diumenge, 21 de novembre de 2010

ARTICLE per a les 3es Jornades INTERFERÈNCIA PARENTAL , l'ANTISAP

Ruben Sanchez Ruiz : psicòleg expert en violencia masclista i formador del ISPC.
ANTI-SAP, Conseqüències de la SAP i la terapia de l’amenaça sobre les dones.
“Quién cree no le hacen falta pruebas, quién no cree ninguna prueba le vale” Stuart Chase
En primer lloc No podem pasar per alt el creador del SAP, Richard Gardner, (1931-2003), fundador del PAS (SAP) , Psiquiatra i pèrit tècnic judicial i militar, que va rebre l’encàrrec del govern norteamericà d’elaborar informes per defensar i justificar que més del 22% dels soldats veterans que tornaven de diferents guerres teníen problemas de violència dins la seva familia, parella i cometien abusos sexuals…El mateix Gardner va estar encausat en dos delictes de pedofilia. Gardner justificava que els jutges i fiscals que perseguien els delictes d’abusos sexuals era per compensar la seva actitut “sàdica”. Tanmateix afirmava amb rotunditat mèdica i pseudocientífica que els/les menors que obtinguéssin algún plaer durant l’abús sexual del seu pare, no podía ser considera tabús… El defensor de la terapia de l’amenaça en procesos civils de divorci ("como no te vayas con tu padre no vas a volver a ver a tu madre"), es va acabant suicidant l’any 2003.
Considero que el SAP està basat en una concepció de la familia tradicional patriarcal fusional , i de la parella heterosexual. Cal dir que el SAP, després de  22 anys no ha aconseguit caràcter científic , ni reconeixement de la OMS, ni de AMA,  ni del APA, ni està considerat en el DSM-IV.
Quins objectius pretén el denominat SAP?
Considero que el SAP persegueix uns objectius clars:
·         Restaurar el poder del “Cap de famila”.
·         Canviar L’atribució de la custòdia.  (en un 95% a les mares), trencar el vincle materno-filial. ( font de apego segur, resiliència i salut mental).
·         Negar l’existència del maltractament psicològic del pare agressor vers el fill/a. (“compensar” la figura paterna: essent permissius)
·         Boicotejar els darrers canvis legals ( 27/2003, 1/2004, 5/2008),per tal de reprimir la lluita contra la violència masclista, i la lluita per la Igualtat.

Com està afectant el SAP als diferents operadors judicials? Doncs impedeix la perspectiva de gènere, i fomenta estereotips i prejudicis MASCLISTES sobre les dones, que són considerades com a : EXAGERADES, DOLENTES, MANIPULADORES, MENTIDERES,BRUIXES, MALES MARES,que inventen…que falsegen denúncies…que posen els fills i filles en contra del pare…obtenen interessos i beneficis durant la separació…
Concretament en el Pèrits judicials , pot condicionar la seva mirada “objectiva”, si es que realment existeix tal mirada “objectiva i neutral”, que davant de casos de violencia masclista actua com a mirada cómplice de l’agressor, perquè el pèrit passa a tenir una mirada cap a la discriminació i l’exclusió de les dones en situació de violencia masclista, seleccionant només aquella informació que vagi a consolidar els estereotips, aquests es transmeten amb gran intensitat i gran velocitat, están consolidats per estructures socials, que associen determinades emocions que al mateix temps guien la conducta de forma ràpida, sempre discriminatòria.
Davant de problemàtiques socials complexes, des del sistema judicial es busquen “receptes”…, el SAP simplifica, agilitza…té un gran risc. El SAP, apareix com una forma ràpida d’interpretar la realitat… però l’error és que aquests esquemes no són precissos, no la reflecteixen de forma fidedigne, filtren la realitat únicament de forma sexista.
En els equips professionals dels diferents serveis s’ha d’acabar amb el “depén de qui et toqui”, assegurant uns mínims d’intervenció responsable i de qualitat.
Quines conseqüències té el denominat SAP sobre les dones que pateixen violencia i sobre llurs fills i filles?
ž  Dóna impunitat als agressors: Perquè se li dóna caràcter de veritat absoluta al discurs de l’agressor quan acusa a la mare de “trencar el vincle paterno filial”, que se l’etiqueti d’interferidora…de mare malvada…
ž  Resten credibilitat a les dones. L’etiquetatge del SAP, marca la resta de processos judicials i socials.
ž  Risc real que la mare perdi la custòdia. (és una de les amenaces més utilitzades per agressors masclistes durant la relació violenta…)
ž  Elimina el reconeixement de la violència  psicològica del agressor vers els fills/es. (l’abús emocional i verbal)
ž  Distorsiona la visió sobre la violència masclista present i viva dins els processos civils de divorci i separació. No es pot distingir entre conflicte de parella i violencia sense la perspectiva de gènere.
ž  Alimenta altres prejudicis i estereotips sexistes, amb la intenció de legitimar la violencia.
En definitiva busca criminalitzar al col·lectiu de dones-mares.
Com es considera la violencia masclista segons el SAP?
La violencia dins l’àmbit de la parella o dins la familia, o es percep com a recíproca o no existeix, no es considera que en el 75% dels casos de violencia intrafamiliar l’agressor és l’home i la víctima la dona, només en un 23% la violencia és mutua, i només en un 2% és de la dona vers l’home.
Actualment pots detectar en el discurs de diferents operadors judicials, que dins dels processos civils la violència masclista es minimitza, i es tracta com a “conflicte de Parella”, “normal” en qualsevol separació i/o divorci. No s’està considerant l’asimetria de poder dins la relació de parella, i en l’estructura familiar…
Per exemple, en els informes pericials , en l’apartat d’antecedents, s’obvia i no s’explicita causes penals de violència de gènere, o s’atribueix la causa de la mateixa al consum de tòxics ( segueixen basant-se en estereotips,…). També s’omet si existeix o ha existit una Ordre d’allunyament, cosa que no és interpretable , és un fet, no és una qüestió que la dona manifesti, o ha existit o no, no és subjectiu. Mentre que les afirmacions del pare agresor, són considerades més autèntiques, les de la mare sempre són posades en dubte.
De la mateixa manera existeix un classisme institucional: per una banda serveis “objectius” que són  instruments per “facilitar” el mètode de decissions del sistema judicial ( civil i penal), i per una altra serveis “de segon ordre”, “de parte”, que ajuden, assessoren, defensen els drets de les dones víctimes de violència masclista…serveis tildats de “poc professionals, condicionats, subjectius”,…

