Microviolències i Micromasclismes (II)

Traducció text: "Cuánto más duro trabaja una
mujer, más linda ella parece!"

Donada l'afluència i lectures del post anterior, he accelerat la redacció de la segona part, que estava pensada per a més endavant, però aquí la teniu, i us aviso que queda una última entrega de "Microviolències i Micromasclismes", espero que us sembli interessant i us faci reflexionar, si és així féu difusió. Salut!


El domini masclista dins la relació de parella, no assegura l'afecte de la dona,... però aconsegueix en canvi obediència i distància, i això paradoxalment dóna inseguretat a l'agressor, que reacciona a la defensiva, amb més control i violència.

La socialització de gènere en el homes basada en el model de masculinitat tradicional, produeix una buidor afectiva, una creença de superioritat i un empobriment vital, ...per altra banda manté uns privilegis i comoditats dins la relació, avalats, justificats, i naturalitzats per la normativa patriarcal del gènere. ( "això és de dones, no és de homes, “això també et toca a tú, com a dona"...).

Les expressions masclistes: "tu exageres", "estás boja", reflecteixen un context inquisitori, de manipulació de la percepció de la realitat de la pròpia dona, i l'ordre social actual és un bon aliat, perquè ser “home” en un sistema patriarcal, comporta que la seva paraula està dotada de més valor social, credibilitat i raó que la d’una dona “dolenta, boja i bruixa”.

Els Micromasclismes utilitaris: Són els que més contribueixen a la injustícia distributiva de poders en les parelles del món "occidental", augmentant la qualitat de vida dels homes, amb la NO participació de les tasques domèstiques i l'abús del "mandat" i la capacitat femenina de la cura i atenció. Respecte les tasques domèstiques, va des de la No implicació total, a la pseudoimplicació, que l'home actúa com "ajudant de la dona", això implica per la dona portar la "gerència" de la llar,  "mestressa de casa" amb la sobrecàrrega corresponent. 

L’abús i l’aprofitament de la capacitat de “cura” , comporta la cura dels vincles i les persones: fills i filles, familiars, amistats. Les demandes són exigents, quasi manaments (coaccions), i s’han de satisfer quasi immediatament, sinó és vista com a “dona poc efectiva”, aquestes demandes no són explicitades, per tant la feina que comporta i les hores de dedicació de la dona, tampoc seran valorades ni agraïdes ni reconegudes. I a més es suma que quan ella necessiti ser atesa, cuidada, serà rebutjada, se li negarà el dret a ser ben atesa,  menyspreant els símptomes i cansament, o es justificarà que ell, com a home “no ho sap fer”.

Micromasclismes encoberts: S’utilitza la manipulació per imposar-los, i són especialment punyents amb dones que tinguin una forta dependència de “l’aprobació masculina” per afiançar el seu domini contra elles. Existeixen diferents tipus de micromasclismes encoberts:

Creació de la manca d’intimitat: Són maniobres actives d’allunyament, es poden realitzar mitjançant la imposició de diferents estratègies:

-El Silenci en la relació de parella, imposar el No diàleg, sentir-se amb el dret de no donar explicacions i a no parlar sobre determinats temes ( per exemple economia familiar, oci individual, praxis educativa vers els fills i filles,...)

-L’Aïllament:  Quan la dona vol parlar o dialogar sobre diferents temes, l’home es tanca en un espai físic, o s’abstrau en els seus pensaments, no parant atenció al que li està plantejant la dona.

-L’Escassetat de reconeixement i disponibilitat: Retallar els drets, valors, aportacions, llibertats de la dona dins la parella, condueix al buit afectiu, que augmenta la dependència emocional, i provoca sobrevaloració de l’escassa participació o “col·laboració” del micromasclista, “l’escasedat” es viu com a valuós.

-La Inclusió invasiva de terceres persones: Consisteix en ocupar constantment l’espai vincular, amb amistats, familiars, reunions, activitats,...es limita moltíssim l’espai d’intimitat,...i està acompanyat de l’acusació de la dona com a “poc sociable” o “antisocial”.

-La Desautorització/Desqualificar/Desvaloritzar: Amb comentaris i conductes es busca vexar i menysprear. Conductes que busquen un sentiment d’inferioritat a la dona, als seus desitjos, les seves idees, els seus valors,...i té com a pilar del patriarcat, la creença “que l’home està en possessió de la raó, de lo lògic, de lo correcte”, i el dret a jutjar des d’una posició “superior”, acusant-la “tu exageres, tú estás boja!...”

-La Culpabilització i "Innocentació": Es condemna a la dona pel seu “mal fer”, “pels seus errors”, “per la seva mala pràxis”, sempre jutjada pel masclista de tots els sentiments negatius que ell pugui experimentar, acusant-la a ella de ser productora dels mateixos, quedant ell com a “innocent”.

Autoindulgència i autojustificació: Amb aquest conjunt de comportaments, el masclista presenta diferents bateries d’excuses i pseudoargumentacions, per evitar corresponsabilitzar-se de tasques i feines que construirien un vincle respectuós i igualitari. Amb aquestes explicacions busca mantenir una “bona imatge”, “quedar bé”, davant de familiars, amistats,...perquè el comportament real i violent només passi a ulls de la seva parella...accentuant més així el sentiment de culpabilitat i anul·lant les respostes defensives de la dona, bloquejant-la. D’aquesta manera ell oculta la seva deixadessa i desmotivació:

-Privilegi Masclista: Apela a arguments inmodificables, “jo treballo, i no tinc temps d’ocuparme dels nostres fills/es”, “és el meu caràcter, i no puc controlarme”, “és imposible, ja ho he probat”, “jo no serveixo per aquestes coses”,...

-Imperícies Selectives: El masclista es declara inexpert per aquelles tasques de la casa i de la cura que no vol realitzar de cap de les maneres.

-Menysvaloració dels propis errors: Els errors,omisions, oblits, desinterés, abús de privilegis, equivocacions,...comeses pel masclista no li dóna cap importància, mentre que, inversament els comesos per la dona són exagerats, emfatitzats, castigats, i posats en evidència.

Tots aquests subtipus de micromasclismes i microviolències colpegen diàriament a la dona dins la parella, provocant irritabilitat, esgotament,frialtat, i explosions de ràbia, “sense motiu”,...i just després no entén res...

2/3 ...Continuarà.


Salut!
Ruben Sanchez