diumenge, 2 de desembre de 2018

Ándese con cuidado...

Els diferents i més habituals sistemes de protecció estan consolidats en un paradigma patriarcal, que continua responsabilizant a les víctimes de la violència masclista de les situacions d'alt risc i de tot allò que les ocurreixi. Em refereixo a les Ordres d'Allunyament i els sistemes de localització. M'explico, la pressió, el control i la càrrega emocional està sempre sobre la supervivent. Quan les instàncies judicials no han interposat cap d'aquestes mesures la pressió de diferents serveis és que la supervivent tingui un paper actiu: Que canviï de domicili, de muncipi, de feina, de número de teléfon, de rutina horària, d'itineraris, que vagi acompanyada, que ho deixi tot i vagi a una casa d'acollida ... la frase més habitual quan dones alguna d'aquestes consignes d'autoprotecció és "perquè jo? perquè no ha de canviar ell? perquè ell pot circular tan tranquil?". El pes cau sobre elles de nou, l'agressor masclista és un ciutadà lliure de ple dret, que fa el que li dona la gana sense cap impediment, sense cap tipus de seguiment ni vigilància, i aquest agressor sap que la majoria de les seves conductes violentes quedaran impunes.

M'explico, actualment en les poques ocasions que el sistema detecta "alt risc" ( alta probabilitat que l'agressor masclista torni a agredir a la dona, assetjar-la, intentar assassinar-la...) la Fiscalia (de forma excepcional) i majoritàriament l'acusació  particular demana una Orde de Protecció ( Llei 27/2003 per a més informació) que el Jutjat de Violència sobre la Dona por interposar després de la compareixença ( un cop escoltades les parts, els testimonis i revisades les escasses proves existents en aquest tipus de casos que com ja sabeu l'alt grau d'impunitat té a veure amb el caràcter íntim i de secret d'aquesta violència masclista).

Perquè en la majoria de casos de violència masclista ( per als senyoros del codi penal "violència de gènere" ) la valoració del risc que emeten els cossos policials és de "baix risc" o "risc no apreciat"? Doncs sense posar en dubte la gran experiència i coneixement sobre el tema dels cossos policials crec que hi ha una raó política i econòmica de fons: Què passaria si la puntuació més comuna fos "alt risc"? Doncs que s'haurien d'articular tots els mitjans necessaris per protegir a la víctima i llurs fills/es, i mitjans dins del capitalisme vol dir DINERS, vol dir milions d'euros (molts més que els del "pacto de Estado"), en el dilema "protegir i salvar vides de dones" versus "economitzar" sempre guanya el segon criteri. Els cossos policials no tenen efectius suficients per a realitzar tasques de protecció policial integral.

Des de fa anys que el paradigma d'intervenció integral en l'eradicació de la violència masclista comença a fer aigües...Els sistemes de protecció per les supervivents no son efectius ni saludables. Em comprometo a parlar de forma extensiva en un nou post sobre les diferents incidències respecte el dispositiu gestionat pel Centro de Control de Medidas Telemáticas (COMETA). 

Hi ha advocats del torn de violència que es creuen amb "poder màgics", m'explico la capacitatt d'influenciar a l'agressor masclista perquè desisteixi en el seu assetjament o conducta violenta: " tu tranquil·la que jo he parlat amb ell i m'ha dit que si retires la denúncia et deixarà en pau i no tornarà a molestar-te més, i et facilitarà el divorci".  Quina garantia és aquesta? Quin tipus de xantatge és aquest? 
He escoltat també en vàries ocasions com personal del jutjat li deia a la víctima: "el juez te ha denegado la orden pero este tio es peligroso, ándate con cuidado". 

Des dels poders i les institucions implicades en els circuits d'atenció hi ha la tendència a moures després quan ja la dona ha estat assassinada per l'agressor masclista, es mouen per cercar "qui ha comès l'error".  Fora bo que aquesta preocupació existís abans, quan moltes professionals i associacions que lluitem pels drets de les dones a viure lliure de violències denunciem que és urgent una gran inversió de recursos i més qualitat de l'atenció realitzada. L'autocrítica del poder judicial i la Fiscalia després d'un feminicidi habitualment acostuma a ser 0, la resta de poders busquen a les seves bases de dades de forma desesperada quan es va fer la darrera trucada de seguiment a la víctima, la darrera entrevista, quines consignes es van oferir...per tal que no els esquitxi gaire i a veure si troben  un "cap de turc" normalment a la base de la piràmide. Que quedi clar que l'únic culpable quan hi ha un feminicidi és l'agressor masclista. Ara bé, sempre hi ha un cúmul de diferents factors desencadenants i indicadors previs que no podem ignorar, aquests són els que s'han d'analitzar exhaustivament si volem canviar la situació actual i trencar amb l'actitud passiva dels poders polítics més enllà dels seus discursos buits, i declaracions de bones intencions passin a l'acció més enllà de posar-se darrera la pancarta amb el llacet lila el dia 25N, també cal conscienciar i mobilitzar tota la societat durant tot l'any per no normalitzar els feminicidis. 

Canviar el paradigma al respecte dels sistemes de protecció és un deure ètic.

Qui segueix aquest bloc ja coneixeu que no m'agrada generar indefensió apresa, per tant ofereixo diferents
propostes: 
-Les ordres d'allunyament i de prohibició de comunicació són efectives dictaminades des d'un principi davant la denúncia penal que ha interposat la dona que pateix la situació de violència masclista, sobretot en aquells casos de risc baix o baix-moderat. Per tant per veure la seva efectivitat com a mesures cautelars hem d'invertir els percentatges, actualment no arriba al 30% de les Ordres sol·licitades. Jutges/sses dels jutjats de violència sobre la dona INTERPOSEU MÉS ORDRES DE PROTECCIÓ, disposen del marc jurídic per fer-ho possible.
-En els casos de risc moderat o alt la mesura de presó provisional és la mesura adequada per aturar a un feminicida. Està en joc la vida de centenars de dones i llurs fills i filles.
-Els agressors masclistes són un perill públic per tota la societat, per tant cal un seguiment policial directament sobre ell. Qui ha comès la conducta delictiva és ell, per tant la pressió ha de recaure única i exclussivament sobre ell.
-Potenciar el teixit comunitari perquè esdevingui una xarxa de suport i protecció efectiva davant la impunitat de l'agressor masclista per tal que deixi d'exercir la seva violència.
-L'autodefensa feminista és el recurs més efectiu, perquè és tot allò que es pot fer en el moment just de l'agressió, quan moltes vegades no hi ha temps material per activar l'ajuda de cap servei especialitzat i l'agressor està agredint o té la intenció de tornar a agredir-la. Per tant cal organitzar formacions, tallers i difondre materials.
-Dissenyar nous dispositius de seguiment telemàtic efectius.
-...


Seguim i seguirem picant pedra
@RobenFawkes


He participat en el Documental MAI MÉS VÍCTIMA produït per Tv3: Aquí l'enllaç:

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...