Homenatge personal a Concha Perez Collado, anarquista i miliciana

• No explicaré una biografia sobre Concha Perez Collado, en aquesta entrada, si voleu podeu accedir a l'enllaç: http://www.acracia.org/Acracia/Concha_Perez_Collado.html 

Jo narraré una petita vivència molt especial, el moment de conèixer a Concha en petites converses amb ella:

Imatge cedida per Xabier Mikel Laburu

Al 2008, a través del meu amic Markos, i els companys de Cruïlles, van fer possible que Laura , Markos i jo mateix coneguèssim a la Concha Perez, a casa seva.

Concha va nèixer a Barcelona, el 17 octubre de 1915. El seu pare militant actiu de la CNT celebrava reunions clandestines al seu piset del carrer carretes, sempre pendent de les redades policials, Concha i un dels seus germans, sentien des de l'habitació el que parlaven els grans...

Vam tenir una primera trobada on li vam explicar alguns dels nostres projectes relacionats amb la memòria històrica i el Grup Caliu, (la segona de les meves passions...la primera la lluita contra la violència masclista, que quedi clar que crec que ambdues causes estan relacionades...), d'aquí va sorgir un vincle que ets impulsava anar-la a veure en la mesura del possible segons el nostre escàs temps lliure...

Concha, una dona increïble amb una vitalitat als seus 95 anys fascinant, i una lucidessa que et deixa bocabadat, ens explicava com va viure dins de la FAI la revolució llibertària a Barcelona, la nit de juliol de 1936, com van col·lectivitzar diferents industries, i com un fàbrica de pintallavis la van adaptar per fabricar munició...també ens deia com en les primeres hores aconseguien matalassos  i armes , i ràpidament construïen barricades al carrers de la ciutat per combatre als feixistes d'en Franco.  

Una de les anècdotes que explica sempre entre rialles, és com amb l'eufòria revolucionària va pujar ella amb altres companys de la FAI i de la CNT, en un camió cap al cuartel de Pedralbes,(després cuartell Bakunin) a requisar armes,...les van agafar i quan estàven de nou a les rambles, es donen compte que havien agafat els fusells però no havien agafat les bales i torna cap amunt a buscar-les...

També ens reconeixia com en aquells temps la part més activa i revolucionària del moviment anarquista, no es va entendre a Francesc Ferrer i Guàrdia, no el van interpretar correctament, quan deia que abans de la revolució calia una educació moderna i llibertària, sinó no es podría portar a terme tot el projecte revolucionari sense boicots de la mateixa població, que tindria por a perdre les seves propietats,... Ara ens reconeixia la importància d'una pedagogia llibertària abans de la "gimnasia revolucionària"...

En les diferents trobades que hem fet, constato com la Concha continúa essent una dona llibertària, lluitadora, sempre oberta a col·laborar, a parlar, a compartir una estona per donar ànims als i les que tenim l'esperança posada en un món lliure, més just i igualitari, ens diu que les coses poden canviar, que només ens hem de creure que està a les nostres mans...i fer-ho. Concha és una font de solidaritat, afecte i suport mutu, desprén humanitat en tots els seus gestos, la seva mirada és intensa, confiada, segura,...de lluita, coherent amb les seves idees que les porta a la pràctica.

Puc dir que he tingut una gran sort de conèixer aquesta persona, aquesta dona, em considero privilegiat. Gràcies Concha per tot el que has fet i el que fas, a tú i als teus/ues.

-Amb aquest humil escrit recopilatori d'experiències, vull fer el meu personal homenatge, i si el llegeixes Concha, donar-te les gràcies per la teva força , lluita i inspiració.

Enviar-te una fortíssima abraçada

Salut companya!!
Ruben Sanchez Ruiz