Els Punts de Trobada Patriarcal (2a part)

Aquest post és una continuació del http://elditalanafra.blogspot.com.es/2014/07/els-punts-de-trobada-patriarcal-1a-part.html, aquest segon està basat en fets observats directament en un punt de trobada del territori català:

Existeix una entrevista inicial “d’exploració” profundament desigual, segons siguis pare o mare, on les conclusions s’exposen en un petit informe i desgraciadament moltes d'aquestes basades en prejudicis es repeteixen com un mantra, un exemple: “el progenitor no custodio (el pare patriarcal i agressor masclista en aquest cas concret) ho està passant molt malament..., està molt afectat perquè troba a faltar els seus fills...” i referent a la mare hi ha un exàmen com a “mare”, com s’ajusta el seu rol patriarcal de “bona mare” amb tota la pressió que suposa, ha de quedar molt ben demostrades les seves "capacitats", i constatar fent de detectius prejuiciosos per si poden consolidar una mica més el mite de la malignitat de les dones, les “males mares” que “manipulen els fills en contra del pare”, allò que tot el sistema judicial vol escoltar i tenir per escrit i així carregar amb tota la seva violència insitucional masclista contra les dones!

Perquè no es deixa constància d’altres conductes observables per part del pare agressor respecte els seus propis fills i filles? com per exemple si arriba sota els efectes de l’alcohol, no dic en estat d'embriaguesa (que també), consum de cocaïna,...quin tipus de comunicació exerceix, quin tipus d’actitud i exigència mostra?...quins tipus de preguntes fa als seus fills? Com per exemple com el progenitor no custodio extreu informació sobre la nova parella de la mare (supervivent de la violència masclista): “¿quién es tu nuevo papá? Pues mátalo, yo soy tu único padre, lo entiendes?...”

Que fàcil és actuar en base a prejudicis i estereotips, que fàcil no pensar en absolut en la responsabilitat com a professionals davant la greu vulneració de drets humans, i al mateix temps quina manca d’ètica i dignitat com a professionals, i el més preocupant, un equip professional que acumula prejudicis i estereotips a les seves intervencions és un equip cremat, sí, és un indicador irrefutable de burn-out com passa exactament igual al cos policial als serveis socials i als operadors jurídics. 

A veure si ho exposo encara més clar, quan una dona que ha patit violència masclista disposa d’una ordre de protecció és per algun motiu, m’explico, donat que a Catalunya només es disposen menys del 30% d'Ordres de Protecció, és a dir quan es dictaminen des del Jutjat de violència sobre la dona és perquè hi ha elements objectius i contundents que afirmen que aquesta dona ha patit una situació greu de violència masclista.  I aquest fet és independent de si la mare ve acompanyada al Punt de Trobada o no per una altra dona, per un home, o per la seva actual parella, aquest fet no invalida que hagi patit violència masclista en el passat. Oi que s’entén? El patriarcat està tan acostumat a jutjar permanentment a les dones com a mares, com a fresques, bruixes, dolentes, manipuladores, histèriques i mentideres, aquests mecanismes vergonyants de control,supervisió i fiscalització de la maternitat s’activen automàticament en molts equips professionals...em sembla molt greu i penós. I vagi per endavant que no estic directament en contra els i les professionals, sinó contra una absència de metodologia amb perspectiva de gènere, i reconec que treballar en condicions de precarietat i explotació potencia el burn-out i els prejudicis dins la pràxis professional es multipliquen, per tant també responsabilitzo la institució i departament que subcontracta aquest tipus de serveis i no els supervisa regularment.

“L'Òscar no vol saber res del pare, no li parla, juga amb la Marta a soles i exclou al pare... Ploren cada cop que venen al punt de trobada i supliquen marxar...”

Perquè davant d’aquest tipus de situacions els informes reflecteixen que la mare manipula als fills i que aquestes criatures estimen al “pare”...i perquè “l’estimin” més encara es doblen les visites? doble ració de maltractador...perquè així ho diu la llei...prou!

La majoria de les dones en aquesta societat profundament masclista i desigual no tenen temps lliure per elles, les dones treballen moltíssim i de forma precària, i això està sobradament demostrat, així com que assumeixen una doble i triple càrrega amb el treball domèstic i de cures de criatures i/o de persones dependents. Això és el patriarcat, això és la societat masclista.

Algunes de les dones que pateixen violència masclista es troben a cases d’acollida lluny del punt de trobada, i han de fer contorsionisme amb el seu temps lliure, i en comptes de flexibilitzar i tenir en compte el segrest institucional dels fills i filles al punt de trobada, es criminalitza a les dones mares que sovint treballen i no poden portar als fills i filles, fins i tot quan, cobrant molt menys que els homes, han de fer un esforç pel compliment de la llei i pagar amb temps,energia i diners l’obligació que filles i fills vagin al Punt de Trobada, sinó seran considerades “males mares”, que vulneren el codi civil...

La percepció i la pressió que hi ha sobre les dones és violència masclista, les dones són les que mouen el món, i no per això s’ha de carregar contra elles constantment, perquè se les ha de jutjar i maltractar constantment? perquè no es té en compte que han tingut el coratge de trencar amb relacions abusives i violentes amb tot en contra seu, el sistema judicial ha d’actuar per aconseguir la llibertat per aquestes dones i llurs criatures i no condemnar-les a la cadena oxidada i perpetúa amb el seu maltractador fins que fills i filles tinguin 13, 14 o 18 anys d'edat...perquè el pare és progenitor?...sabem que és “pare”, ho posa al llibre de familia, pater familia...amén.

Hebûn Afrin i Roben Fawkes