diumenge, 23 de desembre de 2012

Les lleis canvien...i el sistema judicial?

En primer lloc agrair a les persones que visiten aquest bloc cada dia, cada setmana, cada mes o puntualment, els vostres comentaris i les mostres d'afecte són energia pura per seguir escrivint i mantenint-lo ben viu!

Més de 35000 visites en 2 anys en un bloc exclussiu en l'abordatge especialitzat de la lluita contra les violències masclistes, a través de la conscienciació i la documentació fonamentada. És una petita barca remant a contracorrent...és una petita victòria per sensibilitzar les xarxes i la societat en general contra les violències masclistes. Per això us agraeixo tota la difusió que feu.
En aquest post reflexionaré sobre un tema ja treballat anteriorment, però desgraciadament actual i quotidià...que passa entre el sistema judicial i les denúncies per violència de gènere...És sobradament conegut i denunciat pel moviment de dones i feminismes, també pel propi CGPJ, el mite sobre les denúncies falses...quin mal ha fet aquesta barbaritat asumida per l'opinió pública i per molts professionals, i continúa fent destrosses, perquè en general qualsevol opina a la lleugera, sense mirar les conseqüències...perquè aquest mite, des de 2003 condiciona la mirada dels professionals que intervenen i neguen l'existència de la violència, sota arguments cutres i curiosos: problema de parella, tensió i conflicte propi del divorci, interesos varis, baralla, "pelea tumultuosa", violència mútua,problemes de salut mental, alcoholisme...

En moltes ocasions la denúncia tot i descriure una situació concreta i viscuda, potser no representa tota la situació i procés de violència, potser evidencia un desencadenant, ja que moltes vegades no necessàriament es correspon amb l'agressió més greu patida, simplement hi ha un canvi en la vivència de la mateixa, per les raons que siguin: el nivell o tipus de violència, la seva intensitat, la visibilitat, el sentiment de por que ha disparat noves alarmes, nova situació de vulnerabilitat (embaràs), la transformació d'una amenaça reiterada en un fet, conductes i actituds intimidatòries, o també pot ser perquè s'ha canviat l'escenari de l'agressió del domicili al carrer i llavors s'han implicat terceres persones, professionals dels cossos de seguretat, professionals de serveis socials, de la salut...la denúncia és una breu diapositiva de tota una història i dinàmica complicada, prendre la decissió de denunciar és molt dur,...i la dona que pateix violència és molt conscient, sap que ella patirà les conseqüències...siguin quines siguin...

Doncs sí, cada dia sóc testimoni dels arguments més "estranys i sexistes" fruit de la ignorància més absurda, sorprenentment en persones que han estudiat molt i molt, és clar de lleis...de violència ni idea, i fruit d'un posicionament personal, jo crec que no volen creure per no veure que existeix aquest problema social, i que li pot passar a qualsevol dona,un mecanisme de distància, li pot passar a ella mateixa, a la seva filla, a la seva millor amiga, a la seva neboda,... llavors diuen que "no poden fer res", "que no els hi toca"... i no instrueixen la causa, s'arxiva, no es dicten mesures de protecció, no es detecta cap risc, no es tenen en compte les criatures com a testimonis i víctimes directes/indirectes d'aquesta violència... Els suposats jutjats "especialitzats" no apliquen les noves lleis, segueixen en el post-franquisme, segueixen desacreditant i treient valor a les veus de les dones, i es refugien en estereotips, prejudicis i tòpics sexistes i neomasclistes per no canviar absolutament res de la realitat quotidiana...i no oblidem que darrera dels jutjats hi ha persones amb nom i cognom...no podem funcionar pel "depende de quién te toque"...això és molt cutre! El sistema judicial està caduc i obsolet...crec que el món ha canviat bastant des de l'edat mitjana...

Per lluitar contra aquest mite, tenim dades suficients, arguments sòlids i aclariments, no és el mateix ni es pot englobar sota la mateixa categoria "fals": un sobreseïment, una retirada de la denúncia, un arxiu de la causa, una absolució, una denegació de mesures de protecció o la no demanda de la ordre de protecció... per posar alguns exemples.
Per acabar i avançar algunes propostes, això cal una bona exploració realitzada per professionals amb perspectiva de gènere, i la informació d'altres persones i professionals que coneguin a la dona, conèixer i observar, però primer creure que existeix com a problema més enllà dels feminicidis que només són la punta del iceberg. Cal formalitzar i consensuar indicadors de la violència psicològica, de la indefensió apresa, de l'afectació, del cicle de la violència, del funcionament de l'abús verbal...No val només que siguin "forenses", no és suficient la categoria de pèrit, per trobar objectivitat,ja que el masclisme ataca a tots els camps professionals...amb nefastes conseqüències per cert...aquest 2012, i a data d'avui són 75 dones assassinades per homes, amb vincle emocional...això ningú ho pot negar, massa tard, no creieu?

La nostra societat "democràtica" nega de forma rotunda que la violència masclista és una realitat diària. No vol creure que existeixi, i els mites tenen aquesta funció social principal, mantenir l'ordre patriarcal, silenciar una realitat que té com a causa estructural la discriminació i la desigualtat existent, i el sistema judicial és còmplice per la seva inoperància , per amagar-la de nou a les cases... i es vol enfocar com "casos aïllats"...protagonitzat per "descerebrats" assassins...no, no, aquest problema és la nafra que evidencia que aquesta societat hi ha moltes coses que no funcionen...
Continuarà...
Cap agressió sense resposta!
@RobenFawkes
Podeu llegir més, i relacionat amb el post a les conclusions del VII Fòrum contra les violències de gènere: http://www.violenciadegenere.org/pcvg/index.php
També altres posts relacionats:

1 comentari:

bruixagg ha dit...

Hola Ruben y gente que vale la pena. Sólo un comentario....simplemente, doy fe de todo lo que has escrito. Tristemente, el sistema no funciona.De entrada,la mujer violentada tiene que demostrar continuamente lo que le ha ocurrido. Como bien dices, la mayoría de veces, denuncias por una tontería, pero que es la gota que colma el vaso...y los juec@s y fiscales, no observan el deterioro psicológico que tiene una mujer maltratada, ni la trayectoría de ese maltrato.Hay que ir con un ojo colgando,las marcas en el cuello de intentar ahogarte,informe ginecológico en el que se muestre que ha habido sexo NO consentido, y una grabadora con todos los insultos y vejaciones recibidas. Aún y así, el 99% de juec@s de violencia, no tienen suficientes pruebas para acusar al engendro que te ha roto la vida.
De todo se sale, antes o después, pero no gracias al sistema judicial. El sistema, nos sigue maltratando y eso, hay que seguir denunciándolo y gritarlo bien alto.
Salud,compañer@s.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...