dissabte, 23 de febrer de 2013

Violència Sexual, demostració de poder (2a part)

En el primer post sobre violència sexual vaig parlar del propi concepte, i dels mites i prejudicis que la invisibilitzen en la nostra societat, i com la pròpia por inculca conductes de limitacions i autocensura en la vida de les dones, privant-les així de qualitat de vida i gaudiment de llibertat plena.

Les diferents formes de violència sexual tenen components en comú: L'abús, la coacció, la intimidació, la intrusió, l'amenaça i la força física per controlar a la dona.

Aquí cito les principals formes de violència sexual, es poden manifestar independentment o com a continuum:

  • Exhibicionisme: Violència visual que es manifesta mitjançant l'exposició intencionada dels genitals, en moltes ocasions acompanyada d'insults, amenaces verbals o masturbació.
  • Trucades telefòniques, sms, emails, washapp,...: Violència verbal i visual utilitzada per envair la intimitat, amb la finalitat d'espantar, controlar i molestar. En moltes ocasions, obliguen a la dona a adoptar mesures de protecció, com canviar el seu número de telèfon i protegir-lo per tal que no consti en cercadors o guíes.
  • Assetjament Sexual: Formes d'abús verbal, visual o físic que comprenen comentaris sexuals i/o apropaments físics, tocaments, vivenciats com a ofensius i/o no desitjats per la dones. Es pot donar a llocs de treball, estudis, consultoris mèdics/psicològics, llocs d'oci, ...així com al carrer ja siguin perpretats per homes coneguts o desconeguts. 
  • Asalt Sexual: Sempre hi ha contacte físic. En l'assetjament i l'asalt existeix la intimidació del que "pot passar després".
  • Sexe sota pressió: Experiències sexuals que han viscut i dubtaven o volien negar-se, però es senten pressionades a exercir pràctiques sexuals que no desitgen ni els hi agraden. La pressió pot ser externa i/o interna, es dispara el pensament que negar-se a mantenir les relacions o pràctiques pot tenir pitjors conseqüències que fer-les.
  • Sexe coaccionat: No només hi ha pressió verbal per part de l'agressor, sinó que pot haver amenaces o ús de la força física. S'identifica menys com a agressió sexual quan es produeix dins l'àmbit de la parella.
  • Abús sexual: Experiència de violència sexual per sexe forçat i/o assetjament durant la infància i/o adolèscencia. En la gran majoria dels casos l'agressor és conegut o té un vincle familiar amb la víctima.
  • Incest: És l'abús sexual o agressió sexual on l'agressor és un familiar de la víctima.
  • Violació o Agressió Sexual: El violador aconsegueix la seva finalitat mitjançant l'exercici de la força, la violència i el poder, promovent el terror i la por a la destrucció corporal i a la mort.
En l'agressió sexual es produeix una transacció de sexe a canvi de conservar la vida, la vivència del fet és de mort. Existeix l'imaginari social que afirma que quan la dona és violada ha de resistir fins a la mort, i si no ho fa és que "ha consentit". Aquest mite condiciona en moltes ocasions els processos judicials ( preguntant sobre aspectes de la vida íntima de la dona ¿?, buscant algun aspectes que "justifiqui" l'abús o agressió patida, "mite de la provocació"), i causa una profunda traumatització en la dona víctima de violència sexual. Qualsevol comportament que hagi fet per aconseguir salvar la seva integritat física s'ha de valorar i reconèixer el seu coratge per sobreviure. 
Deixem-ho ben clar, cap dona aprova ser violada o agredida. La violació no és una elecció lliure de la víctima. Una persona coaccionada, intimidada,...per la violència no pot escollir, ni consentir, que la violació passi. La dificultat d'una resistència és per la seva por a la seva integritat física, la por a que la matés, i l'angoixa que es densecadena debilitarà més o menys en funció de la persona, el context, la socialització, la història, i múltiples factors les reaccions de defensa i autodefensa.

"Sentí terror por lo que me pasaba, y porqué pensé que de ésta no salía, me repitió: Si hablas te mato".

Per aquest motiu és tant important la autodefensa en totes les àrees, verbals, emocionals, i física, per trencar i preparar el cos i l'organisme per respondre, a vegades anticipant, a vegades sobrevivint als fets, a vegades explicant la vivència per ajudar a altres dones,...aquest serà el nucli del 3r post sobre violència sexual, la recuperació.

Salut i autodefensa feminista!
@RobenFawkes

2 comentaris:

bruixagg ha dit...

Hola!
Como siempre, un gran trabajo, Roben.
Creo que somos muchas las que hemos padecido violencia sexual dentro de la pareja, siendo este caso, uno de los más escondidos. A quién le explicas qué dentro del matrimonio padeces abusos??? La reacción habitual, es decirte que eso no es abuso, que es tu marido/pareja... A parte de la vergüenza, que una misma siente y el terror a denunciar a tu agresor, que vive bajo tu mismo techo.
Desde aquí, me gustaría decir a tod@s las mujeres que tienen abusos sexuales por parte de sus parejas(tb incluyo a las parejas homosexuales), que olviden el miedo y la vergüenza. Que NO, es NO. Y que pidan ayuda en cuanto se produzca el primer abuso, porque no será el último. Alzad la voz, porque esto no desaparece por generación espontánea. Los agresores, no se cansan... A mí me costó tener la epiotomía abierta durante 5 meses(después de parir), un intervención quirúrgica y un año de recuperación del lateral izdo de mi vagina. De esto hace 12 años...y aún siento molestias ocasionales en las cicatrices. Es más, hace unos meses, por otro tipo de problema, me hizo un tacto una fisioterapeuta especialista en suero pélvico...cuando palpó ese lateral(izdo), se asustó de las cicatrices producidadas por desgarros...
He sido capaz de mantener una vida sexual satisfactoria, de todo se sale. Pero, si dejar aquí este testimonio, ayuda a alguna mujer a decir BASTA, ya me doy por satisfecha.
El silencio, mata. Pedid ayuda, aunque sea a vuestro médico de cabeceza.
Salud y mucha fuerza!!!

Nalataia Tubercle ha dit...

Qui tingui la poca vergonya de dir que una violació ha estat consentida perquè l'agredit/da no s'hi ha oposat prou, no mereix ser classificada com a persona. Que potser ningú pensa en les diferències pel que fa a la potència i força muscular innata entre dones i homes? Que es pensen, que les dones que són agredides sexualment ho volen? Ho busquen? És una invasió de la seva intimitat i una agressió contra la seva persona, com pot ser-ho un bon cop de puny a la cara.

Cap agressió sense resposta. I cap resposta ignorada!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...