 |
| Fotografia realitzada per FranJ |
Ahir a les 19h, a la Biblioteca Manuel Arranz del barri obrer del Poblenou, i gràcies al suport de la Llibrería Etcètera, hem realitzat la segona presentació del llibre, "Un any posant el dit a la nafra", un treball per sensibilitzar encara més i arribar a més públic que amb el bloc antimasclista, que segueix amb una mitjana de 1000 visites al mes i pujant...
En aquesta ocasió Glòria Casas i Montserrat Vilà m'han acompanyat en l'acte de presentació, amb aportacions interessants sobre el llibre, el bloc i la lluita contra les violències masclistes.
Moltes Gràcies companyes!!!
Glòria Casas, activista feminista i doctoranda a la Universitat de Laussane ( Suïssa) ha explicat com ens vam conèixer, en el context d'una col·laboració en una investigació d'Antígona, i ha destacat la crítica que des d'aquest bloc antimasclista i feminista, dins del sistema, però contra el mateix i la seva violència, des d'una perspectiva anarcofeminista i amb un llenguatge clar i contundent. També ha destacat la importància, dels marcs legals, són molt necessaris per tenir un suport per realitzar canvis profunds en les estructures i institucions socials si volem avançar cap a un món més just i igualitari. Ha emfatitzat que molts dels textos són denúncia, "d'una energia inagotable", realitzada des de l'anàlisi , el respete i el cor, i també destaca com altres textos esperançadors mostren que la lluita és l'únic camí. Ha finalitzat amb la lectura del poema "Denuncio".
Montserrat Vilà, activista feminista i coordinadora de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere, ha iniciat la seva intervenció amb el email que vaig enviar el passat 2005 per difondre al serveis la seva tasca i sensibilitzar...i com havia estat l'evolució dins del món social i de l'antimasclisme. També com el bloc donava veu a dones supervivents de la violència masclista, i que la violència institucional serà l'eix del VIII Fòrum contra les violències de gènere el proper novembre 2012, perquè és necessari trencar el silenci. Ha comentat com les dones a colombia, combaten el pànic i la violència d'Estat, la paramilitar, ...amb el simbolisme i el poder de les paraules: "Hazle el amor al miedo", com a fòrmula per construir autodefensa, i continuar fent xarxes...una de les nostres millors eines. Ha finalitzat amb dues cites, una de Aleksandra Kolontái i una altra d'Emma Goldman.
33 persones han participat com a públic actiu, amb aportacions i reflexions al final de la presentació, destacant la importància de visibilitzar la violència psicològica, com lluitar contra el model de masculinitat tradicional, o per on començar a atacar la violència institucional,...entre altres aspectes, sobretot que la recuperació és possible.
Neus, les teves paraules sinceres i directes m'han emocionat moltíssim, gràcies per aquesta cloenda espontània.
Neus, les teves paraules sinceres i directes m'han emocionat moltíssim, gràcies per aquesta cloenda espontània.
 |
| Fotografia realitzada per FranJ, gràcies!! |
Gràcies Laura, Engràcia, Markos, Berta, Esteban, Núria, Montse, Lula,Vero,Dolors,Silvia, Salvi, Montserrat, Leonor, Fran, Lucía, Ruth, Edu, Olimpia, Neus, Ramón, Vidal, Olga, Maribel,Francesc, Silvan, Montse,...a totes i a tots per assistir!
El llibre de preu 13'50 euros, i està a la venda a la llibrería Pròleg i a la llibrería Etcètera, i estarà a les dues corresponents parades que el proper 23 d'abril estan organitzant per la diada de Sant Jordi.
Ens veiem a la propera...k segur no trigarà gaire, prometo informar-vos amb antel·lació.
Salut i Lluita feminista!
El llibre "Un any posant el dit a la nafra" té un preu de 13'5 e, i es ven a 2 Llibreries de Barcelona:
- Pròleg: c/Sant Pere més alt nº46 ( metro urquinaona)
- Etcètera: c/llull nº203 (metro poblenou)
i demà a per la Tercera República, que perquè ho sigui, ha de ser República Feminista.
Ruben Sanchez
6 comentaris:
Avui he estat present. Una vegada mes el Ruben representa un oasis al desert de la violencia. He sortit a fer una cigarreta i sortia una parella. Ella portava el llibre del Ruben. S'han parat i amb un somriure s'han fet un peto ,ella somreia amb ulls d'amor. Ha fet un llarg sospir i abracats s'han allunyat tot passejant. Llavors he caigut que era la noia qui acababa de donar gracies al Ruben per ajudarla,per acompanyarla en un dificil viatge ,dur i feixuc. Ruben, aquest somriure es el somriure de totes les dones que et donen les gracies,a qui ensenyes a tornar a viure, que descobreixen que es possible tornar a estimar i ser estimades. Aquest sol somriure es teu i sol teu. Es cert queda molt per fer. Pero quan tinguis contractures,erupcions,no dormis... Recorda que per aquest somriure,tot haura valgut la pena. Gracies.
Hoy no me encontraba fisicamente entre el público, pero mi esencia estaba por toda la sala. Me alegra que la presentación haya sido un éxito y que la hayais disfrutado tanto, como yo disfruté la primera. Como siempre, agradecerte toda la labor diaria que ejerces, no sólo en tu trabajo, que es brutal, sino en tu día a día, en cada instante que tienes unos minutos libres y continuas con tu lucha y tus reivindicaciones.
A pesar de que la vida no me dá mucha tregua, sé que a quién más tengo que agradecer estar de pié,lúcida y todo lo activa que me deja mi cuerpo, es a tí. Tú,sabes mejor que nadie, como me recojiste...ahora, vuelvo a ser YO, con mis fallos, mis dificultades y mis virtudes.
Gracias, gracias por estar siempre ahí, gracias por los ánimos, gracias por tu libro, gracias por tu trabajo y gracias por estar siempre a un megáfono pegado...haciendo oir tú voz, nuestra voz. Un abrazo. Salud y república.
Gràcies, Ruben. Ens vas donar l'oportunitat de gaudir d'una tarda fantàstica, en la qual vàrem ser testimonis d'una gran labor i lluita. Gràcies a tu, avui molt més conscients i molt més feministes! I gràcies, perque els homes necessitem d'homes com tu, per deconstruir la nostra masculinitat i construir una altra molt més íntegra, molt mes feminista...molt més humana.
Company, volia agrair-te la teva aportació d'ahir tornant-te unes petites paraules que m'han vingut al cap aquest matí:
Dona, aixeca't i crida
el que el món ignora,
desperta i parla
el que en silenci plores.
Dona, revela't i lluita
contra la violència de l'home
camina i avança,
que no estàs sola.
Dona, expressa't i treu-te
la por de sobre,
que ningú et supera
ni en valor ni en força.
Que ningú et supera
i molt menys un home.
Una forta abraçada per tu i per totes les dones!
Fran.
Gràcies a tu Ruben, per ser com ets
és un luxe tenir-te com amic!
i per tot allò que he aprés, aprenc i aprendré !
salut amic!!!!
Gràcies a vosaltres!!!!
Publica un comentari a l'entrada