 |
| Dona crida,fes sentir la teva força! |
El patriarcat manté el seu poder a través dels segles, amb l'exercici de les violències masclistes, i cada país i cultura té les seves formes.
Avui he vist les notícies al migdia, i he quedat en estat de shock al veure un vídeo, on diferents homes afganesos fan de públic excitat, quan un talibà, executa davant de 150 persones, amb el seu fusell automàtic a una dona afganesa agenollada acusada "d'adulteri" amb 5 trets.
Només en alguns mitjans han explicat en qué consistia aquest suposat "adulteri", aquesta dona va ser agredida sexualment per dos soldats talibans, aquest és "l'adulteri" d'aquesta dona, segons els seus codis és culpable d'un delicte contra el "honor" de la seva familia i clan, ella és la víctima, i acaba com a culpable i executada.
Aquesta barbaritat, aquest assassinat lluny de les nostres fronteres, aquest acte masclista no és exclussiu ni anecdòtic, la forma pot ser diferent, l'arma utilitzada també: les pròpies mans, un ganivet, una escopeta de caça, una pistola,...l'objectiu el mateix, el feminicidi mundial.
Recordo les imatges de la plaça del Tahir, no fa gaires mesos, quan la polícia egipcia apallisava i deixava nua a una dona enmig del carrer, per participar en la revolució egípcia, també vaig tenir aquesta sensació de profunda ràbia i impotència.
És fàcil tildar de salvatges als "talibans", als altres... i així no mirar que passa a casa nostra, als païssos moderns i "democràtics", on cada setmana són assassinades 2 dones a mans de les seves parelles o ex-parelles per ideología i cultura masclista.
Són milions de dones que pateixen cada any les violències masclistes en tot el món, davant el silenci i la invisibilitat de la població, tant en societats amb "pau social", com en poblacions amb conflictes bèlics internacionals, els seus cossos i les seves ments pateixen tot tipus de violència, que volen que normalitzem, volen que ho naturalitzem com que "això és així", doncs no, ho denunciarem també milions de vegades.
I és per això que escric aquest petit post, perquè vull que no s'oblidi, entre el tsunami de notícies diàries, i així quedarà per sempre en l'espai virtual, i desitjo que es difongui per totes les xarxes socials, i no caigui en l'oblit.
Perquè cap dona ha de patir violència, perquè hem de lluitar amb totes les nostres forces contra el patriarcat, no podem caure en la resignació, hem de lluitar des del feminisme.
Per això trobo tant important denunciar públicament els crims masclistes, així com les formes de lluita contra l'opressió del patriarcat, i amb la notícia d'avui, i per escriure aquest post, he descobert la R.A.W.A, associació de dones afganeses que des de l'any 1977 lluiten per la pau, la democràcia, la llibertat,i els drets de les dones, trobareu el link enllaçat clickant la imatge del seu logotip.
Contra la violència masclista, construïm solidaritat , lluita i resistència feminista. Són milers les iniciatives que lluiten contra les violències masclistes en tot el món, visibilitzem la lluita, és de justícia.
Seguim!
@RobenFawkes.
5 comentaris:
GRACIES!! No tinc paraules
Sense ni adonar-me,havies fet el post i jo havia publikt la noticia al mur...Estic tipa de tot el q stà passant,suposo q x això el meu cos stà tant enfadat,q kda día hem surt 1 patologia diferent...Continuem lluitant,lluitant contra 1 mur d'àcer q no conseguim trenkr.Mestres fem això ens anem esgotant,els cops són massa dolorosos x seguir lluitant ,i la violencia es respira...Hi ha moltíssimes dones acollonides,q no donen el pas,però q tampoc escoltn les alternativs q tnen.Tnen molta por i continuen amb el seu agressor,fins q sortin a la tele,com 1 nombre més...Conec unes quates al meu barri...Les resports van des de:"no t metas en mi vida y a tí q t importa si me peleo con mi marido",fins a:"Es q tiene 1 problema d drogas,se q lo hago mal y q no protejo a mi hijo,pero al niño no lo ha tocado nunk.Su padre ha hablado con él,pero tb le ha pegado"....i no continuo amb akesta història,xq es 1 horror.La veina d'akesta parella,va intntar dnunciar,va ser amenaçada i la pobre dona stà en tractament psicòlogic i psiquiàtric d la por q va patir...Q stà passant???Jo sempre m'he keixat d q els meus veins mai van ajudar-me,però hem arribat a 1 moment,en q la gent t por d fikr-se en akests embolaos.Cosa q sempre he critikt, xq sempre he pensat q la gent passava dl tema.Q segur q hi ha molta gent q passa,prò hi ha 1alt percentatge,q no es fiken xq tnen por.
