dissabte, 9 d’abril de 2016

Origen 1

Any 1987...d'un dia laborable...Són les 6:40h del matí, no ha sonat cap despertador, però he obert un dels dos ulls, des del llit de la meva habitació veig un petit raig de llum artificial que entra per la porta de la meva habitació perquè la porta està semioberta, sento uns sorolls però són coneguts, no m'espanto, com un lleuger xiuxiueig, puc discriminar una conversa, i també identificar un cubell ple d'aigua, una escombra en funcionament, i el lleuger "va y ven" del líquid d'algun producte detergent...

El meu pare està conversant amb ma mare, i li comenta alguna cosa, com una contrassenya amb una veu molt fluixeta perquè el meu germà i jo no ens despertem abans d'hora per anar a escola: "ja està el vàter fregat" (en castellà) li diu, i ma mare contesta: "val, doncs ara anem a fer el menjador i després fas els entrepans pels nens". No és una conversa única i excepcional, és un diàleg quotidià, que he escoltat centenars de vegades a la infantesa des del llit i ja dempeus tots els caps de setmana "fent dissabte".

Ma mare i món pare s'aixecàven i matinàven una hora abans per fer la netega de tot el pis, cada dia, sí de forma equitativa i compartida, com la cosa més habitual i normal del món. Després tots dos marxaven a treballar. 

A les tardes món germà i jo acompanyàvem entre setmana a món pare al súper DIA del barri, ens ensenyava a controlar la data de caducitat dels productes, les ofertes i comprovar el canvi i el ticket. Els divendres tocava mercat del Carmel...amb els anys canvi d'hàbits els 4 anàvem junts a grans superfícies, rotllo Baricentro de Barberà amb el cotxe a fer la compra per tot el mes...sempre a principis de mes és clar...a finals era complicat...Amb ma mare anàvem a comprar roba, que a la botiga Loli del barri es podia pagar a terminis, ho apuntava tot a una llibreta a boli, cada client tenia la seva fitxa...ara les bambes les portava món pare de la sabateria al costat de correus del c/Arenys, món germà i jo amb les bambes noves, realitzàvem minicarreres al passadís de casa i convençuts que amb aquelles noves bambes corríem més i saltàvem més alt...quines coses...

Qui tornava a casa abans de treballar era el responsable de fer el sopar, les truites de patata de món pare arxireconegudes i el puré de patata amb ou fet al forn de ma mare era descomunal, món germà i jo, paràvem i desparavem la taula, els sopars eren l'àpat més divertit (hamburguesses, pizzes, entrepans de barra 1/4 de 4 embotits combinats,...) menys quan tocava una mica de verdureta i peix... s'havia de menjar de tot...

Mai he sentit un crit o un insult entre ma mare i món pare, i és clar que discutien com totes les parelles, però des del respecte. Hi havia un acord respecte el diàleg i la negociació, la criança i l'educació dels seus fills, segur que van cometre errors, però respecte la corresponsabilització de les tasques domèstiques i de cura teníen un consens impecable.

Quan em pregunten: com et vas iniciar en tot això? És de les anècdotes que un cop he tingut consciència social feminista m'agrada més d'explicar, també com aquest fet organitzatiu de ma mare i món pare podia ser vist llavors com a quelcom estrany i fins i tot motiu de rialles per altres "cunyats" de la família...

Serà que he mamat dels mugrons de la meva mare i les abraçades del meu pare la igualtat entre dones i homes?... segur que això ha influït també en la meva consciència feminista.

Continuarà...

Una forta abraçada i seguim.
@RobenFawkes

PD: Dedicat a la meva mare, Glòria, al meu pare, Toni, i al meu germà Raül. Gràcies per ser com sou.
Petons

1 comentari:

Silvia ha dit...

Ojalà hi haguessin moltes més persones com tu Rubén, vaig tindre la sort de "coneixe't" la setmana passada a una jornada a la meva feina i va ser genial a la vegada que trist el fet d'evidenciar moltes de les mancances que encara existeixen a la nostra societat... Felicitats pel teu blog!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...