dimecres, 13 de març de 2013

Tu belleza es tu cabeza, Cuida't! ( 1a Part )

Aquest nou post és un resum+interpretació d'un capítol del darrer llibre que he llegit, escrit per Eneko Landaburu, que es diu "¡CUÍDATE COMPA!"...que aborda l'autogestió de la salut, una salut global...i jo m'he centrat en comentar aquells aspectes més bàsics i significatius de la salut mental i social...perquè són els meus àmbits, i perquè necessitem desenvolupar la nostra resiliència per poder continuar la lluita social, estimular la capacitat de supervivència inherent en totes les persones i cooperar, i per això podem aprendre moltíssim de les dones, lluitadores durant tota la història de la humanitat a resorgir de les cendres per volar, dones lluitadores contra les injustícies, lluitadores amb rauxa contra la imposició i l'ordre patriarcal.

Segons les darreres investigacions en criatures quan naixem som:
-Capaces d'inventar, construir, crear, imaginar...
-Capaces de concentrar-nos, de viure amb alegría, de divertir-nos, contentes/s d'estar vives i vius...
-Percebem els inconvenients i les dificultats com una oportunitat per aprendre, per posar a prova les nostres capacitats...
-Tenim curiositat per totes les coses, per tots els coneixements i per totes les persones.
-Originalment som criatures valentes, afectuoses, sociables...
-Ens agrada cooperar, ajudar i demanar ajuda, aprendre i ensenyar...
-Tendim a l'afecte, a abraçar-nos, a les carícies...a comunicar-nos amb sons, mirades, gestos,...
-Ens sentim en contacte amb la naturalessa i les altres persones, sentim respecte per nosaltres mateixes, pels altres i per la naturalessa...
-...

Totes aquestes capacitats i característiques no tenen cabuda en aquest ordre social patriarcal i capitalista. A través del creixement i les diferents socialitzacions patim violència i maltractaments, perquè ens "forcen" a uns motllos molt rígids...per formar part d'una societat inhumana, inhibint moltes de les nostres capacitats...però mai destruïnt-les del tot...

Evidentment les diferents situacions estressants i traumàtiques que vivim, bloquegen el nostre cervell, i ens dificulta endreçar i reprocessar les diferents vivències, sensacions i records enmagatzemats...col·locant uns filtres determinats per continuar mirant el que ens passa...
La manera que té el nostre cervell de lliurar-se d'aquestes experiències desagradables és expressant el dolor. Quan sentim dolor, necessitem compartir-lo...descarregar-lo, entendre'l...posar paraules, imatges i sensacions...i per això és tant important l'escolta (de la qual m'ocuparé en la segona part d'aquest post).

Amb els anys, i també en funció del feedback i reacció rebuda quan expresses el teu dolor, construïm les nostres pors,...i aquestes bloquegen l'expressió i manifestació del dolor, reprimir aquesta expressió provoca greus conseqüències individuals i socials.

La principal conseqüències directa de no expressar i manifestar el dolor, és que el nostre cervell acumula patiment i anul·lant habilitats ( les citades anteriorment ). El fet de reviure situacions doloroses  condiciona els nostres pensaments presents, l'estat d'ànim, les nostres paraules, actituds i accions. El nostre cervell queda sota el domini de les nostres experiències desagradables, i tenim molta dificultat en ser "nosaltres mateixes/os", dominats per una rigidessa interna que no ens deixa mostrar-nos realment com som. Sentim, pensem, diem o fem coses que no volem, i a sobre ens sentim culpables per fer-ho així. El fet de viure situacions i processos de violència potencia aquest sentiment de culpabilitat i agreuja aquests bloquejos. En funció de la individualitat de la persona aquests bloquejos es manifestaran de diferent forma, tant a nivell mental, emocional i físic...

En cada moment vital intentem actuar i funcionar com podem, actuarem de la millor manera que coneixem en aquell moment, i tenint en compte una informació disponible i limitada, o actuarem per evitar la pitjor de les situacions valorades prèviament.

Continuarà...

Posts relacionats amb aquest, també podeu llegir:


Una forta abraçada feminista, i cada día és 8 de Març, perquè la lluita i la resistència feminista és contínua.
@RobenFawkes
(disculpeu les faltes d'ortografia i de redactat ;))

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...