Violència Masclista Institucional IV : ICAM

En aquest post Olympia, ens exposa de forma contundent i amb bons arguments la gran distància entre les lleis i la realitat...de ben segur no us deixarà indiferents...Gràcies Olympia perquè "el Dit" cada cop sigui un espai més col·lectiu i compartit. Salut!

L’INSTITUT CATALÀ D’AVALUACIONS MÈDIQUES        ( ICAM) CONSIDERA LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA COM UN PROBLEMA FAMILIAR

Per eliminar la violència a una societat es necessària una certa ètica. Tinc molt clar que els nostres consecutius governs i determinades institucions careixen no tant sols d’una certa sinó de cap. El degoteig constant de morts per raó de la violència domèstica continua .Els responsables son els mateixos que utilitzen milions dels diners públics per fer fulletons, estudis i observatoris i no compleixen  el deure de protegir als seus ciutadans/ciutadanes. Al nostre país la violència és estructural, és mentida que s’hagi d’educar (que també), és mentida que les dones no denunciem (que ho fem), un país no pot eliminar la violència si la seva pròpia Administració no en té cap interès.

Suposo que per qüestions oportunistes de caire polític a Catalunya es promulgà la llei 5/2008 , jo l’anomeno la llei fantasma, existeix peró ningú l'ha vist

Segons l’article primer,  l’objecte de la llei (tan avançada) ésl’eradicació de la violència masclista i la remoció de les estructures socials i dels estereotips culturals que la perpetuen, amb la finalitat que es reconegui i es garanteixi plenament el dret inalienable de totes les dones a desenvolupar la pròpia vida sense cap de les formes i dels àmbits en què aquesta violència es pot manifestar.

I sembla ser que

“Aquesta llei estableix mesures integrals respecte a la prevenció i la detecció de la violència masclista i de sensibilització respecte a aquesta violència, amb la finalitatd’eradicar-la de la societat, i també reconeix els drets de les dones que la pateixen a l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral.  I segons l’article 32

El Govern ha de garantir que el personal professional sanitari tingui la formació específica adequada per a desenvolupar la tasca a què fa referència aquest article. Aaquests efectes, correspon a l’Institut d’Estudis de la Salut, dependent del department competent en matèria de salut, prestar aquesta formació específica exigida ( us puc asegurar que entre  els Masters de Gestió, comptabilitat, català, informàtica etca, del personal de l’ICAM no existeix cap ni un sobre el tractament de la violència i la famosa xarxa integral)

(A hores d’ara moltes de les que pot ser llegiu això segur que 1) No us ho creieu I 2) sentiu un sentiment de ràbia )

Doncs sí , existeix una llei de la que el nostre govern presumeix l’indecible davant les institucions foranies plena de paraules com: sensibilització, drets, assistència especialitzada, recuperació, reparació, obligacions del govern, etc etc.

Heu de saber totes que segons la llei 5/2008  anant més enllà de la llei estatal 1/2004 ,on encara que la anomenen integral, en té poc, (perquè a Catalunya som la hòstia), si necessiteu acreditar un mitja de prova qualificat per identificar una situació de violència masclista I accedir als drets de reparació s’estableix a demés dels habituals “judicialitzats” (ordre de protecció- que és allò que mai et dona el Fiscal y si te la dona és igual perquè si t’han d’agredir se la passen pel forro- atestat policial etc etc.) , un informe mèdic o psicològic dels serveis d’atenció Primària . Fins aquí , fins I tot l’ONU al·lucina . Peró el que els organismes internacionals no saben (però per tot que pugui ho sabran) és que l’ICAM , INSTITUT CATALÀ D’AVALUACIONS MÈDIQUES que depèn de la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, davant un informe del Servei d’atenció Primària on clarament , després de diversos  anteriors en el mateix sentit , on s’exposa “Por todo ello consideramos en su momento y nos reafirmamos en la actualidad , que la paciente no se encuentra en situación física ni sobre todo psicológica para retornar al trabajo habitual ,por otra parte su puesto de trabajo es conocido por su expareja con el riesgo potencial que ello conlleva”,

ho tradueix com  “Un problema familiar”.

Que l’ICAM et maltracta és quelcom que sento tot sovint, que “crema” a les persones també, ara afegiré als delictes institucionals d’aquest organisme el de complicitat amb la violència . Si la dona afectada en aquest cas JO , cau finalment sota les rodes del cotxe del seu  maltractador, ¿ és responsable la societat?¿  el Sistema? .Doncs no, tots I cada u dels /de las responsables tenen noms i cognoms.

