Microviolències i Micromasclismes (I)

"Estic molt cansada", "no sé com he arribat fins aquí", "no m'ho puc creure que estigui passant això",...expressions que sentim sovint en les primeres entrevistes a dones afectades per la violència masclista en l'àmbit de la parella,...són indicadors que no poden passar desapercebuts a professionals i serveis, ja que aquest malestar i patiment s'ha iniciat de forma quasi imperceptible molt abans del que elles creuen...

Les microviolències estan poc estudiades i reconegudes, i tenen l'objectiu principal de forçar, coartar, i destruir l'autonomía personal, encara que no de forma evident, sinó de forma subtil i insidiosa, quasi invisible. Microviolències o Micromasclismes, són abusos de poder quasi normalitzats, que causen una "dominació suau", que van essent visibles a llarg termini...són autèntiques "armes, trucs i paranys" més utilitzats pel col·lectiu masculí "majoritari", aquest col·lectiu que des del discurs social no se'ls pot tildar de violents, agressors, abusadors...que no renuncia "explícitament" a la igualtat en les relacions.

Aquestes microviolències tenen la seva base en l'inconscient col·lectiu dels "manaments culturals de la feminitat", aquells trets que marquen la identitat femenina tradicional, construida en "ser pels demés" i destinada al "sacrifici i la subordinació", això porta a les dones en moltes ocasions a autoresponsabilitzar-se i autoculpar-se sempre pel benestar/malestar dels vincles, les persones estimades i elles mateixes. Precissament aquest sotmetiment és el que tota teràpia ha de contribuir a transformar, per promoure en elles "el ser per elles", amb altres però no "a disponibilitat dels altres", augmentar el seu poder personal, i deconstruïr la creença de realització personal a través de l'aprobació i satisfacció dels "mascles".

L'autoculpabilització, inhibeix els mecanismes de protecció, l'agudessa perceptiva, i les estratègies de defensa personal i emocional. És difícil defensar-se i resistir si es desconeix la seva existència.

Aquestes microviolències tenen conseqüències per a la salut:

a)Inhibició de la fluïdesa mental, disminució de la valentia, l’acció eficaç, el pensament,la protesta vàlida i el projecte vital.

b)Fatiga crònica per esgotament i sobreesforç, desvitalització,...

c)Baixada d’autoestima, del sentiment de seguretat, disminueix l’autoconfiança, desmoralització, queixa ineficaç,...

d)Disminució del poder personal, de la paràlisi del desenvolupament personal, limitació de la seva llibertat, augment de les actituds defensives,...

e)Malestar difús, irritabilitat crònica, “fartiment” de la relació,...

f)...

Totes aquestes reaccions generen un estat d’ànim depressiu-irritable, que genera més autoculpabilització, resignació, empobriment, i claudicació...desgraciadament actualment molts professionals tendeixen a adjudicar aquests símptomes a problemes intrasubjectius o a exageracions de certes característiques “femenines”: dramatisme, incorformisme,histerisme,... produïnt dobles i triples victimitzacions ,més patiment, i més blindatge de l’autoculpabilització.

Ruben Sanchez 

Fi de la primera part.

Bibliografia: La violencia contra las mujeres. Consue Ruiz-Jarabo Quemada i Pilar Blanco Prieto.(2004)