Els homes violents i masclistes (1a Part)

Els homes violents masclistes utilitzen diferents mitjans per controlar el temps, l’espai i el cos de les seves parelles, intentant aconseguir un aïllament social, intentant destruir les relacions socials afectives passades i presents de la dona. Intenten destruir l’autoestima de la dona, dominar-la amb càstigs i/o amb sobreprotecció, amb una comunicació basada en la manipulació dels afectes, per esclavitzar-les psicològicament fins a la indefensió apresa, fins i tot generen dependència cap a ells, i això els hi dóna sensació de poder, de fer el que vulguin, de no tenir en compte sentiments, necessitats, creences de l’altra persona, de la seva parella, només li importa en el seu propi benefici, i totes aquestes pràctiques li reafirmen la seva identitat masclista, la seva superioritat i abús que amaga una realitat...un sentiment d’insatisfacció permanent, inseguretat i complexes d’inferioritat que intenta disfressar amb prepotència, violència i control, volen transformar el seu sentiment d’impotència en omnipotència i mantenir la seva identitat masculina ultrarígida.

L’Home violent no és cap imbècil ni ignorant, nega i nega la seva violència una i mil vegades...i si en algun moment baixa la guàrdia i confesa, atribueix el seu comportament a una provocació de la seva parella o causat per factors externs... Justifica el seu comportament amb el consum de drogues, consum, problemes i estrés laboral...tot menys responsabilitzarse del seu comportament, i també busca la complicitat d’altres persones, a poder ser homes perquè entenguin que ell no volia però va perdre el control...és un gran camaleó! Són capaços de negar fins i tot fractures ossies, ganivetades, blaus,...causats pels seus cops.

Un factor de risc és la Idea delirant de l’abandó imminent, que desencadena un tipus de comportaments en ells que acaben provocant aquella profecia en la dona, que decideixi trencar amb la relació de parella.

Tots els homes violents són iguals? No, tot i que comparteixen algunes característiques, la principal que utilitzen la violència per reafirmar la seva personalitat i identitat masculina, d'altres, la manca total d'empatía, una rigidesa molt extrema a nivell de creences i un accentuat egoïsme. No tots els agressors masclistes han viscut la violència dins del seu nucli familiar, és suficient amb haver-se socialitzat dins del patriarcat.

La violència emocional és la trampa, s’ha de profunditzar molt més des dels serveis especialitzats per avançar en la prevenció, és el gran parany que abona el terreny per totes les altres violències masclistes. Els agressors masclistes exerceixen la violència emocional i verbal de forma contínua i aleatòria al mateix temps, aspecte que genera més confusió, els episodis de violència física s’alternen i busquen la indefensió sempre amb la premissa “la propera vegada serà molt pitjor”, inculcant la vivència i la por a que la mati. No podem oblidar que la violència física és una agressió emocional en ella mateixa, pel sentiment de vulnerabilitat,humiliació i vergonya que genera al patir l’agressió.La violència emocional ataca el suport social, la connexió amb la identitat passada i per últim la identitat actual.( són mètodes utilitzats en interrogatoris i tortures).

Fi de la primera part

Ruben Sanchez

Link de la segona part de l'article: http://elditalanafra.blogspot.com.es/2013/12/els-homes-violents-i-masclistes-2a-part.html