dimarts, 14 de maig de 2013

Enfortint l'Autoestima ( 2a Part )


La convivència pacífica amb una situació conflictiva implica l'acceptació immediata que el problema no té solució. Vèncer la indefensió apresa, la creença ferma que sempre hi ha alternatives, i que podem prendre decissions per ensortir-nos.

Una claudicació abrupta dels nostres mecanismes de defensa, posen en dubte els valors amb els quals ens movíem en el nostre món.

La por i l’angoixa ens obliguen a ser creatius/ves. Cal cultivar l'enginy, la intuïció, la saviesa, la paciència, la imaginació i la flexibilitat.

Hem d'escolar els nostres sentiments, perquè són forces internes que condicionen les decisions en cada instant de la nostra existència.

Som el que creiem. Si aconseguim canviar les nostres creences canviarem les nostres accions. Les creences són el nostre combustible, els sentiments el nostre motor.
Davant de situacions abussives i injustes, és necessari el reconeixement com "víctimes o perjudicades" d'aquesta situació, estem vivint una situació abussiva en el mateix moment en qué perdem el control de la nostra pròpia vida, per en una etapa avançada de la recuperació poder assumir la responsabilitat dels nostres actes.
Les decisions que prenem depenen de la imatge que tenim de nosaltres mateixes i de la nostra visió del món que ens envolta, per aquest motiu hem d'enfortir l'autoestima. Tota recuperació comença per prendre petites decisions, decidir que volem i que esperem de la vida. Una decissió important és el PROU! a partir d'aquí poden començar milers de canvis petits...

  • La ira, és una font de fortalessa, hem d’alliberar-la i canalitzar-la, sinó ens pot portar al bloqueig i a la depressió. Hem de reconèixer amb sinceritat quan i contra qué sentim enuig.
  • La por, és la veritable paràlisi, és un indicador però ens aïlla dins nostre, ens fa conscients de la nostra debilitat, de la nostra vulnerabilitat com a persones
  • Amb la culpa, hem violat la nostra pròpia integritat. Els valors que s’han transgredit no formen part dels nostres principis de conducta interns. Pot actuar com a parany i boicotejar els progressos d'enfortiment personal.
  • L'esgotament psicofísic, una senyal per interrompre el que estem fent, el ritme que portem, per aturar-nos a reflexionar. Corretgir la nostra perspectiva de la vida i cercar ajuda.
  • La desesperança, aquesta ens recorda que malgrat tots els esforços no podem resoldre els nostres problemes. Mentre hi hagi vida, hi ha esperança! De vegades és necessari arribar fins al límit de la nostra resistència abans de poder veure de nou la llum del sol, som així les persones.


Cada moment o situació crítica ens ensenya una lliçó. No és fàcil abandonar certs hàbits relacionats amb el nostre estil de vida.
Hem de ser nosaltres mateixes les que determinem el que desitgem que passi a partir d’avui. Tenir el coratge per ser els protagonistes de la nostra pròpia vida.
Expressar les nostres emocions omple d’energia i ens permet traçar una estratègia.
L’enuig estimula les ganes de defensar els nostres drets i llibertats, i no ser manipulats/des com si fóssim ingenus/es.
Plorar és un bàlsam contra el dolor.
Si diem sí, quan en realitat volem dir no, estem desestimant les nostres pròpies necessitats i convidem als altres a victimitzar-nos.
Les preocupacions tenen la trista virtut de destruir la imaginació més creativa i deixar sense energia qui les pateix. Les interpretacions negatives que acompanyen les preocupacions poden arribar a produir-nos un veritable estat de paràlisi. La recerca d’altres interpretacions possibles ens dóna l’empenta necessària per continuar lluitant.

Continuarà...
Ruben Sanchez Ruiz

PD.Aquest post té una estructura diferent, per facilitar la lectura i la força de missatges curts i contundents, poder ser tweets autoterapèutics...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...