15-21 dies de baixa

Vaig conèixer a Joana després de fer la primera compareixença al Jutjat de Violència sobre la Dona, en un primer moment va ser atesa per Vero una companya del servei que ràpidament va venir a comentar-me que era un cas urgent per rebre atenció psicològica. Vaig agafar l'agenda i busco espai on n'hi ha, la primera hora disponible ha de ser per la Joana.

Quan arriba a l'entrevista el dia i hora programada encara mostra símptomes de l'estrés post-traumàtic agut ( PTSD ): numbing, desorientació, desconnexió emocional, dificultats de concentració...i també senyals a la pell dels hematomes com a conseqüencia de la violència física patida...

Joana només entrar en l'entrevista em pregunta i vol saber en quin moment el mateix home amb el qual mantenia una relació sentimental i deia que "l'estimava" va decidir acabar amb la seva vida amb un cable de carregador del telèfon mòbil. El principal detonant va ser que la Joana que es sentia agobiada per la relació de parella, ja que ell era molt depenent d'ella, volia estar amb ella tota l'estona i tot el dia..., ella veia com la seva llibertat personal s'anava reduïnt de mica en mica, llavors va decidir comunicar-li que durant el cap de setmana ella quedaria amb unes amigues per anar a prendre alguna cosa. Després de comunicar-li aquesta decisió van sopar ell i ella en aparent tranquil·litat. Quan ella va marxar cap a l'habitació-dormitori, al cap de poca estona ell es va llençar sobre ella amb el cable i la va agredir fins que ella perd el coneixement...afortunadament Joana va sobreviure. Ell va fugir del domicili amb pertenences personals d'ella i va ser detingut pels Mossos d'Esquadra al cap d'unes poques hores.

Explico aquests fets dramàtics per entendre i poder realitzar diferents denúncies: 

• Quan al cap d'uns mesos dins del procediment judicial Joana va ser visitada per un metge forense per valorar les seqüeles d'aquella agressió masclista extrema, aquell intent d'assassinat frustrat per la fortalesa de Joana, el metge forense va tenir en compte les lesions físiques: Va emtre el següent veredicte: "Això son 15-20 dies de baixa laboral sinó hi ha complicacions". Sr.Metge forense vostè sap que es l'estrés post-traumàtic? Vostè ha ignorat l'afectació emocional d'un intent d'assassinat i això em sembla criminal. Joana va restar molts mesos de baixa, amb un sentiment de por, una conducta d'hipervigilància i un patiment per tota la situació viscuda que encara arrosega actualment. Espero i desitjo que l'IMLC ( Institut Mèdic Legal Forense de Catalunya) es replantegi molts canvis en aquest sentit: Per una banda la valoració global de la salut de la persona i no només es limit al físic/orgànic (també cal revisar de forma urgent des del Poder Judicial la taula que vincula el tipus de lessions físiques amb la quantitat a percebre la indemnització pels danys soferts i demostrables) que estem al s.XXI!!!. Que obligui als seus professionals que fan aquest tipus de valoracions a una formació obligatòria amb perspectiva de gènere i que es prenguin les mesures contundents de règim intern contra el que considero una mala pràctica professional freqüent i que per mi és de tipus vexatori i que atempta directament contra la dignitat de les dones supervivents a la violència masclista.  
• El dia del Judici Oral, Joana va demanar el seu dret a "no tenir cap tipus de contacte visual amb l'encausat" dins la sala de vistes. Doncs la Secció 20ena de l'Audiència Provincial de Barcelona té una pràctica peculiar i habitual davant d'aquestes demandes legítimes: Fer el que anomenen "una vistilla" prèvia el mateix dia del judici, perquè la dona verbalitzi davant del tribunal dins la sala "perquè vol una mampara", i allà exposar "que està nerviosa, que té por, que es trobarà més còmoda declarant amb la mampara", quan és un dret recollit a la Llei 4/2015 del Estatut de la Víctima del Delicte on no cal cap tipus de motiu o argument, és un dret que s'ha d'exercir i les instàncies judicials han de promoure i no oposar resistència com fins ara fan en la majoria de seus judicials, i menys encara en una sala (la 20ena) que està suposadament especialitzada en la violència de gènere (concepte segons el codi penal). 

Aquest text va per tu Joana (i per totes les supervivents a la violència masclista, perquè vaig tenir la responsabilitat i el plaer d'acompanyar-te en el teu procés de recuperació, també vaig ser testimoni del teu coratge dins la sala de judici oral i vam compartir el contingut de la sentència condemnatòria d'aquest agressor masclista, una sentència injusta i mínima per l'abast dels fets.

Una abraçada ben gran, i endavant amb la vida!
@RobenFawkes

 PD: Començo una nova etapa laboral amb grans canvis, però el meu compromís amb la lluita contra les violències masclistes continua amb la mateixa fermesa i força que tenia aquell 22 de febrer de 2002.