dilluns, 30 de gener de 2012

Microviolències i Micromasclismes (II)

Traducció text: "Cuánto más duro trabaja una
mujer, más linda ella parece!"
Donada l'afluència i lectures del post anterior, he accelerat la redacció de la segona part, que estava pensada per a més endavant, però aquí la teniu, i us aviso que queda una última entrega de "Microviolències i Micromasclismes", espero que us sembli interessant i us faci reflexionar, si és així féu difusió. Salut!


El domini masclista dins la relació de parella, no assegura l'afecte de la dona,... però aconsegueix en canvi obediència i distància, i això paradoxalment dóna inseguretat a l'agressor, que reacciona a la defensiva, amb més control i violència.
La socialització de gènere en el homes basada en el model de masculinitat tradicional, produeix una buidor afectiva, una creença de superioritat i un empobriment vital, ...per altra banda manté uns privilegis i comoditats dins la relació, avalats, justificats, i naturalitzats per la normativa patriarcal del gènere. ( "això és de dones, no és de homes, “això també et toca a tú, com a dona"...).
Les expressions masclistes: "tu exageres", "estás boja", reflecteixen un context inquisitori, de manipulació de la percepció de la realitat de la pròpia dona, i l'ordre social actual és un bon aliat, perquè ser “home” en un sistema patriarcal, comporta que la seva paraula està dotada de més valor social, credibilitat i raó que la d’una dona “dolenta, boja i bruixa”.
Els Micromasclismes utilitaris: Són els que més contribueixen a la injustícia distributiva de poders en les parelles del món "occidental", augmentant la qualitat de vida dels homes, amb la NO participació de les tasques domèstiques i l'abús del "mandat" i la capacitat femenina de la cura i atenció. Respecte les tasques domèstiques, va des de la No implicació total, a la pseudoimplicació, que l'home actúa com "ajudant de la dona", això implica per la dona portar la "gerència" de la llar,  "mestressa de casa" amb la sobrecàrrega corresponent. 
L’abús i l’aprofitament de la capacitat de “cura” , comporta la cura dels vincles i les persones: fills i filles, familiars, amistats. Les demandes són exigents, quasi manaments (coaccions), i s’han de satisfer quasi immediatament, sinó és vista com a “dona poc efectiva”, aquestes demandes no són explicitades, per tant la feina que comporta i les hores de dedicació de la dona, tampoc seran valorades ni agraïdes ni reconegudes. I a més es suma que quan ella necessiti ser atesa, cuidada, serà rebutjada, se li negarà el dret a ser ben atesa,  menyspreant els símptomes i cansament, o es justificarà que ell, com a home “no ho sap fer”.

Micromasclismes encoberts: S’utilitza la manipulació per imposar-los, i són especialment punyents amb dones que tinguin una forta dependència de “l’aprobació masculina” per afiançar el seu domini contra elles. Existeixen diferents tipus de micromasclismes encoberts:
Creació de la manca d’intimitat: Són maniobres actives d’allunyament, es poden realitzar mitjançant la imposició de diferents estratègies:
-El Silenci en la relació de parella, imposar el No diàleg, sentir-se amb el dret de no donar explicacions i a no parlar sobre determinats temes ( per exemple economia familiar, oci individual, praxis educativa vers els fills i filles,...)
-L’Aïllament:  Quan la dona vol parlar o dialogar sobre diferents temes, l’home es tanca en un espai físic, o s’abstrau en els seus pensaments, no parant atenció al que li està plantejant la dona.
-L’Escassetat de reconeixement i disponibilitat: Retallar els drets, valors, aportacions, llibertats de la dona dins la parella, condueix al buit afectiu, que augmenta la dependència emocional, i provoca sobrevaloració de l’escassa participació o “col·laboració” del micromasclista, “l’escasedat” es viu com a valuós.
-La Inclusió invasiva de terceres persones: Consisteix en ocupar constantment l’espai vincular, amb amistats, familiars, reunions, activitats,...es limita moltíssim l’espai d’intimitat,...i està acompanyat de l’acusació de la dona com a “poc sociable” o “antisocial”.
-La Desautorització/Desqualificar/Desvaloritzar: Amb comentaris i conductes es busca vexar i menysprear. Conductes que busquen un sentiment d’inferioritat a la dona, als seus desitjos, les seves idees, els seus valors,...i té com a pilar del patriarcat, la creença “que l’home està en possessió de la raó, de lo lògic, de lo correcte”, i el dret a jutjar des d’una posició “superior”, acusant-la “tu exageres, tú estás boja!...”
-La Culpabilització i "Innocentació": Es condemna a la dona pel seu “mal fer”, “pels seus errors”, “per la seva mala pràxis”, sempre jutjada pel masclista de tots els sentiments negatius que ell pugui experimentar, acusant-la a ella de ser productora dels mateixos, quedant ell com a “innocent”.

