diumenge, 28 de novembre de 2010

Homenatge personal a Concha Perez Collado, anarquista i miliciana


Jo narraré una petita vivència molt especial, el moment de conèixer a Concha en petites converses amb ella:


Imatge cedida per Xabier Mikel Laburu
Al 2008, a través del meu amic Markos, i els companys de Cruïlles, van fer possible que Laura , Markos i jo mateix coneguèssim a la Concha Perez, a casa seva.
Concha va nèixer a Barcelona, el 17 octubre de 1915. El seu pare militant actiu de la CNT celebrava reunions clandestines al seu piset del carrer carretes, sempre pendent de les redades policials, Concha i un dels seus germans, sentien des de l'habitació el que parlaven els grans...

Vam tenir una primera trobada on li vam explicar alguns dels nostres projectes relacionats amb la memòria històrica i el Grup Caliu, (la segona de les meves passions...la primera la lluita contra la violència masclista, que quedi clar que crec que ambdues causes estan relacionades...), d'aquí va sorgir un vincle que ets impulsava anar-la a veure en la mesura del possible segons el nostre escàs temps lliure...

Concha, una dona increïble amb una vitalitat als seus 95 anys fascinant, i una lucidessa que et deixa bocabadat, ens explicava com va viure dins de la FAI la revolució llibertària a Barcelona, la nit de juliol de 1936, com van col·lectivitzar diferents industries, i com un fàbrica de pintallavis la van adaptar per fabricar munició...també ens deia com en les primeres hores aconseguien matalassos  i armes , i ràpidament construïen barricades al carrers de la ciutat per combatre als feixistes d'en Franco.  
Una de les anècdotes que explica sempre entre rialles, és com amb l'eufòria revolucionària va pujar ella amb altres companys de la FAI i de la CNT, en un camió cap al cuartel de Pedralbes,(després cuartell Bakunin) a requisar armes,...les van agafar i quan estàven de nou a les rambles, es donen compte que havien agafat els fusells però no havien agafat les bales i torna cap amunt a buscar-les...

També ens reconeixia com en aquells temps la part més activa i revolucionària del moviment anarquista, no es va entendre a Francesc Ferrer i Guàrdia, no el van interpretar correctament, quan deia que abans de la revolució calia una educació moderna i llibertària, sinó no es podría portar a terme tot el projecte revolucionari sense boicots de la mateixa població, que tindria por a perdre les seves propietats,... Ara ens reconeixia la importància d'una pedagogia llibertària abans de la "gimnasia revolucionària"...

En les diferents trobades que hem fet, constato com la Concha continúa essent una dona llibertària, lluitadora, sempre oberta a col·laborar, a parlar, a compartir una estona per donar ànims als i les que tenim l'esperança posada en un món lliure, més just i igualitari, ens diu que les coses poden canviar, que només ens hem de creure que està a les nostres mans...i fer-ho. Concha és una font de solidaritat, afecte i suport mutu, desprén humanitat en tots els seus gestos, la seva mirada és intensa, confiada, segura,...de lluita, coherent amb les seves idees que les porta a la pràctica.
Puc dir que he tingut una gran sort de conèixer aquesta persona, aquesta dona, em considero privilegiat. Gràcies Concha per tot el que has fet i el que fas, a tú i als teus/ues.

-Amb aquest humil escrit recopilatori d'experiències, vull fer el meu personal homenatge, i si el llegeixes Concha, donar-te les gràcies per la teva força , lluita i inspiració.

Enviar-te una fortíssima abraçada

Salut companya!!
Ruben Sanchez Ruiz

5 comentaris:

CRISTINA ha dit...

He llegit aquest escrit de la Concha i m'ha encantat, crec amb la força i les experiències viscudes per aquestes persones i és imprescindible que es donguin a conèixer, tan de bó avui dia tinguessim tant presents els ideals i les persones en comptes de estar tant pendents de l'economía que es la única política que ara ens dirigeix.

Ruben ha dit...

Conxa ha rebut aquest text i els comentaris, i li ha fet moltíssima ilusió, el millor feedback que podia rebre.
Salut
Ruben

Mercuri ha dit...

Bona tarda company.

En primer lloc felicitar-te per l'excelent labor que dus a terme al teu blog i també felicitar-te per aquest homenatge a una persona tan especial com la Concha Perez.
Em dic Mercuri Castellà i soc de Montcada i Reixac el meu avi Josep Castellà, va estar afiliat a la CNT desde els 13 anys fins la seva mort i va tenir perl poc que se una relació força arrelada amb en Quico Sabaté (el día que van matar en Quico 'estaba esperant al Montseny). Aquest matí he parlat amb Joquina Dorado una companya coneguda per Concha Perez que tot i els seus 94 anys m'ha parlat de força coses del meu avi, el meu avi durant el franquisme va tenir molta activitat a Barcelona pel que crec es molt segur que arribes a Coneixer a la Concha. La meva pregunta es si tu saps alguna manera de poguer posar-me en contacte amb ella i així intentar seguri coneixen el meu avi?

T'agraeixo l'estona que perdras llegint aquest missatge, i no deixeu mai de proclamar als quatre vents el vostre ideal llibertari.


Salut
Mercuri Castellà

Roben Fuwkes, no calla mai ha dit...

Si tot va bé Concha Perez estarà a la primera presentació del llibre del dit a la nafra...el dia 22, kines ganes tinc de tornar-la a veure.
Salut Concha, salut i lluita llibertaria!
Ruben

Roben Fuwkes, no calla mai ha dit...

Confirmada l'assistència de Conxa perez a la 1a presentació del llibre "Un any posant el dit a la nafra", aquest dijous 22 de març a les 19h.
Visca!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...