Ana Bella, exemple de dona resilient i lluitadora

En altres posts he criticat que els mass media no transmeten mai cap imatge de dones supervivents... , una imatge que fos exemple de lluita, ja que milers de dones cada día amb un gran esforç, tot i les dificultats del sistema actual, trenquen les cadenes de la violència masclista, i tornen a nèixer, a viure de forma lliure...doncs bé aquí reprodueixo un article/entrevista que m'acaba d'enviar el meu amic Tommoz, del diari ARA , sobre Ana Bella, un exemple que mostra com es poden superar els processos de violència, i no conformar-se amb això, que és moltíssim, en aquest cas ella continúa realitzant intervencions socials a través de la seva Fundació per ajudar a altres dones víctimes de la violència siguin Supervivents: Enhorabona Ana Bella, enhorabona ARA per aquesta notícia:

Quan fa balanç dels onze anys en què va compartir la seva vida amb un maltractador, a Ana Bella Estévez (Sevilla, 1972) la tortura una feblesa. "Un dia, el segon dels nostres fills va ser testimoni d'una de les pallisses. Jo estava embarassada del quart. Després dels cops, el nen va venir a consolar-me i jo li vaig dir que no patís, que el seu pare m'estimava. Li estava dient que pegar és estimar!"
El record és dolorós, però alimenta un dels lemes d'aquesta dona plena de vitalitat que, després d'haver-se esfonsat en l'abisme més fosc, va aconseguir veure la llum: "Hem de tallar la cadena generacional de la violència. Podem aconseguir que els nostres fills no siguin maltractadors en la vida adulta". I com es pot fer? "Donant exemple. Mostrant que tens dignitat, que ets capaç de plantar cara, de trobar feina, de fer la teva vida".

De víctima a supervivent
Ana Bella se n'ha sortit. "Ja no sóc una víctima, sóc una supervivent", diu. Ara mira la vida plena d'optimisme i ajuda altres dones a fer el mateix a través de la Fundación Ana Bella, una xarxa de suport integral que s'ha estès com una taca d'oli, sense mitjans però amb tota l'energia de les dones rebel·lades contra la dominació, amb molta flexibilitat i amb el valuós bagatge de saber per experiència com s'han de fer les coses.

Perquè d'experiència a l'Ana Bella no n'hi falta. Coneix tant l'amargor dels cops i dels insults com la dolçor d'haver-se sabut reconstruir, de ser un exemple, de rebre premis per la seva feina i d'haver començat a establir complicitats amb empreses i institucions per sistematizar i optimitar la tasca de la fundació.
"Tenia 18 anys quan em vaig enamorar a primera vista d'aquell home. Un any més tard, mentre era al paritori a punt de tenir la nostra filla gran, em va dir que no permetria que fos un metge qui m'atengués durant el part. Per sort, em van assignar una ginecòloga. Aquella nit ell va dormir al llit de l'hospital i jo asseguda a la cadira de l'acompanyant. Deia que havia patit tant durant el part que era just que li correspongués el llit". El calvari havia començat.
Fins que un dia, una dècada i tres fills després, Ana Bella va haver d'acompanyar la sogra a l'hospital. Hi va veure un cartell contra la violència de gènere, es va aprendre de memòria el telèfon d'emergència i hi va trucar de matinada des del cotxe, perquè el seu home no la sentís. Va reunir el valor per marxar amb els quatre fills i ja no s'ha volgut tornar a relacionar amb l'exmarit, malgrat que ell l'ha assetjat, l'ha seguit de matinada, li ha deixat notes vexatòries. "Els maltractadors saben activar-nos un mecanisme al cervell que ens genera dependència emocional. Per això és essencial trencar totalment el contacte".
A la casa d'acollida on es va refugiar va escriure tot el que havia viscut. Va ser un exercici catàrtic. No s'explicava com havia pogut aguantar tant temps sotmesa als capricis, l'agressivitat i les prohibicions del marit. "Hi havia tantes coses que no podia fer, com sortir sola de casa o plorar, que un dia les vaig apuntar en una llibreta per no oblidar-me de res". Reviure mentalment els onze anys de convivència li va donar una lliçó impagable: "Em vaig adonar que si havia resistit tant era perquè en realitat tenia unes qualitats molt positives: era molt perseverant, i per això volia seguir amb la relació fins que les coses ens sortissin bé. Era molt tolerant, per això havíem tingut quatre fills. I tenia una gran capacitat per refer-me ràpidament a la frustració, per reinventar-me cada dia. Havia abocat aquelles qualitats positives a satisfer les bogeries d'un maltractador. Però vaig entendre que les podia canalitzar a aconseguir una vida digna per a mi i els meus fills i per ajudar altres dones".

Feina i autoestima
La Fundación Ana Bella intenta donar un suport integral a les dones maltractades. Tenen sis cases de suport al servei de les dones que han de deixar els pisos d'acollida, han creat una empresa de neteja i una de càtering que en tres anys han donat feina i autoestima a 108 dones, han establert un conveni de col·laboració amb una gran empresa d'alimentació, que els finançarà una escola itinerant on es formaran assessores de nutrició per als punts de venda de la companyia. "No tenim diners, però disposem de recursos il·limitats", diu Ana Bella. Ha estat escollida membre de la xarxa internacional d'emprenedors Ashoka, que confia en les capacitats individuals per canviar el món. Ana Bella no té cap dubte que això és possible. Ella, i les supervivents com ella, carreguen un bon entrenament a les espatlles. "Cal més valor per dormir cada nit amb el teu maltractador que per començar una vida nova".