Microviolències i Micromasclismes (III)

És molt necessari que les/els professionals de diferents àmbits, especialment del camp de la salut, jurídic i de lo social, tinguin aquesta informació (veure article I i II)  i coneguin en profunditat els micromasclismes i les microviolències, els seus efectes, com funcionen, ...ja que fàcilment poden passar desapercebuts, i culpabilitzar a la dona de la situació viscuda, fent-la sentir "´complice, consentidora,..." o diagnosticar-la ràpidament amb etiquetes psiquiàtriques, en comptes de veure les seqüeles d'aquesta violència tant encoberta, quotidiana i invisible identificar un "trastorn":  Depressió, Ansietat, Paranoia,...que encara la debilita més davant de qualsevol institució ( perquè reafirma un dels insults més utilitzats per l'agressor: "Boja") i davant la mirada de la societat...amb nefastes conseqüencies per ella i llurs filles/lls.( més a http://elditalanafra.blogspot.com/2010/12/la-psiquiatria-i-la-psicologia-com-arma.html).

A través d'una informació profunda sobre les microviolències, es reequilibra una balança asimètrica de poder dins la relació,  reconèixer el llenguatge d'acció i manipulació, i qüestionar un dels mites més instaurats que la "manipulació" és una arma "de les dones". I el més important augmentar les possibilitats de crear estratègies de resistència i evitació d'aquesta microviolències, i així combatre-les.

Que els homes reconeguin l'existència i freqüència d'aquestes violències és un repte, un pas imprescindible per a un canvi en la masculitat tradicional, desenvolupar l'autocrítica en l'execici del poder en les relacions ,perquè sigui més igualitàries, desactivant i desarticulant aquests mecanismes, i això requereix d'un gran esforç, perquè la socialització "del desig de domini", ha de ser transformat pel respecte, el compartir i la igualtat.

Això suposa: 

• Explorar els prejudicis sexistes del propi gènere, i intentar veure els punts cecs en la relació i quines creences tenim (homes i dones) sobre les tasques de la llar i la cura dels vincles i les persones. I tenir voluntat ferma per eradicar-los.
• Examinar les idees i comportaments que tenim en relació a la reciprocitat entre les persones, la justícia, la igualtat i la democràcia dels vincles.
• Revisar les causes estructurals dels comportaments violents i de dominació, i observar la pròpia reacció davant dels mateixos i les seves excuses o justifiacions.
• Entrenar l'ètica de la cura, el suport mutu i la democratització participativa de la vida quotidiana. L'ús del diàleg, l'escolta, i l'empatía en la resolució de conflictes interpersonals.
• Contrucció de noves masculinitats i feminitats, visibilitzar-les des de la dignitat, més igualitàries, respectuoses i horitzontals. Això implica desafiar als homes a la pèrdua de privilegis i comoditats, a renunciar a les microviolències, associades al patiment i desgast de les dones, en benefici d'unes relacions més lliures i igualitàries per ambdues parts.
• Tenir una actitud crítica, alertar i informar tant a qui exerceix les microviolències com a la persona que les rep.
• Empoderar a les dones, crear xarxes i espais exclussius per a dones, on es puguin compartir des de la intimitat i la confiança.
• Crear grups d'homes, per reflexionar sobre les pors, els prejudicis sexistes, sobre el model de masculinitat tradicional i qüestionar-lo, redefinir l'amor, afrontar la pèrdua de privilegis masclistes...

Fi dels tres articles sobre Microviolències i Micromasclismes: El dia 7 de març de 2012, a les 18h, a l'aula 402 de la Facultat de Filosofia,Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, realitzaré una xerrada/debat sobre aquest tema: Microviolències i Micromasclismes. 
Esteu convidades i convidats. 

Moltes gràcies pel vostre suport.

Roben Fawkes


Bibliografia:
El abuso verbal. P.Ewans
La violencia contra las mujeres.  Consue Ruiz-Jarabo y Pilar Blanco Prieto