dilluns, 7 de gener de 2013

Contra el silenci imposat!


Després de llegir l'article de Lídia Falcón, http://blogs.publico.es/dominiopublico/6349/balance-de-un-ano-de-violencia/ , del qual us recomano la seva lectura, i estic totalment d'acord, just després vaig pensar en escriure aquest post... sí, és increible com ha passat desapercebuda amb tota la intenció patriarcal, la xifra de dones assassinades a mans de la seva parella o ex-parella aquest 2012, no ha tingut cap resó, segons els mass media 32, segons la xarxa feminista 72, la diferència és brutal i a sobre els diferents poders s'atribueixen medalles, "que és la xifra més baixa en anys"...de qué estan parlant?

El reconeixement públic, social i institucional que es fa de la violència masclista, és mínim en aquesta societat "democràtico-capitalista". I pensant malament crec que quan es fa s'utilitza de forma morbosa i poc acurada, es banalitza o fins i tot es culpabilitza a les dones...amb l'argument "sinó denuncian...", a aquestes persones o representants, els miraria als ulls i els hi diria: "i si fos la teva filla, la teva germana, la teva amiga, la teva mare,...diries el mateix?" Les manifestacions que es realitzen són escases, es redueixen a concentracions simbòliques i 2 grans manifestacions, el 25N i el 8M. Per tant tampoc és una prioritat pels moviments socials actuals...gran fracàs...a tenir en compte, només vaig veure una mica de llum amb la creació de la MAREA VIOLETA...com una lluita continuada contra el patriarcat i les seves polítiques...


La paraula feminicidi és poc coneguda aquí, però desgraciadament habitual a altres països com Mèxic, Guatemala,...i més emprada, per això la importància d'exportar aquest concepte aquí, com el tipus de violència masclista més extrema, treure la vida a una dona per motius d'ideología patriarcal. En aquest Estat trobem tot el contrari, es vol tornar al concepte arcaic de violència domèstica, per així silenciar i obviar la resta de violències masclistes,...una nova estratègia del neomasclisme per tornar al passat, al silenci...quan aquests fets no eren ni tan sols considerat delicte,...i no estem parlant de fa tants anys, al 2002 quan jo vaig començar a treballar en aquest camp. Els feminicidis són la punta de iceberg, sota l'aigua una gran massa de gel formada per la violència psicològica, sexual i física.

També durants aquests dies he llegit varis articles tant de personatges diversos que no penso donar més propaganda, com alts càrrecs de l'esglèsia catòlica acusant el feminisme de provocar violència masclista...o que destroça les famílies. Senyors de l'esglèsia, sou la segona institució més violenta després de la familia fusional patriarcal, i el que destroça vides i famílies és el masclisme i totes les seves violències cada dia, també els abusos sexuals que vostés han tapat i segueixen enviant sacerdots condemnats a païssos del tercer món on aquest delicte no està reconegut perquè així segueixin exercint impunement la seva "misió"...aquesta és la seva veritable funció, el manteniment de l'ordre injust establert, com a religió catòlica sembren masclisme, a través dels seus textos, poders, i discursos. Que quedi ben clar que l'esglèsia és causa estructural de la violència masclista a tot el món.

38, 42, 70, ...Dones assassinades, per mans d'homes, homes masclistes...que es creun amos i senyors, propietaris de vides, que veuen a les dones com a objectes, però les institucions que formen l'exosistema tenen també tacades les mans de sang, perquè amb la seva complicitat han actuat impunement... Només el poble, les persones i grups conscienciats podem canviar i trencar aquesta inercia, ara miro cap a la India i el Pakistán amb la reacció  social davant els darrers crims masclistes de violència sexual, l'estudiant de medicina de 23 anys, i la nena de 9 anys agredida per 3 homes que estan en cerca i captura...allà es produeix una agressió sexual cada 20 minuts, i aquí? cada 2 hores?

Però cada cop, encara que lentament, s'apropa la revolució feminista, sumant cors liles, esforços i resistències...molt a poc a poc, a foc lent s'està coent...ja escolto el xup, xup...

Una forta abraçada feminista i no ens rendim.
Gràcies pel vostre suport
@RobenFawkes

PD: Tota la difusió que es faci via xarxes socials i emails dels diferents crims, de textos i campanyes per conscienciar sobre la violència masclista imperant és una petita forma de lluita. No deixis que s'imposi el silenci, tú també pots fer alguna cosa, Actúa! Difón!



2 comentaris:

MMC ha dit...

Completament d'acord. Però llenço una reflexió a les feministes catalanes o, millor dit, Barcelonines: Cal fer una autoanàlisi que ens permeti entendre com les nostres pròpies pràctiques, de vegades, no són prou inclusives. Recordo la mani del Setembre i com el el cordó de seguretat que vetllava perquè hi hagués un bloc exclusiu de dones a la capcelera, va escridassar, insultar i allunyar de males maneres a una parella que es trobava a la part de darrera d'aquest bloc. La idea era que reculessin per anar al bloc mitxe (per dir-ho d'alguna manera, ja que era d'organitzacions amb les quals poder no et podies identificar. El fet és que si repetim els mateixos esquemes de la violència patriarcal, dins dels nostres espais, no podrem extendre la lluita i seran les dones i la lluita del feminisme les que hi surtiran perdent.

bruixagg ha dit...

Hola

En principi, com sempre, ets gran, Roben.
Segon, MMC, em penso que tens raó. Hem de treure la imatge de que el feminisme és només part d'una sèrie de grups radicals. NO, la lluita feminista, va molt més enllà. No fa falta tenir una determinada tendència sexual, ni ser representada només per dones. En aquest blog, es demostra, que hi ha homes molt implicats en aquesta lluita.
A part de tot això, volia remarcar, que va costar molt que ens escoltessin, que s'anadonessin del problema tant greu que matim, d'aquesta lacra de dones mortes....i com he dit altres vegades, de les que estàn mortes en vida, que hi ha un número important, però que no intersa que es sàpigue.
En aquest últim any, una de les coses que ha conseguit el govern, es treure tot el que té a veure amb el maltracte. Hem fan riure les campanyes que es fan, perque no s'apliquen les mides que anuncien, ni els ajuts que diuen que et donaràn...Has de morir, ser un nº més...i segueix donant igual. En general, si no has viscut una situació de violència o d'una persona propera, la gent no es sensible a la realitat que existeix i del maltractament institucional que patim. Totes les morts són tristes i importants, però la vida d'una dona, importa menys, que la vida d'un assessinat per un terrorista....
Haurem d'aclarir, que: FEMINICIDI ÉS IGUAL QUE TERRORISME DE GÈNERE.

Salut i una forta abraçada feminista!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...