ara bé l'opressió exercida dins d'Estats democràtics no s'identifica com a tal per la majoria de la població, es nega sistemàticament perpetuant-la. L'opressió és estructural i té caràcter sistèmic, les seves causes estan inserides en normes, hàbits, actituds i símbols que no es qüestionen, com tampoc es qüestionen els preceptes que estan subjectes a les regles institucionals i en les conseqüències col·lectives de seguir aquests preceptes. 

Els prejudicis, els estereotips i rols tradicionals, les dinàmiques culturals, les pràctiques educatives, els aspectes jeràrquics de la burocràcia i els mecanismes dels grans "mercats" per distribuir béns i beneficis, fins les conductes més comuns...tots aquests factors produeixen i retroalimenten els agents opressors.

Podem visualitzar l'opressió com una estructura tancada, vigilada i reforçada per barreres, tanques,càmeres, filat espinós...que garanteixen que els grups oprimits segueixin alimentant els privilegis de cada grup opressor corresponent. El concepte de grup social el definim com a tipus específic de col·lectiu i conjunt de relacions socials amb característiques específiques i un sentit d'identitat. 

Per saber si un grup és oprimit o no Iris Marion Young planteja les 5 cares de l'opressió:

1a Classe, Gènere i Explotació:   C.B. Macpherson (1973) parlar de la injustícia de la societat capitalista consisteix en el fet que un grup exerceix les seves capacitats sota control i domini d'uns altres d'acord amb les seves finalitats i els seus propis beneficis. El capitalisme transfereix poder d'unes persones a unes altres. Aquesta transferència genera desigualtat, injustícia i acumulació d'enorme riquesa en un petit grup opressor, mentre la major part del món som expremudes per augmentar el poder del grup privilegiat. En base aquesta perspectiva, el masclisme i opressió contra les dones consistiria en una transferència sistemàtica i unidireccional de poder de les dones als homes. La llibertat, poder, estatus, privilegis i autorealització dels homes és possible perquè les dones treballen i són explotades pels homes. Aquesta explotació de gènere té dos aspectes: la transferència dels resultats del treball material (treball domèstic) i la transferència de les energies sexuals i de criança (treball de cures, Ann Ferguson parla de cura emocional, contenció emocional, empatía i satisfacció sexual). David Alexander (1987) parla com aquesta entrega d'energia, aquesta sobreexplotació dedicada als altres consumeix a les dones i reforça els privilegis masclistes. 

El racisme es creua amb el gènere i amb totes les categories d'opressió, aquest punt serà desenvolupat en la segona part d'aquest post. 

Continuarà...

Rubén Sanchez

Referència bibliogràfica: Young, Iris Marion. "La justícia y la política de la diferencia". Madrid, Cátedra (2000)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...