Em pregunto fins quan deixarem d’utilitzar eufemismes, el Sistema no existeix, existeixen les persones amb noms i cognoms, responsables de fer la seva feina I que ESTAN OBLIGATS a ser responsables de la teva salut, la teva seguretat, la teva vida.  Les víctimes , totes nosaltres i les que ja no hi son , no som inicials : FB de Santa Cruz, JA de Esparraguera,i cent més .  Son Maria que tenia dues filles I vivia al tercer, la Irene que tenia 3 fills i era infermera, la Joana que no pot quedar-se a la ciutat perquè el seu maltractador es salta les ordres d’allunyament quan li sembla , i la Socorro que ha rebut milers de pallisses, que ha denunciat però que no s’atreveix a declarar perquè te por. I té por perquè sap que ningú la protegirà, com ningú ho ha fet fins ara.

¿Fins quan ho permetrem? Començo a estar tipa de que , organitzacions, associacions, etc., etc, parlin per mi. Estic parlant d’una llei de l’any 2008, no hi han excuses. Us recomano que la llegiu, sapigueu que tothom de l’Administració a qui se la menciono se sent molt incòmode ¿per què?

No voldria avorrir-vos però crec que és important que sapigueu fins on arriba l’hipocresia de l’administració I els seus organismes.

 

A la memòria de l’ICAM  2010 , document on es dediquen a copiar l’anterior I canviar algunes xifres ,( que deu valdre una pasta pel sou del departament “qui ho copia y pega” ) I on s’autocomplauen en què bé que ho fem I quans premis ens donen, s’atreveixen a parlar de RESPONSABILITAT SOCIAL I ATENCIÓ AL USUARI “(La nostra acció socialment responsable ha d’ésser el màxim d’explícita i permanent, ja que és l’element clau de la nostra identitat)” (¿?)

MEMÒRIA ICAM 2010

“L’any 2010 s’han fet 10 intervencions proactives davant el conflicte entre el professional mèdic i les persones usuàries en desacord amb la conclusió final del dictamen. Aquestes 10 intervencions han tingut lloc a la consulta mèdica, previ consentiment de l’usuari/a. En totes elles s’ha gestionat el conflicte passant del posicionament de l’usuari («vull, em nego, exigeix-ho» ) als interessos i necessitats, relacionats amb els seus drets i les emocions.¿¿???

Les seves línies fonamentals de treball són: informació i acollida, promoció i difusió de la Carta de drets i responsabilitats, estudiar l’opinió i satisfacció dels clients... amb estreta relació amb les àrees i amb tots els serveis, depenent directament de la Gerència de l’ICAM.

La Unitat d’Atenció a l’Usuari (UAU) contempla tres perspectives complementàries: el punt de vista dels professionals sobre les necessitats dels usuaris, el punt de vista dels gestors i polítics sobre el que es necessita i pot ser abordat i la percepció dels usuaris, de les seves necessitats i expectatives. Sense oblidar que tots els professionals de l’ICAM fan «atenció a l’usuari», i en tot moment hem de recordar que «no cal pensar per l’usuari, cal pensar com l’usuari».                ¿¿¿???

 No tinc paraules , tots i totes qui heu pasat per L'INQUISICIÓ=ICAM ¿heu sentit que pensaven com vosaltres?

 

Ningú ha de decidir per nosaltres, nosaltres som part d’aquesta societat. Ja no crec que es tracti de feminisme, gènere. etc, son simplement conceptes, que emmascaren una realitat, la violència que ja no és domèstica és violència d’Estat,  és una burla institucionalitzada que seguirà fins que nosaltres ciutadanes I ciutadans d’aquest país comencem a mirar de tu a tu a qui amb la seva incompetència, oportunisme, irresponsabilitat dona lloc a que  ,encara avui  l’any 2011,  haguem de parlar en aquest termes. . Punts de trobada, sala de víctimes, cases d’acollida-cuartel…. . ¿Algú us ha preguntat a vosaltres ?

(Tots els documents que menciono son públics podeu consultar-los a www.gencat.cat)

(En un proper post us parlaré dels 2,7 mil.lions d’euros només en sous del ICAD I la seva gran gestió en un proces de violència: “que li vagi bé en els seus processos judicials” i de que hi ha CAPS on  ténen als arxius qüestionaris de cribatges d’identificació de posibles dones maltractades que com “no hi ha peles” es van ordenar aturar, i sabeu que els “protocols d’abordatge de la violència” no han estat discutits amb la majoria de metges d’Atenció Primària qui son unes de les vies principals dels circuits de violència ?  , O pot-ser hauriem de pensar entre totes com recordem al nostre govern les lleis que no aplica)

Records

Olympia