Sara Berenguer va nèixer 1 de gener de 1919, a Barcelona, en el sinus d'una humil familia obrera...als 13 anys comença a treballar en una carniseria, on serà conscient de l'explotació laboral.
Ella explica: "entré en la CNT de forma muy original, mi padre marchó al frente, y yo quería ir con él, y me dijo :tú quieres hacer la revolución, pues vamos al comité!."
Va començar al Comité de la CNT de les Corts, on va desenvolupar diferents responsabilitats, alternant la seva tasca de mestre a l'Ateneu, amb xerrades, participació a diaris,...fins que va ingressar a la S.I.A ( Solidaritat Internacional Antifeixista), formant part de diferents delegacions de l'agrupació Mujeres Libres, on va acabar com a Secretaria de Propaganda del Comité Regional de Mujeres Libres.
Va començar al Comité de la CNT de les Corts, on va desenvolupar diferents responsabilitats, alternant la seva tasca de mestre a l'Ateneu, amb xerrades, participació a diaris,...fins que va ingressar a la S.I.A ( Solidaritat Internacional Antifeixista), formant part de diferents delegacions de l'agrupació Mujeres Libres, on va acabar com a Secretaria de Propaganda del Comité Regional de Mujeres Libres.
La guerra civil continúa i les tropes franquistes avancen...els/les anarquistes i republicans/es han de retirar-se, Sara explica que marxaven per la carretera en filera , però amb "plaer per la vida, passió per la vida,encarant a la mort amb el desig violent d'escapar d'ella, en una nit molt negra", explica també com l'exili va enfonsar la ilusió per un futur d'emancipació i llibertat per la dona...en un nou món...
A Bram (Aude) , l'any 1944 organitza clandestinament una secció de la S.I.A, com a tresorera i organitzant múltiples actes culturals, i també va col·laborar amb la CNT de Toulouse. Durant el 1963 és nombrada secretaria de la SIA, secció de Béziers.
Plaine des Astres i Villa Sara, casa seva, va ser un punt d'acollida i de trobada per tots/es exiliats/des, on trobàren solidaritat. Des d'aquest indret Sara comença a escriure per la Revista Mujeres Libres,(l'any 1965) amb el seu poema "La China"...l'inici de la seva obra poètica en català, castellà, i francés , que ha rebut varis premis literaris.
La seva més gran aspiració: viure en comunitat, de forma armoniosa, lliure d'autoritats substituïda per educació, sense odis, de forma pacífica tots els sers humans.
Entre els seus llibres, destaco "Mujeres de Temple", i "Entre el Sol y la Tormenta".
Una forta abraçada Sara, tota la meva admiració.
Ruben Sanchez
1 comentari:
Aquest mes de juny, Sara Berenguer ens ha deixat. El món llibertari té un gran buit.
Sara continuem la teva lluita.
Publica un comentari a l'entrada