dissabte, 25 de febrer de 2012

Microviolències i Micromasclismes (III)

És molt necessari que les/els professionals de diferents àmbits, especialment del camp de la salut, jurídic i de lo social, tinguin aquesta informació (veure article I i II)  i coneguin en profunditat els micromasclismes i les microviolències, els seus efectes, com funcionen, ...ja que fàcilment poden passar desapercebuts, i culpabilitzar a la dona de la situació viscuda, fent-la sentir "´complice, consentidora,..." o diagnosticar-la ràpidament amb etiquetes psiquiàtriques, en comptes de veure les seqüeles d'aquesta violència tant encoberta, quotidiana i invisible identificar un "trastorn":  Depressió, Ansietat, Paranoia,...que encara la debilita més davant de qualsevol institució ( perquè reafirma un dels insults més utilitzats per l'agressor: "Boja") i davant la mirada de la societat...amb nefastes conseqüencies per ella i llurs filles/lls.( més a http://elditalanafra.blogspot.com/2010/12/la-psiquiatria-i-la-psicologia-com-arma.html).


A través d'una informació profunda sobre les microviolències, es reequilibra una balança asimètrica de poder dins la relació,  reconèixer el llenguatge d'acció i manipulació, i qüestionar un dels mites més instaurats que la "manipulació" és una arma "de les dones". I el més important augmentar les possibilitats de crear estratègies de resistència i evitació d'aquesta microviolències, i així combatre-les.

Que els homes reconeguin l'existència i freqüència d'aquestes violències és un repte, un pas imprescindible per a un canvi en la masculitat tradicional, desenvolupar l'autocrítica en l'execici del poder en les relacions ,perquè sigui més igualitàries, desactivant i desarticulant aquests mecanismes, i això requereix d'un gran esforç, perquè la socialització "del desig de domini", ha de ser transformat pel respecte, el compartir i la igualtat.

Això suposa: 

  • Explorar els prejudicis sexistes del propi gènere, i intentar veure els punts cecs en la relació i quines creences tenim (homes i dones) sobre les tasques de la llar i la cura dels vincles i les persones. I tenir voluntat ferma per eradicar-los.
  • Examinar les idees i comportaments que tenim en relació a la reciprocitat entre les persones, la justícia, la igualtat i la democràcia dels vincles.
  • Revisar les causes estructurals dels comportaments violents i de dominació, i observar la pròpia reacció davant dels mateixos i les seves excuses o justifiacions.
  • Entrenar l'ètica de la cura, el suport mutu i la democratització participativa de la vida quotidiana. L'ús del diàleg, l'escolta, i l'empatía en la resolució de conflictes interpersonals.
  • Contrucció de noves masculinitats i feminitats, visibilitzar-les des de la dignitat, més igualitàries, respectuoses i horitzontals. Això implica desafiar als homes a la pèrdua de privilegis i comoditats, a renunciar a les microviolències, associades al patiment i desgast de les dones, en benefici d'unes relacions més lliures i igualitàries per ambdues parts.
  • Tenir una actitud crítica, alertar i informar tant a qui exerceix les microviolències com a la persona que les rep.
  • Empoderar a les dones, crear xarxes i espais exclussius per a dones, on es puguin compartir des de la intimitat i la confiança.
  • Crear grups d'homes, per reflexionar sobre les pors, els prejudicis sexistes, sobre el model de masculinitat tradicional i qüestionar-lo, redefinir l'amor, afrontar la pèrdua de privilegis masclistes...
Fi dels tres articles sobre Microviolències i Micromasclismes: El dia 7 de març de 2012, a les 18h, a l'aula 402 de la Facultat de Filosofia,Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, realitzaré una xerrada/debat sobre aquest tema: Microviolències i Micromasclismes. 
Esteu convidades i convidats. 

Moltes gràcies pel vostre suport.
Roben Fawkes


Bibliografia:
El abuso verbal. P.Ewans
La violencia contra las mujeres.  Consue Ruiz-Jarabo y Pilar Blanco Prieto

3 comentaris:

bruixagg ha dit...

De entrada, gracias por la invitación, miraré mi agenda:)
Hoy, no voy a enrollarme mucho. Sólo volver a darte las gracias por tu sabiduría y por tu implicación en la ayuda de las mujeres.
Ansiedad, depresión, distimia...nos catalogan de todo, menos de lo que somos, mujeres que hemos sido violentadas.
Me gustan las pautas, perfectas, pero tengo la sensación, de que son una gran utopía. Es una lástima, pero si la situación de la violencia machista era complicada, con el nuevo gobierno que tenemos, hemos perdido lo poquito que habíamos conseguido. No nos escuchan, ni a tí, ni a mí, ni a todas las voces que reclaman justicia.
Sólo deseo, que cuando nuestros hijos sean adultos, hayamos conseguido que las relaciones entre individuos, sean igualitarias. Que el respeto y
la empatía, sean valores imprescindibles en sus vidas.
De momento, sólo nos queda seguir luchando y educando en la igualdad.
Salud.

Anònim ha dit...

Gràcies per aquests articles!

No només tromeb una clara conceptualització dels micromasclismes i el seu impacte en les dones, sinò que també obre vies per avançar em la seva eradicació. Necessitem una xarxa d'homes antimasclistes que estiguin disposats a aplicar aquestes propostes. És urgent que emergeixin veus d'homes per aïllar i fer callar les veus masclistes. Aquest blog és un bon exemple.

Ana Coreta

Roben Fuwkes, no calla mai ha dit...

Moltes gràcies Revolt i Ana pels vostres comentaris, no és gens fàcil desafiar al grup...però cada dia més homes es sumen a la causa antimasclista.
Seguirem fins aconseguir-lo!
No em rendeixo fàcilment.
Una forta abraçada
Roben

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...