L’abús verbal i emocional: (2ª part)

Els diferents tipus de maltractaments psicològics ( part II)

En la primera part vaig explicar com funcionava la dinámica de la violencia psicológica dins la parella, els diferents indicadors que poden ajudar a ser conscients de la mateixa i alguns dels seus efectes en la salut de les dones. En aquesta segona part es posa nom a moltes conductes normalitzades per l’educació sexista i socialització patriarcal, que fins i tot poden passar desapercebudes…i són violencia, pura violència:

· Moralització:”aleccionar” és de les formes més invisibles de control, l’agressor es pensa que té la veritat absoluta, i jutja a tots els altres segons les seves premises, ho fa sota la disfressa de la sobreprotecció..., amb paternalisme: “una bona esposa sempre es mostra carinyosa amb el seu marit…”, “aquesta feina només et comporta problemes i guanyes molt poc,estaríes millor a casa, tranquila, t’ho dic pel teu bé…".

· Interpretar: la persona que parla es basa en la interpretació i manipulació del que suposadament pensa l’altra persona, constantment fa una lectura del pensament de la receptora. “avui no vols dormir amb mi, perquè t’está venjant per lo d’ahir…,perquè tens un altre” “segur que penses que no sóc capaç…”.

· Tergiversació: El receptor en aquest cas és l’agressor, sospita de la intenció de l'emisora, i reacciona a la defensiva, abans de rebre el missatge ataca: “o sigui que avui el menjar està molt bó...que vols dir que normalment cuino malament, vols dir això?”.

· Interrogar: La persona violenta es dedica a realitzar interrogatoris del tipus "film policiac", el control i els gelos, són l’eix de l’interrogatori: “ a on estaves?, porto 5 minuts esperant, amb qui estàves?, a on has anat?, de qui és aquest telèfon? Qui és aquest que has saludat, t’estás veient amb ell? I t’agrada més com folla ell?

· Manar i/o ordenar: L’agressor pensa que el respecte de l’altra persona s’obté a base de sotmetre la voluntat de la persona, d’imposar, de dominar a la persona per obtenir la seva submissió. Moltes de les ordres o manaments són coses que pot fer l’agressor perfectament, i normalment ell no torna cap dels favors, li agrada molt que li facin, però a ell no li agrada fer...ni responsabilitzar-se de res del que ell fa, sempre té una excusa, una justificació, i sinó se la inventa.

· Imposar solucions: L’agressor pren decissions sense tenir en compte a la resta de membres de la familia o sense consultar-ho amb la parella. “vamos a ir a cenar con X, porque me apetece, y luego iremos a ver X película, vale y ya está”.”demà divendres i el disabte vaig a jugar a la play amb els colegues, no t’importa oi?,no sé quan tornaré…ah! i la setmana que ve també, et quedes tú amb la nostra filla, oi?”

· Criticar: Només utilitza crítica destructiva, que provoca un fort malestar a la persona que la rep. Ex: “que pesada ets!! parlant de la teva familia de merda, t’explico jo coses de la meva familia, a qué no?, doncs calla ja collons!.”

· Ridiculitzar: Burlar-se de l’altra persona, buscar algún aspecte, defecte… real o no per burlar-se, per vexar a la persona. Ex.”donde vas con esos pelos, a ver si te depilas que vaya tela…y aunque te tiñas no eres rubia, que no tienes 15 años”.

· Menysprear: menysprear mitjançant insults o bones paraules amb la intenció de fer mal, moltes vegades s’utilitza com a excusa la “broma”: “és que ets imbécil, però quantes vegades t’ho haig de dir?” “doncs si després m’en vaig amb altres no et queixis…”.”no m’estranya que el metge et doni pastilles, estás boja de veritat”.

· Retrets: Es retreuen temes que aparentment estàven oblidats o disculpats, per atacar a la persona, la seva conducta, la seva actitut: “sí ets és una merda de tia, no saps fer res més que plorar,per anar de mártir, doncs plora…plora, és que em poses dels nervis”.

· Amenaça o coacció: En el maltractament psicològic ja instal·lat en la relació, és molt freqüent coaccionar fins a l’extrem d’amenaçar, si no es cumpleixen les seves ordres, o el que ell vol fer amenaça amb l'ús de càstigs, amb fer algo o deixar-lo de fer, boicotejar...: “si et separes de mi, t’anirás a viure a sota un pont perquè no pensó pagar ni un euro de pensió”, “ si em deixes et mato”, “com no callis al teu fill li trenco la cara”,"et faré la vida impossible".

· Culpabilitzar i fer-se el mártir: L’agressor projecta la seva agressivitat en la víctima, quedant ell com a innocent: “jo sóc tranquil, pero em poses aquesta cara i no puc, no puc, em treus de pollaguera, de quicio, em provoques i ho saps, a tú t’agrada veurem així”, “ets la única culpable de tot, és per culpa teva que he perdut la feina, sempre amb preses”. L’agressor també pot plorar de forma desconsolada,i al cap de pocs segons amenaçar amb fer-se mal a ell mateix, amb talls, prendre pastilles,…o agredir.

 

· Pseudoaprovació: Una de les fòrmules més perillosa, i de les més comunes desgraciadament, el nucli de la perillosa comunicació del doble vincle: L’agressor aparenta comprensió, però aconsegueix que la persona es sentí culpable sense ser-ho en absolut: Ex. “sí, és cert que la teva mare està a l’hospital, ho entenc, és important per tú,…bueno ja em quedaré aquí a casa sol esperant-te, ja em faré un entrepà o algo fred per sopar, i et trovaré molt a faltar…però ho entenc, la teva mare és lo primer per tú…veste’n amor meu...”.

· Tranquilitzar: Després d’haver realitzat un comportament o fet nociu, acusa a l’altra d’exagerar, de posar-se excesivament nerviosa o "histèrica", ... Ex“tranquilita eh...que no es para tanto, que todos los hombres lo hacen , ehh? Que no soy ningún bicho raro por ir a un prostíbulo”, “te enfadas por tonterías”. 

· Retirarse: Comportament evitatiu, passiu castigador, no s’implica ni es responsabilitza d’absolutament res del que fa. Passa de tot, de la feina, de la casa, d’ella, dels fills i filles, de la familia, de les seves obligacions,… Per exemple talla converses de temes importants i se’n va sense dir res, donant un cop de porta.

Totes aquestes categories no són excloents, es poden donar situacions aïllades, agresions puntuals, i també de forma continuada quan es produeixen en períodes intermitents, cíclics o permanents. Això és la violència psicològica que provoca fortes seqüeles en l'autoestima, en el sentiment de seguretat, en la confiança de la persona,...aquest serà el nucli del tercer article sobre aquest tema, també en un futur proper tractaré diferents estratègies, d'autodefensa psicològica, per enfrentar-se a aquestes situacions, per protegir la nostra autoestima i valua personal.

Salut.

Ruben Sanchez