Conclusions que es poden extreure al respecte:
La psicologia ha d’humanitzar el sistema judicial i no ser un instrument per legitimar la violència institucional actual.
L’actitud davant la violència masclista, és una i clara, la conscienciació social, cal  voluntat ferma per erradicar-la. ( primer ser conscient, per veure-la, per detectar-la, per poder  eliminar-la dins i fora de les institucions). Sinó és així la tendencia és deixar-se arrossegar pels tòpics, prejudicis, mites, estereotips,…que tenen la missió d’invisibilitzar-la i naturalitzar-la…i crec que la Ley Orgánica 27/2003 i la Llei 5/2008 ens dóna un marc legal i social, per denunciar determinades actituts i comportaments comesos de forma indiviudual, col·lectiva o institucional, amb la intenció de promocionar, i difondre el denominat SAP, concretament els articles:
         Llei 5/2008 Article 22: Continguts i publicitat amb relació a la violencia masclista:
                   a)L’elaboració i la difusió de continguts i d’anuncis publicitaris que mitjançant el tractament o la posada en escena d’aquests, incitin a la violencia masclista o la justifiquin, o la banalitzin, o que vehiculin tàcitament o implícitament missatges sexistes i misògins.
                   b)La reiteració sistemática en la profusió i difusió de missatges que desautoritzin les dones o que les tractin objectualment o vexatòriament.
         Ley Orgánica 3/2007 Article 36: La igualdad en los medios de comunicación social de titularidad pública.
         Los medios de comunicación social de titularidad pública velaran por la transmisión de una imagen igualitaria, plural, no estereotipada de mujeres y hombres en la sociedad, y promoverán el conocimiento y la difusión del principio de igualdad entre mujeres y hombres.
         Ley Orgánica 3/2007 Article 39. La igualdad en los medios de comunicación social de titularidad privada.
                   Punto 1: Todos los medios de comunicación respetarán la igualdad entre mujeres y hombres, evitando cualquier forma de discriminación.

Com a professionals hem de prendre decissions amb la màxima responsabilitat, reflexionant profundament amb el cortex medio prefrontal, (on resideix la Inteligencia emocional , el raonament,…), i no amb l’Amígdala, que ens guía en les situacions d’estrés, ansietat, alarmisme,…basant-se en els nostres prejudicis.
El suport, consentiment, legitimació del SAP,  i d’altres estereotips presents en diferents equips professionals, per a mi és un clar indicador de burn-out i  de la necessitat d’autoura i supervisió dels mateixos amb perspectiva de gènere.
Es fa del tot impresencidible dins dels programes, formacions, i organitzacions la INTERACCIÓ entre  equips professionals de diferents disciplines i àmbits, sense l’anometat classisme, de persona a persona… en un mateix nivel horitzontal de relació i comunicació, aquesta experiencia relacional, pot fer que els sentiments i creences canvïin, perquè al conèixer moltes realitats, fa que  ampliem la nostra mirada profesional.

Ruben Sanchez Ruiz ruben.sanchezruiz@gmail.com

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...