Assumim com a"normal"q quan violen a 1 dona,la qlpa és seva...igual q"l'adulteri"d'akesta pobre dona afgana assessinada...No t sufient amb 1 doble abús sexual,q enkra l'assassinan,com si res.
Tinc fàstic,sento vergonya,no vui viure en akesta merda d món ple d'injustícies....
Dijous,tinc 1 vista oral...el meu ex,a + d no pagar la pnsió dl nostre fill,o la psicología...t la barra d posar l'excusa d q jo l`haig d'avisar d la pujada dl IPC,o q el nen no necessita psicologia,quan a tot arreu es confirma q sí...Haig d veure la seva kra i la d tothom q vingui amb ell,xq no sap anar sol a kp lloc.Haig d passar x tot el q ell vulgui???Xq,si no compleixen el seus deures,si podn accedir als seus drets???Qui ha fet tot això????
Kda vegade stà + clar q les lleis i tot el q es refereix a qualsevol tma,t al darrera al patriarkt.No hi ha res d normal a les lleis,no són igualitaries.Si ara em keixo d q el pare no paga,no hauria d veure al nen,algú em sortirà amb q les mares ens aprofitm dls calers dls pares i q segons el SAP,stm influencian als fills.Prdona,akests diners no són x les mares,són diners dls fills,q han d menjar,vestir-se,anar a l'escola....
No sé,sento vergonya d tota la merda q ens envolta,stic molt amoinada pl fet d fer manifestacions i q ningú ens faci ks,prdó,els antidisturbis sí fan ks...als patriarkes q tnen a sobre d'ells i els ordenen fotre d'òsties a tothom.
Em fixo en el q stà passant als paísos"civilitzats"i m'egarrifa pnsar en les dones afganes o egipcies o d qualsevol racó dl món...Si akí,q cridm,ens keixem i stem tant malament,no m'imagino el klvari al q stàn acostumads a viure akests dones...O pot ser si....
I els drets humans???Q són només pls homes i no m'he aseventat???Xq això es el q sembla.Només em keda continuar dnunciant,cridant,fer palalets i divulgar les grans injusticies q patim les dones,pl fet d ser dona.
Doncs q kedi clar a tots el covards q es mouen pl món,vau nèixer d'una dona,i això no knviarà mai...Pot ser d'akí ve el vostre odi,q sóm molt + superiors a vosaltrs,q sóm kpacs d concvir vida i q heu sortir d'un úter d dona.
Salut i 1 forta abraçada a tota la bona gent q llegeix akest blog.Prò a la bona gent només,als maltratadors q ho llegiu,us desitjo lo pitjor...tota la ràbia q sentiu contra nosaltrs,es torni en contra vostre.
Ara ja sabeu xq sóc 1 bruixa....
Una vez ma, tu post nos deja perplej@s. nos quejamos de lo que vivimos, malos tratos, acosos, desempeños, desigualdad, y frente a eso, no somos nadie..
La palabra horrible me queda muy corta.
Gracias, Rubén
Rebeca
Molts ànims per tu en aquests dies tant difícils... Estic totalment d' acord amb tu, Bruixag... Encara que veig molta esperança entre la teva ràbia... Tot anirà bé, segur... Una forta abraçada desde la meva fúria ..al final, es la que ens farà canviar el món!
Sí Geranium, sense la nostre ràbia i el nostre patimen, potser no trindríem tanta força. A mi m'ajuda a enfrontar-me cada dia a la meva realitat. De vegades em fallen les forces, però em torno a aixecar. Per cert, encara no ha sortir la sentència del judici. Sembla mentida que a un jutjat de violència de gènere, en el que jo només demano el que és del meu fill i que està claríssim qui té la raó, et tractin tant malament. Aprofito per denunciar el que està passant als jutjats. Jo hem vaig sentir desprotegida,ninguneada,casi ni em deixaven parlar. Fiscalia, passant de tot i a ell, li van deixar dir tot el que voliu, encara que no tingués res a veure amb el judicio.L'únic que em queda, es que jo vaig estar tranquila, tot el que vaig explicar era veritat,així que només haig d'esperar...És impressionant com encara em pot sorprendre. No va dir ni una sola veritat, ni una.Això és difícil de fer,eh???De la mateixa ansietat que tenia,al començar a parlar,va fer una erupció cutànea brutal i tota l'estona s'entravancava al parlar...Ja veurem per on surt la jutge...
En fí, volia enviar una forta abraçada a Geranium Lilae. No oblidis que tu vals molt i que sortirem de tot això.Quidat moltíssim,bonica. Petons a tothom que sigui bona gent.Salut
Publica un comentari a l'entrada