Noves Estratègies i vells obstacles en la lluita contra la violència masclista (I)

En l’aspecte que s’ha avançat més, és en la visibilitat d’aquest problema social, en el trencament que això era un “problema privat”…s’ha avançat en la conscienciació social com a problema social, s’ha creat jurisdicció més enllà de la via penal,…s’han creat serveis “especialitzats”…ara bé que està passant respecte l’aplicació d’aquestes normatives i respecte el funcionament d’aquests nous serveis…

La por inunda a cada membre de la societat..., la por a denunciar , la por a trucar a la policia perquè després em cridaran com a testimoni... la por a informar, la por de “ficar-te allà on no et demanen”, la por a manifestar el que és obvi,...i perquè té tanta força la por? Per la “doctrina del shock” (Naomi Klein), que hem mamat des de la infantesa, perquè la por és una arma perfecte per mantenir l’ordre social injust establert. Crec que aquesta reflexió, baixaria el percentatge del 90% de la població que denunciaria una situació de maltractaments o fos testimoni...una cosa és el que es diu, i l’altra el que es fa,...similar a les enquestes d’audiència televisiva...el 90% veu “documentals d’animals a la 2”, si,si...

Els professionals que treballem dia a dia, a la trinxera..., directament dins o molt propers a aquests suposats canvis respecte la violència, observem que a nivell judicial, NO han canviat les persones que apliquen aquestes noves lleis,…no tenen incorporada la perspectiva de gènere, no tenen cap tipus de formació especialitzada en el tema , la majoria no saben que és, i menys les seves peculiaritats, i fins i tot alguns/es no creuen que existeixi tal violència específica…i així ho verbalitzen tan tranquil·lament..., i segueixen intervenint des de prejudicis i estereotips sexistes molt arrelats en la societat patriarcal, fet que comporta una radical infravaloració de la paraula de la dona com a testimoni de la violència, que disminueix la seva credibilitat davant les instàncies judicials i potencia els prejudicis sexistes de “dones bruixes, malignes, mentideres i manipuladores”.

Existeix una resistència professional i institucional a creure que els processos de violència són comuns en moltes parelles i famílies de la nostra societat occidental “democràtica”.

Als jutjats ( a Barcelona, que és el que conec directament) NO es dicten mesures de protecció a la gran majoria dels casos, deixant a la dona i als seus fills i filles en una situació de més risc i perillositat, que abans d’interposar la denuncia…Fiscals, Jutges i Jutgesses reflexioneu si us plau! Com es pots emetre un ofici per a tramitar una casa d’acogida donada la perillositat…, però deixar sense cap mesura de protecció a la dona? Si tens elements per derivar a casa d’acogida, tens elements o indicadors de risc i perillositat per interposar una Ordre de Protecció, que obre portes al procés de recuperació i el trencament de la violència.

A més afegim que la majoria de denuncies per violència de gènere s’instrueixen com a “Judici Ràpid”, això implica que només es pot jutjat un sol fet, i normalment el més recent…que no té perquè coincidir amb el fet més violent o delictiu més greu, sinó el que ha estat el detonant…

ES continu associant la violència als de fora...fora de la nostra cultura i estructura occidental i “democràtica”...la violència és fora, a l’exo-grup,...quan em realitat La família és una de les institucions més violentes de La nostra societat, i es continua em canvi idealitzant com a nucli fussional , harmònic  i sagrat, de satisfacció de les necessitats...

La negació com a mecanisme adaptatiu funciona em víctimes, agressors i en la societat en general. Es necessita moltíssim coratge, fermesa, i conscienciació per manifestar que existeix la violència masclista, que és una realitat desgraciadament habitual i quotidiana, ja que pel simple fet de haver-nos socialitzat i viure en un sistema patriarcal, basat en la discriminació, la desigualtat i de relacions socials asimètriques, és un context idoni perquè tots i totes podem executar i patir violència.

Continuarà...

P.D El passat 17 de febrer vaig participar en el debat del programa BandaAmpla, a tv3…un format televisiu de debat, i evidentment amb un temps limitat…amb una estructura i un objectiu…però partint d’aquesta base, utilitzant aquesta saga de posts, recuperant i fusionant un article publicat gràcies al Grup Antígona, expressaré alguns punts més del meu posicionament en la lluita contra les violències masclistes. Gràcies pel vostre suport i comentaris.