Després de llegir el fantàstic article de les companyes: Izaskun S.Aroca i Belén M.Marin, publicat al diari Diagonal 14/10/2010, titulat “Mujeres y psiquiatría, de la histeria a la depresión”, m’he vist obligat a fer-ne un resum amb algunes aportacions personals.
“Hi ha estereotips sexistes, es diagnostica com a psicològic el que és biològic o social”. Dra Carme Valls.Per començar, un exemple actual clar:
Un home arriba a Urgències, i diu que té un fort dolor al pit, s’activen totes les alarmes, pot ser un principi d’infart…
Una dona arriba a Urgències, i diu que té un fort dolor al pit, …tranquil·lament se li diu que “són nervis”, “això és ansietat”, pastilla i cap a casa…
El gènere , la construcció social del sexe, també ha estat condicionada per la visió de lo femení com algo patològic. El filòsof Gusstav Le Bon (S.XIX), comparava el cervell dels goril·les amb el de les dones…i consideraba com atributs de la “mentalitat femenina”: La dependencia, la submissió,el sentimentalisme, la inconstancia, l’absència de pensament lògic, la incapacitat de raonar,… El que s’esperava de les dones, socialment ( i encara en l’inconscient de la mentalitat masclista s’espera…) un carácter càlid, tendre, i sensible, aquelles que no s’ajusten a aquest model eren “boges”, les que s’ajustàven “tontes”.
La historiadora Isabel Jiménez Lucena, parla de “feminització de la bogeria”, al s.XIX la locura s’ubicava a l’úter, en grec “hystera”, d’aquí la Histeria, un de les condemnes psicològiques que ha caigut sobre les dones. La ciencia psiquiátrica, la psicología, la neurología, proposa una solució: “DONA ajustat al cànon que et toca com a dona”, no siguis lliure, no siguis creativa, no siguis bohemia, no siguis artista, no siguis tú mateixa…això pot comportar risc… viure fora de la norma, és motiu suficient per criminalitzar, o per acusarles de “boges”.
A 1950 amb l’aparició dels psicofàrmacs , es medicalitza la salut de les dones, amb les drogues legals, els “prozac”,els antidepressius i els ansiolítics .
La revista Atención Primaria, publicava al 2009, unes dades que fan esgarrifar, a l’Estat Espanyol el 24% de les dones consumeix antidepressius, i més del 30% benzodiazepines (un tipus d’ansiolític).
Als anys 1970 i 1980 es detecta una nova onada per patologitzar a les dones, coincideix amb la segona onada del feminisme, casualitat? Les “boges” són dones que lluiten pels seus drets?
El diagnòstic de trastorn de salut mental, per exemple “esquizofrenia, histerisme, depressió,…” pot sentenciar a una dona per tota la seva vida, la desacredita com a persona, com a ciutadana de ple dret, l’anul·la com a subjecte actiu de la seva vida, i tot el que li pugui passar sempre es posarà en entredit en el sistema judicial…(això és el principi d’un altre article, que ja faré amb calma…)
Es confón malestar o patiment amb malaltia, amb patología, i estic totalment d’acord amb Madel Burín, quan afirma que el sistema sanitari patologitza els seus problemes vitals, es sobrediagnostica depressió, quan el que cal és un canvi vital. Aquest malestar , moltes vegades provocat per la violencia masclista, per la divisió sexual del treball, per la doble o triple presencia, pel sentiment de culpa per no ajustar-se als models tradicionals i a l’esclavitut estètica, per la precarietat socioeconómica,sobrecàrrega de treball,…i tants altres problemes generats directament per l’ordre patriarcal actual.
Dedico aquest article a totes les dones tildades de boges, quan només volen ser elles mateixes, entre elles: Charlotte Perkins Gilman, Camille Claudel, Janet Frame, Emily Dickinson, Virginia Woolf,...
Ruben Sanchez Ruiz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada