Cada dia les notícies ens exposen, (de vegades de forma molt morbosa i poc ética) assassinats de dones a mans de les seves parelles o ex-parelles, són els feminicidis a l'Estat Espanyol. A França la mitjana és de dues dones assassinades a la setmana per aquest motiu. A Guatemala o CiudadJuarez, la xifra es multiplica per centenars,...també són feminicidis que ni tansols s'investiguen, els agressors no necessariament tenen un vincle sentimental amb les víctimes, les maten perquè com a dones pobres anònimes seran ràpidament oblidades...són dones joves explotades, ja sigui dins de la familia o dins les fàbriques, xifres arxivades...
El col·lectiu Red Feminista recull a l'Estat espanyol totes les mortes per violència masclista, en qualsevol de les seves formes i àmbits, per tant la xifra actual és de 74, els mass media diuen 50.
Em preocupa molt si aquestes notícies i el seu format sensacionalista tenen un efecte conscienciador i de visibilitat d'un greu problema social, o si al contrari està produïnt una "anestèsia i conformisme social", amb l'expressió "otra más"..."otra víctima", jo pregunto les supervivents no són notícia?
L'expressió última i més greu de la violència masclista és el feminicidi, l'exercici de domini absolut, de treure la vida a una dona per ser dona... perquè aquestes dones han decidit viure en llibertat, desafiant el seu rol, o desafiant a l'agressor, que veu qüestionada la seva autoritat com a "mascle" i no pot deixar que la dona el desafiï, qüestioni la seva masculinitat patriarcal, el deixi en segon pla, com a "home deixat, home rebutjat",...que vulgui viure fora del seu domini i imposició.
Les principals armes dels maltractadors, homes covards, masclistes amb complexes d'inferioritat, (disfressada molt sovint de soberbia i prepotència) són la por i el sentiment de culpabilitat, que creen autèntics "paranys" a través de la manipulació afectiva i la violència, per mantenir una relació abussiva que converteixi la dona en la seva esclava i si no és seva no serà de ningú...
També és un tema per reflexionar, que aquests agressors just després de cometre el seu terrible acte s'entreguin a les autoritats, principalment a la Guàrdia Civil,...com a la recerca de "comprensió", "d'una palmada a l'esquena", d'un suport institucional que els digui "has fet el que havies de fer...per mantenir tot tal com està", busca una aprovació dels que "han de fer respectar l'ordre establert", la força pública que executa la violència legítima, aquest ordre explotador i violent, generador de desigualtats i injustícies,...
Davant del feminicidi: solidaritat, contundència, acció directa, AUTODEFENSA FEMINISTA!
R.Fawkes
1 comentari:
Aquí, en el país en el que la vida no vale nada, efectivamente, la invisibilidad de las muertas mujeres, hijas de nadie, hermanas de nadie, vecinas de nadie, es un excedente de la violencia a la que tenemos que acostumbrarnos, en Veracruz la hija de una activista que desapareció hace unos meses apareció muerta en la capital del Estado, y, encima de todo, de toda esta cadena de impunidad... no podemos hacer ningún rumor, pq perturba el orden público, y podemos ser procesados penalmente!! NO + FEMINICIDIOS!
Publica un comentari a l'entrada