Violència masclista és Violència quotidiana

Violència diària, és violència masclista, en aquest text una companya exposa de forma clara amb diferents exemples algunes agressions masclistes quotidianes, que els homes masclisexecuten impunement, per reflexionar sobre la "reciprocitat de les violències" o per aquells neomasclistes que "equiparen" amb "tots ho patim, tots som violents entre nosaltres, o la societat és violenta" , la societat és patriarcal, és profundament masclista, homòfoba, racista, classista,…

Gràcies companya pel teu testimoni! 

Una forta abraçada feminista companya!

"Ahir tornant amb metro a casa, un home em va fotre la mà al cul. No és que hi hagués una gran aglumeració de gent i fos accidental, estàvem pràcticament sols i va ser absolutamen premeditat. Encara no fa una setmana, tornava cap a casa travessant el Raval i un home que caminava prop meu (estàvem absolutament sols) va començar-me a fer insinuacions sexuals d'allò més desagradables. Vaig haver de trucar el meu xicot, de la por que vaig passar. Una nit, quan el metro ja s'havia acabat, volia tornar caminant des de Gràcia fins a casa i no ho vaig poder fer perquè al primer portal de Gran de Gràcia ja m'havien dit de tot i m'havien fet sentir altament incòmoda. Vaig haver d'agafar un taxi. Una nit de cap d'any, amb unes amigues, ens trobàvem per la Rambla i vam haver de fugir corrent i amagar-nos quan uns nois (que no coneixíem de res) ens van començar a tocar pel carrer i fins i tot ens van fer algun petó a la boca contra la noatra voluntat. Una altra nit de cap d'any, tornava amb la RENFE cap a casa i em vaig adormir. Quan em vaig despertar, dos xavals joves m'estaven fent fotos. Vaig decidir enfrontar-m'hi però ningú del vagó va recolzar-me. Un dels xavals em va advertir que no em trencaria la cara perquè era "una mujer". Un dia, malalta d'angines, em dirigia cap al CAP de Ciutat Vella perquè em miressin. Um vell va començar a fer-me comentaris molt desagradables. Vaig mirar-li els pantalons i s'estava fent una palla. Un altre vespre, caminant per l'Eixample Esquerra, un home va començar a cridar com un desesperat que era una guarra que em rascava el cony. Així, sense cap motiu i perquè ho sentís tothom. Vaig mirar d'enfrontar-m'hi, però va amenaçar-me. 

Això només són uns quants exemples en primera persona de la violència masclista invisible que experimentem les dones a diari en una societat que fa fàstic i que encara permet que les dones, pel fet de ser-ho, haguem de veure'ns denigrades i humiliades amb quotidianitat. És una violència d'una alta perversitat perquè, al no ser violència física, correm el perill d'assumir-la com quelcom normal i també és perversa perquè és difícil d'imaginar -fins i tot per alguns dels homes més conscienciats en la matèria- fins a quins extrems pot arribar. Cal dir-ho i fer-ho saber i això és el que em proposo. Perquè les llàgrimes d'odi, ràbia i impotència deixin de ser ermes. Perquè les dones no ens ho mereixem i, canviar-ho, és responsabilitat de totes i tots.

Això només són uns quants exemples en primera persona de la violència masclista invisible que experimentem les dones a diari en una societat que fa fàstic i que encara permet que les dones, pel fet de ser-ho, haguem de veure'ns denigrades i humiliades amb quotidianitat. És una violència d'una alta perversitat perquè, al no ser violència física, correm el perill d'assumir-la com quelcom normal i també és perversa perquè és difícil d'imaginar -fins i tot per alguns dels homes més conscienciats en la matèria- fins a quins extrems pot arribar. Cal dir-ho i fer-ho saber i això és el que em proposo. Perquè les llàgrimes d'odi, ràbia i impotència deixin de ser ermes. Perquè les dones no ens ho mereixem i, canviar-ho, és responsabilitat de totes i tots".