Autoindulgència i autojustificació: Amb aquest conjunt de comportaments, el masclista presenta diferents bateries d’excuses i pseudoargumentacions, per evitar corresponsabilitzar-se de tasques i feines que construirien un vincle respectuós i igualitari. Amb aquestes explicacions busca mantenir una “bona imatge”, “quedar bé”, davant de familiars, amistats,...perquè el comportament real i violent només passi a ulls de la seva parella...accentuant més així el sentiment de culpabilitat i anul·lant les respostes defensives de la dona, bloquejant-la. D’aquesta manera ell oculta la seva deixadessa i desmotivació:
-Privilegi Masclista: Apela a arguments inmodificables, “jo treballo, i no tinc temps d’ocuparme dels nostres fills/es”, “és el meu caràcter, i no puc controlarme”, “és imposible, ja ho he probat”, “jo no serveixo per aquestes coses”,...
-Imperícies Selectives: El masclista es declara inexpert per aquelles tasques de la casa i de la cura que no vol realitzar de cap de les maneres.
-Menysvaloració dels propis errors: Els errors,omisions, oblits, desinterés, abús de privilegis, equivocacions,...comeses pel masclista no li dóna cap importància, mentre que, inversament els comesos per la dona són exagerats, emfatitzats, castigats, i posats en evidència.

Tots aquests subtipus de micromasclismes i microviolències colpegen diàriament a la dona dins la parella, provocant irritabilitat, esgotament,frialtat, i explosions de ràbia, “sense motiu”,...i just després no entén res...

2/3 ...Continuarà.


Salut!
Ruben Sanchez

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Efectivament Boss. Pero despres de 18 anys,2t puc aegurar que es light. La violencia psicologica calculada,pensada i amb la finalitat clara es molt mes subtil i aterradora. Com sempre. Gracies

bruixagg ha dit...

Casi que te quedas corto, estos psicópatones, que no empatizan para nada, son crueles hasta la saciedad.... Yo recuerdo que tenía hasta la culpa de la guerra de Irak. "La culpa es tuya, que me llevas al límite". Seguro, que esto le suena a más de una, por desgracia.
Gracias por seguir dando caña y compartir tu sabiduría.
Un abrazo.

Roben Fuwkes, no calla mai ha dit...

No són psicópates, són homes masclistes i violents, i existeixen diferents gradacions...de menys a més.
Hi ha moltes d'aquestes actituds que es donen per separat, en homes que no canvien de nivell d'intensitat, que no volen renunciar a determinats privilegis...i així els mantenen.
Són textos per reflexionar, tant per a homes com per dones.
Salut

Anònim ha dit...

Gracias Ruben, por este interesante articulo, otras verdades de nuestras experiencias,somos culpables de todo, y ellos son los que están hartos de aguantar nuestros caracteres, humores,nuestra existencia en general.
micro-machismos nos golpean diariamente.por el solo hecho e ser mujer..
gracias por seguir esta lucha, aprendo mucho del dit.
un abrazo
Rebeca

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...